Espai bibliogràfic
GPS, Educació vol recordar la figura excepcional de Zygmunt Bauman.
Bauman ens va aportar idees que ens poden orientar als educadors, professors, pares i mares …, davant els episodis que apareixen sovint a la premsa sobre certes actuacions dels adolescents. Idees per pensar el seu malestar, certa inquietud que es manifesta en: baix rendiment escolar, desordres en el seus comportaments, certa violència, dèficits d’atenció, en comportaments obsessius, atrapats o seduïts per addiccions, amb tendència a l’aïllament o a l’ accés d’exhibició … .
Pensem que l’adolescència és un despertar, on l’emergeix una nova consciència que exigeix una situació de tria envers el futur. Tria nova a fer amb unes coordenades noves. Per tant la provatura i l’error són indispensables com oportunitat d’aprenentatge en l’elecció.
“Hoy, las ansiedades de los jóvenes y sus consecuentes sentimientos de inquietud e impaciencia, así como la urgencia por minimizar los riesgos, emanan por un lado de la aparente abundancia de opciones, y por otro del temor a hacer una mala elección, o al menos a no hacer “la mejor disponible “; en otras palabras, del horror a pasar por alto una oportunidad maravillosa cuando hay tiempo (fugaz) para aprovecharla. “
El retorno del péndulo. Zigmunt Bauman i Gustavo Dessal. Ed: Fondo de cultura económica de España. 2014
Amb aquesta cita de Bauman, una entre d’altres, ja que sempre amb tanta lucidesa i saviesa va saber transmetre i descriure una època, l’actual, on el temps sembla aparentment haver guanyat la partida (temps líquid, modernitat líquida, identitat líquida, amor líquid…). Volem convocar els adults que estan actualment desenvolupant la funció d’acompanyar alguns adolescents en el seu projecte de vida, de futur.
Volem reivindicar com a saber professional la importància de no orientar la nostra intervenció en el fet de que trobin una resposta prioritàriament. Allò clau és respectar els seus trànsits, les errades, les seves aproximacions al món de l’adult. Acompanyar-los respectant aquesta experimentació desorientada, on en cada moviment hi ha un opció de sortida particular.
Bauman parla d’un moment d’època on el temps ràpid i fugaç pot ser una oportunitat, però també una manera de pressionar l’elecció.
En el fragment que GPS, Educació tria, mostra una magnífica descripció d’allò que l’ excés d’oferta, d’ alternatives i l’imperatiu de resposta, també poden ser un ingredient que complica el fet de triar.
Poder reflexionar amb aquest text, entre professionals de l’educació, de l’orientació, i amb els mateixos pares i mares que viuen el moment d’acompanyar un o una adolescent.
Apuntar a fer una crida de respecte, de poder suportar la incomoditat de transitar per perdre’s i retrobar-se, d’acompanyar en el fet d’equivocar-se, com part fonamental de l’aprenentatge.
Què si no fem els adults més que proves constants, però coneixent cada cop més, les nostres condicions d’elecció?.
Els adolescents han de triar en el mateix moment que adverteixen i construeixen les seves condicions d’elecció.
A la fi, respectar el fet mateix de transitar, de poder “ser” en la desorientació.
GPS, Educació i Una recomenació de pel-lícula. EL ÚLTIMO VERANO EN ESCOCIA
UNA MIRADA NOVA I INTERESSANT AL MÓN QUE HEM DEIXAT ENRERE
Posar atenció en allò que diuen els nens i les nenes sempre és important en el moment de transmissió d’un fet, ensenyant i aprenent alhora.
Cal estar atent en el que diu el món de la infantesa i la joventut, la mirada de sorpresa i de frescor 
ens pot fer reflexionar com adults.
La mirada del final de la vida, descobrir els secrets de família, observar als altres, la lògica de viure, la frescor en la pregunta, en el raonament, etc.
La pel·lícula que recomanem ofereix la saviesa que sovint tenim oblidada, aturar-nos en el fet essencial que en la vida quotidiana es torna transparent.
Una pel·lícula que presenta el món de la infància i el trànsit cap a la joventut i per altra banda la condició dels adults. Aquesta situació de viure i d’entomar les coses que passen el dia a dia porta a prendre posició davant les coses fonamentals.
La mort, el final d’una vida, i un aniversari. Fa que els diferents personatges prenguin posicions.
Hi ha moments fonamentals que delaten una manera de fer i de ser.
En la pel·lícula el final d’un ésser viu, la separació d’un matrimoni, les relacions complicades entre persones que no coincideixen en maneres de viure, etc. Fa que la transmissió envers els infants es faci difícil. És veritat que els nens i les nenes, les i joves i els joves també entenen la realitat que els envolta. La comprensió de d’allò que ens envolta de manera particular, suposa anar fent. Però cal transmetre i explicar des d’una posició raonable els fets fonamentals de la vida, una manera possible, és primer de tot enfrontar-se un mateix al fet propi, la finitud de l’existència i la complexitat d’entesa entre les persones.
Molt recomanable, veure aquest film que amb un toc d’humor ens farà comprendre una mica més el que és realment important.
GPS,Educació aquesta setmana proposa una lectura d’un article.
GPS,Educació comparteix la lectura de l’article “El declive de las humanidades en la enseñanza y la tiranía del utilitarismo” de Jaime Fernández.
Escriptor i periodista. Publicat a Athene Blog. El blog de la red española de filosofía.
Aquest article reflexionar de nou sobre l’ eliminació a la ESO i a primer de Batxillerat de la Filosofia. La proposta de que aquesta ja no sigui obligatòria i en contra partida es potenciïn els coneixements i els aprenentatges més útils amb una aplicació immediata.
Aquest fet ens convoca a una seriosa reflexió envers l’objectiu de l’educació. Així podem pensar en dos objectius contraris, l’educació que te com a finalitat l’ aplicació instrumental del coneixement o l’educació que te com objectiu un aprenentatge que permeti, a cadascú, la lectura de la realitat. L’autor ens proposa, citant a Hermann Hesse que l’educació “no es potenciar tal o cual capacidad, sino que nos ayuda a darle un sentido a la vida, a interpretar el pasado, a estar abiertos al futuro”.
UNA IDEA INTERESSANT QUE POT DONAR PISTES ALS PARES I MARES ENVERS L’APRENENTATGE
I una recomanació pedagògica.
El llibre Los idiomas del aprendiente. Alícia Fernández reimpressió 2007. Editorail Nueva Visión.
I una recomanació pedagògica. El llibre “Los idiomas del aprendiente”. Alícia Fernández reimpressió 2007. Editorail Nueva Visión. Alícia exposa, des d’una mirada psicopedagògica, el fet que la modalitat i la relació que tenen els pares amb el coneixement i l’aprenentatge, té uns efectes fonamentals en nens i nenes envers la seva pròpia modalitat d’aprendre.
Parla de modalitats de presentació de la informació, i de com aquestes es poden tenir en compte des de l’àmbit domèstic per afavorir l’aprenentatge. Ella apunta a l’important que és no ocultar informació als fills i filles. Alhora transmet la idea de la importància de no exhibir informació als fills, que sovint no saben que fer-ne. Per això proposa “guardar”, referint-se al coneixement que requereix un temps d’espera per exposar-lo.
No mostrar-ho tot (exhibir), ni ocultar-ho (secret). Poder obrir l’interrogant i el desig d’aprendre és molt diferent en amagar una qüestió als fills o filles, que pot suposar una situació fosca que provoqui certa incertesa i per tant no clarificadora. Així com exhibir pot provocar un excés que el nostre fill o filla no podrá ordenar, no donar-li sentit.
També ens parla de l’escola: “La escuela es ese primer lugar donde el niño puede “conocerse-conocedor”. Es decir, al tener la vivencia de “conocer” algo sobre su propia historia que los adultos ( padres) no pueden adivinar”.
Aquesta idea mostra com els nens i nenes que van l’escola també poden ser ensenyants envers els seus pares i mares, ja que ells incorporen una informació que volen compartir, és interessant pensar que poden ser alhora aprenents i ensenyants, igual que ho poden ser els seus pares. Aquest fet permet facilitar la modalitat de transmissió que es desenvolupa la família. “La escuela es un lugar donde el niño puede hacer la experiencia de «enseñante» en relación con su familia”.
“una modalidad de enseñanza en los padres no siempre se corresponde con una igual, o correlativa, modalidad de aprendizaje en los hijos. Es decir, una modalidade enseñanza saludable en los padres y maestros favorecerá la constituciónde modalidades de aprendizaje saludables en los niños, niñas y jóvenes.”
L’autora ens permet repensar el fet important d’aprendre, i ens actualitza l’aprenentatge com una construcció de sentit. Per fer-ho el nen o nena ha de poder recórrer a la seva pròpia història, a la seva pròpia construcció de sentit, per això és tan important com ens maneguem des de casa amb les explicacions… Les nostres històries.
GPS, Educació vol desitjar el 22 de juny del 2015, Feliç Estiu!!!!
GPS,Educació us vol desitjar un temps d’estiu que porti quelcom del que és desconegut. Aquest desig el transmetem amb les paraules de Jorge Larrosa que volem compartir.
“A partir de aquí, está claro que la experiencia de la lectura tiene siempre una dimensión de incertidumbre que no se puede reducir. Y, además, puesto que no puede anticiparse el resultado, la experiencia de la lectura es intransitiva: no es el camino hacia un objetivo pre-visto, hacia una meta que se conoce de antemano, sino que es una apertura hacia lo desconocido, hacia lo que no es posible anticipar y pre-ver”.[1]
Feliç estiu i Feliç lectura.
La experiencia de la lectura, Jorge Larrosa- México. 2003., Fondo de Cultura Económica. Carr.[1]
GPS.Educació 