Mes: Octubre 2014

APRENDRE, IMITAR, DE QUÈ ES TRACTA?

Posted on Updated on

L’ADULT OFEREIX LA MÚSICA PERQUÈ ELL PUGUI POSAR LA SEVA VEU

Anuncis

AVUI ENS PREGUNTEM: QUÈ VOL DIR LLEGIR? QUÈ VOL DIR LLEGIR BÉ?

Posted on

 

Volem compartir o incomodar per poder reflexionar. Avui ho fem al voltant d’un tema del qual se’n parla molt, sobre el fet de llegir.

leer 1Ja fa un temps, el 6 de febrer del 2013, al diari EL PAIS publicava un article d’ Iván Thays. Sabemos que existen bueno y malos escritores, pero ¿existen buenos y malos lectores? Existen algunos mitos sobre lo que es un buen lector que deben desestimarse. El primero de ellos: que un crítico literario es necesariamente un buen lector. Puede que no lo sea, incluso puede ser uno pésimo, sin capacidad de análisis, de un galopante mal gusto. Miles de reseñas dan fe de ello.

Otro mito es aquel que indica que un buen lector es pausado, lento, sin prisa. Recuerdo un chiste al respecto de Woody Allen: “Hice un curso sobre lectura rápida y leí Guerra y paz en veinte minutos. Trata de Rusia“. El chiste es bueno y la idea de que el lector lento es mejor que el veloz parece correcta pero pienso que la velocidad de lectura la escoge cada lector y se acomoda a su momento, a su ritmo personal, al libro en particular que está leyendo. Desde luego, el caso contrario también es un mito: un buen lector es el que lee más y más rápido. Bah. ¿Cuántas palabras por minuto debe leer un buen lector? No creo que una medición así sea posible. También es discutible la idea de que leer algo de moda, aunque sea malo, es beneficioso pues genera una costumbre lectora. No creo que los adolescentes que leyeron la saga Harry Potter o Crepúsculo, los aventureros de sofá que disfrutaron de El código Da VinciMillenium o quienes actualmente vibran con E.L.James se conviertan en mejores lectores. Sin duda, leerán todo lo que les ofrezcan de ese autor en concreto, y luego seguirán su predecible vida sin libros.”

A la conferència realitzada per Philippe Meirieu al Ministerio de Educación de la República Argentina el 30 d’octubre del 2013 amb el títol “La Opción de Educar y la Responsabilidad Pedagógica, ens diu: “Para un niño aprender a leer no debería ser someterse a la intención de un adulto, sino acceder a una libertad, acceder a la lectura que le permite liberarse de la palabra de aquellos que le hablan constantemente.”


 llegir 3La lectura d’aquestes paraules ens provoquen un desig de preguntar-nos de nou:

 Què fem quan llegim? És un acte particular, quasi íntim, on ens hem de preguntar com s’han de tenir en compte les condicions de cadascú per realitzar-lo. L’Ésser està completament implicat en aquest acte. La modalitat lectora és un procés que ens ha de permetre l’acte de llegir.

 Quina és la nostra funció com a mestres, educadors…, son transmissor d’un aprenentatge pensat com a tècnic o d’un contingut pervincular-   se al món? La mirada tècnica, enfocada a aconseguir uns resultats per avaluar, és certament predominant, però Meirieu ens recorda que llegir ens  ha de permetre justament l’emancipació de les demandes forçoses que no ens permeten pensar el món per poder viure’l.

Quina és la finalitat d’aprendre a llegir? Aprendre a llegir no és el mateix que llegir, però cal que ens preguntem sobre la seva finalitat per  saber on està el nostre compromís, la nostra opció.

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

TALLERS PER A PARES I MARES 2014-2015. Sentir-se acompanyat en la tasca educativa.

Posted on Updated on

 dislexia

L’Objectiu: és que els pares i mares puguem adquirir idees, criteris, pautes … Per orientar-nos envers l’educació i el vincle amb els nostres fills.

 A través de compartir amb altres pares i mares. Preocupacions i/o preguntes arribarem a concretar algunes indicacions d’actuació.

 

 

  Tallers:

 QUÈ FER QUAN APAREIXEM LES DIFICULTATS ALS APRENENTATGES DE L’ESCOLA? 

Les lletres, la lectura, la rapidesa lectora, els nombres… a aquests aprenentatges d’accés al món, a vegades els nens i les nenes diuen NO, NO així, No ara.

  Que fem? Com responem? És clau per poder-los acompanyar.

  • Per a pares amb alumnes de 3r, 4rt, 5è i 6è de primària.

 

Hora: 18:30 a 20h.

Dia: Divendres 24 d’octubre.

Lloc: C/ Or, 31. 08024 Barcelona

 

 

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS,Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

L’OPCIÓ D’EDUCAR I LA RESPONSABILITAT PEDAGÒGICA

Posted on Updated on

Immanuel_Kant_(painted_portrait)
De la filosofia…

 Reflexionar de nou sense límits, preguntar-se i compartir.

Què ens crida a ser tots iguals?, per què caminar en la mateixa línia?,  jo sóc en relació als altres?, cal classificar? , cal etiquetar?..

Preguntes que proven de cercar una resposta o si més no una opció, aquesta ens pot portar a nous reptes.

De la conferència de Merieu sobre una educació democràtica, sobre un entorn pedagògic que a propi a una educació emancipadora, ressaltem els imperatius pedagògics que ell ens proposa: postergar, simbolitzar i cooperar. Abans volem fer una reflexió sobre  l“imperatiu categòric” de kant.  Què vol dir aquest concepte?: com es pot concebre per ser didàctic?.

La llei moral vindria a ser per a Kant una forma d’imperatiu que ell atribuïa a la raó.

Com l’enunciava?. Ell ens proposa que a l’actuar sempre  de manera que la màxima de la teva voluntat pugui sempre fer-se valdre com a principi d’un fet universal…

Què es pot entendre per aquest universal?, s’introdueix un aspecte inèdit en la reflexió moral, entendre una llei no regulada per la comunitat, ni per la tradició, ni per la religió. Si no que la moral s’escau un assumpte del mateix home i de la veu de la seva raó, del seu enteniment. L’enteniment haurà d’estar depurat de tot afecte.

L’acció moral segons Kant hauria de tenir o implicaria un fet que per essència és particular.  Allò universal és justament allò més diferent. 

MEIRIEU
de la pedagogia

  Kant ens parla de les lleis de la llibertat  i  de la ciència i es regulen a través de l’ètica. 

  Philippe Meirieu, en la conferència “La opción de educar y la responsabilidad pedagógica” realitzada a l’octubre del 2013 a Buenos Aires ens tramet l’essència de la pedagogia    democràtica.

 Una pedagogia en democràcia no per la democràcia, ha de possibilitar que la situació en que els alumnes aprenguin els hi permeti construir un sentit. Construir una significació particular i pròpia amb les seves paraules a partir de les paraules dels altres.

 Aquesta situació pedagògica ha de partir d’una pregunta, un enigma, que s’haurà d’investigar. A través d’una norma essencial de convivència, el respecte a tots a través de la paraula.   Aconseguir el resultat ha d’ implicar treballar, participar, contrastar, investigar…cooperant. El desenvolupament del projecte ens durà a la construcció mateixa del nou sentit. 

El mestre/a, professor/a, educadora/o ha d’ésser el possibilitador d’aquest acte, Ha de desplegar aquesta situació pedagògica que permetrà a l’alumne/a a fer aquest procés. No ha de saber el procés, ni el resultat, ni decidir sobre el mateix, l’ha de possibilitar.

Un educador/a emancipat per una pedagogia emancipadora és a dir democràtica.

Dels imperatius pedagògics… segons Merieu que possibiliten aquesta pedagogia.

Merieu ressalta tres imperatius que són fonamentals, i diu que en la nostra quotidianitat una escola democràtica hauria d’ensenyar als seus alumnes a postergar, a simbolitzar i a cooperar.Abans d’arribar aquesta proposta Merieu ens descriu una escola que hauria de preocupar-se per oferir les eines per a què els alumnes puguin fer les seves eleccions. I que aquell alumne més desorientat o amb alguna dificultat en la seva tria ha de participar o forma part del repte de l’escola. I decreta: una escola que no ajuda als alumnes més precaris en aquest punt a cercar eleccions sobre la seva vida, el seu futur, una escola que no els ajuda a prendre eleccions sobre la seva vida personal i professional tampoc els podrà formar en les eleccions polítiques i ciutadanes. Arribats en aquest punt senyala com a fonamentals els imperatius anunciats abans.

-Postergar, parla del temps social que va tan ràpid, i que en una situació educativa, s’ha d’aprendre a saber esperar. Afluixar la pressió, reduir pressió entre pulsió i acte.

L’escola ha de proposar un espai que vagi a poc a poc, més lent, desaccelerar. Prendre un temps per pensar, reflexionar junts envers allò què està passant, sobre allò que estem vivint.

-Simbolitzar, és un fet que s’inicia de ben petits, el pensament simbòlic introdueix al nen a la separació, a pensar sobre allò que no està davant del seu camp de visió. Això suposa construir un món de conceptes, d’idees, i no d’objectes. Un món que ens permetrà manipular símbols que obrirà al món que connecta amb el social, a conèixer els objectes de la cultura que ordenen el caos interior dels nens. Les pors, angoixes, pulsions, … Es necessita un ordre que organitzi el caos interior.El llenguatge articulat permet entendre el món que ens envolta, donar sentit al més essencial de l’entorn. Poder anomenar les coses, posar paraules permet posar límits, i aquests permeten dominar el món sovint indesxifrable.Un accés al món simbòlic obre la possibilitat de donar forma als objectes i permetre un enteniment intern.

-Cooperar, la democràcia suposa subjectes lliures, que decideixen el conjunt del bé comú. En mans d’un sol home només quedaria en mans d’un tirà. És a dir suposar prèviament el bé a l’altre i donar per fet que es coneix l’interès de l’altre suposa tenir domini sobre ell.

És per això que l’escola té un paper fonamental a complir en la formació ens diu Merieu i en la comprensió d’un bé comú.

Els pedagogs van treballar molt aquest tema del pensament en cooperació de l’enriquiment recíproc de les persones que poden compartir allò que tenen, allò que saben.

Merieu descriu que en les classes tan homogènies priva els alumnes a la cooperació que aniria en contra d’una formació ciutadana.

És important donar eines per realitzar un intercanvi dels sabers (com seria la tecnologia).  Aquesta permet construir entre diferents subjectes una feina, un text. Això suposaria un fet democràtic.

Contribuir a la creació d’un món basat en la cooperació demostra el fet d’atribuir la paraula a tots els que tenen veu, a tots els que participin en un debat ciutadà.

Aquests imperatius per acabar amb la reflexió des de Kant es tractaria d’una manera de fer que convoqui a la raó en si mateixa, no a l’autoritat i per decret.

Prenem el significant imperatiu tal com s’escau de la filosofia de Kant com un fet que seria necessari.

Una acció des de l’imperatiu seria suposar unes premisses que des de la formació asseguraria una realització que en si mateixa proposi l’autonomia i la raó dels altres, dels iguals.

 

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com