Month: Març 2015
GPS,EDUCACIÓ COMPARTEIX L’ESPAI TALLER DE PARES I MARES
Comparteix el taller realitzat en l’Escola de pares i mares de les Ampes de Sant Pere de Ribes.
El taller tractava sobre com “Conversar amb els pares , conversar amb els fills: possibilitats i límits a l’adolescència”
Algunes indicacions que van sorgir:
- És important definir la funció de comunicació com a base del diàleg, però cal diferenciar la comunicació del diàleg o la de la informació. Hem de tenir en compte que pot existir la comunicació sense diàleg.
- Perquè es produeixi un diàleg cal tenir una intenció d’intercanvi de missatges. Deixar fluir les paraules sense més. Per tant cada subjecte té la seva”veritat”.
- La comunicació es pot donar sense intensió, cal pensar que la mirada dels nostres fills o filles pot estar damunt en qualsevol moment, aquest fet cal pensar-ho com una oportunitat d’oferir escenaris enriquidors per la seva educació.
- Aquest fet, comunicar sense adonar-nos compte, és important per tal de pensar que transmetem una manera de viure a casa. Aquesta proporciona una modalitat de fer: valors, creences, ideals, posicions, etc.
- La funció paterna com a fet, funció educadora, tracta d’una funció encarnada per qualsevol referent de la família que s’instaura com a referent envers el nen o la nena.
- La funció transmet una manera de fer, una modalitat particular d’una família. Una llei que orienta.
- És important donar valor a les propostes de narratives que fan els/les fills i filles, ja que aquestes són claus, generalment apunten a allò que és del seu interès i el volen investigar.
- Aquesta manera de fer, allò que diem SI i allò que diem NO, està marcada per la singularitat del pare i la mare, així com per la singularitat de la parella.”la nostra forma de fer, el nostre estil”.
- La funció és posar límit per tal de reconèixer als fills i filles i així aquests van construint la seva identitat.
- És fonamental que alhora de parlar de comunicació amb els fills i filles pensem a saber escoltar, cal una escolta activa que generi confiança.
- És important respectar els espais i els temps, no anticipar-se, tot i que pot ser complex, cal saber esperar per cercar moments adequats que siguin confortables per poder parlar, preguntar, reflexionar, a la fi compartir. En aquests moments oferim lloc, ocupem llocs que ens permeten una identitat, un compromís i una responsabilitat a tots els membres de la família.
- Hem de pensar que en l’etapa prèvia a l’adolescència com en aquesta, els/les fills/ filles tracten de crear la seva pròpia identitat i això també comporta un nou llenguatge.
- Una nova llengua que ara sigui més útil en el seu nou temps, ja no es consideren nens o nenes i és per això que cal acompanyar de manera subtil.
- Així com per a nosaltres el la nostre/a fill/a a vagades és un “estrany”, no podem oblidar que per a ell també ho és.
- Saber apreciar petis canvis en el diàleg dels fills/ filles permet estar atent al seu procés de creixement com a subjectes socials.
- El límit indica, una frontera, una línia que delimita quelcom, això permet llibertat i respecte envers viure en comunitat.
- La norma possibilita un espai a ocupar i a on reconeixes, obrir una diferència.
- Els portaveus d’aquesta diferència/ separació són els pares, sigui de la manera que sigui.
- Vivim una època de certa incertesa per tant cal confiar en la modalitat triada en l’àmbit domèstic, l’ús de les tecnologies és també una font important de comunicació és fonamental regular el seu bon ús des de casa.
- Així els pares tenen doble funció protegir de les exigències del medi i obrir a nous vincles, vetllar per la seva socialització sense estar massa presents, implica el fet d’oferir confort alhora del diàleg.
- Cal pensar que aquesta funció inclou també sostenir un lloc on el la nostre fill/a s’hi pugui enfrontar, per tal de separar-se i ubicar-se de nou en el món.
- No recriminar, ni massa exigents, permetre equivocar-se és una manera d’aprendre a conviure en comunitat.
- Renunciar i dissimular davant allò que potser no ens agrada massa però que demana respecte i que per tant és molt important per ells.
- L’autoritat no és tenir raó, és autoritzar-se en una funció, per això hem de poder equivocar-nos, no saber-ho tot és fonamental.
- La modalitat d’indicar allò que per nosaltres és important, demana fer-ho amb estima i respecta, fer-ho de manera natural instaura el viure en comunitat.
- En síntesis la nostra funció. “Funció del Pare”: Prohibir; sostenir el límit com a oportunitat de regulació per als nostres fills; Acompanyar-los amb el camí cap a la separació i autonomia; Dissimular: no mirar-los excessivament com a centre de tot, suficient perquè no s’hagin de defensar massa de nosaltres; Renunciar a controlar-los, deixant-los triar i experimentar, per tal de poder aprendre a fer-se responsables dels seus èxits i dels seus errors; i Estil de vida: fer-nos càrrec de la nostra manera de viure com la nostra elecció.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
C/Eduard Maristany, 33 local 5.
08810 Sant Pere de Ribes (Centre CIPSI)
Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com
L’ELECCIÓ DE NOU COM UN ELEMENT FONAMENTAL EN L’EDUCACIÓ.
GPS,Educació aposta de nou per la tria com una oportunitat d’aprenentatge.
Fa uns dies sortia a la premsa el premi Nobel dels professors, Nancy Atwell va ser la guanyadora.
Pedagoga i fundadora del Centre d’ensenyament i aprenentatge en Maune, als EEUU.
Atwell deia que havia aconseguit que els seus estudiants llegeixin una mitjana de 40 llibres a l’any, quan l’habitual en EEUU és de 6 a 8 llibres. “El secret és que els alumnes i les alumnes triïn les seves lectures” .
Des de GPS,Educació reivindiquem poder pensar també al dret de no llegir. Aquest pot ser, també una modalitat de transitar per la lectura. Un temps que s’ha de prendre per tal d’aproximar-se d’una altra manera, i és en aquesta espera on un/a alumne/a ha de ser respectat/da. Cal recordar que un imperatiu a la lectura pot provocar l’efecte contrari i precipitar un rebuig.
Per això reivindiquem l’escolta i l’ elecció com a eines fonamentals de l’educació, en tots els sentits.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
C/Eduard Maristany, 33 local 5.
08810 Sant Pere de Ribes (Centre CIPSI)
Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com
GPS, Educació recomana una lectura pedagògica.
La experiencia de la lectura[1]
Jorge Larrosa, Doctor en pedagogía, catedrático de Filosofía de la Educación en la Universidad de Barcelona
“La escucha en la lectura” ens indica Larrosa com element fonamental en l’experiència, poder llegir i deixar-se transformar pel text. Que tot escapi al control, voler trobar el què es busca?, el què s’ espera?… es tractaria d’estar en situació d’apertura, d’aventura.
Jorge Larrosa ens parla de la relació del lector amb el text, d’una acció d’experiència que consisteix a poder llegir i estar disposat a què passin coses….
En la escucha uno está dispuesto “… en la escucha uno está dispuesto a oír lo que no sabe, lo que no quiere, lo que no necesita. Uno está dispuesto a perder pie y a dejarse tumbar y arrastrar por lo que le sale al encuentro. Está dispuesto a transformarse en una dirección desconocida. Lo que, en relación al texto, acontece, es algo que no puedo reducir a mi medida. Pero es algo de lo que puedo tener una experiencia en tanto que me transforma.
[1] La experiencia de la lectura, Jorge Larrosa. Editorial: Fondo de cultura Económica. 2003
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
C/Eduard Maristany, 33 local 5.
08810 Sant Pere de Ribes (Centre CIPSI)
Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com
GPS,Eucació recomana una pel.lícula amb una reflexió pedagògica
La pel·lícula transmet molt bé la complexitat de la relació pedagògica.
Com la relació pedagògica intervé en l’aprenentatge?Quins elements intervenen en la relació pedagògica?, per què aprenem? Què ens motiva?… .
http://www.youtube.com/watch?v=tXploxlYWL4
Philippe Meirieu en el seu llibre Aprender, sí. Pero ¿cómo?, diu: ”Entre la indiferencia y la locura, la renuncia a tener la más mínima influencia sobre el deseo ajeno y la voluntad de controlarlo, ¿queda, acaso, todavía un lugar para una [gestión pedagógica del deseo], y cómo puede escapar de las divagaciones que la amenazan?.” Pàg95.
El desig de saber, el desig del fet que l’alumne aprengui, el desig de què l’alumne descobreixi sabers que li permetin fer amb el món a la seva manera… Aquest és el desig pedagògic.
L’alumne s’atraparà a uns objectes, sabers o altres, en funció de la seva història, referents, interessos… però sens dubte li caldrà un altre que es faci càrrec del desig de transmetre i de què l’alumne aprengui. Sense això no ho haurà possibilitat per l’aprenentatge.
Ara bé i en relació a l’alumne , quin és el seu repte en aprendre?, amb què està vinculat?, sovint no ho sabem els educadors.
El protagonista del film “s’enganxa” al professor, l’importa la seva valoració, què si juga en aquest repte? Aquesta força és proporcional a la indiferència amb la qual respon al pare. No sabem els educadors la complexitat dels elements que estan en joc, però som responsables la del nostre desig envers la nostra funció pedagògica i del nostre límit en relació al desig de l’ alumne.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
C/Eduard Maristany, 33 local 5.
08810 Sant Pere de Ribes (Centre CIPSI)
Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com
GPS,Educació comparteix el taller sobre Adolescències, un temps per construir un sentit nou.
ADOLESCÈNCIES
GPS, EDUCACIÓ COMPARTEIX LES REFLEXIONS ENTRE PARES I MARES SOBRE EL TALLER DE L’ADOLESCÈNCIA.
«LO ESENCIAL ES INVISIBLE A LOS OJOS»
L’adolescència és una invenció social. La pubertat és una realitat en tant que és una transformació fisiològica. Aquesta provoca efectes en la sexualitat i el desenvolupament de la sexualitat orientada al partenaire sexual… tindrà efectes en cada subjecte d’una manera particular.
Cadascú haurà de respondre de la seva particular forma de relació amb l’altre “partenaire” sexual. Això és un descobriment que no està programat…. No es pot controlar, no està escrit…. Per cadascú serà la seva pròpia construcció. Aquesta transició produeix un cert malestar i la necessitat de cercar una resposta particular. En aquest camí els adolescents proven respostes: amb el que ja coneixen: l’oralitat, fumar, beure; amb la identificació a la imatge: la cerca entre iguals, el grup, la moda, la marca ( propostes d’època); però també amb altres propostes més mediatitzades i articulades: la cultura, la música, escriure un diari, practicar un esport. Propostes per poder construir la identitat de l’adult. Els pares hem de suportar-ho, ja que per fer-ho s’hauran de separar de la identitat de l’ infant. Això suposa en la majoria dels casos un rebuig al fet que ve del pare i la mare. Quant més ens costi consentir això, més forçament haurà de fer el nostre fill/a. És un temps de reconstrucció de la identitat, articulant el seu projecte de vida. Com travessar un moment de sense sentit vers el seu propi desig amb la gran fragilitat que això comporta, i alhora anar ocupant llocs socials que li permetin sostenir-se. És tractarà d’una construcció singular.
Alguns punts que ens orienten:
- Quan parlem de les adolescències i no l’adolescència permet respectar el fet singular dels fills i filles, cada jove és en la seva particularitat un individu.
- Cal pensar que en cada jove es jugarà d’una manera particular la seva identificació. En el plural del grup, però es fa complicat el fet de poder habilitar totes modalitats.
- Ells desitgen ser reconeguts pel grup d’iguals.
- La funció paterna com un fet educador tracta d’una funció encarnada per qualsevol referent de la família, tractaria de transmetre el límit, la llei d’una forma particular en cada família.
- Cal posar límits, acompanyant els fills/filles en el procés de compromís envers els efectes dels actes i decisions que prenen ells mateixos.
- Cal poder orientar-nos en les indicacions que oferim tenint en compte que el fet saludable sempre pot ser una bona oferta.
- És important haver ofert i oferir sempre alternatives de lleure que siguin saludables, i confiar que l’autonomia i la responsabilitat dels fills/ filles es posarà en joc a l’hora de què hagin de prendre posició davant les situacions de cert risc.
- Transmetre que si bé sovint no tenim el saber del què ens passa, la ignorància i el rebuig a la pregunta és poc útil. Cla transmetre un fer amb allò que no sabem, una proposta ètica i moral.
- Cal tenir en compte que els adolescents necessiten trobar en un altre adult un lloc des d’on mirar-se que impliqui un cert ideal que els separi de situacions de menys preu o poc valor. Com els pares podem sostenir aquest lloc.
LES PARAULES QUE ES VAN IDENTIFICAR COM A CLAUS
Acompanyament: al fet que el nostre fill es comporti d’una forma que ens és desconeguda, malgrat que a vegades és quelcom insuportable, la seva tria de gaudi, amb els objectes, amb la relació amb els altres…, amb l’altre. Com suportar les seves provatures? …. Donat temps …. per construir… i pensar què potser es farà mal… una mica…. potser no gaire… Suportar-ho com a pares li dóna la possibilitat de viure-ho i sentir que te un lloc en l’entorn familiar malgrat no és el mateix.
Seriosament: oferir un lloc on reconeixes, així…. Necessito plorar, Necessito estar sol, necessito buscar, necessito deixar-te…. Necessito lluitar… Necessito rebutjar-te, qüestionar-te…. no veure’t. Un Altre que s’ha fet petit…. però continua suportant l’envestida del fill. Ens recordem quan era no vull anar a dormir, …no vull fer els deures…. Ara és no saber el què vull i tu tampoc, deixe’m!, no serveixes per respondre’m!, ets un frau!
Tranquil.litat: només cal desitjar pels meus fills i filles l’experimentació de la vida… aprendre, triar, estimar, compartir, descobrir…. Un altre adult que viu. Transmissió del desig com a ètica de vida. Funció materna, sostenir el desig d’amor. Funció paterna. Funció dels límits, tranmetre la norma.
Confiança: és el moment de fer la separació, és el moment de pèrdua de sentit pels nostres fills i filles, tot allò que era d’una manera deixa de ser, però també per nosaltres com a pares. Sovint diem: és un estrany/a, ha estat una sorpresa… apareix un ésser nou i ens hem de separar de la idea que nosaltres teníem del nostre fill/a. Idea… perquè en el fons quan vam descobrir que era una persona, separada, independent, que manava en el seu propi gaudi i desig?
Canvi: acollir amb amor, al final l’amor és la millor aposta, però com tot amor esta condicionada al fet què un vol,al fet que un esta disposat, a què un guanya…. Podríem dir que es tractaria de la transmissió d’unes coordenades d’amor. L’amor ens permet reconèixer a l’altre, donar-li un lloc especial, esperar-lo, no dominar-lo, no controlar-lo, perdre’l, deixar.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS,Educació
Assessorament Pedagògic
GPS.Educació 