escola

UNA IDEA INTERESSANT QUE POT DONAR PISTES ALS PARES I MARES ENVERS L’APRENENTATGE

Posted on Updated on

I una recomanació pedagògica.

El llibre Los idiomas del aprendiente. Alícia Fernández reimpressió 2007. Editorail Nueva Visión.

I una recomanació pedagògica. El llibre “Los idiomas del aprendiente”. Alícia Fernández reimpressió 2007. Editorail Nueva Visión.  Alícia exposa, des d’una mirada psicopedagògica, el fet que la modalitat i la relació que tenen els pares amb el coneixement i l’aprenentatge, té uns efectes fonamentals en nens i nenes envers la seva pròpia modalitat d’aprendre.

Parla de modalitats de presentació de la informació, i de com aquestes es poden tenir en compte des de l’àmbit domèstic per afavorir l’aprenentatge. Ella apunta a l’important que és no ocultar informació als fills i filles. Alhora transmet la idea de la importància  de no exhibir informació als fills, que sovint no saben que fer-ne. Per això proposa “guardar”, referint-se al coneixement que requereix un temps d’espera per exposar-lo.

niñas aprendiendoNo mostrar-ho tot (exhibir), ni ocultar-ho (secret). Poder obrir l’interrogant i el desig d’aprendre és molt diferent en amagar una qüestió als fills o filles, que pot suposar una situació fosca que provoqui certa incertesa i per tant no clarificadora. Així com exhibir pot provocar un excés que el nostre fill o filla no podrá ordenar, no donar-li sentit.

També ens parla de l’escola: “La escuela es ese primer lugar donde el niño puede “conocerse-conocedor”. Es decir, al tener la vivencia de “conocer” algo sobre su propia historia que los adultos ( padres) no pueden adivinar”.

Aquesta idea mostra com els nens i nenes que van l’escola també poden ser ensenyants envers els seus pares i mares, ja que ells incorporen una informació que volen compartir, és interessant pensar que poden ser alhora aprenents i ensenyants, igual que ho poden ser els seus pares. Aquest fet permet facilitar la modalitat de transmissió que es desenvolupa la família. “La escuela es un lugar donde el niño puede hacer la experiencia de «enseñante» en relación con su familia”.

 

 tapa-los-idiomas-del-ap-en-cast_585

“una modalidad de enseñanza en los padres no siempre se corresponde con una igual, o correlativa, modalidad de aprendizaje en los hijos. Es decir, una modalidade enseñanza saludable en los padres y maestros favorecerá la constituciónde modalidades de aprendizaje saludables en los niños, niñas y jóvenes.”

L’autora ens permet repensar  el fet important d’aprendre, i ens actualitza l’aprenentatge com una construcció de sentit. Per fer-ho el nen o nena ha de poder recórrer a la seva pròpia història, a la seva pròpia construcció de sentit, per això és tan important com ens maneguem des de casa amb les explicacions… Les nostres històries.

GPS, Educació INICIA el 30 de setembre a Badalona. A l’Escola Jungfrau.

Posted on Updated on

COM AJUDAR ELS NOSTRES FILLS I FILLES EN ELS ESTUDIS. PODEM AJUDAR A FER ELS DEURES?

L’Ajuntament de Badalona convida a GPS, Educació a realitzar el taller sobre com donar suport des de casa amb la feina de l’escola.

Cal entendre els deures com nous aprenentatges, una oportunitat per aprendre a treballar de forma autònoma.

deuresL’objectiu és compartir pares i mares un temps i un espai de preguntes i de reflexió. Parlarem sobre:

-Quines pautes calen per ajudar a fer els deures als nostres fills/es.

-Compartirem quina és la “fórmula” adequada per tal d’acompanyar en la feina escolar a casa.

-S’ha d’ajudar o no a fer els deures, i fins quan.

I altres… Compartirem la informació.

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona

C/Eduard Maristany, 33 local 5.
08810 Sant Pere de Ribes (Centre CIPSI)

Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com

Recomanació d’una lectura pedagògica.MALESTAR EN EL DOCENTE D’ANNY CORDIÉ

Imatge Posted on Updated on

Malestar en el docente

Anny Cordié. (1988). Malestar en el docente. Ediciones Nueva Visión.Buenos Aires.
“¿Es contagioso el amor al saber? En cierto modo sí. El docente, entusiasmado con la materia que enseña, comunicará este amor a sus alumnos. ¿Contagioso? Tal vez, pero ¿será hereditario?. Aunque el gusto o el rechazo del saber no estén inscriptos, propiamente hablando, en los genes, se transmiten de generación en generación con una regularidad cronométrica: toda innovación resulta transgresora y hace mella en la inserción del sujeto en su comunidad.”
Fa uns dies rebíem una informació sobre els resultats dels alumnes a l’escola (Informe PISA). Hem llegit a la premsa moltes apreciacions, opinions i comentaris en els quals, majoritàriament no sortim ben parats.
A GPS, Educació confiem en la tasca de tots i volem col·laborar amb la proposta de lectura de Anny Cordié. En el llibre proposat ens fa una magnífica reflexió de l’època que vivim.
Apunta a la importància en l’educació d’elements claus per què aquesta sigui possible i que estiguin al nostre abast.
El desig per ensenyar, donar el temps per aprendre, no vincular-ho tot al rendiment i la producció i acollir la singularitat de cada alumne no com una càrrega, sinó com la seva possibilitat.
Treballem per l’educació per una atenció digna, i pensem que el desig davant l’alumne és fonamental per no haver de renunciar a quasi res…

GPS,Educació
Assessorament Pedagògic

Síntesi de la conversa de pares i mares del 29.11.13

Posted on Updated on

fotophotophoto-2

Converses de pares i mares a GPS, Educació.

Les manifestacions de les dificultats dins  l’aprenentatge en l’època  actual; desmotivació, TDAH, dislèxia….

Per aprendre cal que es donin una sèrie de condicions i cada alumne respondrà d’una manera singular a aquestes situacions. En aquestes condicions  el vincle pedagògic és fonamental. Quina és la modalitat de vincle actualment?. Ens arriba un constant bombardeig de  l’existència d’un alt malestar en el sistema educatiu. Els mestres desmotivats, o sense recursos, manca de formació del professorat…; els alumnes desmotivats, comportaments disconformes, hiperactivats, des regulats….

Per què? Quins són els factors? Com afecten els nostres fills? Què tenim nosaltres a fer, com a pares?

Les  manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge són una resposta singular, però cal tenir en compte totes les condicions fonamentals perquè  l’aprenentatge sigui possible, i així pensar propostes.

La conversa s’inicia amb una definició possible d’aprendre. L’aprenentatge l’entenem com el procés en què el subjecte identifica quelcom que se li presenta des de fora, com un contingut, una informació…  Aquesta identificació és possible sempre i quan sigui útil per ell. D’aquí el subjecte extrau unes representacions que passarien a ser significades. En un segon moment es donaria una producció, una construcció que implica una modificació de la representació inicial.

S’apunta al fet de que es podria dir que l’aprenentatge és una operació innata a l’ésser humà, que els nens i nenes aprenen de forma natural. Sabem  que l’aprenentatge és un fet cultural , i és important que la cultura no bloquegi el procés. Destacant que aquest procés ha de servir per poder donar sentit al món que ens envolta, comprendre l’entorn estrany i nou de manera individual i singular.

A la conversa es transmet també, la idea de què és important no bloquejar  la curiositat per aprendre. En el moment actual, l’exigència per l’èxit,  la importància de la rapidesa (en el menor temps possible, i passar a realitzar una altra activitat), l’homogeneïtzació (per a tots i totes, a efectes de la igualtat), la prevalença dels resultats; tot això, a vegades té l’efecte de bloqueig l’aprenentatge.

Ens  vàrem preguntar per què?. Vàrem pensar que era fonamental tenir en compte els elements que es posen joc en el procés per aprendre. Una participant explica com a la seva filla de 7 anys li demanen uns resultats esperats en la lectura, com que no  es donen les  expectatives  en  el decurs d’un temps ha empitjorat fins al punt que ara no vol llegir res.

A la taula sorgeix la idea de què la Institució educativa ha fabricat un problema d’aprenentatge amb aquesta alumna. Diferents intervencions apunten a la necessitat de respectar el temps i la preparació de cada alumne/a.

S’explica com en el sistema Finlandès la introducció a la lectura  té en compte el moment maduratiu dels infants i per això s’inicia a l’edat de  7 anys  i no abans.

Els participants destaquem la importància del vincle entre qui ensenya i l’alumne, “depèn molt del mestre”. La  importància de desitjar que aprengui, que faci, que conegui, que es satisfaci  d’una nova incorporació. Un mestre que pot fer això pot transmetre el desig per la cultura. Sabem que si això no hi és, és molt difícil que l’alumne aprengui.

També es parla de la confiança. Que el mestre/a confiï en que sigui qui sigui l’alumne pot aprendre, és  clau per què sigui possible aquest fet . Per què  de vegades  no confiem amb els alumnes? Es parla de la diferència entre algunes experiències desenvolupades en la primària on  ja comencen a  bloquejar-se coses i en l’ESO ja es fa imminent. Permetre el joc dirigit, la creació.

Un altre element del què vam parlar va ser el temps. Donar el temps necessari i saber que quasi mai és el mateix per tothom. Certament hi ha límits, l’entorn escolar no pot atendre la singularitat totalment, però tenir-ho en compte ja té efectes. També es va parlar de la importància d’ experimentar plaer en el procés d’aprenentatge. Ha de ser  gratificant. Si és útil i té valor, se’ns dubte serà satisfactori, perquè tindrà sentit. Algunes mares apunten a com els pares estem preocupats per l’èxit social del nostres fills, ens preocupa que quedin d’alguna manera exclosos i per això sovint no podem esperar.

És important també que l’espai sigui estètic, sigui acollidor, que transmeti la importància d’allò que es duu a terme allí. La nostra societat té cura més d’un centre comercial que d’una escola, tots podem imaginar els barracons escolars, però “ens podem imaginar els barracons Corte Inglés?”.

Hi ha altres elements que van sorgir, el fracàs, l’equivocació, l’error. Poder acceptar i manegar-se amb l’error en el treball, això permet treballar, aprendre. Experimentar i equivocar-se, és clau per  poder aprendre de les errades que un fa.

En aquest sentit vàrem parlar de la riquesa de la utilització de diferents  metodologies  com a recursos per afavorir i potenciar l’aprenentatge. Però no podem  confondre la riquesa d’un recurs amb el fet  fonamental de què cal  aprendre.

Sorgeix aleshores el tema del sistema educatiu com a fonamental, el professor ha de conèixer les operacions d’aprendre, saber tractar pedagògicament els alumnes.  Aleshores es considera clau  la formació del professorat. Es parla de l’experiència a Holanda on els professors han d’obtenir la capacitació pedagògica , no només cal saber de l’assignatura si no és necessari conèixer les operacions i condicions singulars del procés pedagògic. També es va   parlar de la formació a Finlàndia.

Per finalitzar es va apuntar la importància de l’àmbit familiar  i de com s’estableix un diàleg entre l’escola i la família? Aquest tema  pot ser una nova conversa.

Si no es donen tots  aquests elements a l’escola i a casa , és molt difícil que l’alumne pugui fer el seu recorregut en l’aprenentatge. Com a resposta  cada alumne de manera singular   ens diu que NO….. ; així ens dirà que alguna cosa en la situació per aprendre no va.

Això són les manifestacions que alguna cosa  no funciona, no va. Manifestacions de les dificultats per establir i donar-se una bona situació d’aprenentatge. Tots els elements que hem anomenat estan implicats i per tant s’han de treballar conjuntament.

GPS, Educació aborda les dificultats per aprendre des d’ aquest enfocament, no és un alumne amb dèficit sinò una situació que cal abordar . 

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

Recordatori convocatòria: Converses amb pares i mares

Posted on

GPS, Educació

Converses amb pares i mares

Salutacions a tots i totes:

Des de GPS, Educació us volem convidar a la proposta de Converses amb pares i mares que hem elaborat pel curs d’ enguany.

Com molts de vosaltres sabeu una de les nostres activitats son les Converses amb pares i mares. Aquestes es caracteritzen per ser un espai de comunicació on poder intercanviar opinions, necessitats, interessos, preguntes, dubtes…. un espai experiencial i de conversa en relació un tema d’interès per a la educació dels nostres fills i filles.

La primera Conversa que us proposem porta aquest títol:

  • Com va el teu fill a l’escola? Content? Aprèn? …. Com aprèn?

En el moment actual la diferència entre aprovar i aprendre no sempre està clara, potser degut a la situació mateixa de l’ensenyament i el seu context. Nosaltres creiem que allò que l’alumne aprèn ha de tenir un valor de sentit tant per ell com per els pares i mestres. Construir un sentit ens ajuda a entendre el mon que ens envolta,  aprovar ens dona una titulació. Creiem que aquesta reflexió és urgent  per trobar respostes alternatives que ens ajudin a no exigir-nos tant.

La primera conversa d’ enguany versarà sobre les condicions necessàries perquè els nostres fills s’interessin i estiguin motivats per l’aprenentatge. Com a pares estem preocupats per els resultats acadèmics i creiem que és important, donar-nos un temps per pensar i compartir què està passant.

Us convidem a compartir amb nosaltres aquest espai  el 25 d’octubre

Lloc de realització : GPS, Educació  c/ Or, 31.  Telèfons: 677375323- 661746251

Horari: De 19,00h. a 20,30h.

Us agrairíem confirmació als telèfons 677375323- 661746251 o gps.educacio@gmail.com

Les properes Converses seran:                                     

  • 29 de novembre. Les manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge de l’època  actual; TDAH, dislèxia…..
  • 20 de desembre.  Conversar amb els fills….. conversar amb els pares.

Les converses no tenen cap cost monetari.

Salutacions i fins aviat;

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS, Educació