adolescència

GPS, Educació vol recordar la figura excepcional de Zygmunt Bauman.

Posted on Updated on

Bauman ens va aportar idees que ens poden orientar als educadors, professors, pares i mares …, davant els episodis que apareixen sovint a la premsa sobre certes actuacions dels adolescents.  Idees per pensar el seu malestar, certa inquietud que es manifesta en: baix rendiment escolar, desordres en el seus comportaments, certa violència, dèficits d’atenció, en comportaments obsessius, atrapats o seduïts per addiccions, amb tendència a l’aïllament o a  l’ accés d’exhibició …  .

Pensem  que l’adolescència és un despertar, on l’emergeix una nova consciència que exigeix una situació de tria envers el futur. Tria nova a fer amb unes coordenades noves. Per tant la provatura i l’error són indispensables com oportunitat d’aprenentatge en l’elecció.

zygmunt-bauman-006“Hoy, las ansiedades de los jóvenes y sus consecuentes sentimientos de inquietud e impaciencia, así como la urgencia por minimizar los riesgos, emanan por un lado de la aparente abundancia de opciones, y por otro del temor a hacer una mala elección, o al menos a no hacer “la mejor disponible “; en otras palabras, del horror a pasar por alto una oportunidad maravillosa cuando hay tiempo (fugaz) para aprovecharla. “

El retorno del péndulo. Zigmunt Bauman i Gustavo Dessal. Ed: Fondo de cultura económica de España. 2014

Amb aquesta cita de Bauman, una entre d’altres,  ja que sempre amb tanta lucidesa i saviesa va saber transmetre i descriure una època, l’actual, on el temps sembla aparentment haver guanyat la partida (temps líquid, modernitat líquida, identitat líquida, amor líquid…). Volem convocar els adults que estan actualment desenvolupant la funció d’acompanyar alguns adolescents en el seu projecte de vida, de futur.

Volem reivindicar com a saber professional la importància de no orientar la nostra intervenció en el fet de que trobin una resposta prioritàriament. Allò clau és respectar els seus trànsits, les errades, les seves aproximacions al món de l’adult. Acompanyar-los respectant aquesta experimentació desorientada, on en cada moviment hi ha un opció de sortida particular.

Bauman parla d’un moment d’època on el temps ràpid i fugaç pot ser una oportunitat,  però també una manera de pressionar l’elecció.

En el fragment que  GPS, Educació  tria, mostra una magnífica descripció d’allò que l’ excés d’oferta, d’ alternatives i l’imperatiu de resposta, també poden ser un ingredient que complica el fet de triar.

Poder reflexionar amb aquest text,  entre professionals de l’educació, de l’orientació, i amb els mateixos pares i mares que viuen el moment d’acompanyar un o una adolescent.

Apuntar a fer una crida de respecte, de poder suportar la incomoditat de transitar per perdre’s i retrobar-se, d’acompanyar en el fet d’equivocar-se, com part fonamental de l’aprenentatge.

Què si no fem els adults més que proves constants,  però coneixent cada cop més, les nostres condicions d’elecció?.

Els adolescents han de triar en el mateix moment que adverteixen i construeixen les seves condicions d’elecció. 

A la fi, respectar el fet mateix de transitar, de poder “ser” en la desorientació.

 

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
 
GPS, Educació
Av. Diagonal, 337 bis
08037 Barcelona
C/Cervantes, 16 local esq.
08810 Sant Pere de Ribes
Telèfons:677375323 / 661746251

 

 

Anuncis

GPS,EDUCACIÓ COMPARTEIX L’ESPAI TALLER DE PARES I MARES

Posted on

Comparteix el taller realitzat en l’Escola de pares i mares de les Ampes de Sant Pere de Ribes.

El taller tractava sobre com “Conversar amb els pares , conversar amb els fills: possibilitats i límits a l’adolescència”

Algunes indicacions que van sorgir:

SANT PERE DE RIBES COMUNICACIÓ

  • És important definir la funció de comunicació com a base del diàleg, però cal diferenciar la comunicació del diàleg o la de la informació. Hem de tenir en compte que pot existir la comunicació sense diàleg.
  • Perquè es produeixi un diàleg cal tenir una intenció d’intercanvi de missatges. Deixar fluir les paraules sense més. Per tant cada subjecte té la seva”veritat”.
  • La comunicació es pot donar sense intensió, cal pensar que la mirada dels nostres fills o filles pot estar damunt en qualsevol moment, aquest fet cal pensar-ho com una oportunitat d’oferir escenaris enriquidors per la seva educació.
  • Aquest fet, comunicar sense adonar-nos compte, és important per tal de pensar que transmetem una manera de viure a casa. Aquesta proporciona una modalitat de fer: valors, creences, ideals, posicions, etc.
  • La funció paterna com a fet, funció educadora, tracta d’una funció encarnada per qualsevol referent de la família que s’instaura com a referent envers el nen o la nena.
  • La funció transmet una manera de fer, una modalitat particular d’una família. Una llei que orienta.
  • És important donar valor a les propostes de narratives que fan els/les fills i filles, ja que aquestes són claus, generalment apunten a allò que és del seu interès i el volen investigar.
  • Aquesta manera de fer, allò que diem SI i allò que diem NO, està marcada per la singularitat del pare i la mare, així com per la singularitat de la parella.”la nostra forma de fer, el nostre estil”.
  • La funció és posar límit per tal de reconèixer als fills i filles i així aquests van construint la seva identitat.
  • És fonamental que alhora de parlar de comunicació amb els fills i filles pensem a saber escoltar, cal una escolta activa que generi confiança.
  • És important respectar els espais i els temps, no anticipar-se, tot i que pot ser complex, cal saber esperar per cercar moments adequats que siguin confortables per poder parlar, preguntar, reflexionar, a la fi compartir. En aquests moments oferim lloc, ocupem llocs que ens permeten una identitat, un compromís i una responsabilitat a tots els membres de la família.
  • Hem de pensar que en l’etapa prèvia a l’adolescència com en aquesta, els/les  fills/ filles tracten de crear la seva pròpia identitat i això també comporta un nou llenguatge.
  • Una nova llengua que ara sigui més útil en el seu nou temps, ja no es consideren nens o nenes i és per això que cal acompanyar de manera subtil.
  • Així com per a nosaltres el la nostre/a fill/a a vagades és un “estrany”, no podem oblidar que per a ell també ho és.
  • Saber apreciar petis canvis en el diàleg dels fills/ filles permet estar atent al seu procés de creixement com a subjectes socials.
  • El límit indica, una frontera, una línia que delimita quelcom, això permet llibertat i respecte envers viure en comunitat.
  • La norma possibilita un espai a ocupar i a on reconeixes, obrir una diferència.
  • Els portaveus d’aquesta diferència/ separació són els pares, sigui de la manera que sigui.
  • Vivim una època de certa incertesa per tant cal confiar en la modalitat triada en l’àmbit domèstic, l’ús de les tecnologies és també una font important de comunicació és fonamental regular el seu bon ús des de casa.
  • Així els pares tenen doble funció protegir de les exigències del medi i obrir a nous vincles, vetllar per la seva socialització sense estar massa presents, implica el fet d’oferir confort alhora del diàleg.
  • Cal pensar que aquesta funció inclou també sostenir un lloc on el la nostre fill/a s’hi pugui enfrontar, per tal de separar-se i ubicar-se de nou en el món.
  • No recriminar, ni massa exigents, permetre equivocar-se és una manera d’aprendre a conviure en comunitat.
  • Renunciar i dissimular davant allò que potser no ens agrada massa però que demana respecte i que per tant és molt important per ells.
  • L’autoritat no és tenir raó, és autoritzar-se en una funció, per això hem de poder equivocar-nos, no saber-ho tot és fonamental.
  • La modalitat d’indicar allò que per nosaltres és important, demana fer-ho amb estima i respecta, fer-ho de manera natural instaura el viure en comunitat.
  • En síntesis la nostra funció. “Funció del Pare”: Prohibir; sostenir el límit com a oportunitat de regulació per als nostres fills; Acompanyar-los amb el camí cap a la separació i autonomia; Dissimular: no mirar-los excessivament com a centre de tot, suficient perquè no s’hagin de defensar massa de nosaltres; Renunciar a controlar-los, deixant-los triar i experimentar, per tal de poder aprendre a fer-se responsables dels seus èxits i dels seus errors; i Estil de vida: fer-nos càrrec de la nostra manera de viure com la nostra elecció.

 

 

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona

C/Eduard Maristany, 33 local 5.
08810 Sant Pere de Ribes (Centre CIPSI)

Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com

 

GPS,Educació comparteix el taller sobre Adolescències, un temps per construir un sentit nou.

Posted on

ADOLESCÈNCIES

GPS, EDUCACIÓ COMPARTEIX LES REFLEXIONS ENTRE PARES I MARES SOBRE EL TALLER DE L’ADOLESCÈNCIA.

«LO ESENCIAL ES INVISIBLE A LOS OJOS»

L’adolescència és una invenció social. La pubertat és una realitat en tant que és una transformació fisiològica. Aquesta provoca efectes en la sexualitat i el desenvolupament de la sexualitat orientada al partenaire sexual… tindrà efectes en cada subjecte d’una manera particular.

principitoCadascú haurà de respondre de la seva particular forma de relació amb l’altre “partenaire” sexual. Això és un descobriment que no està programat…. No es pot controlar, no està escrit…. Per cadascú serà la seva pròpia construcció. Aquesta transició produeix un cert malestar i la necessitat de cercar una resposta particular. En aquest camí els adolescents proven respostes: amb el que ja coneixen: l’oralitat, fumar, beure; amb la identificació a la imatge: la cerca entre iguals, el grup, la moda, la marca ( propostes d’època);   però també amb altres propostes més mediatitzades i articulades: la cultura, la música, escriure un diari, practicar un esport. Propostes per poder construir la identitat de l’adult. Els pares hem de suportar-ho, ja que per fer-ho s’hauran de separar de la identitat de l’ infant. Això suposa en la majoria dels casos un rebuig al fet que ve del pare i la mare. Quant més ens costi consentir això,  més forçament haurà de fer el nostre fill/a. És un temps de reconstrucció  de la identitat, articulant el seu projecte de vida. Com travessar un moment de sense sentit vers el seu propi desig amb la gran fragilitat que això comporta, i alhora anar ocupant llocs socials que li permetin sostenir-se. És tractarà d’una construcció singular.

Alguns punts que ens orienten:

  • Quan parlem de les adolescències i no l’adolescència permet respectar el fet singular dels fills i filles, cada jove és en la seva particularitat un individu.
  • Cal pensar que en cada jove es jugarà d’una manera particular la seva identificació. En el plural del grup, però es fa complicat el fet de poder habilitar totes modalitats.
  • Ells desitgen ser reconeguts pel grup d’iguals. 
  • La funció paterna com un fet educador tracta d’una funció encarnada per qualsevol referent de la família, tractaria de transmetre el límit, la llei d’una forma particular en cada família.
  • Cal posar límits, acompanyant els fills/filles en el procés de compromís envers els efectes dels actes i decisions que prenen ells mateixos.
  • Cal poder orientar-nos en les indicacions que oferim tenint en compte que el fet saludable sempre pot ser una bona oferta.
  • És important haver ofert i oferir sempre alternatives de lleure que siguin saludables, i confiar que l’autonomia i la responsabilitat dels fills/ filles es posarà en joc a l’hora de què hagin de prendre posició davant les situacions de cert risc.
  • Transmetre que si bé sovint no tenim el saber del què ens passa, la ignorància i el rebuig a la pregunta és poc útil. Cla transmetre un fer amb allò que no sabem, una proposta ètica i moral.
  • Cal tenir en compte que els adolescents necessiten trobar en un altre adult un lloc des d’on mirar-se que impliqui un cert ideal que els separi de situacions de menys preu o poc valor. Com els pares podem sostenir aquest lloc.

LES PARAULES QUE ES VAN IDENTIFICAR  COM A CLAUS

adolescències 2015-02-28 15.21.51Acompanyament: al fet  que el nostre fill  es comporti d’una forma que ens és desconeguda,  malgrat que a vegades és quelcom insuportable, la seva tria de gaudi, amb els objectes, amb la relació amb els altres…, amb l’altre. Com suportar les seves provatures? …. Donat temps …. per construir… i pensar què potser es farà mal… una mica…. potser no gaire… Suportar-ho com a pares li dóna la possibilitat  de viure-ho i sentir que te un lloc en l’entorn  familiar malgrat no és el mateix.  

Seriosament: oferir un lloc on reconeixes, així…. Necessito plorar, Necessito estar sol, necessito buscar, necessito deixar-te…. Necessito lluitar… Necessito rebutjar-te, qüestionar-te…. no veure’t. Un Altre que s’ha fet petit…. però continua suportant l’envestida del fill. Ens recordem quan era no vull anar a dormir, …no vull fer els deures…. Ara és no saber el  què vull i tu tampoc,  deixe’m!, no serveixes per respondre’m!, ets un frau! 

Tranquil.litat: només cal desitjar pels meus  fills i filles l’experimentació de la vida… aprendre, triar, estimar, compartir, descobrir…. Un altre adult que viu. Transmissió del desig com a ètica de vida. Funció materna, sostenir el desig d’amor. Funció paterna. Funció dels límits, tranmetre la norma.

Confiança: és el moment de fer la separació,  és el moment de pèrdua de sentit pels nostres fills i filles,  tot allò que era d’una manera deixa de ser, però també per nosaltres com a pares. Sovint diem:  és un estrany/a, ha estat una sorpresa… apareix un ésser nou i ens hem de separar de la idea que nosaltres teníem del nostre fill/a. Idea… perquè en el fons quan vam descobrir que era una persona, separada, independent, que manava en el seu propi gaudi i desig?

Canvi: acollir amb amor, al final l’amor és la millor aposta, però com tot amor esta condicionada  al fet què  un vol,al fet que  un esta disposat, a què un guanya…. Podríem dir que es tractaria de la transmissió d’unes coordenades d’amor. L’amor ens permet reconèixer a l’altre, donar-li un lloc especial, esperar-lo, no dominar-lo, no controlar-lo, perdre’l, deixar.

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS,Educació

Assessorament Pedagògic

QUÈ DIFÍCIL ÉS INICIAR EL VOL TOT SOL

Posted on Updated on

 

“La adolescencia, ¿no es este tiempo lógico en que el sujeto va a ponerse en juego, ese tiempo en que el sentimiento de la vida se manifiesta de manera más activa y exige encontrar un nuevo modo de ser que se anude a un nuevo lugar, lejos del círculo de la familia, con otras compañías? El sujeto quiere salir de ese círculo. Quiere estar fuera con los otros, quiere vivir como los otros ser libre. El espacio de la casa se vuelve demasiado exiguo, para alojar el flujo de energías vitales que lo agita, para la [verdadera] vida, la esencia misma de la vida a la que aspira.”

 

El despertar y el exilio. Enseñanzas psicoanalíticas sobre la adolescencia. Philippe Lacadée.

Recollim aquestes paraules de Lacadée, ja que transmeten magistralment allò que l’adolescència implica. Un temps d’ experimentació, un temps per buscar la l’  orientació a la vida. Què difícil pels pares és esperar que els fills  puguin aprendre a fer el seu vol.

Que difícil per els fills iniciar-lo. De vegades cal un acompanyament aliè a la família, en altres no.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

EN QUÈ PENSEN ELS JOVES? I UNA PROPOSTA DE LECTURA ESTIUENCA.

Posted on Updated on

centeno_i_niño“El cazador oculto o El guardián entre el centeno” . J.D Salinger, 1951

 Si la setmana passada reflexionàvem sobre LA lectura d’una notícia d’actualitat, aquesta us proposem la lectura del relat que fa Salinger.

 Novel·la amb certa controvèrsia per diferents raons. Més enllà del que pot amagar una publicació com d’altres novel·les de culte,

  Salinger ens fa una magnífica descripció d’una fuga, d’una recerca sense rumb, d’ un viatjar sense saber cap on.

  Tot aquest    periple mitjançant una dialèctica de pensament que acompanya al jove Holden pel seu itinerari vital personal.

 El protagonista es presenta amb una elecció, davant de la notícia que serà expulsat de l’institut decideix marxar, sense cap objectiu ni destinació va a la seva cerca.

 Aquesta fuga serà una possibilitat d’experimentar. És colpidor el llenguatge tan directe i realista que l’escriptor utilitza.

En aquesta investigació adolescent sembla anar a la conquesta d’una fórmula, quelcom que li pugui donar sentit a la seva vida.

Durant el relat, en diferents ocasions, parla d’una certa depressió, d’una angoixa paralitzant, “Apenas podía respirar y sudaba como un loco. Me pasé sin moverme como una hora , y al final decidí irme de Nueva York. Decidí no volver jamás a casa ni a ningún a otro colegio.

Decidí despedirme de Phoebe, decirle adiós, devolverle el dinero que me había prestado, y marcharme al Oeste haciendo auto-stop. Iría al tunel de Holland, pararía un coche, y luego otro, y a otro, y a otro, y en pocos días llegaría a un lugar donde haría sol y mucho calor y nadie me conocería. Buscaría un empleo. Pensé que encontraría trabajo en una gasolinera poniendo a los coches aceite y gasolina.

Pero la verdad es que no me importaba qué clase de trabajo fuera con tal de que nadie me conociera y yo no conociera a nadie”[1]

imagen centeno

  Holden té 17 anys, està en plena crisi adolescent, no troba les paraules, la llengua que li permeti sostenir els seus nous pensaments, el seu nou desig, el nou despertar.

 Després d’aquest paràgraf Holden decideix fer-se passar per sordmut amb l’objectiu de no haver de parlar. Descriu que si algú li volia dir quelcom ho hauria de fer escrivint en un paper.

  I al final ens diu: “… se hartarían y ya no tendría que hablar el resto de   mi vida”. “… me dejarían en paz”.

  Què és allò que no es pot explicar, que no té sentit ni comprensió, com és quevoltar pel món pot ser tan esgarrifós?.

  Rodar per pensaments tan desconcertants fan a l’adolescent un estrany a ell mateix. Desitjar un lloc, on poder fer, ser ,i no donar cap explicació, només viure.

   A manera de metàfora el subjecte en plena pubertat cerca i cerca i intenta comprendre, cercant un llenguatge nou, paraules d’estructura, que organitzin quelcom que sembla desconegut.

  En què pensen aquests joves del segle XXI?; Salinger ens dóna una pauta en el segle passat que no s’allunya del més profund i primordial del jove del XXI.

   Ens ho explica molt bé Philippe Lacadee en El despertar y el exilio: “La adolescencia, ¿no es este tiempo lógico en que el sujeto va a ponerse en juego, este tiempo en el sentimiento de la vida se manifiesta de más activa y exige encontrar un nuevo modo de ser    

  que se anude a un nuevo lugar, lejos del círculo de la familia, con otras compañías?. Quiere estar fuera , con los otros, quiere vivir como los otros ,   ser libre.

 

El espacio de la casa se vuelve demasiado exiguo para alojar el flujo de energias vitales que lo agita, para la verdadera vida, la esencia misma de la vida a la que aspira.”[2]

És en aquest regirar per la vida on el jove vol trobar una resposta, una lògica.

A l’inici del llibre del Guardián del Centeno Holden va a visitar a un dels seus professors, mantenen una conversa de tot el que ha passat, el mestre li diu: “-¿No te preocupa en absoluto el futuro, muchacho?

H _ Claro que me preocupa. Naturalmente que me preocupa- medité unos minutos_. Pero no mucho supongo. Creo que mucho, no.

EL MESTRE -Te preocupará cuando sea demasiado tarde.

H- ; No me gusto oírle decir eso. Sonaba como si ya me hubiera muerto. De lo más deprimente. Y era verdad. Se le notaba. Lo que pasaba es que estábamos en campos opuestos. Eso es todo”[3]

fumando

 És magnífica la reflexió del jove protagonista només això, al estar en camps oposats semblen estar enfrontats, un jove a l’inici de la vida (de la seva descoberta enigmàtica) i un adult que segons descriu el llibre sembla estar quasi al final d’un camí.

 Només això, explicació de tanta tendresa, un alumne i un professor en camps oposats?. O és només una explicació desafortunada a un ésser en plena plenitud que intenta girar i girar i en aquest fer, el seu pensament vol cercar respostes?.

 Respostes amb el seu sentit, i un comentari que li fa un adult no li obre l’ànim sinó tot al contrari.

 Ens preguntem si a vegades oblidem les nostres adolescències i els professionals de l’educació a vegades no som del tot pertinents en els comentaris.

 Hem de fer per la pedagogia de la mirada una oportunitat, o una recerca vital que mostri un món d’enigmes i per què no d’objectes misteriosos i valuosos,

 i no murs que sovint són infranquejables. Educadors, mestres i professors que ofereixen misteris per descobrir que permeten als adolescents construir el seu propi llenguatge.

Educadors que ofereixen llengües de les quals es poden apropiar els joves, sense ser les mateixes.

 

 

1.3 J.D El Guardián entre el Centeno. Edit: Alianza.1978.

2 Philippe Lacadée. El despertar y el exilio. Edit Gredos. 2007

 

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

UNA REFLEXIÓ A PARES D’ADOLESCENTS.

Posted on Updated on

 

Compartim una cançó del grup de música: Manel

“La adolescencia, ¿no es ese tiempo lógico en que el sujeto va a ponerse en juego, este tiempo en que el sentimiento de la vida se manifiesta de manera más activa y exige encontrar un nuevo modo de ser que se anude a un nuevo lugar,

lejos del círculo de la familia, con otras compañías?. El sujeto quiere salir de este círculo. Quiere estar fuera, con los otros, quiere vivir como los otros, ser libre.

El espacio de esta casa se vuelve demasiado exiguo para alojar el flujo de energíasvitales que lo agita, para la verdadera vida la esencia de la vida a la que aspira” [1] Ph. Lacadée.

Com en la cançó la vida s’emporta els fills. Ràpid sense temps per adonar-nos del que ha passat. Aquest fet és dolorós i vital.

A vegades, ens deixa asseguts sense saber que fer. Allò que pensàvem, allò que ocupava part important de les nostres vides,

allò per al que creiem que fèiem moltes coses ha canviat i ens hem de replantejar de nou allò que ens mou, ens ocupa, ens vitalitza…. .

Que difícil… que complexa. Moltes vegades parlem del que els passa als adolescents….

avui volem compartir amb vosaltres una reflexió sobre el que ens passa els pares dels adolescents.

[1]El despertar y el Exilio. Ph. Lacadée. Ed: Gredos, 2010.

 

 

 
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com