aprenentatge
GPS, Educació i Una recomenació de pel-lícula. EL ÚLTIMO VERANO EN ESCOCIA
UNA MIRADA NOVA I INTERESSANT AL MÓN QUE HEM DEIXAT ENRERE
Posar atenció en allò que diuen els nens i les nenes sempre és important en el moment de transmissió d’un fet, ensenyant i aprenent alhora.
Cal estar atent en el que diu el món de la infantesa i la joventut, la mirada de sorpresa i de frescor 
ens pot fer reflexionar com adults.
La mirada del final de la vida, descobrir els secrets de família, observar als altres, la lògica de viure, la frescor en la pregunta, en el raonament, etc.
La pel·lícula que recomanem ofereix la saviesa que sovint tenim oblidada, aturar-nos en el fet essencial que en la vida quotidiana es torna transparent.
Una pel·lícula que presenta el món de la infància i el trànsit cap a la joventut i per altra banda la condició dels adults. Aquesta situació de viure i d’entomar les coses que passen el dia a dia porta a prendre posició davant les coses fonamentals.
La mort, el final d’una vida, i un aniversari. Fa que els diferents personatges prenguin posicions.
Hi ha moments fonamentals que delaten una manera de fer i de ser.
En la pel·lícula el final d’un ésser viu, la separació d’un matrimoni, les relacions complicades entre persones que no coincideixen en maneres de viure, etc. Fa que la transmissió envers els infants es faci difícil. És veritat que els nens i les nenes, les i joves i els joves també entenen la realitat que els envolta. La comprensió de d’allò que ens envolta de manera particular, suposa anar fent. Però cal transmetre i explicar des d’una posició raonable els fets fonamentals de la vida, una manera possible, és primer de tot enfrontar-se un mateix al fet propi, la finitud de l’existència i la complexitat d’entesa entre les persones.
Molt recomanable, veure aquest film que amb un toc d’humor ens farà comprendre una mica més el que és realment important.
PRESENTEM ALGUNES DE LES DIFICULTATS QUE VAN SORGINT ALS TALLERS
Taller per a pares i mares “Què fer des de casa quan apareixen dificultats envers l’aprenentatge?”
GPS, Educació reflexiona envers l’aprenentatge com aquell procés que permet donar sentit a la realitat, un procés que permet incorporar l’exterior per tal de poder comprendre en què consisteix el món que ens envolta.
| DIFICULTATS | IDEES PER REFLEXIONAR |
|
|
GPS,Educació aquesta setmana proposa una lectura d’un article.
GPS,Educació comparteix la lectura de l’article “El declive de las humanidades en la enseñanza y la tiranía del utilitarismo” de Jaime Fernández.
Escriptor i periodista. Publicat a Athene Blog. El blog de la red española de filosofía.
Aquest article reflexionar de nou sobre l’ eliminació a la ESO i a primer de Batxillerat de la Filosofia. La proposta de que aquesta ja no sigui obligatòria i en contra partida es potenciïn els coneixements i els aprenentatges més útils amb una aplicació immediata.
Aquest fet ens convoca a una seriosa reflexió envers l’objectiu de l’educació. Així podem pensar en dos objectius contraris, l’educació que te com a finalitat l’ aplicació instrumental del coneixement o l’educació que te com objectiu un aprenentatge que permeti, a cadascú, la lectura de la realitat. L’autor ens proposa, citant a Hermann Hesse que l’educació “no es potenciar tal o cual capacidad, sino que nos ayuda a darle un sentido a la vida, a interpretar el pasado, a estar abiertos al futuro”.
GPS,Educació INICIA TALLERS PER A PARES I MARES, SOBRE L’APRENENTATGE
GPS, Educació inicia els tallers per a pares i mares a les escoles sobre:
Què fem des de casa quan apareixen dificultats en l’aprenentatge?
Aquest dimarts dia 19 i 26 de gener a l’Escola Santo Tomás de Viladecans, i el 26 de gener i 2 febrer a Santa Susanna.
UNA IDEA INTERESSANT QUE POT DONAR PISTES ALS PARES I MARES ENVERS L’APRENENTATGE
I una recomanació pedagògica.
El llibre Los idiomas del aprendiente. Alícia Fernández reimpressió 2007. Editorail Nueva Visión.
I una recomanació pedagògica. El llibre “Los idiomas del aprendiente”. Alícia Fernández reimpressió 2007. Editorail Nueva Visión. Alícia exposa, des d’una mirada psicopedagògica, el fet que la modalitat i la relació que tenen els pares amb el coneixement i l’aprenentatge, té uns efectes fonamentals en nens i nenes envers la seva pròpia modalitat d’aprendre.
Parla de modalitats de presentació de la informació, i de com aquestes es poden tenir en compte des de l’àmbit domèstic per afavorir l’aprenentatge. Ella apunta a l’important que és no ocultar informació als fills i filles. Alhora transmet la idea de la importància de no exhibir informació als fills, que sovint no saben que fer-ne. Per això proposa “guardar”, referint-se al coneixement que requereix un temps d’espera per exposar-lo.
No mostrar-ho tot (exhibir), ni ocultar-ho (secret). Poder obrir l’interrogant i el desig d’aprendre és molt diferent en amagar una qüestió als fills o filles, que pot suposar una situació fosca que provoqui certa incertesa i per tant no clarificadora. Així com exhibir pot provocar un excés que el nostre fill o filla no podrá ordenar, no donar-li sentit.
També ens parla de l’escola: “La escuela es ese primer lugar donde el niño puede “conocerse-conocedor”. Es decir, al tener la vivencia de “conocer” algo sobre su propia historia que los adultos ( padres) no pueden adivinar”.
Aquesta idea mostra com els nens i nenes que van l’escola també poden ser ensenyants envers els seus pares i mares, ja que ells incorporen una informació que volen compartir, és interessant pensar que poden ser alhora aprenents i ensenyants, igual que ho poden ser els seus pares. Aquest fet permet facilitar la modalitat de transmissió que es desenvolupa la família. “La escuela es un lugar donde el niño puede hacer la experiencia de «enseñante» en relación con su familia”.
“una modalidad de enseñanza en los padres no siempre se corresponde con una igual, o correlativa, modalidad de aprendizaje en los hijos. Es decir, una modalidade enseñanza saludable en los padres y maestros favorecerá la constituciónde modalidades de aprendizaje saludables en los niños, niñas y jóvenes.”
L’autora ens permet repensar el fet important d’aprendre, i ens actualitza l’aprenentatge com una construcció de sentit. Per fer-ho el nen o nena ha de poder recórrer a la seva pròpia història, a la seva pròpia construcció de sentit, per això és tan important com ens maneguem des de casa amb les explicacions… Les nostres històries.
GPS.Educació 