funció

GPS,EDUCACIÓ COMPARTEIX L’ESPAI TALLER DE PARES I MARES

Posted on

Comparteix el taller realitzat en l’Escola de pares i mares de les Ampes de Sant Pere de Ribes.

El taller tractava sobre com “Conversar amb els pares , conversar amb els fills: possibilitats i límits a l’adolescència”

Algunes indicacions que van sorgir:

SANT PERE DE RIBES COMUNICACIÓ

  • És important definir la funció de comunicació com a base del diàleg, però cal diferenciar la comunicació del diàleg o la de la informació. Hem de tenir en compte que pot existir la comunicació sense diàleg.
  • Perquè es produeixi un diàleg cal tenir una intenció d’intercanvi de missatges. Deixar fluir les paraules sense més. Per tant cada subjecte té la seva”veritat”.
  • La comunicació es pot donar sense intensió, cal pensar que la mirada dels nostres fills o filles pot estar damunt en qualsevol moment, aquest fet cal pensar-ho com una oportunitat d’oferir escenaris enriquidors per la seva educació.
  • Aquest fet, comunicar sense adonar-nos compte, és important per tal de pensar que transmetem una manera de viure a casa. Aquesta proporciona una modalitat de fer: valors, creences, ideals, posicions, etc.
  • La funció paterna com a fet, funció educadora, tracta d’una funció encarnada per qualsevol referent de la família que s’instaura com a referent envers el nen o la nena.
  • La funció transmet una manera de fer, una modalitat particular d’una família. Una llei que orienta.
  • És important donar valor a les propostes de narratives que fan els/les fills i filles, ja que aquestes són claus, generalment apunten a allò que és del seu interès i el volen investigar.
  • Aquesta manera de fer, allò que diem SI i allò que diem NO, està marcada per la singularitat del pare i la mare, així com per la singularitat de la parella.”la nostra forma de fer, el nostre estil”.
  • La funció és posar límit per tal de reconèixer als fills i filles i així aquests van construint la seva identitat.
  • És fonamental que alhora de parlar de comunicació amb els fills i filles pensem a saber escoltar, cal una escolta activa que generi confiança.
  • És important respectar els espais i els temps, no anticipar-se, tot i que pot ser complex, cal saber esperar per cercar moments adequats que siguin confortables per poder parlar, preguntar, reflexionar, a la fi compartir. En aquests moments oferim lloc, ocupem llocs que ens permeten una identitat, un compromís i una responsabilitat a tots els membres de la família.
  • Hem de pensar que en l’etapa prèvia a l’adolescència com en aquesta, els/les  fills/ filles tracten de crear la seva pròpia identitat i això també comporta un nou llenguatge.
  • Una nova llengua que ara sigui més útil en el seu nou temps, ja no es consideren nens o nenes i és per això que cal acompanyar de manera subtil.
  • Així com per a nosaltres el la nostre/a fill/a a vagades és un “estrany”, no podem oblidar que per a ell també ho és.
  • Saber apreciar petis canvis en el diàleg dels fills/ filles permet estar atent al seu procés de creixement com a subjectes socials.
  • El límit indica, una frontera, una línia que delimita quelcom, això permet llibertat i respecte envers viure en comunitat.
  • La norma possibilita un espai a ocupar i a on reconeixes, obrir una diferència.
  • Els portaveus d’aquesta diferència/ separació són els pares, sigui de la manera que sigui.
  • Vivim una època de certa incertesa per tant cal confiar en la modalitat triada en l’àmbit domèstic, l’ús de les tecnologies és també una font important de comunicació és fonamental regular el seu bon ús des de casa.
  • Així els pares tenen doble funció protegir de les exigències del medi i obrir a nous vincles, vetllar per la seva socialització sense estar massa presents, implica el fet d’oferir confort alhora del diàleg.
  • Cal pensar que aquesta funció inclou també sostenir un lloc on el la nostre fill/a s’hi pugui enfrontar, per tal de separar-se i ubicar-se de nou en el món.
  • No recriminar, ni massa exigents, permetre equivocar-se és una manera d’aprendre a conviure en comunitat.
  • Renunciar i dissimular davant allò que potser no ens agrada massa però que demana respecte i que per tant és molt important per ells.
  • L’autoritat no és tenir raó, és autoritzar-se en una funció, per això hem de poder equivocar-nos, no saber-ho tot és fonamental.
  • La modalitat d’indicar allò que per nosaltres és important, demana fer-ho amb estima i respecta, fer-ho de manera natural instaura el viure en comunitat.
  • En síntesis la nostra funció. “Funció del Pare”: Prohibir; sostenir el límit com a oportunitat de regulació per als nostres fills; Acompanyar-los amb el camí cap a la separació i autonomia; Dissimular: no mirar-los excessivament com a centre de tot, suficient perquè no s’hagin de defensar massa de nosaltres; Renunciar a controlar-los, deixant-los triar i experimentar, per tal de poder aprendre a fer-se responsables dels seus èxits i dels seus errors; i Estil de vida: fer-nos càrrec de la nostra manera de viure com la nostra elecció.

 

 

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona

C/Eduard Maristany, 33 local 5.
08810 Sant Pere de Ribes (Centre CIPSI)

Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com

 

AVUI ENS PREGUNTEM: QUÈ VOL DIR LLEGIR? QUÈ VOL DIR LLEGIR BÉ?

Posted on

 

Volem compartir o incomodar per poder reflexionar. Avui ho fem al voltant d’un tema del qual se’n parla molt, sobre el fet de llegir.

leer 1Ja fa un temps, el 6 de febrer del 2013, al diari EL PAIS publicava un article d’ Iván Thays. Sabemos que existen bueno y malos escritores, pero ¿existen buenos y malos lectores? Existen algunos mitos sobre lo que es un buen lector que deben desestimarse. El primero de ellos: que un crítico literario es necesariamente un buen lector. Puede que no lo sea, incluso puede ser uno pésimo, sin capacidad de análisis, de un galopante mal gusto. Miles de reseñas dan fe de ello.

Otro mito es aquel que indica que un buen lector es pausado, lento, sin prisa. Recuerdo un chiste al respecto de Woody Allen: “Hice un curso sobre lectura rápida y leí Guerra y paz en veinte minutos. Trata de Rusia“. El chiste es bueno y la idea de que el lector lento es mejor que el veloz parece correcta pero pienso que la velocidad de lectura la escoge cada lector y se acomoda a su momento, a su ritmo personal, al libro en particular que está leyendo. Desde luego, el caso contrario también es un mito: un buen lector es el que lee más y más rápido. Bah. ¿Cuántas palabras por minuto debe leer un buen lector? No creo que una medición así sea posible. También es discutible la idea de que leer algo de moda, aunque sea malo, es beneficioso pues genera una costumbre lectora. No creo que los adolescentes que leyeron la saga Harry Potter o Crepúsculo, los aventureros de sofá que disfrutaron de El código Da VinciMillenium o quienes actualmente vibran con E.L.James se conviertan en mejores lectores. Sin duda, leerán todo lo que les ofrezcan de ese autor en concreto, y luego seguirán su predecible vida sin libros.”

A la conferència realitzada per Philippe Meirieu al Ministerio de Educación de la República Argentina el 30 d’octubre del 2013 amb el títol “La Opción de Educar y la Responsabilidad Pedagógica, ens diu: “Para un niño aprender a leer no debería ser someterse a la intención de un adulto, sino acceder a una libertad, acceder a la lectura que le permite liberarse de la palabra de aquellos que le hablan constantemente.”


 llegir 3La lectura d’aquestes paraules ens provoquen un desig de preguntar-nos de nou:

 Què fem quan llegim? És un acte particular, quasi íntim, on ens hem de preguntar com s’han de tenir en compte les condicions de cadascú per realitzar-lo. L’Ésser està completament implicat en aquest acte. La modalitat lectora és un procés que ens ha de permetre l’acte de llegir.

 Quina és la nostra funció com a mestres, educadors…, son transmissor d’un aprenentatge pensat com a tècnic o d’un contingut pervincular-   se al món? La mirada tècnica, enfocada a aconseguir uns resultats per avaluar, és certament predominant, però Meirieu ens recorda que llegir ens  ha de permetre justament l’emancipació de les demandes forçoses que no ens permeten pensar el món per poder viure’l.

Quina és la finalitat d’aprendre a llegir? Aprendre a llegir no és el mateix que llegir, però cal que ens preguntem sobre la seva finalitat per  saber on està el nostre compromís, la nostra opció.

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com