Fracàs Escolar
FER DEURES MILLORA ELS RESULTATS ACADÈMICS?
GPS Educació reflexiona sobre els deures.
Fa una setmana sortia a La Vanguardia que Espanya és “un dels països on els alumnes de 15 anys assumeixen diàriament un pes extraescolar excessiu. En aquest país el temps mitjà que es dedica a tasques a casa és de 6,5 hores a la setmana, per davant les quatre que recomana l’OCDE.“
L’article fa una reflexió sobre el tractament de fer deures i els seus resultats. Si el que es persegueix són la millora dels resultats, l’augment d’hores de treball a casa, no sempre garanteix l’èxit escolar. . Aleshores de què tracta?… Què és fonamental per aprendre?…
Des de GPS, Educació llancem alguns punts de reflexió:
De l’article es pot extraure la idea de l’aprenentatge com una acció productiva. Entendre l’aprenentatge només en termes de resultats estandarditzats, és una distorsió de la dimensió de l’aprenentatge. En l’època actual, s’ha d’estar advertit del predomini de l’objectiu econòmic en tots els àmbits humans. És la nostra responsabilitat com educadors, mestres, professors, pares, mares defendre les condicions necessàries per a l’aprenentatge i no pensar-les ni mesurar-les en termes de mercat.
No és tant la quantitat d’hores dedicades a fer feina escolar, ni entendre els deures com una tasca imperativa, sinó com des de casa els pares i mares tractem l’activitat mateixa.
Fer deures com una activitat que permet: compartir, treballar el significat d’elaborar quelcom, conèixer, incorporar un contingut, pensar en com aplicar-lo, pensar en preguntes, pensar propostes diferenciades… aquest procés és aprendre.
Compartir un espai així en l’àmbit familiar permet un vincle entre pares i fills sens dubte enriquidor. Però quin és el contingut d’aquest vincle? No és la realització dels deures. Es tractaria d’acompanyar els nostres fills i filles per tal de què puguin assumir tasques i conquerir autonomia. Aquesta utilització dels deures des de casa permet una funció parental.
Pot ser un tema de conversa, una pràctica per assolir continguts, un espai d’entrenament per mirar de resoldre dubtes, una fórmula de mesurar la inversió de temps i de treball que els fills van regulant. Com un es posiciona davant les obligacions, com pot triar i decidir què fa abans i després, com inclús pot decidir no fer la feina i després donar explicacions. Com pots trobar un espai on la màgia d’estar sol i pensat pot ser una inversió interessant de gaudir del domini de la informació.
PRESENTEM ALGUNES DE LES DIFICULTATS QUE VAN SORGINT ALS TALLERS
Taller per a pares i mares “Què fer des de casa quan apareixen dificultats envers l’aprenentatge?”
GPS, Educació reflexiona envers l’aprenentatge com aquell procés que permet donar sentit a la realitat, un procés que permet incorporar l’exterior per tal de poder comprendre en què consisteix el món que ens envolta.
| DIFICULTATS | IDEES PER REFLEXIONAR |
|
|
GPS,Educació INICIA TALLERS PER A PARES I MARES, SOBRE L’APRENENTATGE
GPS, Educació inicia els tallers per a pares i mares a les escoles sobre:
Què fem des de casa quan apareixen dificultats en l’aprenentatge?
Aquest dimarts dia 19 i 26 de gener a l’Escola Santo Tomás de Viladecans, i el 26 de gener i 2 febrer a Santa Susanna.
GPS, Educació comparteix la reflexió de Soledad Bertran sobre “Psiquiatrización de la educación, crisis de la transferencia”.
GPS, Educació reflexiona:
Tal com ens diu en el text: cal inventar i oferir un acompanyament educatiu particular que tingui en compte el fet més singular dels alumnes i alumnes i alhora saber que no tot és educable. La singularitat és allò que defineix la subjectivitat. Insistir a esborrar-la o controlar-la a través de protocols, diagnòstics o categoritzacions, suposa l’efecte de deixar al subjecte sense lloc en la cultura o, en tot cas, en una situació de dificultat per establir el vincle social. De la mateixa manera l’omnipotència de què tot sigui educable és un altre efecte de l’ideal de poder controlar al subjecte. Per sort no tot és possible.
Considerar els límits de l’educació ens convoca a la responsabilitat d’una transmissió de la cultura. Així el llaç amb la cultura permet canalitzar aquells malestars i patiments que estan implícits en les subjectivitats dels éssers humans. Saber de la mateixa fragilitat ens permet ser més lliures alhora d’ incorporar una realitat que cal descodificar i desconstruir. El no tot és possible com a punt de partida.
Aquesta situació no significa una inversió més gran de temps ni una logística més potent, sinó que es pensa en com prendre seriosament les paraules dels nostres alumnes. Aquests i aquestes com a futures generacions que agafen el relleu d’una humanitat que en constant procés de canvi, vol sobreviure, i desitja poder compartir, reflexionar, crear coneixement, a la fi viure i ser tan humans com sigui possible.
“ ¿Cómo hace el educador entonces para orientarse en medio de las directrices de la gestión, la detección -al fin y al cabo el diagnóstico- la negación de la diferencia? No le queda más alternativa que reinventar, relanzar el deseo por lo educativo, de la mano de una posición ética ante el actual culto a la evaluación, los protocolos y el control. Apuntar a la responsabilidad de los alumnos – a su lugar de sujetos-, y ofrecerles algo de la cultura que puedan apropiarse, con esfuerzo, con exigencia y acompañamiento, quizás permita que obtengan otra satisfacción, que consientan entonces a aprender.”[1]
[1] Foro sobre el autismo. Text divulgatiu: Psiquiatrización de la educación, crisis de la transferencia. Soledad Bertran, psicoanalista miembro de la Escuela Lacaniana.
UNA IDEA INTERESSANT QUE POT DONAR PISTES ALS PARES I MARES ENVERS L’APRENENTATGE
I una recomanació pedagògica.
El llibre Los idiomas del aprendiente. Alícia Fernández reimpressió 2007. Editorail Nueva Visión.
I una recomanació pedagògica. El llibre “Los idiomas del aprendiente”. Alícia Fernández reimpressió 2007. Editorail Nueva Visión. Alícia exposa, des d’una mirada psicopedagògica, el fet que la modalitat i la relació que tenen els pares amb el coneixement i l’aprenentatge, té uns efectes fonamentals en nens i nenes envers la seva pròpia modalitat d’aprendre.
Parla de modalitats de presentació de la informació, i de com aquestes es poden tenir en compte des de l’àmbit domèstic per afavorir l’aprenentatge. Ella apunta a l’important que és no ocultar informació als fills i filles. Alhora transmet la idea de la importància de no exhibir informació als fills, que sovint no saben que fer-ne. Per això proposa “guardar”, referint-se al coneixement que requereix un temps d’espera per exposar-lo.
No mostrar-ho tot (exhibir), ni ocultar-ho (secret). Poder obrir l’interrogant i el desig d’aprendre és molt diferent en amagar una qüestió als fills o filles, que pot suposar una situació fosca que provoqui certa incertesa i per tant no clarificadora. Així com exhibir pot provocar un excés que el nostre fill o filla no podrá ordenar, no donar-li sentit.
També ens parla de l’escola: “La escuela es ese primer lugar donde el niño puede “conocerse-conocedor”. Es decir, al tener la vivencia de “conocer” algo sobre su propia historia que los adultos ( padres) no pueden adivinar”.
Aquesta idea mostra com els nens i nenes que van l’escola també poden ser ensenyants envers els seus pares i mares, ja que ells incorporen una informació que volen compartir, és interessant pensar que poden ser alhora aprenents i ensenyants, igual que ho poden ser els seus pares. Aquest fet permet facilitar la modalitat de transmissió que es desenvolupa la família. “La escuela es un lugar donde el niño puede hacer la experiencia de «enseñante» en relación con su familia”.
“una modalidad de enseñanza en los padres no siempre se corresponde con una igual, o correlativa, modalidad de aprendizaje en los hijos. Es decir, una modalidade enseñanza saludable en los padres y maestros favorecerá la constituciónde modalidades de aprendizaje saludables en los niños, niñas y jóvenes.”
L’autora ens permet repensar el fet important d’aprendre, i ens actualitza l’aprenentatge com una construcció de sentit. Per fer-ho el nen o nena ha de poder recórrer a la seva pròpia història, a la seva pròpia construcció de sentit, per això és tan important com ens maneguem des de casa amb les explicacions… Les nostres històries.
GPS,Educació realitza el taller de pares i mares: Què fer des de casa quan apareixen dificultats en l’aprenentatge.
Aquesta setmana GPS,Educació estarà a l’escola La POPA de Castellcir i a l’escola EL CIM de Teià.
“Aprender es comprender, recoger para uno las porciones del mundo exterior, integrarlas en mi universo y construir así sistemas de representación”. Philippe Merieu.
Entenem com Merieu, aquest procés d’ incorporació dels objectes del nostre entorn com l’eix per fer comprensible la nostra realitat. Això cada subjecte ho fa de manera singular. Així sovint parlem de dificultat des de la mirada dels altres, però també podem acollir aquestes “dificultats” com les respostes particulars de cadascú.
I és amb aquesta idea que des de GPS,Educació prenem l’obstacle envers l’aprenentatge, aquesta resposta, és una oportunitat de treball, que fa que els nens, nenes, les joves i els joves siguin acompanyats amb un temps, un espai, un vincle i una modalitat diferent d’entendre el món.
GPS.Educació 