Les nostres propostes culturals

GPS, Educació recomana una lectura pedagògica.

Posted on Updated on

La experiencia de la lectura[1]

Jorge Larrosa, Doctor en pedagogía, catedrático de Filosofía de la Educación en la Universidad de Barcelona

señor leyendo“La escucha en la lectura” ens indica Larrosa com element fonamental en l’experiència, poder llegir i deixar-se transformar pel text. Que tot escapi al control, voler trobar el què es busca?, el què s’ espera?… es tractaria d’estar en situació d’apertura, d’aventura.

Jorge Larrosa ens parla de la relació del lector amb el text, d’una acció d’experiència que consisteix a poder llegir i estar disposat a què passin coses….

En la escucha uno está dispuesto “… en la escucha uno está dispuesto a oír lo que no sabe, lo que no quiere, lo que no necesita. Uno está dispuesto a perder pie y a dejarse tumbar y arrastrar por lo que le sale al encuentro. Está dispuesto a transformarse en una dirección desconocida. Lo que, en relación al texto, acontece, es algo que no puedo reducir a mi medida. Pero es algo de lo que puedo tener una experiencia en tanto que me transforma.

[1] La experiencia de la lectura, Jorge Larrosa. Editorial: Fondo de cultura Económica. 2003

 

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona

C/Eduard Maristany, 33 local 5.
08810 Sant Pere de Ribes (Centre CIPSI)

Telèfons:677375323 / 661746251

gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com

Anuncis

Obert el debat sobre l’escriptura a l’escola. Com ho pensem?

Posted on

De què es tracta?

Fa uns dies s’obria el debat sobre l’escriptura a l’escola o millor dit sobre el seu aprenentatge. La reflexió des de GPS,Educació, seria quin és el sentit de l’escriptura?, si pensem  aquesta com una representació essencial de la simbolització, considerem aquesta com una de les manifestacions fonamentals de l’ésser humà en el procés d’aprendre. Si aquest debat actual ara s’inicia, pensem que és un moment d’arrencada i que encara està per veure  les conseqüències. Però sabem que en la modalitat particular de cada alumna i alumne per entendre el món  l’escriptura  és una  construcció singular que condensa la significació de la seva realitat.

evolució de l escriptura

 Tendències. Escriure a mà. Un exercici en qüestió LAVANGUARDIA DIMARTS, 2 DESEMBRE 2014 MAITE GUTIÉRREZ

 Les escoles de Finlàndia, referent educatiu d’Euro-pa, deixaran d’in-vertir tant de temps a escriure a mà. Aquesta lletra lligada tan típica del col·legi ja no s’ensenyarà. En lloc de cal·ligrafia tradicional els alumnes aprendran a escriure en ordinador   (teclat de tauleta o portàtil) i també a mà amb lletra de pal, separada. Ai-xò sí que serà obligatori. Allò d’escriure amb lletra cal·ligràfica passarà a ser només una opció, i els mestres no tindran l’obligació d’ensenyar-ho. El pas que ha fet Finlàndia ha encès el debat sobre l’escriptura, que ja porta cua a moltes escoles de tot el continent, també a Espanya. En un moment en què els adults escriuen, bàsicament, mitjançant teclats, té sentit invertir hores i hores perquè un nen ajunti les lletres de forma bonica amb un llapis?.

 Aquesta és la pregunta que els responsables de l’Institut Nacional d’Educació finlandès dependent del Ministeri d’Educació s’han plantejat. Finlàndia modifica el seu currículum escolar cada deu anys. Tot el 2014 l’han dedicat a reflexionar sobre les noves competències que han d’aprendre els seus alumnes, amb grups de treball a tot el país i un debat públic molt participatiu. Una de les conclusions més controvertides ha estat la de deixar enrere la cal·ligrafia i en canvi donar més protagonisme al teclat. L’ordinador desplaça l’escriptura a mà.

L’Institut Nacional d’Educació ha decidit que la cal·ligrafia ja no formarà part del currículum escolar de Finlàndia a partir del curs 2016-2017. “Els alumnes sí que continuaran escrivint a mà de forma obligatòria, però aprendran a fer-ho amb lletra simplificada, separada, com la de la impremta”, confirma Minna Harmanen, responsable de l’Institut, a través de conversa telefònica. “A més, les escoles ensenyaran a escriure en un teclat des del primer curs de primària”, continua Harmanen. Els alumnes finlandesos comencen l’esco- la als set anys, no als tres com a Espanya.

Els responsables educatius del país consideren que els estudi- ants passen molt de temps aprenent la lletra lligada. Una cal·ligrafia que s’abandona al llarg del temps i que a més no veuen en- lloc més que a l’escola. Pràcticament tot el que llegeixen està escrit amb lletra d’impremta (o de pal). Com la d’aquest diari, per exemple, com la de qualsevol llibre, qualsevol anunci o qualsevol email. Així que tot aquest temps, asseguren, el poden invertir en altres qüestions. A la comprensió lectora o a la re- dacció, a aprendre a expressar idees en un text escrit.

La forma com es construeixi amb lletra de pal, cal·ligràfica o en ordina- dor– seria secundari, opinen. “Avui dia ensenyem els dos tipus d’escriptura, i realment allò de deixar la cal·ligrafia ha suposat un xoc per a part de la societat”, explica Pekka Tukonen, director de l’escola de Järvenpää –al sud de Finlàndia–, també en entrevista telefònica.

escritura

“Encara no tinc una opinió formada sobre com afectarà l’aprenentatge, si serà positiu o no, caldrà veure; al meu municipi crec que les escoles continuaran ensenyant cal·ligrafia”, assenyala Tukkonen, que va ser professor en un institut de Sant Cugat del Vallès durant els anys anys noranta. En tot cas, Finlàndia segueix la línia d’alguns organismes inter- nacionals. Les proves PISA, la macroavaluació de l’OCDE que mesura el coneixement dels alumnes de 15 anys al món, es fa- ran en format digital a partir d’ara. Els alumnes hauran de contestar les preguntes amb un ordinador, no escriuran a mà. En l’última edició, en la qual Finlàndia va tornar a coronar la llista de països europeus, ja es va inclou- re una part dels exercicis en for- mat digital.

“Finlàndia ha introduït un canvi totalment disruptiu”, considera Miquel Àngel Prats, coordinador del grau d’Educació Infantil a la facultat de Blanquerna URL i especialista en tecnologia i educació. “És normal que part dels seus professors posin reticències”, afegeix. Però Prats també entén el plantejament del Ministeri.

Canvi de paradigma:

Encès el debat sobre si l’escriptura tradicional ha quedat obsoleta L’important és que s’escrigui, no tant si es fa lletra cal·ligràfica o d’impremta, consideren els professors L’adaptació de l’escola als canvis socials des del primer curs. L’alumne aprendrà amb el teclat, i a mà amb caràcters simplificats un exercici en qüestió. Les escoles de Finlàndia deixaran d’ensenyar cal·ligrafia tradicional per passar al teclat i la lletra de pal.

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

GPS. EDUCACIÓ: REFLEXIÓ DEL TALLER DE LÍMITS I UN ARTICLE D’OPINIÓ

Posted on

DE QUÈ ES VA PARLAR EN EL TALLER DE LÍMITS ? i un article d’opinió sobre el joc. Fa uns dies cel.lebràbem el 25 anys dels Drets del Nen i aprofitant la reflexió de l’ article d’opinió que sortia a la Vanguràdia sobre el joc.Des de GPS, Educació s’apunten algunes notes finals que sorgien en la reflexió sobre els límits. Per què límits i joc?, en el taller s’ha parlat del límit com una eina clau en la regulació. De què es tracta? Els límits marquen una possibilitat, delimiten un espai, un temps, i una oportunitat. Efectes d’aquesta regulació estaria present en l’aprenentatge d’unes normes que en un futur preparen per poder fer vincles amb els altres. Aquest fet permet més endavant incorporar les regles del joc, de l’esbarjo i obre la possibilitat d’interactuar amb altres i de viure en comunitat.

 niño jugando“Article d’opinió de La Vanguàrdia 25/11/2014″.Jaume Bantulà

S’han complert 25 anys de l’aprovació, per part de l’ONU, de la Convenció sobre els Drets del Nen. És el tractat internacional de drets humans més àmpliament ratificat.193 països, incloent-hi Espanya, l’han  firmat. Per supervisar la seva aplicació, es va crear el 1991 el Comitè dels Drets del Nen (CDN). Durant aquest període s’han produït èxits significatius en el reconeixement dels drets inalienables de tots els  nens i nenes. La millor manera d’invertir en el futur de la nostra societat és invertir en la infantesa i l’adolescència. Conscients que no poden desenvolupar-se polítiques a favor de la infantesa, que el joc sigui menystingut, el CDN va publicar l’observació general núm. 17 (2013) sobre el dret del nen al joc i va mostrar la seva preocupació per l’escàs reconeixement que els estats atorguen a aquest dret.A Espanya la situació és desoladora. Segons un estudi de l’Observatori del Joc Infantil (OJI), els nens d’avui no juguen gaire. Les famílies gairebé no dediquen temps a jugar juntes. Els nens juguen més amb els adults que amb altres nens. Un terç dels nens juguen sols. L’acompliment dels deures i la realització d’activitats extraescolars omplen el lleure infantil, juntament amb l’ús de la televisió i de les noves tecnologies. No hi ha temps a perdre. Jugar és una pèrdua de temps.

niños-blanco-y-negro-playa

A les escoles, el joc continua sent una eina escassament utilitzada com a contingut i recurs educatiu, malgrat que la màxima horaciana d'”instruir delectant” tingui una llarga tradició pedagògica.

Un estudi de The Replay Research, a vuit ciutats europees el 2013, posa en relleu que a més de dos terços dels nens de sis a vuit anys els agradaria tenir més espais de joc a prop de casa seva.

En tots tres àmbits, casa, escola i comunitat, no es desenvolupa cap activitat lúdica sense la vigilància, control i supervisió dels adults.

Davant la reducció dels horitzons de la infantesa, cal garantir més llibertat.

Fa falta més joc no estructurat, lliure.La infantesa i l’adolescència han de tenir més llibertat, temps i espai per gaudir i aprofitar-se dels beneficis del joc. L’activitat lúdica contribueix decisivament al benestar infantil. Un últim reclam: quan hi haurà un pla estratègic intersectorial per al joc?

 

 

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

COM ELS JOVES FAN, QUÈ ENS PREOCUPA TANT? REFLEXIONS SOBRE OPINIONS LLEGIDES…

Posted on

Per què cal un projecte vital?;

Què vol dir dissenyar una personalitat pròpia?, què pensem en relació a tenir talent? Què vol dir preparar els nostres fills per tenir èxit en el futur?.

De què tractaria una educació pels nostres fills/filles, que permetés aproximar-se a l’excel·lència en bé d’un mateix i de la societat. Com pensem programar activitats per promoure un ambient alegre, divertit, estimulant, on un coneix les seves possibilitats i fortaleses … Compartint cadascú el seu talent.

“LLEVA MUCHO TIEMPO LLEGAR A SER JOVEN”1 

  

En quin món, en quina galàxia, en quin escenari real de les nostres vides trobem un fet lineal,  previsible i entusiasta. On queda el viure i sentir que un pot estar sol, que un estar sol i malgrat això, o per això, pot compartir. Què en la relació amb els altres tenim en comú, en conversa, un lloc on intentant explicar els pensaments, les vivències , escoltar les històries… només amb el plaer d’escoltar. Com es pot viure, simplement viure i experienciar com ens diu Jorge Larrosa.

 Larrosa en el llibre de Jacques Rancière . La Educación Pública y la domesticación de la  democrácia. Senyala; “,.. Porqué a lo mejor es eso lo que estoy llamando filosofía: una relación entre los libros, los jóvenes y la vida en lo que pueda surgir, quizá, algo así como el pensamiento”. Jorge ens parla del pensament i senyala el seu amor pels llibres, llibres que expliquen històries dels humans, de la seva història sense més. Els llibres en si mateixos, sense marcar regles ni programes estàndard, on cadascú es llegeix i es pensa en cada història.

I diu “El mundo, lo que podríamos llamar lo real , ha sido convertido en ese objeto de saberes y de las prácticas que se presenta en la Universidad perfectamente ordenado, determinado, definido y clasificado, convertido en una asignatura”

“Esa personalidad expresiva , no es otra cosa que el producto de las maquinarias de atontamiento. No las de la explicación, sino de las de opinión, las fabrican la opinión pública, las que nos fabrican a ellos y a nosotros como opinadores”.

No tot es pot controlar, no cal saber de tot, no cal brillar en res. El repte de viure, sentir, caminar, i en una època on l’imperatiu és adaptar-se millor, millorar resultats, generar possibilitats, emprendre processos, gestionar coneixements, emocions…. la il·lusió del control. Experienciar vol dir viure-ho, no podem anticipar-nos a la vida mateixa, no podem controlar tot abans que succeeixi, hi ha quelcom d’incertesa en el fet de viure i aquesta fragilitat és també la seva fortalesa.

Els joves s’expliquen i es pensen ara i en aquesta època. Què sabem els pares, les mares, els adults de tot el que pensen, repensen, fan, desitgen, escriuen, què sabem d’allò que queda per construir, d’allò que està per arribar. Ho volem saber tot?, per què? Ho podem saber tot?

És en aquest aquí i ara que expliquem la nostra història que també és la d’ells.

 

 

1; Frase cèlebre d’en Pablo Ruiz Picasso

 

 
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

APRENDRE, IMITAR, DE QUÈ ES TRACTA?

Posted on Updated on

L’ADULT OFEREIX LA MÚSICA PERQUÈ ELL PUGUI POSAR LA SEVA VEU

AVUI ENS PREGUNTEM: QUÈ VOL DIR LLEGIR? QUÈ VOL DIR LLEGIR BÉ?

Posted on

 

Volem compartir o incomodar per poder reflexionar. Avui ho fem al voltant d’un tema del qual se’n parla molt, sobre el fet de llegir.

leer 1Ja fa un temps, el 6 de febrer del 2013, al diari EL PAIS publicava un article d’ Iván Thays. Sabemos que existen bueno y malos escritores, pero ¿existen buenos y malos lectores? Existen algunos mitos sobre lo que es un buen lector que deben desestimarse. El primero de ellos: que un crítico literario es necesariamente un buen lector. Puede que no lo sea, incluso puede ser uno pésimo, sin capacidad de análisis, de un galopante mal gusto. Miles de reseñas dan fe de ello.

Otro mito es aquel que indica que un buen lector es pausado, lento, sin prisa. Recuerdo un chiste al respecto de Woody Allen: “Hice un curso sobre lectura rápida y leí Guerra y paz en veinte minutos. Trata de Rusia“. El chiste es bueno y la idea de que el lector lento es mejor que el veloz parece correcta pero pienso que la velocidad de lectura la escoge cada lector y se acomoda a su momento, a su ritmo personal, al libro en particular que está leyendo. Desde luego, el caso contrario también es un mito: un buen lector es el que lee más y más rápido. Bah. ¿Cuántas palabras por minuto debe leer un buen lector? No creo que una medición así sea posible. También es discutible la idea de que leer algo de moda, aunque sea malo, es beneficioso pues genera una costumbre lectora. No creo que los adolescentes que leyeron la saga Harry Potter o Crepúsculo, los aventureros de sofá que disfrutaron de El código Da VinciMillenium o quienes actualmente vibran con E.L.James se conviertan en mejores lectores. Sin duda, leerán todo lo que les ofrezcan de ese autor en concreto, y luego seguirán su predecible vida sin libros.”

A la conferència realitzada per Philippe Meirieu al Ministerio de Educación de la República Argentina el 30 d’octubre del 2013 amb el títol “La Opción de Educar y la Responsabilidad Pedagógica, ens diu: “Para un niño aprender a leer no debería ser someterse a la intención de un adulto, sino acceder a una libertad, acceder a la lectura que le permite liberarse de la palabra de aquellos que le hablan constantemente.”


 llegir 3La lectura d’aquestes paraules ens provoquen un desig de preguntar-nos de nou:

 Què fem quan llegim? És un acte particular, quasi íntim, on ens hem de preguntar com s’han de tenir en compte les condicions de cadascú per realitzar-lo. L’Ésser està completament implicat en aquest acte. La modalitat lectora és un procés que ens ha de permetre l’acte de llegir.

 Quina és la nostra funció com a mestres, educadors…, son transmissor d’un aprenentatge pensat com a tècnic o d’un contingut pervincular-   se al món? La mirada tècnica, enfocada a aconseguir uns resultats per avaluar, és certament predominant, però Meirieu ens recorda que llegir ens  ha de permetre justament l’emancipació de les demandes forçoses que no ens permeten pensar el món per poder viure’l.

Quina és la finalitat d’aprendre a llegir? Aprendre a llegir no és el mateix que llegir, però cal que ens preguntem sobre la seva finalitat per  saber on està el nostre compromís, la nostra opció.

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

PARLEM DE “ THE KING OF SUMMER “ D’UNA CRÒNICA D’UNA SEPARACIÓ ADOLESCENT

Posted on Updated on

De nou una proposta cultural.   Rescatem en aquesta proposta conceptes que hem anat treballant als llarg de l’any: APRENDRE, EXPERIÈNCIA, ADOLESCÈNCIA, SEPARACIÓ.  

the kink  La pel·lícula de la qual volem parlar i tancar amb ella el mes de juliol, parla de la fugida de tres adolescents cap al bosc.

  Marxen de casa cansats de la incomunicació amb la família i també per iniciar una recerca.

   Aquest objectiu de viure sols en el bosc comporta un repte i un projecte. Com tot projecte els obliga a planificar i a fer inventari d’allò que necessitaran per dur-lo a terme amb èxit.

 El film transmet molt bé com la comunicació entre pares i fills a l’adolescència es caracteritza la major part de les vegades per un desacord.

  Un desacord controvertit que implica una lluita interna constant. El pedagog Jorge Larrosa en la conferència “Acerca de la experiencia”,

 ho anuncia així: “…Yo no soy lo que mi padre hubiera querido que fuera, pero casi todo lo que soy tiene que ver con mi padre.”.

 Els adolescents han de fer la seva experiència de vida, han d’experienciar per descobrir qui són i els pares no podem suplir això amb paraules.

 

king  Però és important rescatar just en aquest moment allò que hem compartit i fet com a pares amb els nostres fills durant d’infància.

  Rescatar-ho per a nosaltres, els pares, així ens podem separar dels nostres fills mitjançant de la confiança amb nosaltres i amb ells.    

  Els tres adolescents inicien un viatge, però no a cegues, busquen un coneixement per assegurar l’èxit del projecte.

  El protagonista que té la iniciativa no dubte d’armar-se d’aquell saber que estar en els llibres i que li proporcionarà tot allò que ja està escrit i necessitarà.

  És aquí  on podem veure com ja està instaurat en el jove al valor de la cultura transmès durant d’infància.

Separar-se dels pares i fer la construcció del seu propi projecte significa poder construir-se, saber-se a un mateix i només és possible amb l’experiència del fer, de produir quelcom.

Els joves cerquen un sentit amb l’elaboració del seu projecte. Junts i compartint l’experiència de viure es troben en la seva realitat.

 

  1. Anny Cordié ens diu: “Aprender implica un deseo, un proyecto, una perspectiva, no es solamente comprender.” [1]

[1] Los Retrasados no existen. Anny Cordié. Ed: Nueva Visión. 2011.

 

 

PILAR VERDEGUER I ROSA ANTOLÍN

US DESTIJEM UN BON ESTIU!!!