Month: Novembre 2015
UNA IDEA INTERESSANT QUE POT DONAR PISTES ALS PARES I MARES ENVERS L’APRENENTATGE
I una recomanació pedagògica.
El llibre Los idiomas del aprendiente. Alícia Fernández reimpressió 2007. Editorail Nueva Visión.
I una recomanació pedagògica. El llibre “Los idiomas del aprendiente”. Alícia Fernández reimpressió 2007. Editorail Nueva Visión. Alícia exposa, des d’una mirada psicopedagògica, el fet que la modalitat i la relació que tenen els pares amb el coneixement i l’aprenentatge, té uns efectes fonamentals en nens i nenes envers la seva pròpia modalitat d’aprendre.
Parla de modalitats de presentació de la informació, i de com aquestes es poden tenir en compte des de l’àmbit domèstic per afavorir l’aprenentatge. Ella apunta a l’important que és no ocultar informació als fills i filles. Alhora transmet la idea de la importància de no exhibir informació als fills, que sovint no saben que fer-ne. Per això proposa “guardar”, referint-se al coneixement que requereix un temps d’espera per exposar-lo.
No mostrar-ho tot (exhibir), ni ocultar-ho (secret). Poder obrir l’interrogant i el desig d’aprendre és molt diferent en amagar una qüestió als fills o filles, que pot suposar una situació fosca que provoqui certa incertesa i per tant no clarificadora. Així com exhibir pot provocar un excés que el nostre fill o filla no podrá ordenar, no donar-li sentit.
També ens parla de l’escola: “La escuela es ese primer lugar donde el niño puede “conocerse-conocedor”. Es decir, al tener la vivencia de “conocer” algo sobre su propia historia que los adultos ( padres) no pueden adivinar”.
Aquesta idea mostra com els nens i nenes que van l’escola també poden ser ensenyants envers els seus pares i mares, ja que ells incorporen una informació que volen compartir, és interessant pensar que poden ser alhora aprenents i ensenyants, igual que ho poden ser els seus pares. Aquest fet permet facilitar la modalitat de transmissió que es desenvolupa la família. “La escuela es un lugar donde el niño puede hacer la experiencia de «enseñante» en relación con su familia”.
“una modalidad de enseñanza en los padres no siempre se corresponde con una igual, o correlativa, modalidad de aprendizaje en los hijos. Es decir, una modalidade enseñanza saludable en los padres y maestros favorecerá la constituciónde modalidades de aprendizaje saludables en los niños, niñas y jóvenes.”
L’autora ens permet repensar el fet important d’aprendre, i ens actualitza l’aprenentatge com una construcció de sentit. Per fer-ho el nen o nena ha de poder recórrer a la seva pròpia història, a la seva pròpia construcció de sentit, per això és tan important com ens maneguem des de casa amb les explicacions… Les nostres històries.
GPS,Educació realitza aquesta setmana dos tallers amb el títol “Què fem des de casa quan apareixen dificultats en l’aprenentatge?”
GPS, Educació viatja als pobles de Molins de Rei i Castellar del Vallès, en el marc del programa de la Diputació de Barcelona, Suport a la funció educativa de les famílies.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS, Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
C/Cervantes, 16 local esq.
08810 Sant Pere de Ribes
Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com
GPS,Educació parla de les adolescències. Una possible oferta per ells i elles.
Fa una setmana sortia a la Vanguàrdia un article amb el titular: La solitud porta més adolescents a plantejar-se llevar-se la vida.
Aquest llevar-se la vida no és més que l’acte del suïcidi. En la notícia es parlava sobre certes conductes de risc dels adolescents, com són les autolesions, s’apuntava, que aquestes no significaven cridar l’atenció. Aïllar-se a l’habitació i no voler relacionar-se amb els pares i mares significava alguna cosa més, els adolescents no passen de tot, és un mite, aquesta idea es remarca com a important.
Però què hi ha doncs darrere d’aquestes conductes?: Es deia que els joves i les joves necessiten afecte i protecció, que no els deixem sols. Per tant, què significa aquesta solitud, què es plantejava en el titular?, aquest llevar-se la vida com un acte de finitud?. Si agafem la paraula “acte”, com a significant, hem de pensar com aquesta seria una acció sense elecció. En l’acte que es planteja en l’article seria com la darrera acció que determina una situació, ja que significaria la mort. És a dir, aquesta seria una acció sense uns efectes determinats, dels quals el subjecte es podria fer càrrec.
Si pensem l‘ acte com a una acció amb conseqüències determinants, què passa amb llevar-se la vida?, el que si o si ens porta és a un final, on no hi ha més elecció possible, on ja no pot haver cap moviment de tria.
Des de GPS, Educació volem destacar que aquest acte estaria precedit de molts d’altres.
GPS, Educació senyala com és que actualment aquestes situacions sense elecció es plantegen contínuament, si no estudies tal cosa… No hi ha futur, si no fas anglès, no hi ha futur, si no fas un màster… no hi ha futur,.. Si no fas pràctiques .. no hi ha futur.
Plantegem així, en com els adults som responsables d’acompanyar a les joves i els joves en el seu recorregut de vida per cercar cadascú un sentit en el seu camí. Cal que els adults indiquin que hi ha moltes formes de poder fer-se càrrec d’una sortida laboral formativa, que hi ha elecció sempre. En què les modalitats d’estudi ara més que mai són obertes a una àmplia oferta.
No és estrany que la solitud a la qual fa referència l’article ofegui a qualsevol individu d’aquesta època, on viure o sobreviure, tot i que estem rodejats de multitud de conforts, sembla que sigui una fita o proesa titànica.
La solitud va implícita a l’ésser viu, però a diferència dels animals podem viure en comunitat i transmetre generacions a generacions el patrimoni que ens fa més humans, la cultura. El llenguatge, i totes les formes simbòliques són una fórmula de sublimar certs malestars en el fet mateix de viure. El reconeixement de cadascú amb la seva particularitat i la seva elecció és la defensa primera pel reconeixement de cada subjecte en la construcció del seu camí.
Des de GPS, Educació proposem l’oferta de defensar la producció del fet simbòlic de tot ésser humà, les modalitats de producció cultural, són una forma de canalitzar, de manifestar el més profund dels subjectes: escriure, pintar, cantar, ballar, etc. No hi ha cap manera millor que d’altra i les categoritzacions, els resultats necessaris en el context actual, allò que desitgem com a pares no pot suposar el no respecte a què cadascú construeixi la seva manera el seu sentit. Seria poder transmetre que estem sols , però senyalar modalitats diferents d’estar sols.
De què es tracta? Pensem poder aproximar als joves i les joves la possibilitat de ser humans, ho podem fer de manera senzilla, sense imperatius, ni competicions, no es tracta d’ estar en cap lliga per ser el millor i competir, només cal fer, produir i elaborar, allò que cadascú desitgi, només pel fet mateix de viure.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS,Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
C/Cervantes, 16. Local esq.
Sant Pere de Ribes 08810
Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com
GPS.Educació 