Les nostres propostes culturals
GPS, Educació vol recordar la figura excepcional de Zygmunt Bauman.
Bauman ens va aportar idees que ens poden orientar als educadors, professors, pares i mares …, davant els episodis que apareixen sovint a la premsa sobre certes actuacions dels adolescents. Idees per pensar el seu malestar, certa inquietud que es manifesta en: baix rendiment escolar, desordres en el seus comportaments, certa violència, dèficits d’atenció, en comportaments obsessius, atrapats o seduïts per addiccions, amb tendència a l’aïllament o a l’ accés d’exhibició … .
Pensem que l’adolescència és un despertar, on l’emergeix una nova consciència que exigeix una situació de tria envers el futur. Tria nova a fer amb unes coordenades noves. Per tant la provatura i l’error són indispensables com oportunitat d’aprenentatge en l’elecció.
“Hoy, las ansiedades de los jóvenes y sus consecuentes sentimientos de inquietud e impaciencia, así como la urgencia por minimizar los riesgos, emanan por un lado de la aparente abundancia de opciones, y por otro del temor a hacer una mala elección, o al menos a no hacer “la mejor disponible “; en otras palabras, del horror a pasar por alto una oportunidad maravillosa cuando hay tiempo (fugaz) para aprovecharla. “
El retorno del péndulo. Zigmunt Bauman i Gustavo Dessal. Ed: Fondo de cultura económica de España. 2014
Amb aquesta cita de Bauman, una entre d’altres, ja que sempre amb tanta lucidesa i saviesa va saber transmetre i descriure una època, l’actual, on el temps sembla aparentment haver guanyat la partida (temps líquid, modernitat líquida, identitat líquida, amor líquid…). Volem convocar els adults que estan actualment desenvolupant la funció d’acompanyar alguns adolescents en el seu projecte de vida, de futur.
Volem reivindicar com a saber professional la importància de no orientar la nostra intervenció en el fet de que trobin una resposta prioritàriament. Allò clau és respectar els seus trànsits, les errades, les seves aproximacions al món de l’adult. Acompanyar-los respectant aquesta experimentació desorientada, on en cada moviment hi ha un opció de sortida particular.
Bauman parla d’un moment d’època on el temps ràpid i fugaç pot ser una oportunitat, però també una manera de pressionar l’elecció.
En el fragment que GPS, Educació tria, mostra una magnífica descripció d’allò que l’ excés d’oferta, d’ alternatives i l’imperatiu de resposta, també poden ser un ingredient que complica el fet de triar.
Poder reflexionar amb aquest text, entre professionals de l’educació, de l’orientació, i amb els mateixos pares i mares que viuen el moment d’acompanyar un o una adolescent.
Apuntar a fer una crida de respecte, de poder suportar la incomoditat de transitar per perdre’s i retrobar-se, d’acompanyar en el fet d’equivocar-se, com part fonamental de l’aprenentatge.
Què si no fem els adults més que proves constants, però coneixent cada cop més, les nostres condicions d’elecció?.
Els adolescents han de triar en el mateix moment que adverteixen i construeixen les seves condicions d’elecció.
A la fi, respectar el fet mateix de transitar, de poder “ser” en la desorientació.
GPS, Educació convida a la reflexió educativa mitjançant la pel.lícula SER Y TENER.
GPS, Educació, donada la panoràmica actual envers la mobilització que realitzen les escoles innovadores, proposa un film que pot obrir alguns elements fonamentals per l’abordatge de l’aprenentatge.una
És en aquest moment històric on realment és urgent localitza l’essència de l’aprenentatge, posar la mirada en allò que una generació. transmet a una altra. És veritat que la tecnologia ens convoca a re formular noves formes de metodologia, però és fonamental no oblidar de què es tracta en l’APRENENTATGE .
En la pel·lícula la funció del mestre és clau per poder acompanyar a l’apertura d’un món que és nou pel nouvingut. Quan pensem en els continguts per aprendre cal pensar en un Altre responsable que els presenta. Ser i tenir mostra amb molta delicadesa els elements fonamentals que intervenen en l’acte educatiu: un temps d’espera, un espai, l’escolta, el contingut d’aprenentatge, l’interès envers aquest contingut, la relació amb el mestre (tutor, educador, pedagog, etc.)
Molt recomanable estar orientats a l’hora d’abordar noves metodologies, didàctiques, currículums, objectius etc.
Aquest film pot donar moltes pistes sobre quin es l’objectiu d’aprendre i quins son els elements claus per poder produir-se. .
Pilar Verdeguer i Rosa AntolínGPS, Educació comparteix la reflexió de Soledad Bertran sobre “Psiquiatrización de la educación, crisis de la transferencia”.
GPS, Educació reflexiona:
Tal com ens diu en el text: cal inventar i oferir un acompanyament educatiu particular que tingui en compte el fet més singular dels alumnes i alumnes i alhora saber que no tot és educable. La singularitat és allò que defineix la subjectivitat. Insistir a esborrar-la o controlar-la a través de protocols, diagnòstics o categoritzacions, suposa l’efecte de deixar al subjecte sense lloc en la cultura o, en tot cas, en una situació de dificultat per establir el vincle social. De la mateixa manera l’omnipotència de què tot sigui educable és un altre efecte de l’ideal de poder controlar al subjecte. Per sort no tot és possible.
Considerar els límits de l’educació ens convoca a la responsabilitat d’una transmissió de la cultura. Així el llaç amb la cultura permet canalitzar aquells malestars i patiments que estan implícits en les subjectivitats dels éssers humans. Saber de la mateixa fragilitat ens permet ser més lliures alhora d’ incorporar una realitat que cal descodificar i desconstruir. El no tot és possible com a punt de partida.
Aquesta situació no significa una inversió més gran de temps ni una logística més potent, sinó que es pensa en com prendre seriosament les paraules dels nostres alumnes. Aquests i aquestes com a futures generacions que agafen el relleu d’una humanitat que en constant procés de canvi, vol sobreviure, i desitja poder compartir, reflexionar, crear coneixement, a la fi viure i ser tan humans com sigui possible.
“ ¿Cómo hace el educador entonces para orientarse en medio de las directrices de la gestión, la detección -al fin y al cabo el diagnóstico- la negación de la diferencia? No le queda más alternativa que reinventar, relanzar el deseo por lo educativo, de la mano de una posición ética ante el actual culto a la evaluación, los protocolos y el control. Apuntar a la responsabilidad de los alumnos – a su lugar de sujetos-, y ofrecerles algo de la cultura que puedan apropiarse, con esfuerzo, con exigencia y acompañamiento, quizás permita que obtengan otra satisfacción, que consientan entonces a aprender.”[1]
[1] Foro sobre el autismo. Text divulgatiu: Psiquiatrización de la educación, crisis de la transferencia. Soledad Bertran, psicoanalista miembro de la Escuela Lacaniana.
GPS,Educació. Què li demanem al nou curs que comença?
GPS,Educació vol compartir
Un plaer indescriptible:
Quin desig teniu per aquest curs que ha començat?
Per a tots i totes les mestres, pares i mares que amb el seu desig fan possible que els fills, alumnes, nens, nenes , joves… aprenguin.
GPS.Educació 