aprendre
GPS, Educació convida a la reflexió educativa mitjançant la pel.lícula SER Y TENER.
GPS, Educació, donada la panoràmica actual envers la mobilització que realitzen les escoles innovadores, proposa un film que pot obrir alguns elements fonamentals per l’abordatge de l’aprenentatge.una
És en aquest moment històric on realment és urgent localitza l’essència de l’aprenentatge, posar la mirada en allò que una generació. transmet a una altra. És veritat que la tecnologia ens convoca a re formular noves formes de metodologia, però és fonamental no oblidar de què es tracta en l’APRENENTATGE .
En la pel·lícula la funció del mestre és clau per poder acompanyar a l’apertura d’un món que és nou pel nouvingut. Quan pensem en els continguts per aprendre cal pensar en un Altre responsable que els presenta. Ser i tenir mostra amb molta delicadesa els elements fonamentals que intervenen en l’acte educatiu: un temps d’espera, un espai, l’escolta, el contingut d’aprenentatge, l’interès envers aquest contingut, la relació amb el mestre (tutor, educador, pedagog, etc.)
Molt recomanable estar orientats a l’hora d’abordar noves metodologies, didàctiques, currículums, objectius etc.
Aquest film pot donar moltes pistes sobre quin es l’objectiu d’aprendre i quins son els elements claus per poder produir-se. .
Pilar Verdeguer i Rosa AntolínUNA IDEA INTERESSANT QUE POT DONAR PISTES ALS PARES I MARES ENVERS L’APRENENTATGE
I una recomanació pedagògica.
El llibre Los idiomas del aprendiente. Alícia Fernández reimpressió 2007. Editorail Nueva Visión.
I una recomanació pedagògica. El llibre “Los idiomas del aprendiente”. Alícia Fernández reimpressió 2007. Editorail Nueva Visión. Alícia exposa, des d’una mirada psicopedagògica, el fet que la modalitat i la relació que tenen els pares amb el coneixement i l’aprenentatge, té uns efectes fonamentals en nens i nenes envers la seva pròpia modalitat d’aprendre.
Parla de modalitats de presentació de la informació, i de com aquestes es poden tenir en compte des de l’àmbit domèstic per afavorir l’aprenentatge. Ella apunta a l’important que és no ocultar informació als fills i filles. Alhora transmet la idea de la importància de no exhibir informació als fills, que sovint no saben que fer-ne. Per això proposa “guardar”, referint-se al coneixement que requereix un temps d’espera per exposar-lo.
No mostrar-ho tot (exhibir), ni ocultar-ho (secret). Poder obrir l’interrogant i el desig d’aprendre és molt diferent en amagar una qüestió als fills o filles, que pot suposar una situació fosca que provoqui certa incertesa i per tant no clarificadora. Així com exhibir pot provocar un excés que el nostre fill o filla no podrá ordenar, no donar-li sentit.
També ens parla de l’escola: “La escuela es ese primer lugar donde el niño puede “conocerse-conocedor”. Es decir, al tener la vivencia de “conocer” algo sobre su propia historia que los adultos ( padres) no pueden adivinar”.
Aquesta idea mostra com els nens i nenes que van l’escola també poden ser ensenyants envers els seus pares i mares, ja que ells incorporen una informació que volen compartir, és interessant pensar que poden ser alhora aprenents i ensenyants, igual que ho poden ser els seus pares. Aquest fet permet facilitar la modalitat de transmissió que es desenvolupa la família. “La escuela es un lugar donde el niño puede hacer la experiencia de «enseñante» en relación con su familia”.
“una modalidad de enseñanza en los padres no siempre se corresponde con una igual, o correlativa, modalidad de aprendizaje en los hijos. Es decir, una modalidade enseñanza saludable en los padres y maestros favorecerá la constituciónde modalidades de aprendizaje saludables en los niños, niñas y jóvenes.”
L’autora ens permet repensar el fet important d’aprendre, i ens actualitza l’aprenentatge com una construcció de sentit. Per fer-ho el nen o nena ha de poder recórrer a la seva pròpia història, a la seva pròpia construcció de sentit, per això és tan important com ens maneguem des de casa amb les explicacions… Les nostres històries.
TALLER DE GPS,EDUCACIÓ EN L’HORA LLIURE
TALLER DE GPS,Educació SOBRE EL JOC
JUGAR PER UN NEN ÉS COM PODER RETALLAR UN BOCI DEL MÓN PER PODER ACCEDIR-HI.
D’allò que no té sentit puc inventar una història i uns personatges… així mica de mica va prenent sentit allò que envolta als infants.
GPS,Educació. Assessorament Pedagògic
HORA LLIURE – Associació Espai i Lleure 
Dimarts 14 d’abril, entre 11 i 13h tindrem a les pedagogues de GPS. Educació per parlar sobre “Joc amb sentit, joc per aprendre”. Vine a esmorzar i compartir una tertúlia ben interessant!!!
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
C/Eduard Maristany, 33 local 5.
08810 Sant Pere de Ribes (Centre CIPSI)
Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com
GPS,Eucació recomana una pel.lícula amb una reflexió pedagògica
La pel·lícula transmet molt bé la complexitat de la relació pedagògica.
Com la relació pedagògica intervé en l’aprenentatge?Quins elements intervenen en la relació pedagògica?, per què aprenem? Què ens motiva?… .
http://www.youtube.com/watch?v=tXploxlYWL4
Philippe Meirieu en el seu llibre Aprender, sí. Pero ¿cómo?, diu: ”Entre la indiferencia y la locura, la renuncia a tener la más mínima influencia sobre el deseo ajeno y la voluntad de controlarlo, ¿queda, acaso, todavía un lugar para una [gestión pedagógica del deseo], y cómo puede escapar de las divagaciones que la amenazan?.” Pàg95.
El desig de saber, el desig del fet que l’alumne aprengui, el desig de què l’alumne descobreixi sabers que li permetin fer amb el món a la seva manera… Aquest és el desig pedagògic.
L’alumne s’atraparà a uns objectes, sabers o altres, en funció de la seva història, referents, interessos… però sens dubte li caldrà un altre que es faci càrrec del desig de transmetre i de què l’alumne aprengui. Sense això no ho haurà possibilitat per l’aprenentatge.
Ara bé i en relació a l’alumne , quin és el seu repte en aprendre?, amb què està vinculat?, sovint no ho sabem els educadors.
El protagonista del film “s’enganxa” al professor, l’importa la seva valoració, què si juga en aquest repte? Aquesta força és proporcional a la indiferència amb la qual respon al pare. No sabem els educadors la complexitat dels elements que estan en joc, però som responsables la del nostre desig envers la nostra funció pedagògica i del nostre límit en relació al desig de l’ alumne.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
C/Eduard Maristany, 33 local 5.
08810 Sant Pere de Ribes (Centre CIPSI)
Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com
GPS,Educació comparteix el taller sobre Adolescències, un temps per construir un sentit nou.
ADOLESCÈNCIES
GPS, EDUCACIÓ COMPARTEIX LES REFLEXIONS ENTRE PARES I MARES SOBRE EL TALLER DE L’ADOLESCÈNCIA.
«LO ESENCIAL ES INVISIBLE A LOS OJOS»
L’adolescència és una invenció social. La pubertat és una realitat en tant que és una transformació fisiològica. Aquesta provoca efectes en la sexualitat i el desenvolupament de la sexualitat orientada al partenaire sexual… tindrà efectes en cada subjecte d’una manera particular.
Cadascú haurà de respondre de la seva particular forma de relació amb l’altre “partenaire” sexual. Això és un descobriment que no està programat…. No es pot controlar, no està escrit…. Per cadascú serà la seva pròpia construcció. Aquesta transició produeix un cert malestar i la necessitat de cercar una resposta particular. En aquest camí els adolescents proven respostes: amb el que ja coneixen: l’oralitat, fumar, beure; amb la identificació a la imatge: la cerca entre iguals, el grup, la moda, la marca ( propostes d’època); però també amb altres propostes més mediatitzades i articulades: la cultura, la música, escriure un diari, practicar un esport. Propostes per poder construir la identitat de l’adult. Els pares hem de suportar-ho, ja que per fer-ho s’hauran de separar de la identitat de l’ infant. Això suposa en la majoria dels casos un rebuig al fet que ve del pare i la mare. Quant més ens costi consentir això, més forçament haurà de fer el nostre fill/a. És un temps de reconstrucció de la identitat, articulant el seu projecte de vida. Com travessar un moment de sense sentit vers el seu propi desig amb la gran fragilitat que això comporta, i alhora anar ocupant llocs socials que li permetin sostenir-se. És tractarà d’una construcció singular.
Alguns punts que ens orienten:
- Quan parlem de les adolescències i no l’adolescència permet respectar el fet singular dels fills i filles, cada jove és en la seva particularitat un individu.
- Cal pensar que en cada jove es jugarà d’una manera particular la seva identificació. En el plural del grup, però es fa complicat el fet de poder habilitar totes modalitats.
- Ells desitgen ser reconeguts pel grup d’iguals.
- La funció paterna com un fet educador tracta d’una funció encarnada per qualsevol referent de la família, tractaria de transmetre el límit, la llei d’una forma particular en cada família.
- Cal posar límits, acompanyant els fills/filles en el procés de compromís envers els efectes dels actes i decisions que prenen ells mateixos.
- Cal poder orientar-nos en les indicacions que oferim tenint en compte que el fet saludable sempre pot ser una bona oferta.
- És important haver ofert i oferir sempre alternatives de lleure que siguin saludables, i confiar que l’autonomia i la responsabilitat dels fills/ filles es posarà en joc a l’hora de què hagin de prendre posició davant les situacions de cert risc.
- Transmetre que si bé sovint no tenim el saber del què ens passa, la ignorància i el rebuig a la pregunta és poc útil. Cla transmetre un fer amb allò que no sabem, una proposta ètica i moral.
- Cal tenir en compte que els adolescents necessiten trobar en un altre adult un lloc des d’on mirar-se que impliqui un cert ideal que els separi de situacions de menys preu o poc valor. Com els pares podem sostenir aquest lloc.
LES PARAULES QUE ES VAN IDENTIFICAR COM A CLAUS
Acompanyament: al fet que el nostre fill es comporti d’una forma que ens és desconeguda, malgrat que a vegades és quelcom insuportable, la seva tria de gaudi, amb els objectes, amb la relació amb els altres…, amb l’altre. Com suportar les seves provatures? …. Donat temps …. per construir… i pensar què potser es farà mal… una mica…. potser no gaire… Suportar-ho com a pares li dóna la possibilitat de viure-ho i sentir que te un lloc en l’entorn familiar malgrat no és el mateix.
Seriosament: oferir un lloc on reconeixes, així…. Necessito plorar, Necessito estar sol, necessito buscar, necessito deixar-te…. Necessito lluitar… Necessito rebutjar-te, qüestionar-te…. no veure’t. Un Altre que s’ha fet petit…. però continua suportant l’envestida del fill. Ens recordem quan era no vull anar a dormir, …no vull fer els deures…. Ara és no saber el què vull i tu tampoc, deixe’m!, no serveixes per respondre’m!, ets un frau!
Tranquil.litat: només cal desitjar pels meus fills i filles l’experimentació de la vida… aprendre, triar, estimar, compartir, descobrir…. Un altre adult que viu. Transmissió del desig com a ètica de vida. Funció materna, sostenir el desig d’amor. Funció paterna. Funció dels límits, tranmetre la norma.
Confiança: és el moment de fer la separació, és el moment de pèrdua de sentit pels nostres fills i filles, tot allò que era d’una manera deixa de ser, però també per nosaltres com a pares. Sovint diem: és un estrany/a, ha estat una sorpresa… apareix un ésser nou i ens hem de separar de la idea que nosaltres teníem del nostre fill/a. Idea… perquè en el fons quan vam descobrir que era una persona, separada, independent, que manava en el seu propi gaudi i desig?
Canvi: acollir amb amor, al final l’amor és la millor aposta, però com tot amor esta condicionada al fet què un vol,al fet que un esta disposat, a què un guanya…. Podríem dir que es tractaria de la transmissió d’unes coordenades d’amor. L’amor ens permet reconèixer a l’altre, donar-li un lloc especial, esperar-lo, no dominar-lo, no controlar-lo, perdre’l, deixar.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS,Educació
Assessorament Pedagògic
TALLER DE PARES I MARES: UNES PARAULES SOBRE L’ELECCIÓ EN LES ADOLESCÈNCIES
TALLER SOBRE L’ELECCIÓ: UNA ELECCIÓ COM UN ACTE NOU I I SALVATGE.
GPS, Educació i Quines paraules compartim?
Creure: els nostres fills estan molt pressionats pel futur en el què els hi costa creure. Ens podem preguntar si confiar en el futur no és en primer lloc una responsabilitat dels adults. No saber o preguntar-se sobre el seu futur, és d’allò més lògic, de fet és més difícil saber perfectament el què volem o ens interessa.
Confiança: és fonamental escoltar i confiar en allò que expliquen. És imprescindible prendre’s seriosament les seves paraules. No associar el canvi a l’error. Si s’equivoquen, aprenen.
Seguretat: transmetre aquesta implica saber que una elecció és un acte en un punt incert, no tenim la certesa total, ja que és una situació nova. La seguretat d’estar al costat sostenint la incertesa.
Acompanyament: és important poder acompanyar els nostres fills perquè puguin anar-se descobrint a través de les seves pròpies eleccions, més enllà del que considerem millor o pitjor.
Tranquil·litat: tenir en compte que els nostres fills són més flexibles que nosaltres, tenen una visió oberta i global i molta més informació. Des de l’escola se’ls hi transmet molta informació perquè puguin orientar-se vers el seu futur.
Els pares hem de suportar no saber, cal saber que no sabem tot sobre els nostres fills…
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com
GPS, EDUCACIÓ COMPARTEIX LA PRODUCCIÓ EDUCATIVA ELABORADA EN ELS TALLERS DE PARES I MARES
AQUESTA ÉS LA MOSTRA DEL RESULTAT DE TREBALL EN UNA ESCOLA
EL TEMA: El límit com a efecte regulador. De què es tracte? Com es sosté?
El cartell aglutina les paraules que van circul.lar i els pares i mares van decidir en portar-se- com un efecte del treball.
Les paraules triades donen pistes per orientar-nos en l’educació dels nostres fills i filles.
- L’ aventura: cal Intentar aprendre de l’experiència al posar límits, entendre el límit com una possibilitat.Aquesta manera de fer, allò que diem SI i allò que diem NO, està marcada per la singularitat del pare i la mare, així com per la singularitat de la parella. “La nostra forma de fer, el nostre estil”.
- Positivo: aquesta frustració és l’oportunitat per accedir als objectes culturals, al món, ja que és la condició prèvia que posssibilita l’accés. Per tant quan no és toba quelcom en un lloc, es busca en un altre. Així el nen neix a la curiositat, la recerca, la creativitat.
- Interessant: compartir el tema del límit entre famílies ens permet parlar de la norma i per tant conèixer que el fet comú també pot ser singular. Conviure amb els altres ens permet compartir quelcom privat que ens dóna sentit com éssers socials.
- Ordenament: renunciar i dissimular davant allò que potser no ens agrada massa, però que potser és una característica dels nostres fills i filles que els identifica.
- Tranquil-litat: per viure en comunitat abans cal estimar i respectar de manera natural en l’àmbit domèstic, això instaura conviure a fora i per tant aprendre a protegir-se.
- Satisfacció: descobrir allò que també és per nosaltres satisfactori com a pares i mares i per tant triar la nostra satisfacció, també ens permet posar-nos límits i per tant transmetre’ls mitjançant l’estil de vida que serà el nostre.
- Paciència: el límit comporta una certa frustració, tant pels pares com pels fills.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com
GPS.Educació 
