GPS,Educació comparteix el taller sobre Adolescències, un temps per construir un sentit nou.

Posted on Març 3, 2015

ADOLESCÈNCIES

GPS, EDUCACIÓ COMPARTEIX LES REFLEXIONS ENTRE PARES I MARES SOBRE EL TALLER DE L’ADOLESCÈNCIA.

«LO ESENCIAL ES INVISIBLE A LOS OJOS»

L’adolescència és una invenció social. La pubertat és una realitat en tant que és una transformació fisiològica. Aquesta provoca efectes en la sexualitat i el desenvolupament de la sexualitat orientada al partenaire sexual… tindrà efectes en cada subjecte d’una manera particular.

Cadascú haurà de respondre de la seva particular forma de relació amb l’altre “partenaire” sexual. Això és un descobriment que no està programat…. No es pot controlar, no està escrit…. Per cadascú serà la seva pròpia construcció. Aquesta transició produeix un cert malestar i la necessitat de cercar una resposta particular. En aquest camí els adolescents proven respostes: amb el que ja coneixen: l’oralitat, fumar, beure; amb la identificació a la imatge: la cerca entre iguals, el grup, la moda, la marca ( propostes d’època);   però també amb altres propostes més mediatitzades i articulades: la cultura, la música, escriure un diari, practicar un esport. Propostes per poder construir la identitat de l’adult. Els pares hem de suportar-ho, ja que per fer-ho s’hauran de separar de la identitat de l’ infant. Això suposa en la majoria dels casos un rebuig al fet que ve del pare i la mare. Quant més ens costi consentir això,  més forçament haurà de fer el nostre fill/a. És un temps de reconstrucció  de la identitat, articulant el seu projecte de vida. Com travessar un moment de sense sentit vers el seu propi desig amb la gran fragilitat que això comporta, i alhora anar ocupant llocs socials que li permetin sostenir-se. És tractarà d’una construcció singular.

Alguns punts que ens orienten:

• Quan parlem de les adolescències i no l’adolescència permet respectar el fet singular dels fills i filles, cada jove és en la seva particularitat un individu.
• Cal pensar que en cada jove es jugarà d’una manera particular la seva identificació. En el plural del grup, però es fa complicat el fet de poder habilitar totes modalitats.
• Ells desitgen ser reconeguts pel grup d’iguals. 
• La funció paterna com un fet educador tracta d’una funció encarnada per qualsevol referent de la família, tractaria de transmetre el límit, la llei d’una forma particular en cada família.
• Cal posar límits, acompanyant els fills/filles en el procés de compromís envers els efectes dels actes i decisions que prenen ells mateixos.
• Cal poder orientar-nos en les indicacions que oferim tenint en compte que el fet saludable sempre pot ser una bona oferta.
• És important haver ofert i oferir sempre alternatives de lleure que siguin saludables, i confiar que l’autonomia i la responsabilitat dels fills/ filles es posarà en joc a l’hora de què hagin de prendre posició davant les situacions de cert risc.
• Transmetre que si bé sovint no tenim el saber del què ens passa, la ignorància i el rebuig a la pregunta és poc útil. Cla transmetre un fer amb allò que no sabem, una proposta ètica i moral.
• Cal tenir en compte que els adolescents necessiten trobar en un altre adult un lloc des d’on mirar-se que impliqui un cert ideal que els separi de situacions de menys preu o poc valor. Com els pares podem sostenir aquest lloc.

LES PARAULES QUE ES VAN IDENTIFICAR  COM A CLAUS

Acompanyament: al fet  que el nostre fill  es comporti d’una forma que ens és desconeguda,  malgrat que a vegades és quelcom insuportable, la seva tria de gaudi, amb els objectes, amb la relació amb els altres…, amb l’altre. Com suportar les seves provatures? …. Donat temps …. per construir… i pensar què potser es farà mal… una mica…. potser no gaire… Suportar-ho com a pares li dóna la possibilitat  de viure-ho i sentir que te un lloc en l’entorn  familiar malgrat no és el mateix.  

Seriosament: oferir un lloc on reconeixes, així…. Necessito plorar, Necessito estar sol, necessito buscar, necessito deixar-te…. Necessito lluitar… Necessito rebutjar-te, qüestionar-te…. no veure’t. Un Altre que s’ha fet petit…. però continua suportant l’envestida del fill. Ens recordem quan era no vull anar a dormir, …no vull fer els deures…. Ara és no saber el  què vull i tu tampoc,  deixe’m!, no serveixes per respondre’m!, ets un frau! 

Tranquil.litat: només cal desitjar pels meus  fills i filles l’experimentació de la vida… aprendre, triar, estimar, compartir, descobrir…. Un altre adult que viu. Transmissió del desig com a ètica de vida. Funció materna, sostenir el desig d’amor. Funció paterna. Funció dels límits, tranmetre la norma.

Confiança: és el moment de fer la separació,  és el moment de pèrdua de sentit pels nostres fills i filles,  tot allò que era d’una manera deixa de ser, però també per nosaltres com a pares. Sovint diem:  és un estrany/a, ha estat una sorpresa… apareix un ésser nou i ens hem de separar de la idea que nosaltres teníem del nostre fill/a. Idea… perquè en el fons quan vam descobrir que era una persona, separada, independent, que manava en el seu propi gaudi i desig?

Canvi: acollir amb amor, al final l’amor és la millor aposta, però com tot amor esta condicionada  al fet què  un vol,al fet que  un esta disposat, a què un guanya…. Podríem dir que es tractaria de la transmissió d’unes coordenades d’amor. L’amor ens permet reconèixer a l’altre, donar-li un lloc especial, esperar-lo, no dominar-lo, no controlar-lo, perdre’l, deixar.

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS,Educació

Assessorament Pedagògic