límit

GPS,Eucació recomana una pel.lícula amb una reflexió pedagògica

Posted on

 

La pel·lícula transmet molt bé la complexitat de la relació pedagògica.

Com la relació pedagògica intervé en l’aprenentatge?Quins elements intervenen en la relació pedagògica?, per què aprenem? Què ens motiva?… .

Brody-Whiplash-1200

http://www.youtube.com/watch?v=tXploxlYWL4

Philippe Meirieu en el seu llibre Aprender, sí. Pero ¿cómo?, diu: ”Entre la indiferencia y la locura, la renuncia a tener la más mínima influencia sobre el deseo ajeno y la voluntad de controlarlo, ¿queda, acaso, todavía un lugar para una [gestión pedagógica del deseo], y cómo puede escapar de las divagaciones que la amenazan?.” Pàg95.

El desig de saber, el desig del fet que l’alumne aprengui, el desig de què l’alumne descobreixi sabers que li permetin fer amb el món a la seva manera… Aquest és el desig pedagògic.

L’alumne s’atraparà a uns objectes, sabers o altres, en funció de la seva història, referents, interessos… però sens dubte li caldrà un altre que es faci càrrec del desig de transmetre i de què l’alumne aprengui. Sense això no ho haurà possibilitat per l’aprenentatge.

Ara bé i en relació a l’alumne , quin és el seu repte en aprendre?, amb què està vinculat?, sovint no ho sabem els educadors.

El protagonista del film “s’enganxa” al professor, l’importa la seva valoració, què si juga en aquest repte? Aquesta força és proporcional a la indiferència amb la qual respon al pare. No sabem els educadors la complexitat dels elements que estan en joc, però som responsables la del nostre desig envers la nostra funció pedagògica i del nostre límit en relació al desig de l’ alumne.

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona

C/Eduard Maristany, 33 local 5.
08810 Sant Pere de Ribes (Centre CIPSI)

Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com

 

 

Anuncis

GPS, EDUCACIÓ COMPARTEIX LA PRODUCCIÓ EDUCATIVA ELABORADA EN ELS TALLERS DE PARES I MARES

Posted on Updated on

AQUESTA ÉS LA MOSTRA DEL RESULTAT DE TREBALL EN UNA ESCOLA

EL TEMA: El límit com a efecte regulador. De què es tracte? Com es sosté?

límit El cartell aglutina les paraules que van circul.lar i els pares i mares van decidir en portar-se- com un efecte del treball.
Les paraules triades donen pistes per orientar-nos en l’educació dels nostres fills i filles.

  • L’ aventuracal Intentar aprendre de l’experiència al posar límits, entendre el límit com una possibilitat.Aquesta manera de fer, allò que diem SI i allò que diem NO, està marcada per la singularitat del pare i la mare, així com per la singularitat de la parella. “La nostra forma de fer, el nostre estil”.
  • Positivo: aquesta frustració és l’oportunitat per accedir als objectes culturals, al món, ja que és  la condició prèvia que posssibilita  l’accés. Per tant quan no és toba quelcom  en un lloc, es  busca en un altre. Així el nen neix a la curiositat, la recerca, la creativitat.
  • Interessant: compartir el tema del límit entre famílies ens permet parlar de la norma i per tant conèixer que el fet  comú també pot ser singular. Conviure amb els altres ens permet compartir quelcom privat que ens dóna sentit com éssers socials.
  • Ordenamentrenunciar i dissimular davant allò que potser no ens agrada massa, però que potser és una característica dels nostres fills i filles que els identifica.
  • Tranquil-litat:  per viure en comunitat abans cal  estimar i respectar de manera natural en l’àmbit domèstic, això instaura conviure a fora i per tant aprendre a protegir-se.
  • Satisfacció: descobrir allò que també és per nosaltres satisfactori com a pares i mares i per tant triar la nostra satisfacció, també ens permet posar-nos límits i per tant transmetre’ls mitjançant l’estil de vida que serà el nostre.
  • Paciència: elímit  comporta una certa frustració, tant pels pares com pels fills.

 
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

DE NOU UNA CONVOCATÒRIA DE TALLER PER A PARES I MARES: El límit com efecte regulador.

Posted on

 

El límit com efecte regulador i per tant possibilitador

El límit no és un “No”, és un No aquí però un Sí en un altre lloc, que permeti el nen i la nena créixer i fe vincles possibles. Tot vincle implica una certa renúncia, acompanyar els nostres fills per què puguin establir aquests lligams és fonamental per la seva vida.

Taller pràctic dirigit a pares i mares amb fills a preescolar, P3, P4, P5, 1r, i 2n de primària.
 GPS Educació – Assessorament Pedagògic. Més informació en:

 PADRE PERMISIVO _

Realització en l ‘espai: l’hora Lliure

fes te n soci_2

 Hora: 11 a 12:15h
 On: L’hora Lliure

 Preus taller:
 Socis: 8,5€/família
 No socis: 10€/família

 

 

 

 

https://www.facebook.com/events/757850977584946/?context=create&previousaction=create&source=49&sid_create=746096178

http://horalliure.com/activitats/el-l%C3%ADmit-com-efecte-regulador-i-tant-possibilitador-taller-amb-gps-educació

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

ELS LÍMITS QUÈ LIMITEN? DE QUÈ ES TRACTA?

Posted on Updated on

 UNA REFLEXIÓ EDUCATIVA..

Sovint escoltem que als nens i adolescents actuals els hi manquem límits. Però que entenem per límits?,

Poder fer amb els límits suposa que s’instaurin. 

L’esser humà és un esser prematur. Aquesta condició l’acompanyarà tota la seva vida. S’anticipa o es veu abocat a quelcom pel que no està del tot mai preparat. Mai del tot.

I serà a través dels altres que anirà advertint, coneixent i descobrint qui és, què fer?, com fer-ho?, fins a on?, quan?… són els altres els que a través del seu desig l’orienten.

La introducció dels límits  indica una frontera, un lloc no accesible, al mateix temps aquest límit possibilita un Sí. Així s’ofereix un espai a ocupar  on un es pot  reconèixer.

El límit ens convoca a una diferència on es fa palesa una separació. En aquesta diferència estem convocats els pares i els fills. Els pares som els portaveus d’aquesta diferència/separació.

Els pares transmetem una manera d’actuar amb això. Aquesta manera de fer, allò que diem Sí i allò que diem No, està marcada per la singularitat del pare i la mare, com també per la singularitat de la parella ”la nostra forma de fer, el nostre estil de vida”.

En funció d’aquests elements proposem un espai, un lloc on reconèixer els fills i on ells es poden reconèixer.  El límit per tant comporta una certa frustració, tant pels pares com pels fills. És el no tot.

Aquesta frustració és l’oportunitat per accedir als objectes culturals, al món en general , ja que possibilita la condició prèvia per accedir-hi.

Posar un límit que no hi és, provoca en el nen la curiositat, la recerca, la creativitat.

 
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

Recull de la conversa del passat 25 d’octubre

Posted on Updated on

CONVERSA DE PARES I MARES SOBRE L’APRENENTATGE

Què varem parlar divendres 25 d’octubre?

Recull d’algunes de les paraules que van circular en la conversa envers l’aprenentatge.

Tal com s’indicava en la proposta de la trobada un dels objectius era poder parlar del què enteníem per aprenentatge i reflexionar sobre els resultats escolars dels nostres fills.

Partíem d’una possible definició standar d’aprendre: com a procés d’adquisició en relació a diferents capacitats, coneixements, habilitats,

o conductes que sorgeixen com a resultat de l’estudi, l’experiència, el raonament, la instrucció i l’observació.

Un aconteixement dirigit a poder donar-se la transmissió de quelcom que implica una nova subjetivació del món.

És a dir que l’alumne, nen, fill pugui adquirir una nova construcció de sentit d’allò (la realitat) que l’envolta.

Poder pensar estar íntimament relacionat en pensar-se. Què allò que li feia pregunta,pugui prendre un sentit que clarifiqui alguns dels interrogants que porta l’alumne.

Aquesta realitat venia rotundament marcada per un detonant “l’interès” , i era en aquest punt on els interrogants marcaven el ritme de la conversa.

Varem parlar de que per poder aprendre sí o sí era necessari que allò a adquirir tingués un valor, un interès per aquell que ho ha d’incorporar. Allò que en diuen està motivat. Aleshores ens vam preguntar:

Es construeix l’interès envers quelcom que s’ha d’aprendre?

Es localitza? ,- més aviat  es desperta.

Tot i que generalment no sempre “saps el què vols”.

Per tant, en quines condicions es dóna aquest despertar?, què és el que permet un desig obert en relació a la diversitat de qüestions per  aprendre.

Algunes condicions que s’haurien de donar per què es pugui produir una situació d’aprenentatge són:

-El límit: per poder està interesat en quelcom, això en si mateix ha d’estar sostingut per uns límits.

Què és i què no és, on és dona, quan , per qui , per què… tot això delimita allò a fer amb sentit, sinó està limitat no pot donar-se el sentit.

El límit permet emergir l’interès, la recerca de sentit nou. Com els adults transmetem aquest sentit del que ens envolta, com el delimitem?

-L’elecció: és important parlar de la tria en la situació  d’aprenentatge, és quan el jove, la jove, el nen ,l’infant, (es pressuposa com a  subjecte responsable de la seva actuació,també podem dir de la seva elecció),

per tant  que tingui l’oportunitat d’ elecció es tractaria de facilitar les situacions problema que permetin una relació  nova amb alguna cosa.

Que aquesta elecció: suposi la responsabilitat, l’execusió real de l’acte en concret i que allò per aprendre  sigui assumible. Podem dir que l’aprenentatge és un acte d’elecció.

En quines condicions es dóna  l’elecció:

–       Per tal de que es doni aquesta situació d’aprenentatge cal posar límits, donar paràmetres d’execució que ordenin allò a aprendre, a resoldre, a solucionar, etc.

–       Que la situació aprenentatge no sigui una situació d’iguals, cal sostenir  l’autoritat que dóna  indicacions oportunes per un procés òptim.

–       Fonamental el desig del transmissor en allò que transmet.  Part de l’interès de l’infant ve marcat pel desig (el professor, el pare, la mare, etc).

–       Cal parlar de lloc a ocupar, l’alumne té un lloc a ocupar i l’aprenentatge l’obrirà l’oportunitat d’altres llocs, per tant pressuposa la tria d’aquests llocs possibles.

–       Aquests llocs possibles  suposen una separació, en la primera infància nadó i mare ja pateixen una situació d’aquest tipus, en l’adolescència es torna a jugar aquesta separació.

Aprendre com a procés de sentit del món que habitem, aprendre com a nova construcció de vida i per tant facilitadora de nous llocs a habitar de manera saludable i de qualitat. Aprendre com un procés íntim d’elecció.

Gràcies a tothom!!