Mes: Desembre 2013

QUÈ TRIAR?…

Posted on Updated on

Què triar ?, què regalar als nostres fills…

1 educacionAvui volem compartir una reflexió a partir d’un fragment del text que Gustavo Stiglitz escriu a la revista CARRETEL amb el títol “Los niños y el psicoanálisis: escuchar el inconsciente. El niño  en nuestro malestar”.

Stiglitz escriu: “De his Majesty the baby” en la teoría freudiana, se ha transformado en “el niño tirano-tiranizado”. Ante la caída de los semblantes de la autoridad familiar, la tiranía del discurso capitalista toma el relevo, tornándolo en tirano de la demanda y de la satisfacción inmediata. En el niño consumidor, esa nueva y aterradora figura, fácilmente se revela su otra cara no menos siniestra: el niño consumido objeto de consumo.”[1]

És a dir, com contribuïm a la constitució d’un nen?, com el pensem?, com l’anomenem?, com ens relacionem amb ell?, què esperem?, que li demanem?, que li proposem?.

Quan les nostres vides estan totalment orientades per  tenir i patir per guanyar diners que d’un moment a un altre algú ens els pot treure…(ens abaixaran el sou?, ens quedarem sense feina…?), aquests pensaments i fets condicionen els nostres desitjos i la nostra forma de fer i pensar. Com aquests pensaments, pors, incerteses… malestars, es manifesten en allò que transmetem els nostres fills, alumnes… nens?.

En les demandes que fem als nostres nens, allò del què els fem dipositaris, hi ha quelcom  irresoluble, no està en les seves mans i malgrat tot continuem utilitzant el mateixos patrons. Què faran doncs? No tenim cap dubte,  que  cadascú farà una cosa particular.  Alguns faran tot el que els hi demanem, altres diran NO, però en tot cas, aquesta demanda serà difícil de suportar. Quina responsabilitat tenim com adults?

Si ens parem a pensar en el sentit d’allò que fem i ens podem separar una mica del moviment constant, de l’acte sense pensament. Aleshores podem anar dient a que sí, a  que no, ara això, ara allò altre, com….; per tant podem  TRIAR.  Triar cadascú  amb les condicions  i com podem, però a la fi introduir la nostra elecció.

L’elecció particular ens torna l’estatut “humà” i això ens permet presentar-nos davant dels nostres fills, alumnes i nens com humanitzats en la nostra elecció.

Els hi transmetem “per mi és així” i per tant ens separem del “és el que hi ha”. Això ens autoritza davant d’ells com a responsables de la nostra elecció,  és la millor transmissió possible de què és  la responsabilitat. Sens dubte això ens permet separar-nos i pendre distància  del discurs tirànic del capitalisme, on tot està avocat a  l’acció sense pensament , a l’acte continu per satisfer allò que no sabem.

L’elecció conscient davant d’una situació ens permet fer-nos amb les condicions per  viure i deixar viure.

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS, Educació


[1] Text que Gustavo Stiglitz.Revista Carretel nº11

Anuncis

Recomanació d’una lectura pedagògica.MALESTAR EN EL DOCENTE D’ANNY CORDIÉ

Imatge Posted on Updated on

Malestar en el docente

Anny Cordié. (1988). Malestar en el docente. Ediciones Nueva Visión.Buenos Aires.
“¿Es contagioso el amor al saber? En cierto modo sí. El docente, entusiasmado con la materia que enseña, comunicará este amor a sus alumnos. ¿Contagioso? Tal vez, pero ¿será hereditario?. Aunque el gusto o el rechazo del saber no estén inscriptos, propiamente hablando, en los genes, se transmiten de generación en generación con una regularidad cronométrica: toda innovación resulta transgresora y hace mella en la inserción del sujeto en su comunidad.”
Fa uns dies rebíem una informació sobre els resultats dels alumnes a l’escola (Informe PISA). Hem llegit a la premsa moltes apreciacions, opinions i comentaris en els quals, majoritàriament no sortim ben parats.
A GPS, Educació confiem en la tasca de tots i volem col·laborar amb la proposta de lectura de Anny Cordié. En el llibre proposat ens fa una magnífica reflexió de l’època que vivim.
Apunta a la importància en l’educació d’elements claus per què aquesta sigui possible i que estiguin al nostre abast.
El desig per ensenyar, donar el temps per aprendre, no vincular-ho tot al rendiment i la producció i acollir la singularitat de cada alumne no com una càrrega, sinó com la seva possibilitat.
Treballem per l’educació per una atenció digna, i pensem que el desig davant l’alumne és fonamental per no haver de renunciar a quasi res…

GPS,Educació
Assessorament Pedagògic

Síntesi de la conversa de pares i mares del 29.11.13

Posted on Updated on

fotophotophoto-2

Converses de pares i mares a GPS, Educació.

Les manifestacions de les dificultats dins  l’aprenentatge en l’època  actual; desmotivació, TDAH, dislèxia….

Per aprendre cal que es donin una sèrie de condicions i cada alumne respondrà d’una manera singular a aquestes situacions. En aquestes condicions  el vincle pedagògic és fonamental. Quina és la modalitat de vincle actualment?. Ens arriba un constant bombardeig de  l’existència d’un alt malestar en el sistema educatiu. Els mestres desmotivats, o sense recursos, manca de formació del professorat…; els alumnes desmotivats, comportaments disconformes, hiperactivats, des regulats….

Per què? Quins són els factors? Com afecten els nostres fills? Què tenim nosaltres a fer, com a pares?

Les  manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge són una resposta singular, però cal tenir en compte totes les condicions fonamentals perquè  l’aprenentatge sigui possible, i així pensar propostes.

La conversa s’inicia amb una definició possible d’aprendre. L’aprenentatge l’entenem com el procés en què el subjecte identifica quelcom que se li presenta des de fora, com un contingut, una informació…  Aquesta identificació és possible sempre i quan sigui útil per ell. D’aquí el subjecte extrau unes representacions que passarien a ser significades. En un segon moment es donaria una producció, una construcció que implica una modificació de la representació inicial.

S’apunta al fet de que es podria dir que l’aprenentatge és una operació innata a l’ésser humà, que els nens i nenes aprenen de forma natural. Sabem  que l’aprenentatge és un fet cultural , i és important que la cultura no bloquegi el procés. Destacant que aquest procés ha de servir per poder donar sentit al món que ens envolta, comprendre l’entorn estrany i nou de manera individual i singular.

A la conversa es transmet també, la idea de què és important no bloquejar  la curiositat per aprendre. En el moment actual, l’exigència per l’èxit,  la importància de la rapidesa (en el menor temps possible, i passar a realitzar una altra activitat), l’homogeneïtzació (per a tots i totes, a efectes de la igualtat), la prevalença dels resultats; tot això, a vegades té l’efecte de bloqueig l’aprenentatge.

Ens  vàrem preguntar per què?. Vàrem pensar que era fonamental tenir en compte els elements que es posen joc en el procés per aprendre. Una participant explica com a la seva filla de 7 anys li demanen uns resultats esperats en la lectura, com que no  es donen les  expectatives  en  el decurs d’un temps ha empitjorat fins al punt que ara no vol llegir res.

A la taula sorgeix la idea de què la Institució educativa ha fabricat un problema d’aprenentatge amb aquesta alumna. Diferents intervencions apunten a la necessitat de respectar el temps i la preparació de cada alumne/a.

S’explica com en el sistema Finlandès la introducció a la lectura  té en compte el moment maduratiu dels infants i per això s’inicia a l’edat de  7 anys  i no abans.

Els participants destaquem la importància del vincle entre qui ensenya i l’alumne, “depèn molt del mestre”. La  importància de desitjar que aprengui, que faci, que conegui, que es satisfaci  d’una nova incorporació. Un mestre que pot fer això pot transmetre el desig per la cultura. Sabem que si això no hi és, és molt difícil que l’alumne aprengui.

També es parla de la confiança. Que el mestre/a confiï en que sigui qui sigui l’alumne pot aprendre, és  clau per què sigui possible aquest fet . Per què  de vegades  no confiem amb els alumnes? Es parla de la diferència entre algunes experiències desenvolupades en la primària on  ja comencen a  bloquejar-se coses i en l’ESO ja es fa imminent. Permetre el joc dirigit, la creació.

Un altre element del què vam parlar va ser el temps. Donar el temps necessari i saber que quasi mai és el mateix per tothom. Certament hi ha límits, l’entorn escolar no pot atendre la singularitat totalment, però tenir-ho en compte ja té efectes. També es va parlar de la importància d’ experimentar plaer en el procés d’aprenentatge. Ha de ser  gratificant. Si és útil i té valor, se’ns dubte serà satisfactori, perquè tindrà sentit. Algunes mares apunten a com els pares estem preocupats per l’èxit social del nostres fills, ens preocupa que quedin d’alguna manera exclosos i per això sovint no podem esperar.

És important també que l’espai sigui estètic, sigui acollidor, que transmeti la importància d’allò que es duu a terme allí. La nostra societat té cura més d’un centre comercial que d’una escola, tots podem imaginar els barracons escolars, però “ens podem imaginar els barracons Corte Inglés?”.

Hi ha altres elements que van sorgir, el fracàs, l’equivocació, l’error. Poder acceptar i manegar-se amb l’error en el treball, això permet treballar, aprendre. Experimentar i equivocar-se, és clau per  poder aprendre de les errades que un fa.

En aquest sentit vàrem parlar de la riquesa de la utilització de diferents  metodologies  com a recursos per afavorir i potenciar l’aprenentatge. Però no podem  confondre la riquesa d’un recurs amb el fet  fonamental de què cal  aprendre.

Sorgeix aleshores el tema del sistema educatiu com a fonamental, el professor ha de conèixer les operacions d’aprendre, saber tractar pedagògicament els alumnes.  Aleshores es considera clau  la formació del professorat. Es parla de l’experiència a Holanda on els professors han d’obtenir la capacitació pedagògica , no només cal saber de l’assignatura si no és necessari conèixer les operacions i condicions singulars del procés pedagògic. També es va   parlar de la formació a Finlàndia.

Per finalitzar es va apuntar la importància de l’àmbit familiar  i de com s’estableix un diàleg entre l’escola i la família? Aquest tema  pot ser una nova conversa.

Si no es donen tots  aquests elements a l’escola i a casa , és molt difícil que l’alumne pugui fer el seu recorregut en l’aprenentatge. Com a resposta  cada alumne de manera singular   ens diu que NO….. ; així ens dirà que alguna cosa en la situació per aprendre no va.

Això són les manifestacions que alguna cosa  no funciona, no va. Manifestacions de les dificultats per establir i donar-se una bona situació d’aprenentatge. Tots els elements que hem anomenat estan implicats i per tant s’han de treballar conjuntament.

GPS, Educació aborda les dificultats per aprendre des d’ aquest enfocament, no és un alumne amb dèficit sinò una situació que cal abordar . 

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer