Mes: Juliol 2014

PARLEM DE “ THE KING OF SUMMER “ D’UNA CRÒNICA D’UNA SEPARACIÓ ADOLESCENT

Posted on Updated on

De nou una proposta cultural.   Rescatem en aquesta proposta conceptes que hem anat treballant als llarg de l’any: APRENDRE, EXPERIÈNCIA, ADOLESCÈNCIA, SEPARACIÓ.  

the kink  La pel·lícula de la qual volem parlar i tancar amb ella el mes de juliol, parla de la fugida de tres adolescents cap al bosc.

  Marxen de casa cansats de la incomunicació amb la família i també per iniciar una recerca.

   Aquest objectiu de viure sols en el bosc comporta un repte i un projecte. Com tot projecte els obliga a planificar i a fer inventari d’allò que necessitaran per dur-lo a terme amb èxit.

 El film transmet molt bé com la comunicació entre pares i fills a l’adolescència es caracteritza la major part de les vegades per un desacord.

  Un desacord controvertit que implica una lluita interna constant. El pedagog Jorge Larrosa en la conferència “Acerca de la experiencia”,

 ho anuncia així: “…Yo no soy lo que mi padre hubiera querido que fuera, pero casi todo lo que soy tiene que ver con mi padre.”.

 Els adolescents han de fer la seva experiència de vida, han d’experienciar per descobrir qui són i els pares no podem suplir això amb paraules.

 

king  Però és important rescatar just en aquest moment allò que hem compartit i fet com a pares amb els nostres fills durant d’infància.

  Rescatar-ho per a nosaltres, els pares, així ens podem separar dels nostres fills mitjançant de la confiança amb nosaltres i amb ells.    

  Els tres adolescents inicien un viatge, però no a cegues, busquen un coneixement per assegurar l’èxit del projecte.

  El protagonista que té la iniciativa no dubte d’armar-se d’aquell saber que estar en els llibres i que li proporcionarà tot allò que ja està escrit i necessitarà.

  És aquí  on podem veure com ja està instaurat en el jove al valor de la cultura transmès durant d’infància.

Separar-se dels pares i fer la construcció del seu propi projecte significa poder construir-se, saber-se a un mateix i només és possible amb l’experiència del fer, de produir quelcom.

Els joves cerquen un sentit amb l’elaboració del seu projecte. Junts i compartint l’experiència de viure es troben en la seva realitat.

 

  1. Anny Cordié ens diu: “Aprender implica un deseo, un proyecto, una perspectiva, no es solamente comprender.” [1]

[1] Los Retrasados no existen. Anny Cordié. Ed: Nueva Visión. 2011.

 

 

PILAR VERDEGUER I ROSA ANTOLÍN

US DESTIJEM UN BON ESTIU!!!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis

EN QUÈ PENSEN ELS JOVES? I UNA PROPOSTA DE LECTURA ESTIUENCA.

Posted on Updated on

centeno_i_niño“El cazador oculto o El guardián entre el centeno” . J.D Salinger, 1951

 Si la setmana passada reflexionàvem sobre LA lectura d’una notícia d’actualitat, aquesta us proposem la lectura del relat que fa Salinger.

 Novel·la amb certa controvèrsia per diferents raons. Més enllà del que pot amagar una publicació com d’altres novel·les de culte,

  Salinger ens fa una magnífica descripció d’una fuga, d’una recerca sense rumb, d’ un viatjar sense saber cap on.

  Tot aquest    periple mitjançant una dialèctica de pensament que acompanya al jove Holden pel seu itinerari vital personal.

 El protagonista es presenta amb una elecció, davant de la notícia que serà expulsat de l’institut decideix marxar, sense cap objectiu ni destinació va a la seva cerca.

 Aquesta fuga serà una possibilitat d’experimentar. És colpidor el llenguatge tan directe i realista que l’escriptor utilitza.

En aquesta investigació adolescent sembla anar a la conquesta d’una fórmula, quelcom que li pugui donar sentit a la seva vida.

Durant el relat, en diferents ocasions, parla d’una certa depressió, d’una angoixa paralitzant, “Apenas podía respirar y sudaba como un loco. Me pasé sin moverme como una hora , y al final decidí irme de Nueva York. Decidí no volver jamás a casa ni a ningún a otro colegio.

Decidí despedirme de Phoebe, decirle adiós, devolverle el dinero que me había prestado, y marcharme al Oeste haciendo auto-stop. Iría al tunel de Holland, pararía un coche, y luego otro, y a otro, y a otro, y en pocos días llegaría a un lugar donde haría sol y mucho calor y nadie me conocería. Buscaría un empleo. Pensé que encontraría trabajo en una gasolinera poniendo a los coches aceite y gasolina.

Pero la verdad es que no me importaba qué clase de trabajo fuera con tal de que nadie me conociera y yo no conociera a nadie”[1]

imagen centeno

  Holden té 17 anys, està en plena crisi adolescent, no troba les paraules, la llengua que li permeti sostenir els seus nous pensaments, el seu nou desig, el nou despertar.

 Després d’aquest paràgraf Holden decideix fer-se passar per sordmut amb l’objectiu de no haver de parlar. Descriu que si algú li volia dir quelcom ho hauria de fer escrivint en un paper.

  I al final ens diu: “… se hartarían y ya no tendría que hablar el resto de   mi vida”. “… me dejarían en paz”.

  Què és allò que no es pot explicar, que no té sentit ni comprensió, com és quevoltar pel món pot ser tan esgarrifós?.

  Rodar per pensaments tan desconcertants fan a l’adolescent un estrany a ell mateix. Desitjar un lloc, on poder fer, ser ,i no donar cap explicació, només viure.

   A manera de metàfora el subjecte en plena pubertat cerca i cerca i intenta comprendre, cercant un llenguatge nou, paraules d’estructura, que organitzin quelcom que sembla desconegut.

  En què pensen aquests joves del segle XXI?; Salinger ens dóna una pauta en el segle passat que no s’allunya del més profund i primordial del jove del XXI.

   Ens ho explica molt bé Philippe Lacadee en El despertar y el exilio: “La adolescencia, ¿no es este tiempo lógico en que el sujeto va a ponerse en juego, este tiempo en el sentimiento de la vida se manifiesta de más activa y exige encontrar un nuevo modo de ser    

  que se anude a un nuevo lugar, lejos del círculo de la familia, con otras compañías?. Quiere estar fuera , con los otros, quiere vivir como los otros ,   ser libre.

 

El espacio de la casa se vuelve demasiado exiguo para alojar el flujo de energias vitales que lo agita, para la verdadera vida, la esencia misma de la vida a la que aspira.”[2]

És en aquest regirar per la vida on el jove vol trobar una resposta, una lògica.

A l’inici del llibre del Guardián del Centeno Holden va a visitar a un dels seus professors, mantenen una conversa de tot el que ha passat, el mestre li diu: “-¿No te preocupa en absoluto el futuro, muchacho?

H _ Claro que me preocupa. Naturalmente que me preocupa- medité unos minutos_. Pero no mucho supongo. Creo que mucho, no.

EL MESTRE -Te preocupará cuando sea demasiado tarde.

H- ; No me gusto oírle decir eso. Sonaba como si ya me hubiera muerto. De lo más deprimente. Y era verdad. Se le notaba. Lo que pasaba es que estábamos en campos opuestos. Eso es todo”[3]

fumando

 És magnífica la reflexió del jove protagonista només això, al estar en camps oposats semblen estar enfrontats, un jove a l’inici de la vida (de la seva descoberta enigmàtica) i un adult que segons descriu el llibre sembla estar quasi al final d’un camí.

 Només això, explicació de tanta tendresa, un alumne i un professor en camps oposats?. O és només una explicació desafortunada a un ésser en plena plenitud que intenta girar i girar i en aquest fer, el seu pensament vol cercar respostes?.

 Respostes amb el seu sentit, i un comentari que li fa un adult no li obre l’ànim sinó tot al contrari.

 Ens preguntem si a vegades oblidem les nostres adolescències i els professionals de l’educació a vegades no som del tot pertinents en els comentaris.

 Hem de fer per la pedagogia de la mirada una oportunitat, o una recerca vital que mostri un món d’enigmes i per què no d’objectes misteriosos i valuosos,

 i no murs que sovint són infranquejables. Educadors, mestres i professors que ofereixen misteris per descobrir que permeten als adolescents construir el seu propi llenguatge.

Educadors que ofereixen llengües de les quals es poden apropiar els joves, sense ser les mateixes.

 

 

1.3 J.D El Guardián entre el Centeno. Edit: Alianza.1978.

2 Philippe Lacadée. El despertar y el exilio. Edit Gredos. 2007

 

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

PER QUÈ SERVEIX APRENDRE?

Posted on Updated on

“Uno de cada seis alumnos españoles no sabe interpretar una factura, España está por debajo de la media de la OCDE en el último informe PISA, que analiza por primera vez las habilidades financieras de estudiantes de 15 años de 18 países”.

adolescenciaAquest era el titular d’una notícia publicada al “El País” el darrer 9 de juliol.

En l’article sorprenen frases com: “.. estudiantes (16,5%) apenas alcanza el nivel básico en competencia financiera.”

Quin aprenentatge és la Competència Financera? En el desenvolupament de la notícia ho explica,  són fonamentalment continguts matemàtics. Fins aquí bé, la manera d’anomenar els continguts canvia amb el temps. 

Ara bé aquests continguts si estiguessin al servei de l’emancipació dels alumnes, rescatant a Jacques Rancier,[1] no hauria de ser observats, analitzats o comentats per mestres i professors?,  i no 

 pel “El secretario general de la OCDE Ángel Gurría, se confesó preocupado por los resultados de los alumnos de todos los países analizados.” .

Per què aprendre? Quin objectiu té aprendre? Aquests organismes ho tenen clar “necesitan mejorar un conocimiento financiero que les ayudará a “entrar en el mercado laboral y participar plenamente en la sociedad en empleados, empresarios y ciudadanos”.

 

Formar part de la “nova” societat d’ empleats, empresaris i ciutadans. Cal pensar que allà on diu ciutadans, potser caldria dir consumidors, per ser coherents. El neoliberalisme domina l’educació i la cultura.

És per això que “Desde 2010 en escuelas de toda España se han puesto en marcha experiencia piloto por las que se imparten contenidos financieros, dentro de iniciativas como el Plan de Educación Financier puesto en marcha

por la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) y el Banco de España  (BDE). La nueva reforma educativa, la LOCME, también la incluye en los currículos.”

MAFALDA 2

   Hannah Arendt en el seu llibre “La condición humana”  ens diu:  “Pero pudiera ser que nosotros, criaturas atadas a la Tierra que hemos comenzado a actuar como si fuéramos habitantes del universo, seamos incapaces de entender,

   esto es, de pensar y hablar sobre las cosas que, no obstante, podemos hacer. …. La situación creada por las ciencias es de gran significación política. Donde quiera que esté en peligro lo propio del discurso, la cuestión se polittza, ya que es precisamente el  discurso lo que hace al hombre un ser único.” 

La seva defensa del discurs és una defensa profunda del pensament, de la paraula, de la reflexió , del perquè dels actes.

Convoca a l’ésser humà a ser responsable dels seus actes a través de la consciència del seu pensament. I continua:

lamp and mouse
Però en què pensen els joves?

“…Tal vez haya verdades más allá del discurso, y tal vez sean de gran importancia para el hombre en singular, es decir, para el hombre en cuanto no sea un ser político, pero los hombres en plural, o sea, los que viven, se mueven y actúan en este mundo, sólo experimentan el

significado debido a que se hablan y se sienten unos a otros a sí mismos.” [1]

Certament l’alumne/consumidor és un ésser sol, sense comunitat, al servei del sistema financer. Però si l’educació i la formació han de servir per formar per la lliure elecció de les persones amb compromís envers als altres i la responsabilitat dels seus actes i pensaments,  

llavors l’alumne ha de pensar-se en comunitat i l’acte educatiu ha de tenir en compte la relació entre l’alumne i el mestre o professor i el desig d’aquest en la transmissió de la cultura.

Per tant ha de fer-se responsable del seu discurs. Estem envaïts pel discurs neoliberal, aquesta notícia és un clar exemple.

 

 

 

[1]El Maestro Ignorante. Jacques Ranciere.Laertes educación. Octubre 2010

[2]Hanna Arendt. La Condición Humana. Editorial Paidos. Edición 1993.

[3] Hanna Arendt. La condición Humana. Editorial Paidos. Edición 1993.

 

 


Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

UNA REFLEXIÓ PEDAGÒGICA DES DEL CINEMA

Posted on

Vivir es fácil con los ojos cerrados” ;  Trueba ens mostra una modalitat educativa que col.loca l’acte educatiu “sobre rodes”.

En aquesta metàfora d’anar sobre rodes es plasma una manera d’ acompanyar i mostrar el món que ens envolta, una forma d’ incorporar i veure la vida que es va vestint de sentit.

Un veritable plaer gaudir del film. Observar com des del mateix interès,el del mestre (fan dels Beathles), presenta els objectes de la cultura que fora de l’entorn escolar prenen cos de relat, de màgia, d’enigma.

La música, la filosofia, l’ètica, les matemàtiques… assignatures que des de la relació pedagògica de mestre i alumne són productes de l’ésser humà.

En la pel·lícula ens descriu de com l’explicació més complexa, pren un caire entenedor filtrat pel mateix desig del mestre.

niña ojos cerrador

 

     El trajecte en cotxe cap a Almeria un Mestre dóna comptes d’algunes qüestions què l’interroguen,

     que ell s’explica, com una forma de viure. En la mateixa transmissió espontània es va instaurant la funció pedagògica,

      la construcció d’un vincle entre l’adult i els joves que van incorporant amb senzillesa la mateixa experiència .

     Recordem a Jacques Ranciere en el Maestro Ignorante, Jacotot i una experiència de transmissió.

     Ens evocava el concepte “el maestro emancipador”.Deia: “este dispositivo permitía desenredar las categorías mezcladas del acto pedagógico y definir exactamente el atontamiento explicativo.

     Existe atontamiento allí donde una inteligencia está subordinada a otra inteligencia.

     El hombre-y el niño en particula-puede necesitar un maestro cuando su voluntad no es lo bastante fuerte para ponerlo y mantenerlo en su trayecto, pero esta sujección es puramente de voluntad a voluntad.”                                                           

 En el cas de la pel·lícula el mestre sosté el seu desig i és mitjançant aquest que es sustenta la relació amb els adolescents.

Una mirada cap a l’objecte transforma aquest en quelcom màgic i fa que els alumnes puguin interessar-se per ell.   vivir iii

 En l’experiència de Jacotot, l’experiència d’ensenyar francès d’una manera particular, ens intenta descriure un ensenyar en llibertat,

 descriu i parla d’atontament intel·lectual, com una forma de subjugació.Quan ens diu que l’ alumne està vinculat a una voluntat, la del mestre,

  i a una intel·ligència, la de l ‘objecte a mirar, a transmetre, són dues voluntats diferents.

I és en la diferència de les dues voluntats on radica la llibertat, en la mateixa separació que mantenen les dues relacions diferenciades una de l’altra.

JohnLennon_2

Ens diu que en aquesta pedagogia d’una lògica diferent d’altres és en la mateixa praxis on es converteix a un savi aquell que abans era ignorant.

 On el mètode en si mateix és quan l’ alumne només li cal “experienciar” de manera singular, això seria des de la mateixa llibertat .

 Diferenciar la voluntat del mestre dels continguts,l’objecte a mirar, és clau per permetre el respecte de l’alumne, la llibertat i l’emancipació.

 Així la particularitat de nou d’allò que ens fa singulars.

 

 

 

 
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com