Mes: Mai 2015

GPS,Educació i UNA REFLEXIÓ PEDAGÒGICA

Posted on Updated on

GPS,Educació reflexiona de nou sobre educació.

A propòsit de la notícia de la Vanguàrdia del 12 de maig, on s’explicava que uns pares de 3r l’ESO es van negar a realitzar les proves de les competències bàsiques. Dites proves, les quals fins ara es passaven en 4t, es van decidir passar-les un any abans. Amb quin propòsit?.

El tema seria, de què es tracta tal cerca de control? Quin objectiu té esbrinar els nivells dels i les alumnes de l’ESO.

Meirieu ens parla d’una pedagogia diferenciada, justament per provocar situacions d’aprenentatge on els alumnes i les alumnes puguin incorporar operacions mentals de treball. Els temps i els espais d’aprenentatge són un motiu de reflexió i treball pels professionals de l’educació. I no hem d’oblidar el desig daula antiguae l’educador.

Ocupar un rànquing de competències amb quin objectiu?

“Puesto que diferenciar las situaciones y los instrumentos en su propia clase es a la vez un primer paso decisivo y una exigencia constante que ninguna experiementación pedagógica o reforma institucional puede convertir en inútil: la actitud que consiste en estar al acecho de los indicios que permiten proponer médotodos más adaptados y evaluar sus resultados con la condición de la eficacia del maestro.”[1]

Meirieu ens parla de la pedagogia diferenciada, ens parla de posar en marxa simultàniament a la diferenciació pedagògica, estructures de consell metodològic en les que es practiqui la formació i la reflexió regular sobre la manera en què s’aprèn. Poder identificar per nosaltres mateixos, progressivament, els procediments més adequats amb l’objectiu de poder repensar noves situacions pedagògiques. Tenint en compte els elements singulars: temps, espais, modalitats d’aprenentatge, etc.

Aleshores des de GPS,Educació volem fer una pregunta, la diferenciació per què? A què respon?. Si l’objectiu és diferenciar per poder respondre com a mestres i educadors, a cada alumne amb la situació pedagògica que li permet aprendre: Sí.  Si la diferenciació és per poder fer grups segons les necessitats detectades amb criteris protocol·laris d’homogenïtzació: No.

[1]La escuela modo de empleo Philippe Merieu

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
 
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
C/Eduard Maristany, 33 local 5.
08810 Sant Pere de Ribes (Centre CIPSI)
Telèfons:677375323 / 661746251
 
Anuncis

Noves atencions, noves modalitats d’escolta?

Posted on

 

Des de GPS, Educació convoquem a l’escolta particular d’allò què els infants, adolescents i joves tenen a dir.

paisajes-en-blanco-y-negro-faciles-de-dibujarEntenem allò que s’anomena TDAH, com una resposta a quelcom que no té paraules.

El control de les manifestacions d’època, allò que és estàndard, d’allò que es fa un protocol del tractament, pot oferir l’atenció singular i donar  la paraula?

Si en el moment actual es parla de manifestacions de conducta en una sèrie de nens/es, d’alguns /es adolescents, que en la seva manca d’atenció (suposadament en certs àmbits on es reclama una atenció absoluta) indiquen una dificultat en estar, en escoltar, en aprendre. 

Pensem tal com Jose Ramón Ubieto ens explica en el seu llibre; TDAH Hablar con el cuerpo: que aquests subjectes també “estan més sols que mai, amb la seva finestra virtual i davant la fragilitat davant els altres, que fugir de la funció ( que per toca a tots..) és important que trobem una forma de conversar amb ells, una pragmàtica de la conversa”…



Si el protocol ens ajuda, benvingut sigui, però no oblidem la paraula que acompanyi, que senyali el particular, que obri la possibilitat de dir, i sobretot que deixi parlar aquests/es que amb el seu símptoma ens volen dir coses, i segur que cadascú la seva, ben diferents, les seves, les singulars.

GPS, Educació comparteix el Taller de pares i mares sobre el Joc.

Posted on

JUGAR ÉS UNA MANERA DE VIURE SALUDABLEMENT

Les paraules produïdes a manera de resum: 

jocTemps: per compartir jugant,  crear un espai confortable per comunicar-se amb els altres.

Flexibilitat: alhora de posar les normes, cal estar atents i deixar que el joc lliure pugui fluir de manera lliure. És la manera real de canalitzar les angoixes, les preocupacions, és una manera de manifestar-se.

Compartir: és una forma de gaudir d’un espai comú amb els fills/es ,  d’aprendre  del  joc. Quan es juga no és necessari posar objectius que pressionin.

 Espais:   crear espais lliures, on la satisfacció circula saludablement, un  espai per aprendre, i que  no cal que sigui un imperatiu.

El joc serveix per reconèixer als altres, per cercar significats, per aprendre de l’experiència.  El joc és  la llavor per iniciar la vida per conviure en comunitat i participar del social. 

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona

C/Eduard Maristany, 33 local 5.
08810 Sant Pere de Ribes (Centre CIPSI)

Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com