MARES
GPS, Educació reflexiona sobre l’elecció de futur.
GPS, Educació i l’orientació vocacional amb els adolescents, comenta l’article de José Ramón Ubieto de la Vanguardia del 5 de febrer del 2017.
¿Estamos obligados a ser felices?
Des de GPS, Educació desenvolupa acompanyaments envers l’elecció de futur amb adolescents i joves. Sempre realitzem un treball previ amb els pares. Davant la pregunta: què espereu del vostre fill o filla?, sovint la resposta és que sigui feliç.
Aquesta resposta tan freqüent, i la lectura de l’ article de J. Ramón Ubieto sobre que suposa aconseguir la felicitat en aquesta època, obre punts de reflexió importants envers l’elecció de futur.
Al parlar de la felicitat com un punt de l’agenda dins de la política, ser més feliços si consumim més, de desitjar el que l’altre posseeix, de gaudir amb excés…. Fa pensar que és complexa poder triar simplement allò que m’agrada.
Els pares i mares amb la seva resposta, segurament volen transmetre que els seus progenitors estiguin bé, que puguin desenvolupar un treball que els hi agradi, que es facin autònoms, que estiguin satisfets amb la formació triada, que puguin viure sense pensar massa a cobrir necessitats bàsiques, a la fi ser i tenir un lloc en la societat. Viure en comunitat i poder pensar que el dia a dia d’una vida tingui sentit. Que difícil i quin repte tan complex d’assolir sense pagar un preu molt alt.
Això no és igual al fet que els nostres fills no els hi falti res. Sempre els hi faltarà alguna cosa, l’important és saber anar renunciant el prescindible per ells.
El control i submissió davant d’allò que ens governa, sembla camuflar-se en l’ entorn més proper. Els estudis i la tria de formació, haurien d’anar per un altre camí, descobrir el què m’agrada i d’això fer una producció (treball) per viure, no es valora a partir del cost del grau, o del cost del màster. Donant així lloc al desig.
Seria també, de l’orde d’investigar què és allò que imagino, on penso que podria treballar, què m’agradaria aprendre?. Ponderar les formacions pel cost econòmic, o per guanyar més o menys diners per consumir, descriu una felicitat molt simple. Això pot ser una trampa, com ens diu J.R. Ubieto. Considerar “ser feliç com un dret públic” ens deixa a tots en un estat de molta fragilitat davant la tria de futur, sempre estarem en precari.
Localitzar quins elements són importants per un mateix en la situació de prendre una elecció de futur, no hauria d’estar condicionada per quelcom que es pugui comprar. Aquest fet deixa una mirada cap el futur poc atractiu, sense massa desig per arrencar una vida tot sol, i que a més a més d’ésser autònom, s’hagi de gaudir amb tota “plenitud”. L’autonomia i respondre d’un mateix i dels seus actes és un principi de la llibertat.
GPS, Educació vol recordar la figura excepcional de Zygmunt Bauman.
Bauman ens va aportar idees que ens poden orientar als educadors, professors, pares i mares …, davant els episodis que apareixen sovint a la premsa sobre certes actuacions dels adolescents. Idees per pensar el seu malestar, certa inquietud que es manifesta en: baix rendiment escolar, desordres en el seus comportaments, certa violència, dèficits d’atenció, en comportaments obsessius, atrapats o seduïts per addiccions, amb tendència a l’aïllament o a l’ accés d’exhibició … .
Pensem que l’adolescència és un despertar, on l’emergeix una nova consciència que exigeix una situació de tria envers el futur. Tria nova a fer amb unes coordenades noves. Per tant la provatura i l’error són indispensables com oportunitat d’aprenentatge en l’elecció.
“Hoy, las ansiedades de los jóvenes y sus consecuentes sentimientos de inquietud e impaciencia, así como la urgencia por minimizar los riesgos, emanan por un lado de la aparente abundancia de opciones, y por otro del temor a hacer una mala elección, o al menos a no hacer “la mejor disponible “; en otras palabras, del horror a pasar por alto una oportunidad maravillosa cuando hay tiempo (fugaz) para aprovecharla. “
El retorno del péndulo. Zigmunt Bauman i Gustavo Dessal. Ed: Fondo de cultura económica de España. 2014
Amb aquesta cita de Bauman, una entre d’altres, ja que sempre amb tanta lucidesa i saviesa va saber transmetre i descriure una època, l’actual, on el temps sembla aparentment haver guanyat la partida (temps líquid, modernitat líquida, identitat líquida, amor líquid…). Volem convocar els adults que estan actualment desenvolupant la funció d’acompanyar alguns adolescents en el seu projecte de vida, de futur.
Volem reivindicar com a saber professional la importància de no orientar la nostra intervenció en el fet de que trobin una resposta prioritàriament. Allò clau és respectar els seus trànsits, les errades, les seves aproximacions al món de l’adult. Acompanyar-los respectant aquesta experimentació desorientada, on en cada moviment hi ha un opció de sortida particular.
Bauman parla d’un moment d’època on el temps ràpid i fugaç pot ser una oportunitat, però també una manera de pressionar l’elecció.
En el fragment que GPS, Educació tria, mostra una magnífica descripció d’allò que l’ excés d’oferta, d’ alternatives i l’imperatiu de resposta, també poden ser un ingredient que complica el fet de triar.
Poder reflexionar amb aquest text, entre professionals de l’educació, de l’orientació, i amb els mateixos pares i mares que viuen el moment d’acompanyar un o una adolescent.
Apuntar a fer una crida de respecte, de poder suportar la incomoditat de transitar per perdre’s i retrobar-se, d’acompanyar en el fet d’equivocar-se, com part fonamental de l’aprenentatge.
Què si no fem els adults més que proves constants, però coneixent cada cop més, les nostres condicions d’elecció?.
Els adolescents han de triar en el mateix moment que adverteixen i construeixen les seves condicions d’elecció.
A la fi, respectar el fet mateix de transitar, de poder “ser” en la desorientació.
GPS,Educació realitza aquesta setmana dos tallers amb el títol “Què fem des de casa quan apareixen dificultats en l’aprenentatge?”
GPS, Educació viatja als pobles de Molins de Rei i Castellar del Vallès, en el marc del programa de la Diputació de Barcelona, Suport a la funció educativa de les famílies.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS, Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
C/Cervantes, 16 local esq.
08810 Sant Pere de Ribes
Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com
GPS,Educació comparteix el taller de pares i mares sobre “Els Deures”. El taller que es va realitzar a Badalona
Les preguntes que van fer els pares i mares:
S’ha d’ajudar o no a fer els deures, fins a on?
Com motivar per tal de què els fills /filles es posin sols a fer els deures?
Com gestionar els temps per a què siguin autònoms?
Com sabem què ho fem bé o malament, en què confiar?
Com fer per què mostrin interès envers les tasques escolars, el coneixement.
Algunes de les indicacions de GPS, Educació
Cal entendre els deures com nous aprenentatges, una oportunitat per aprendre a treballar de forma autònoma.
No focalitzar els deures de forma negativa, cal donar un temps de tranquil.litat i si no és el moment oportú, cerca un altre.
És important valorar la feina del fill i la filla en relació al treball que es realitza, com un valor d’oportunitat envers l’aprenentatge.
Possibilitar els deures com una alternativa a iniciar-se en la seva autonomia, per tant obrir l’interès en el contingut que es treballa.
Compartir l’interès pels temes de treball dels nostres fills, transmetre el què sabem, les nostres preguntes, buscar fonts junts…. Compartir continguts; estimula el desig i el sentit de les tasques escolars i de l’aprenentatge
Els més petits amb un quart d’hora és suficient, de 6 a 8 anys entre 30 a 40 minuts, al cap de 10 anys una hora i a partir de Batxillerat es pot fer de 2 a 3 hores
Es tracta de ser responsable cadascú en la seva tasca, parlaríem de coresponsabilitat: els fills i filles en realitzar la tasca i els pares en acompanyar als fills a què puguin fer-ho estant atens a les condicions que li calguin… Temps, preguntar, compartir, però sempre per fer-ho ell a la seva manera.
GPS,Educació. Què li demanem al nou curs que comença?
GPS,Educació vol compartir
Un plaer indescriptible:
Quin desig teniu per aquest curs que ha començat?
Per a tots i totes les mestres, pares i mares que amb el seu desig fan possible que els fills, alumnes, nens, nenes , joves… aprenguin.
GPS,Educació comparteix el taller sobre Adolescències, un temps per construir un sentit nou.
ADOLESCÈNCIES
GPS, EDUCACIÓ COMPARTEIX LES REFLEXIONS ENTRE PARES I MARES SOBRE EL TALLER DE L’ADOLESCÈNCIA.
«LO ESENCIAL ES INVISIBLE A LOS OJOS»
L’adolescència és una invenció social. La pubertat és una realitat en tant que és una transformació fisiològica. Aquesta provoca efectes en la sexualitat i el desenvolupament de la sexualitat orientada al partenaire sexual… tindrà efectes en cada subjecte d’una manera particular.
Cadascú haurà de respondre de la seva particular forma de relació amb l’altre “partenaire” sexual. Això és un descobriment que no està programat…. No es pot controlar, no està escrit…. Per cadascú serà la seva pròpia construcció. Aquesta transició produeix un cert malestar i la necessitat de cercar una resposta particular. En aquest camí els adolescents proven respostes: amb el que ja coneixen: l’oralitat, fumar, beure; amb la identificació a la imatge: la cerca entre iguals, el grup, la moda, la marca ( propostes d’època); però també amb altres propostes més mediatitzades i articulades: la cultura, la música, escriure un diari, practicar un esport. Propostes per poder construir la identitat de l’adult. Els pares hem de suportar-ho, ja que per fer-ho s’hauran de separar de la identitat de l’ infant. Això suposa en la majoria dels casos un rebuig al fet que ve del pare i la mare. Quant més ens costi consentir això, més forçament haurà de fer el nostre fill/a. És un temps de reconstrucció de la identitat, articulant el seu projecte de vida. Com travessar un moment de sense sentit vers el seu propi desig amb la gran fragilitat que això comporta, i alhora anar ocupant llocs socials que li permetin sostenir-se. És tractarà d’una construcció singular.
Alguns punts que ens orienten:
- Quan parlem de les adolescències i no l’adolescència permet respectar el fet singular dels fills i filles, cada jove és en la seva particularitat un individu.
- Cal pensar que en cada jove es jugarà d’una manera particular la seva identificació. En el plural del grup, però es fa complicat el fet de poder habilitar totes modalitats.
- Ells desitgen ser reconeguts pel grup d’iguals.
- La funció paterna com un fet educador tracta d’una funció encarnada per qualsevol referent de la família, tractaria de transmetre el límit, la llei d’una forma particular en cada família.
- Cal posar límits, acompanyant els fills/filles en el procés de compromís envers els efectes dels actes i decisions que prenen ells mateixos.
- Cal poder orientar-nos en les indicacions que oferim tenint en compte que el fet saludable sempre pot ser una bona oferta.
- És important haver ofert i oferir sempre alternatives de lleure que siguin saludables, i confiar que l’autonomia i la responsabilitat dels fills/ filles es posarà en joc a l’hora de què hagin de prendre posició davant les situacions de cert risc.
- Transmetre que si bé sovint no tenim el saber del què ens passa, la ignorància i el rebuig a la pregunta és poc útil. Cla transmetre un fer amb allò que no sabem, una proposta ètica i moral.
- Cal tenir en compte que els adolescents necessiten trobar en un altre adult un lloc des d’on mirar-se que impliqui un cert ideal que els separi de situacions de menys preu o poc valor. Com els pares podem sostenir aquest lloc.
LES PARAULES QUE ES VAN IDENTIFICAR COM A CLAUS
Acompanyament: al fet que el nostre fill es comporti d’una forma que ens és desconeguda, malgrat que a vegades és quelcom insuportable, la seva tria de gaudi, amb els objectes, amb la relació amb els altres…, amb l’altre. Com suportar les seves provatures? …. Donat temps …. per construir… i pensar què potser es farà mal… una mica…. potser no gaire… Suportar-ho com a pares li dóna la possibilitat de viure-ho i sentir que te un lloc en l’entorn familiar malgrat no és el mateix.
Seriosament: oferir un lloc on reconeixes, així…. Necessito plorar, Necessito estar sol, necessito buscar, necessito deixar-te…. Necessito lluitar… Necessito rebutjar-te, qüestionar-te…. no veure’t. Un Altre que s’ha fet petit…. però continua suportant l’envestida del fill. Ens recordem quan era no vull anar a dormir, …no vull fer els deures…. Ara és no saber el què vull i tu tampoc, deixe’m!, no serveixes per respondre’m!, ets un frau!
Tranquil.litat: només cal desitjar pels meus fills i filles l’experimentació de la vida… aprendre, triar, estimar, compartir, descobrir…. Un altre adult que viu. Transmissió del desig com a ètica de vida. Funció materna, sostenir el desig d’amor. Funció paterna. Funció dels límits, tranmetre la norma.
Confiança: és el moment de fer la separació, és el moment de pèrdua de sentit pels nostres fills i filles, tot allò que era d’una manera deixa de ser, però també per nosaltres com a pares. Sovint diem: és un estrany/a, ha estat una sorpresa… apareix un ésser nou i ens hem de separar de la idea que nosaltres teníem del nostre fill/a. Idea… perquè en el fons quan vam descobrir que era una persona, separada, independent, que manava en el seu propi gaudi i desig?
Canvi: acollir amb amor, al final l’amor és la millor aposta, però com tot amor esta condicionada al fet què un vol,al fet que un esta disposat, a què un guanya…. Podríem dir que es tractaria de la transmissió d’unes coordenades d’amor. L’amor ens permet reconèixer a l’altre, donar-li un lloc especial, esperar-lo, no dominar-lo, no controlar-lo, perdre’l, deixar.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS,Educació
Assessorament Pedagògic
GPS.Educació 