Month: Mai 2015
GPS,Educació i UNA REFLEXIÓ PEDAGÒGICA
GPS,Educació reflexiona de nou sobre educació.
A propòsit de la notícia de la Vanguàrdia del 12 de maig, on s’explicava que uns pares de 3r l’ESO es van negar a realitzar les proves de les competències bàsiques. Dites proves, les quals fins ara es passaven en 4t, es van decidir passar-les un any abans. Amb quin propòsit?.
El tema seria, de què es tracta tal cerca de control? Quin objectiu té esbrinar els nivells dels i les alumnes de l’ESO.
Meirieu ens parla d’una pedagogia diferenciada, justament per provocar situacions d’aprenentatge on els alumnes i les alumnes puguin incorporar operacions mentals de treball. Els temps i els espais d’aprenentatge són un motiu de reflexió i treball pels professionals de l’educació. I no hem d’oblidar el desig de l’educador.
Ocupar un rànquing de competències amb quin objectiu?
“Puesto que diferenciar las situaciones y los instrumentos en su propia clase es a la vez un primer paso decisivo y una exigencia constante que ninguna experiementación pedagógica o reforma institucional puede convertir en inútil: la actitud que consiste en estar al acecho de los indicios que permiten proponer médotodos más adaptados y evaluar sus resultados con la condición de la eficacia del maestro.”[1]
Meirieu ens parla de la pedagogia diferenciada, ens parla de posar en marxa simultàniament a la diferenciació pedagògica, estructures de consell metodològic en les que es practiqui la formació i la reflexió regular sobre la manera en què s’aprèn. Poder identificar per nosaltres mateixos, progressivament, els procediments més adequats amb l’objectiu de poder repensar noves situacions pedagògiques. Tenint en compte els elements singulars: temps, espais, modalitats d’aprenentatge, etc.
Aleshores des de GPS,Educació volem fer una pregunta, la diferenciació per què? A què respon?. Si l’objectiu és diferenciar per poder respondre com a mestres i educadors, a cada alumne amb la situació pedagògica que li permet aprendre: Sí. Si la diferenciació és per poder fer grups segons les necessitats detectades amb criteris protocol·laris d’homogenïtzació: No.
[1]La escuela modo de empleo Philippe Merieu
Noves atencions, noves modalitats d’escolta?
Des de GPS, Educació convoquem a l’escolta particular d’allò què els infants, adolescents i joves tenen a dir.
Entenem allò que s’anomena TDAH, com una resposta a quelcom que no té paraules.
El control de les manifestacions d’època, allò que és estàndard, d’allò que es fa un protocol del tractament, pot oferir l’atenció singular i donar la paraula?
Si en el moment actual es parla de manifestacions de conducta en una sèrie de nens/es, d’alguns /es adolescents, que en la seva manca d’atenció (suposadament en certs àmbits on es reclama una atenció absoluta) indiquen una dificultat en estar, en escoltar, en aprendre. Pensem tal com Jose Ramón Ubieto ens explica en el seu llibre; TDAH Hablar con el cuerpo: que aquests subjectes també “estan més sols que mai, amb la seva finestra virtual i davant la fragilitat davant els altres, que fugir de la funció ( que per toca a tots..) és important que trobem una forma de conversar amb ells, una pragmàtica de la conversa”…
Si el protocol ens ajuda, benvingut sigui, però no oblidem la paraula que acompanyi, que senyali el particular, que obri la possibilitat de dir, i sobretot que deixi parlar aquests/es que amb el seu símptoma ens volen dir coses, i segur que cadascú la seva, ben diferents, les seves, les singulars.