FRACÀS ESCOLAR?

Posted on Novembre 5, 2013 Updated on Novembre 9, 2013

Un Complement a l’acompanyament dels aprenentatges

“Porque aprender es difícil: Platón, Aristóteles, San Agustín ya lo habían señalado.. Es incluso una operación que parece imposible, “porque aprender es hacer algo que no se sabe hacer para aprender a hacerlo”. ..[1]

Merieu ens demana reflexió .., “así hemos aprendido a andar, a hablar, a escribir, a ir solos al colegio.. a nadar”[2]. Merieu descriu en el llibre De Frankestein Educador,  que encara que tinguem un especialista tècnic  en la matèria que ens acompanyi en l’acte d’aprendre quelcom,  sempre hi ha un cert  moment on  el principiant  de “natació” es llença a  l’ aigua .  Es pot donar el cas que el mestre empenti a l’alumne a l’aigua, però just  en aquest instant un pot decidir enfonsar-se o decidir moure’s i surar.

És aquest precís instant on un  consisteix o no a un aprenentatge en concret. “Perquè es produeixi l’acte educatiu és necessari el consentiment del subjecte”… diu Hebe Tizio a Les lleis de l’univers infantil. Ella mateixa proposa treballar les modalitats de consentiment a l’aprenentatge.

Amb aquesta cita que aparentment ens indica quelcom molt evident  i molt senzill, volem descriure alguns punts de l’oferta educativa de GPS, Educació.

Quan es parla d’aprendre, d’incorporar quelcom nou, d’arribar a comprendre aquesta nova adquisició, donem per fet moltes de les condicions que es requereixen per rebre  un contingut.

Sovint es creu  que les dificultats envers l’aprenentatge es poden llistar, és veritat que es poden donar algunes situacions estàndards de descripció.  Però cada alumne consenteix  d’una manera particular,  a vagades dient, ara sí  i a vagades dient, ara no.

Des de GPS, Educació sabem que les situacions d’aprenentatge són singulars a cadascú dels  subjectes, dels  joves , les joves … dels alumnes.

Parlem  de l’elecció, d’aquella tria que cada  subjecte/alumne fa en situació d’aprenentatge consentint o no al saber proposat. Per això proposem localitzar en quines condicions cadascú accedeix al coneixement. En una situació del anomenat fracàs escolar hi ha sovint un rebuig particular a aprendre com a resposta d’una altre qüestió. Caldrà revisar com condicionen els elements claus de  la situació d’aprenentatge  per aquest  alumne en particular.

Un aprenentatge nou ens transforma, un saber nou obre un pensament que ens obliga a cert viratge, que no sempre és en acte, que no sempre té conseqüències aparents.

Aquesta decisió de cada persona a sotmetre’s a un canvi ve condicionada per certs elements fonamentals. Considerem des de GPS, Educació una localització de punts d’anàlisi. Anàlisi que ens ajuda a entendre aquesta diversitat de modalitats d’accedir a l’aprenentatge. Modalitats, que com a subjecte social sobreviuen en aquesta tasca tan tensa d’entendre el món on vivim.

Per això el nostre treball consisteix en fer una anàlisi dels següents elements per a cadascú: el tractament de la informació, podríem parlar de perfil pedagògic, la singularitat  de rebre la informació. Els temps , parlem  dels ritmes, de la forma particular de conviure en aquest tractament, intervals d’incorporació dels continguts. De l’ espai que oferim , on es dóna aquest acte de transacció, es tracta de la situació d’aprenentatge que obre la possibilitat de repensar i preguntar-se, a la fi de decidir.

La relació tutorial, fa referència a  la figura que acompanya la transmissió , qui ens parla i ens pregunta, qui espera uns resultats. Aquell que es pregunta sobre què l’interessa al subjecte , a la jove , al jove , a l’infant , si té alguna cosa a dir, demanar a l’altre  allò que li preocupa,  allò què té sentit per ell. Aquell, qui està molt atent i observa què li motiva, què li fa obstacle, què l’interroga de nou, i de nou, i de nou.. El valor afectiu que té per a cada alumne el fet d’aprendre quelcom.

Cadascun d’aquest elements possibiliten l’acte de l’aprenentatge i intervenen d’una manera particular per a cada subjecte fent de l’acte pedagògic un acte singular.

Com aprenem?, els nens i nenes , els joves les joves, tenen alguna cosa a dir.

Creiem que preguntar al responsable de l’acte en si mateix ens dóna pistes per continuar en el procés de vida, és a dir en el procés que ens obre al món en cada acte per donar sentit al que és quotidià, i allò que no ho és tant. Permetent-nos  a la fi vincular-nos amb els altres i viure en comunitat.

GPS, Educació tracta la singularitat en cadascú, com a premissa fonamental per vincular-se amb l’aprenentatge. Sap i possibilita diferents llocs a ocupar socialment i per tant  aposta per la dificultat com a pregunta que obre oportunitats.

Pilar Verdeguer y Rosa Antolín