sentit

TALLER DE GPS,EDUCACIÓ EN L’HORA LLIURE

Posted on

TALLER DE GPS,Educació SOBRE EL JOC

JUGAR PER UN NEN ÉS COM PODER RETALLAR UN BOCI DEL MÓN PER PODER ACCEDIR-HI.

D’allò que no té sentit puc inventar una història i uns personatges… així mica de  mica va prenent sentit allò que envolta als infants.

logo per facebook (396x392) (2)-2

GPS,Educació. Assessorament  Pedagògic

HORA LLIURE – Associació Espai i Lleure FOTO HORA LLIURE

foto niño jugandoDimarts 14 d’abril, entre 11 i 13h tindrem a les pedagogues de GPS. Educació per parlar sobre “Joc amb sentit, joc per aprendre”. Vine a esmorzar i compartir una tertúlia ben interessant!!!

 

 

 

 

 

 

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona

C/Eduard Maristany, 33 local 5.
08810 Sant Pere de Ribes (Centre CIPSI)

Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com

Anuncis

PARLEM DE “ THE KING OF SUMMER “ D’UNA CRÒNICA D’UNA SEPARACIÓ ADOLESCENT

Posted on Updated on

De nou una proposta cultural.   Rescatem en aquesta proposta conceptes que hem anat treballant als llarg de l’any: APRENDRE, EXPERIÈNCIA, ADOLESCÈNCIA, SEPARACIÓ.  

the kink  La pel·lícula de la qual volem parlar i tancar amb ella el mes de juliol, parla de la fugida de tres adolescents cap al bosc.

  Marxen de casa cansats de la incomunicació amb la família i també per iniciar una recerca.

   Aquest objectiu de viure sols en el bosc comporta un repte i un projecte. Com tot projecte els obliga a planificar i a fer inventari d’allò que necessitaran per dur-lo a terme amb èxit.

 El film transmet molt bé com la comunicació entre pares i fills a l’adolescència es caracteritza la major part de les vegades per un desacord.

  Un desacord controvertit que implica una lluita interna constant. El pedagog Jorge Larrosa en la conferència “Acerca de la experiencia”,

 ho anuncia així: “…Yo no soy lo que mi padre hubiera querido que fuera, pero casi todo lo que soy tiene que ver con mi padre.”.

 Els adolescents han de fer la seva experiència de vida, han d’experienciar per descobrir qui són i els pares no podem suplir això amb paraules.

 

king  Però és important rescatar just en aquest moment allò que hem compartit i fet com a pares amb els nostres fills durant d’infància.

  Rescatar-ho per a nosaltres, els pares, així ens podem separar dels nostres fills mitjançant de la confiança amb nosaltres i amb ells.    

  Els tres adolescents inicien un viatge, però no a cegues, busquen un coneixement per assegurar l’èxit del projecte.

  El protagonista que té la iniciativa no dubte d’armar-se d’aquell saber que estar en els llibres i que li proporcionarà tot allò que ja està escrit i necessitarà.

  És aquí  on podem veure com ja està instaurat en el jove al valor de la cultura transmès durant d’infància.

Separar-se dels pares i fer la construcció del seu propi projecte significa poder construir-se, saber-se a un mateix i només és possible amb l’experiència del fer, de produir quelcom.

Els joves cerquen un sentit amb l’elaboració del seu projecte. Junts i compartint l’experiència de viure es troben en la seva realitat.

 

  1. Anny Cordié ens diu: “Aprender implica un deseo, un proyecto, una perspectiva, no es solamente comprender.” [1]

[1] Los Retrasados no existen. Anny Cordié. Ed: Nueva Visión. 2011.

 

 

PILAR VERDEGUER I ROSA ANTOLÍN

US DESTIJEM UN BON ESTIU!!!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EN QUÈ PENSEN ELS JOVES? I UNA PROPOSTA DE LECTURA ESTIUENCA.

Posted on Updated on

centeno_i_niño“El cazador oculto o El guardián entre el centeno” . J.D Salinger, 1951

 Si la setmana passada reflexionàvem sobre LA lectura d’una notícia d’actualitat, aquesta us proposem la lectura del relat que fa Salinger.

 Novel·la amb certa controvèrsia per diferents raons. Més enllà del que pot amagar una publicació com d’altres novel·les de culte,

  Salinger ens fa una magnífica descripció d’una fuga, d’una recerca sense rumb, d’ un viatjar sense saber cap on.

  Tot aquest    periple mitjançant una dialèctica de pensament que acompanya al jove Holden pel seu itinerari vital personal.

 El protagonista es presenta amb una elecció, davant de la notícia que serà expulsat de l’institut decideix marxar, sense cap objectiu ni destinació va a la seva cerca.

 Aquesta fuga serà una possibilitat d’experimentar. És colpidor el llenguatge tan directe i realista que l’escriptor utilitza.

En aquesta investigació adolescent sembla anar a la conquesta d’una fórmula, quelcom que li pugui donar sentit a la seva vida.

Durant el relat, en diferents ocasions, parla d’una certa depressió, d’una angoixa paralitzant, “Apenas podía respirar y sudaba como un loco. Me pasé sin moverme como una hora , y al final decidí irme de Nueva York. Decidí no volver jamás a casa ni a ningún a otro colegio.

Decidí despedirme de Phoebe, decirle adiós, devolverle el dinero que me había prestado, y marcharme al Oeste haciendo auto-stop. Iría al tunel de Holland, pararía un coche, y luego otro, y a otro, y a otro, y en pocos días llegaría a un lugar donde haría sol y mucho calor y nadie me conocería. Buscaría un empleo. Pensé que encontraría trabajo en una gasolinera poniendo a los coches aceite y gasolina.

Pero la verdad es que no me importaba qué clase de trabajo fuera con tal de que nadie me conociera y yo no conociera a nadie”[1]

imagen centeno

  Holden té 17 anys, està en plena crisi adolescent, no troba les paraules, la llengua que li permeti sostenir els seus nous pensaments, el seu nou desig, el nou despertar.

 Després d’aquest paràgraf Holden decideix fer-se passar per sordmut amb l’objectiu de no haver de parlar. Descriu que si algú li volia dir quelcom ho hauria de fer escrivint en un paper.

  I al final ens diu: “… se hartarían y ya no tendría que hablar el resto de   mi vida”. “… me dejarían en paz”.

  Què és allò que no es pot explicar, que no té sentit ni comprensió, com és quevoltar pel món pot ser tan esgarrifós?.

  Rodar per pensaments tan desconcertants fan a l’adolescent un estrany a ell mateix. Desitjar un lloc, on poder fer, ser ,i no donar cap explicació, només viure.

   A manera de metàfora el subjecte en plena pubertat cerca i cerca i intenta comprendre, cercant un llenguatge nou, paraules d’estructura, que organitzin quelcom que sembla desconegut.

  En què pensen aquests joves del segle XXI?; Salinger ens dóna una pauta en el segle passat que no s’allunya del més profund i primordial del jove del XXI.

   Ens ho explica molt bé Philippe Lacadee en El despertar y el exilio: “La adolescencia, ¿no es este tiempo lógico en que el sujeto va a ponerse en juego, este tiempo en el sentimiento de la vida se manifiesta de más activa y exige encontrar un nuevo modo de ser    

  que se anude a un nuevo lugar, lejos del círculo de la familia, con otras compañías?. Quiere estar fuera , con los otros, quiere vivir como los otros ,   ser libre.

 

El espacio de la casa se vuelve demasiado exiguo para alojar el flujo de energias vitales que lo agita, para la verdadera vida, la esencia misma de la vida a la que aspira.”[2]

És en aquest regirar per la vida on el jove vol trobar una resposta, una lògica.

A l’inici del llibre del Guardián del Centeno Holden va a visitar a un dels seus professors, mantenen una conversa de tot el que ha passat, el mestre li diu: “-¿No te preocupa en absoluto el futuro, muchacho?

H _ Claro que me preocupa. Naturalmente que me preocupa- medité unos minutos_. Pero no mucho supongo. Creo que mucho, no.

EL MESTRE -Te preocupará cuando sea demasiado tarde.

H- ; No me gusto oírle decir eso. Sonaba como si ya me hubiera muerto. De lo más deprimente. Y era verdad. Se le notaba. Lo que pasaba es que estábamos en campos opuestos. Eso es todo”[3]

fumando

 És magnífica la reflexió del jove protagonista només això, al estar en camps oposats semblen estar enfrontats, un jove a l’inici de la vida (de la seva descoberta enigmàtica) i un adult que segons descriu el llibre sembla estar quasi al final d’un camí.

 Només això, explicació de tanta tendresa, un alumne i un professor en camps oposats?. O és només una explicació desafortunada a un ésser en plena plenitud que intenta girar i girar i en aquest fer, el seu pensament vol cercar respostes?.

 Respostes amb el seu sentit, i un comentari que li fa un adult no li obre l’ànim sinó tot al contrari.

 Ens preguntem si a vegades oblidem les nostres adolescències i els professionals de l’educació a vegades no som del tot pertinents en els comentaris.

 Hem de fer per la pedagogia de la mirada una oportunitat, o una recerca vital que mostri un món d’enigmes i per què no d’objectes misteriosos i valuosos,

 i no murs que sovint són infranquejables. Educadors, mestres i professors que ofereixen misteris per descobrir que permeten als adolescents construir el seu propi llenguatge.

Educadors que ofereixen llengües de les quals es poden apropiar els joves, sense ser les mateixes.

 

 

1.3 J.D El Guardián entre el Centeno. Edit: Alianza.1978.

2 Philippe Lacadée. El despertar y el exilio. Edit Gredos. 2007

 

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

Recull de la conversa del passat 25 d’octubre

Posted on Updated on

CONVERSA DE PARES I MARES SOBRE L’APRENENTATGE

Què varem parlar divendres 25 d’octubre?

Recull d’algunes de les paraules que van circular en la conversa envers l’aprenentatge.

Tal com s’indicava en la proposta de la trobada un dels objectius era poder parlar del què enteníem per aprenentatge i reflexionar sobre els resultats escolars dels nostres fills.

Partíem d’una possible definició standar d’aprendre: com a procés d’adquisició en relació a diferents capacitats, coneixements, habilitats,

o conductes que sorgeixen com a resultat de l’estudi, l’experiència, el raonament, la instrucció i l’observació.

Un aconteixement dirigit a poder donar-se la transmissió de quelcom que implica una nova subjetivació del món.

És a dir que l’alumne, nen, fill pugui adquirir una nova construcció de sentit d’allò (la realitat) que l’envolta.

Poder pensar estar íntimament relacionat en pensar-se. Què allò que li feia pregunta,pugui prendre un sentit que clarifiqui alguns dels interrogants que porta l’alumne.

Aquesta realitat venia rotundament marcada per un detonant “l’interès” , i era en aquest punt on els interrogants marcaven el ritme de la conversa.

Varem parlar de que per poder aprendre sí o sí era necessari que allò a adquirir tingués un valor, un interès per aquell que ho ha d’incorporar. Allò que en diuen està motivat. Aleshores ens vam preguntar:

Es construeix l’interès envers quelcom que s’ha d’aprendre?

Es localitza? ,- més aviat  es desperta.

Tot i que generalment no sempre “saps el què vols”.

Per tant, en quines condicions es dóna aquest despertar?, què és el que permet un desig obert en relació a la diversitat de qüestions per  aprendre.

Algunes condicions que s’haurien de donar per què es pugui produir una situació d’aprenentatge són:

-El límit: per poder està interesat en quelcom, això en si mateix ha d’estar sostingut per uns límits.

Què és i què no és, on és dona, quan , per qui , per què… tot això delimita allò a fer amb sentit, sinó està limitat no pot donar-se el sentit.

El límit permet emergir l’interès, la recerca de sentit nou. Com els adults transmetem aquest sentit del que ens envolta, com el delimitem?

-L’elecció: és important parlar de la tria en la situació  d’aprenentatge, és quan el jove, la jove, el nen ,l’infant, (es pressuposa com a  subjecte responsable de la seva actuació,també podem dir de la seva elecció),

per tant  que tingui l’oportunitat d’ elecció es tractaria de facilitar les situacions problema que permetin una relació  nova amb alguna cosa.

Que aquesta elecció: suposi la responsabilitat, l’execusió real de l’acte en concret i que allò per aprendre  sigui assumible. Podem dir que l’aprenentatge és un acte d’elecció.

En quines condicions es dóna  l’elecció:

–       Per tal de que es doni aquesta situació d’aprenentatge cal posar límits, donar paràmetres d’execució que ordenin allò a aprendre, a resoldre, a solucionar, etc.

–       Que la situació aprenentatge no sigui una situació d’iguals, cal sostenir  l’autoritat que dóna  indicacions oportunes per un procés òptim.

–       Fonamental el desig del transmissor en allò que transmet.  Part de l’interès de l’infant ve marcat pel desig (el professor, el pare, la mare, etc).

–       Cal parlar de lloc a ocupar, l’alumne té un lloc a ocupar i l’aprenentatge l’obrirà l’oportunitat d’altres llocs, per tant pressuposa la tria d’aquests llocs possibles.

–       Aquests llocs possibles  suposen una separació, en la primera infància nadó i mare ja pateixen una situació d’aquest tipus, en l’adolescència es torna a jugar aquesta separació.

Aprendre com a procés de sentit del món que habitem, aprendre com a nova construcció de vida i per tant facilitadora de nous llocs a habitar de manera saludable i de qualitat. Aprendre com un procés íntim d’elecció.

Gràcies a tothom!!