elecció
GPS, Educació reflexiona sobre l’elecció de futur.
GPS, Educació i l’orientació vocacional amb els adolescents, comenta l’article de José Ramón Ubieto de la Vanguardia del 5 de febrer del 2017.
¿Estamos obligados a ser felices?
Des de GPS, Educació desenvolupa acompanyaments envers l’elecció de futur amb adolescents i joves. Sempre realitzem un treball previ amb els pares. Davant la pregunta: què espereu del vostre fill o filla?, sovint la resposta és que sigui feliç.
Aquesta resposta tan freqüent, i la lectura de l’ article de J. Ramón Ubieto sobre que suposa aconseguir la felicitat en aquesta època, obre punts de reflexió importants envers l’elecció de futur.
Al parlar de la felicitat com un punt de l’agenda dins de la política, ser més feliços si consumim més, de desitjar el que l’altre posseeix, de gaudir amb excés…. Fa pensar que és complexa poder triar simplement allò que m’agrada.
Els pares i mares amb la seva resposta, segurament volen transmetre que els seus progenitors estiguin bé, que puguin desenvolupar un treball que els hi agradi, que es facin autònoms, que estiguin satisfets amb la formació triada, que puguin viure sense pensar massa a cobrir necessitats bàsiques, a la fi ser i tenir un lloc en la societat. Viure en comunitat i poder pensar que el dia a dia d’una vida tingui sentit. Que difícil i quin repte tan complex d’assolir sense pagar un preu molt alt.
Això no és igual al fet que els nostres fills no els hi falti res. Sempre els hi faltarà alguna cosa, l’important és saber anar renunciant el prescindible per ells.
El control i submissió davant d’allò que ens governa, sembla camuflar-se en l’ entorn més proper. Els estudis i la tria de formació, haurien d’anar per un altre camí, descobrir el què m’agrada i d’això fer una producció (treball) per viure, no es valora a partir del cost del grau, o del cost del màster. Donant així lloc al desig.
Seria també, de l’orde d’investigar què és allò que imagino, on penso que podria treballar, què m’agradaria aprendre?. Ponderar les formacions pel cost econòmic, o per guanyar més o menys diners per consumir, descriu una felicitat molt simple. Això pot ser una trampa, com ens diu J.R. Ubieto. Considerar “ser feliç com un dret públic” ens deixa a tots en un estat de molta fragilitat davant la tria de futur, sempre estarem en precari.
Localitzar quins elements són importants per un mateix en la situació de prendre una elecció de futur, no hauria d’estar condicionada per quelcom que es pugui comprar. Aquest fet deixa una mirada cap el futur poc atractiu, sense massa desig per arrencar una vida tot sol, i que a més a més d’ésser autònom, s’hagi de gaudir amb tota “plenitud”. L’autonomia i respondre d’un mateix i dels seus actes és un principi de la llibertat.
GPS, Educació vol recordar la figura excepcional de Zygmunt Bauman.
Bauman ens va aportar idees que ens poden orientar als educadors, professors, pares i mares …, davant els episodis que apareixen sovint a la premsa sobre certes actuacions dels adolescents. Idees per pensar el seu malestar, certa inquietud que es manifesta en: baix rendiment escolar, desordres en el seus comportaments, certa violència, dèficits d’atenció, en comportaments obsessius, atrapats o seduïts per addiccions, amb tendència a l’aïllament o a l’ accés d’exhibició … .
Pensem que l’adolescència és un despertar, on l’emergeix una nova consciència que exigeix una situació de tria envers el futur. Tria nova a fer amb unes coordenades noves. Per tant la provatura i l’error són indispensables com oportunitat d’aprenentatge en l’elecció.
“Hoy, las ansiedades de los jóvenes y sus consecuentes sentimientos de inquietud e impaciencia, así como la urgencia por minimizar los riesgos, emanan por un lado de la aparente abundancia de opciones, y por otro del temor a hacer una mala elección, o al menos a no hacer “la mejor disponible “; en otras palabras, del horror a pasar por alto una oportunidad maravillosa cuando hay tiempo (fugaz) para aprovecharla. “
El retorno del péndulo. Zigmunt Bauman i Gustavo Dessal. Ed: Fondo de cultura económica de España. 2014
Amb aquesta cita de Bauman, una entre d’altres, ja que sempre amb tanta lucidesa i saviesa va saber transmetre i descriure una època, l’actual, on el temps sembla aparentment haver guanyat la partida (temps líquid, modernitat líquida, identitat líquida, amor líquid…). Volem convocar els adults que estan actualment desenvolupant la funció d’acompanyar alguns adolescents en el seu projecte de vida, de futur.
Volem reivindicar com a saber professional la importància de no orientar la nostra intervenció en el fet de que trobin una resposta prioritàriament. Allò clau és respectar els seus trànsits, les errades, les seves aproximacions al món de l’adult. Acompanyar-los respectant aquesta experimentació desorientada, on en cada moviment hi ha un opció de sortida particular.
Bauman parla d’un moment d’època on el temps ràpid i fugaç pot ser una oportunitat, però també una manera de pressionar l’elecció.
En el fragment que GPS, Educació tria, mostra una magnífica descripció d’allò que l’ excés d’oferta, d’ alternatives i l’imperatiu de resposta, també poden ser un ingredient que complica el fet de triar.
Poder reflexionar amb aquest text, entre professionals de l’educació, de l’orientació, i amb els mateixos pares i mares que viuen el moment d’acompanyar un o una adolescent.
Apuntar a fer una crida de respecte, de poder suportar la incomoditat de transitar per perdre’s i retrobar-se, d’acompanyar en el fet d’equivocar-se, com part fonamental de l’aprenentatge.
Què si no fem els adults més que proves constants, però coneixent cada cop més, les nostres condicions d’elecció?.
Els adolescents han de triar en el mateix moment que adverteixen i construeixen les seves condicions d’elecció.
A la fi, respectar el fet mateix de transitar, de poder “ser” en la desorientació.
GPS,Educació parla de les adolescències. Una possible oferta per ells i elles.
Fa una setmana sortia a la Vanguàrdia un article amb el titular: La solitud porta més adolescents a plantejar-se llevar-se la vida.
Aquest llevar-se la vida no és més que l’acte del suïcidi. En la notícia es parlava sobre certes conductes de risc dels adolescents, com són les autolesions, s’apuntava, que aquestes no significaven cridar l’atenció. Aïllar-se a l’habitació i no voler relacionar-se amb els pares i mares significava alguna cosa més, els adolescents no passen de tot, és un mite, aquesta idea es remarca com a important.
Però què hi ha doncs darrere d’aquestes conductes?: Es deia que els joves i les joves necessiten afecte i protecció, que no els deixem sols. Per tant, què significa aquesta solitud, què es plantejava en el titular?, aquest llevar-se la vida com un acte de finitud?. Si agafem la paraula “acte”, com a significant, hem de pensar com aquesta seria una acció sense elecció. En l’acte que es planteja en l’article seria com la darrera acció que determina una situació, ja que significaria la mort. És a dir, aquesta seria una acció sense uns efectes determinats, dels quals el subjecte es podria fer càrrec.
Si pensem l‘ acte com a una acció amb conseqüències determinants, què passa amb llevar-se la vida?, el que si o si ens porta és a un final, on no hi ha més elecció possible, on ja no pot haver cap moviment de tria.
Des de GPS, Educació volem destacar que aquest acte estaria precedit de molts d’altres.
GPS, Educació senyala com és que actualment aquestes situacions sense elecció es plantegen contínuament, si no estudies tal cosa… No hi ha futur, si no fas anglès, no hi ha futur, si no fas un màster… no hi ha futur,.. Si no fas pràctiques .. no hi ha futur.
Plantegem així, en com els adults som responsables d’acompanyar a les joves i els joves en el seu recorregut de vida per cercar cadascú un sentit en el seu camí. Cal que els adults indiquin que hi ha moltes formes de poder fer-se càrrec d’una sortida laboral formativa, que hi ha elecció sempre. En què les modalitats d’estudi ara més que mai són obertes a una àmplia oferta.
No és estrany que la solitud a la qual fa referència l’article ofegui a qualsevol individu d’aquesta època, on viure o sobreviure, tot i que estem rodejats de multitud de conforts, sembla que sigui una fita o proesa titànica.
La solitud va implícita a l’ésser viu, però a diferència dels animals podem viure en comunitat i transmetre generacions a generacions el patrimoni que ens fa més humans, la cultura. El llenguatge, i totes les formes simbòliques són una fórmula de sublimar certs malestars en el fet mateix de viure. El reconeixement de cadascú amb la seva particularitat i la seva elecció és la defensa primera pel reconeixement de cada subjecte en la construcció del seu camí.
Des de GPS, Educació proposem l’oferta de defensar la producció del fet simbòlic de tot ésser humà, les modalitats de producció cultural, són una forma de canalitzar, de manifestar el més profund dels subjectes: escriure, pintar, cantar, ballar, etc. No hi ha cap manera millor que d’altra i les categoritzacions, els resultats necessaris en el context actual, allò que desitgem com a pares no pot suposar el no respecte a què cadascú construeixi la seva manera el seu sentit. Seria poder transmetre que estem sols , però senyalar modalitats diferents d’estar sols.
De què es tracta? Pensem poder aproximar als joves i les joves la possibilitat de ser humans, ho podem fer de manera senzilla, sense imperatius, ni competicions, no es tracta d’ estar en cap lliga per ser el millor i competir, només cal fer, produir i elaborar, allò que cadascú desitgi, només pel fet mateix de viure.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS,Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
C/Cervantes, 16. Local esq.
Sant Pere de Ribes 08810
Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com
L’ELECCIÓ DE NOU COM UN ELEMENT FONAMENTAL EN L’EDUCACIÓ.
GPS,Educació aposta de nou per la tria com una oportunitat d’aprenentatge.
Fa uns dies sortia a la premsa el premi Nobel dels professors, Nancy Atwell va ser la guanyadora.
Pedagoga i fundadora del Centre d’ensenyament i aprenentatge en Maune, als EEUU.
Atwell deia que havia aconseguit que els seus estudiants llegeixin una mitjana de 40 llibres a l’any, quan l’habitual en EEUU és de 6 a 8 llibres. “El secret és que els alumnes i les alumnes triïn les seves lectures” .
Des de GPS,Educació reivindiquem poder pensar també al dret de no llegir. Aquest pot ser, també una modalitat de transitar per la lectura. Un temps que s’ha de prendre per tal d’aproximar-se d’una altra manera, i és en aquesta espera on un/a alumne/a ha de ser respectat/da. Cal recordar que un imperatiu a la lectura pot provocar l’efecte contrari i precipitar un rebuig.
Per això reivindiquem l’escolta i l’ elecció com a eines fonamentals de l’educació, en tots els sentits.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
C/Eduard Maristany, 33 local 5.
08810 Sant Pere de Ribes (Centre CIPSI)
Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com
TALLER DE PARES I MARES: UNES PARAULES SOBRE L’ELECCIÓ EN LES ADOLESCÈNCIES
TALLER SOBRE L’ELECCIÓ: UNA ELECCIÓ COM UN ACTE NOU I I SALVATGE.
GPS, Educació i Quines paraules compartim?
Creure: els nostres fills estan molt pressionats pel futur en el què els hi costa creure. Ens podem preguntar si confiar en el futur no és en primer lloc una responsabilitat dels adults. No saber o preguntar-se sobre el seu futur, és d’allò més lògic, de fet és més difícil saber perfectament el què volem o ens interessa.
Confiança: és fonamental escoltar i confiar en allò que expliquen. És imprescindible prendre’s seriosament les seves paraules. No associar el canvi a l’error. Si s’equivoquen, aprenen.
Seguretat: transmetre aquesta implica saber que una elecció és un acte en un punt incert, no tenim la certesa total, ja que és una situació nova. La seguretat d’estar al costat sostenint la incertesa.
Acompanyament: és important poder acompanyar els nostres fills perquè puguin anar-se descobrint a través de les seves pròpies eleccions, més enllà del que considerem millor o pitjor.
Tranquil·litat: tenir en compte que els nostres fills són més flexibles que nosaltres, tenen una visió oberta i global i molta més informació. Des de l’escola se’ls hi transmet molta informació perquè puguin orientar-se vers el seu futur.
Els pares hem de suportar no saber, cal saber que no sabem tot sobre els nostres fills…
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com
SALÓ DE L’ENSENYAMENT. ALGUNES REFLEXIONS.
Va visitar el Saló de l’Ensenyament, vol compartIr algunes reflexions.
El mostrador de la informació de futur es presentava a tots els joves i les joves per facilitar una elecció de futur.
“Partimos de la subjetividad de la información, en tanto no existe información objetiva, ya que siempre va ser decodificada desde la singularidad que posee ciertas representaciones.Lo importante es poder explicitarlas, vencer las resistencias a posibles cambios en nuestra representaciones, relacionados a la nueva información, y transformarlas en aportes positivos para futuras eleciones.”[1]
Amb aquestes paraules indiquem la importància de poder “deconstruir” tot el que es recull des de fora, els joves es troben en una situació d’apertura i alhora d’incertesa és per això fonamental poder acompanyar-los en la “digestió” de les dades que reben. La macro especialització i els continguts tan compartimentats poden suposar un rebuig, ja que poden espantar o transformar un itinerari d’accés en una possibilitat no accessible.
Cal participar d’ informació, implementar l’aproximació i l’apropació confortable i alhora crítica per tal d’assegurar una oportunitat real.
GPS,Educació aposta no només per oferir la informació sinó pel tractament particular d’aquesta.
[1] Susana Cibeira. Grado – Instituto Universitario de Ciencias de la Salud – Fundación Barceló (Profesora Titular de la Materia: Evolutiva II: Adolescencia ).
GPS,Educació.PROPER DIVENDRES 7 DE MARÇ: CONVERSA AMB PARES I MARES
GPS, Educació,
Us convida a la propera Conversa amb pares i mares. Un espai de comunicació on poder intercanviar opinions, necessitats, interessos, preguntes, dubtes….un espai experiencial i de conversa en relació al tema d’interès que ens ocupa.
Hi ha moments claus, alhora de la tria per l’elecció de futur professional:
1. En el darrer cicle de l’ESO, en 3er i 4art, que és quan cal fer una decantació d’assignatures que varien el currículum vitae que s’ha seguit fins aleshores.
Aquesta situació és generalment molt estressant tant per als alumnes com per als pares perquè en certa manera un ha de pronunciar-se en allò que més l’interessa.
2. La tria de l’especialitat en Batxillerat o Cicle Formatiu, on la pressió social juga un paper fonamental.
És important saber el què m’agrada però és molt complexa. Sovint hem d’ajudar als fills i filles a identificar allò què els motiva més, allò amb què s’identifiquen, allò que els atrau, que els dóna sentit…
Els professionals de l’orientació sabem que el sumatori de moltes eleccions vitals van construint un procés que ens ajuda per poder identificar allò que és del nostre interès com elecció professional de futur.
Ajudar a construir una elecció conscient és una bona proposta. Per altra part cal saber que una elecció mai és per sempre.
Divendres a les 19:30h. C/Or, 31
GPS.Educació 