filles
GPS,Educació comparteix el taller sobre Adolescències, un temps per construir un sentit nou.
ADOLESCÈNCIES
GPS, EDUCACIÓ COMPARTEIX LES REFLEXIONS ENTRE PARES I MARES SOBRE EL TALLER DE L’ADOLESCÈNCIA.
«LO ESENCIAL ES INVISIBLE A LOS OJOS»
L’adolescència és una invenció social. La pubertat és una realitat en tant que és una transformació fisiològica. Aquesta provoca efectes en la sexualitat i el desenvolupament de la sexualitat orientada al partenaire sexual… tindrà efectes en cada subjecte d’una manera particular.
Cadascú haurà de respondre de la seva particular forma de relació amb l’altre “partenaire” sexual. Això és un descobriment que no està programat…. No es pot controlar, no està escrit…. Per cadascú serà la seva pròpia construcció. Aquesta transició produeix un cert malestar i la necessitat de cercar una resposta particular. En aquest camí els adolescents proven respostes: amb el que ja coneixen: l’oralitat, fumar, beure; amb la identificació a la imatge: la cerca entre iguals, el grup, la moda, la marca ( propostes d’època); però també amb altres propostes més mediatitzades i articulades: la cultura, la música, escriure un diari, practicar un esport. Propostes per poder construir la identitat de l’adult. Els pares hem de suportar-ho, ja que per fer-ho s’hauran de separar de la identitat de l’ infant. Això suposa en la majoria dels casos un rebuig al fet que ve del pare i la mare. Quant més ens costi consentir això, més forçament haurà de fer el nostre fill/a. És un temps de reconstrucció de la identitat, articulant el seu projecte de vida. Com travessar un moment de sense sentit vers el seu propi desig amb la gran fragilitat que això comporta, i alhora anar ocupant llocs socials que li permetin sostenir-se. És tractarà d’una construcció singular.
Alguns punts que ens orienten:
- Quan parlem de les adolescències i no l’adolescència permet respectar el fet singular dels fills i filles, cada jove és en la seva particularitat un individu.
- Cal pensar que en cada jove es jugarà d’una manera particular la seva identificació. En el plural del grup, però es fa complicat el fet de poder habilitar totes modalitats.
- Ells desitgen ser reconeguts pel grup d’iguals.
- La funció paterna com un fet educador tracta d’una funció encarnada per qualsevol referent de la família, tractaria de transmetre el límit, la llei d’una forma particular en cada família.
- Cal posar límits, acompanyant els fills/filles en el procés de compromís envers els efectes dels actes i decisions que prenen ells mateixos.
- Cal poder orientar-nos en les indicacions que oferim tenint en compte que el fet saludable sempre pot ser una bona oferta.
- És important haver ofert i oferir sempre alternatives de lleure que siguin saludables, i confiar que l’autonomia i la responsabilitat dels fills/ filles es posarà en joc a l’hora de què hagin de prendre posició davant les situacions de cert risc.
- Transmetre que si bé sovint no tenim el saber del què ens passa, la ignorància i el rebuig a la pregunta és poc útil. Cla transmetre un fer amb allò que no sabem, una proposta ètica i moral.
- Cal tenir en compte que els adolescents necessiten trobar en un altre adult un lloc des d’on mirar-se que impliqui un cert ideal que els separi de situacions de menys preu o poc valor. Com els pares podem sostenir aquest lloc.
LES PARAULES QUE ES VAN IDENTIFICAR COM A CLAUS
Acompanyament: al fet que el nostre fill es comporti d’una forma que ens és desconeguda, malgrat que a vegades és quelcom insuportable, la seva tria de gaudi, amb els objectes, amb la relació amb els altres…, amb l’altre. Com suportar les seves provatures? …. Donat temps …. per construir… i pensar què potser es farà mal… una mica…. potser no gaire… Suportar-ho com a pares li dóna la possibilitat de viure-ho i sentir que te un lloc en l’entorn familiar malgrat no és el mateix.
Seriosament: oferir un lloc on reconeixes, així…. Necessito plorar, Necessito estar sol, necessito buscar, necessito deixar-te…. Necessito lluitar… Necessito rebutjar-te, qüestionar-te…. no veure’t. Un Altre que s’ha fet petit…. però continua suportant l’envestida del fill. Ens recordem quan era no vull anar a dormir, …no vull fer els deures…. Ara és no saber el què vull i tu tampoc, deixe’m!, no serveixes per respondre’m!, ets un frau!
Tranquil.litat: només cal desitjar pels meus fills i filles l’experimentació de la vida… aprendre, triar, estimar, compartir, descobrir…. Un altre adult que viu. Transmissió del desig com a ètica de vida. Funció materna, sostenir el desig d’amor. Funció paterna. Funció dels límits, tranmetre la norma.
Confiança: és el moment de fer la separació, és el moment de pèrdua de sentit pels nostres fills i filles, tot allò que era d’una manera deixa de ser, però també per nosaltres com a pares. Sovint diem: és un estrany/a, ha estat una sorpresa… apareix un ésser nou i ens hem de separar de la idea que nosaltres teníem del nostre fill/a. Idea… perquè en el fons quan vam descobrir que era una persona, separada, independent, que manava en el seu propi gaudi i desig?
Canvi: acollir amb amor, al final l’amor és la millor aposta, però com tot amor esta condicionada al fet què un vol,al fet que un esta disposat, a què un guanya…. Podríem dir que es tractaria de la transmissió d’unes coordenades d’amor. L’amor ens permet reconèixer a l’altre, donar-li un lloc especial, esperar-lo, no dominar-lo, no controlar-lo, perdre’l, deixar.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS,Educació
Assessorament Pedagògic
GPS, EDUCACIÓ COMPARTEIX LA PRODUCCIÓ EDUCATIVA ELABORADA EN ELS TALLERS DE PARES I MARES
AQUESTA ÉS LA MOSTRA DEL RESULTAT DE TREBALL EN UNA ESCOLA
EL TEMA: El límit com a efecte regulador. De què es tracte? Com es sosté?
El cartell aglutina les paraules que van circul.lar i els pares i mares van decidir en portar-se- com un efecte del treball.
Les paraules triades donen pistes per orientar-nos en l’educació dels nostres fills i filles.
- L’ aventura: cal Intentar aprendre de l’experiència al posar límits, entendre el límit com una possibilitat.Aquesta manera de fer, allò que diem SI i allò que diem NO, està marcada per la singularitat del pare i la mare, així com per la singularitat de la parella. “La nostra forma de fer, el nostre estil”.
- Positivo: aquesta frustració és l’oportunitat per accedir als objectes culturals, al món, ja que és la condició prèvia que posssibilita l’accés. Per tant quan no és toba quelcom en un lloc, es busca en un altre. Així el nen neix a la curiositat, la recerca, la creativitat.
- Interessant: compartir el tema del límit entre famílies ens permet parlar de la norma i per tant conèixer que el fet comú també pot ser singular. Conviure amb els altres ens permet compartir quelcom privat que ens dóna sentit com éssers socials.
- Ordenament: renunciar i dissimular davant allò que potser no ens agrada massa, però que potser és una característica dels nostres fills i filles que els identifica.
- Tranquil-litat: per viure en comunitat abans cal estimar i respectar de manera natural en l’àmbit domèstic, això instaura conviure a fora i per tant aprendre a protegir-se.
- Satisfacció: descobrir allò que també és per nosaltres satisfactori com a pares i mares i per tant triar la nostra satisfacció, també ens permet posar-nos límits i per tant transmetre’ls mitjançant l’estil de vida que serà el nostre.
- Paciència: el límit comporta una certa frustració, tant pels pares com pels fills.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com
TALLER de GPS,EDUCACIÓ A L’HORA LLIURE. Som un referent o model pels nostres fills o filles?
Taller de GPS,Educació en l’hora lliure
Tots els dimarts cada 15 dies : dimarts 10 de febrer 2015
Som o volem ser un referent, som un model pels nostres fills o filles?
Ens preguntem què vol dir ser un model o referent com a pare o com a mare? Ens copien, és una imitació, una referència, de què es tracta?
Hora: 11:15 a 12:30h On: L’hora Lliure C/Milà i Fontanals, 50, baixos. Barcelona.
Preus per assistir a les tertúlies: Socis de l’Hora Liure : 8,5€ No socis: 10€ El preu inclou l’esmorzar per a les famílies tertulianes a base de pastes dolces o salades i te.
Us esperem!
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com
GPS,Educació i Els Tallers a l’escoles . Un espai de producció educativa.
GPS,EDUCACIÓ I ELS TALLERS A LES ESCOLES UN TREBALL DE PRODUCCIÓ
A qui va dirigit?
Pares i mares que es facin preguntes sobre l’educació dels seus fills i filles, que vulguin compartir pors i preocupacions i cercar algunes respostes possibles. Pares que sentin la inquietud d’orientar-se en un moment d’època molt incert.
Un temps per a observar: les sessions s’inicien amb un suport visual, text, presentació…. per introduir el tema. Els suports inicials poden ser aportacions dels mateixos pares.
Un temps per a de-construir: S’obre un temps per formular preguntes, comentaris, idees…. sense abordar les respostes, sobre el suport treballat.
Un temps per a reconstruir: parlem en grup amb un conductor.
Un espai de comunicació on poder intercanviar opinions, necessitats, interessos, preguntes, dubtes….
En relació a la nostra tasca educativa. Aquest espai es caracteritza per ser un espai experiencial i de conversa.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
TALLERS A L’ESCOLES GENER 2015 DE GPS, EDUCACIÓ
COM HO FEM?
A partir d’un suport, ja bé sigui la lectura de texts (notícies de premsa , informació especialitzada sobre el tema) o suport visual (vídeos, curtmetratges, fragments de pel·lícules, entrevistes.. ) iniciem un espai de treball per compartir i dir allò significatiu per cadascú de nosaltres.
Reflexionem sobre quins elements son claus, segons el tema que ens ocupa, i finalment recollim allò que creiem criteris útils en aquest moment per orientar-nos. Transmissió de les conclusions a tots els actors compromesos en l’activitat duta a terme, pares i mares i institucions.
Tallers en l’escola Jesuïtes Bellvitge-Joan XIII
ELECCIÓ DE FUTUR, ELECCIÓ VOCACIONAL. ( 3r, 4art d’ESO, batxillerat i cicles formatius)
Que els pares i mares puguem adquirir idees, pensaments, criteris… per orientar-nos envers l’educació i el vincle amb els nostres fills.
La relació amb els fills ens convoca al nostre propi desig, què vol dir, l’ideal i tenir expectatives d’ allò què serà “millor per ells”.
Es tracta de que els pares i les mares puguem identificar elements per orientar-nos envers el que ens preocupa del futur dels nostres fills.
Tallers per a pares i mares d’AMPES de Sant Pere de Ribes. En l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes.
COM AJUDAR ELS NOSTRES FILLS EN ELS ESTUDIS. ( PER A TOTES LES EDATS).
Sovint els pares estem preocupats perquè els nostres fills i filles facin els deures, estudiïn… Certament la pressió actual no ens ajuda a separar-nos d’ una demanda exigent que en la majoria dels casos no ajuda. Es tractaria com a pares de posicionar-se en claredat davant dels fills/alumnes. Clarificar quines expectatives tenim envers els treballs escolars, resultats, aprenentatges… . Com a pares com transmetem un ideal possible que orienti als nostres fills.
ELS LÍMITS QUÈ LIMITEN? DE QUÈ ES TRACTA?
La tasca d’ educar “aprender a poner límites”, és també part d’ un procés d’ aprenentatge. Sovin ens trobem fent filigranes i equilibrismes entre ser permissius i autoritaris. Què són els límits? I per què serveixen?
Un llistat sense fi: la tele, el què mengen, el desig de dormir al llit dels pares.
Com a pares com fem possible del límit una possibilitat.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com
GPS, EDUCACIÓ CONVIDA DE NOU A LES TERTÚLIES PEDAGÒGIQUES EN L’HORA LLIURE
Tertúlies Pedagògiques Amb Esmorzar
GPS,Educació i l’Hora lliure amb el treball pedagògic, us convida: a parlar de protegir o sobre protegir als nostres fills i filles?
Reflexionem al voltant de preguntes, neguits, de tot allò del dia a dia que a cadascú el preocupa.
A més, podeu venir sense esmorzar, que us servirem unes pastes i beguda per crear un ambient acollidor i de diàleg ben enriquidor.
Tertúlies dirigides a pares i mares amb fills a preescolar, P3, P4, P5, 1r, i 2n de primària per GPS Educació- Assessorament Pedagògic.
Més informació a http://www.gpseducacio.com. i en
http://horalliure.com/activitats/tertúlies-pedagògiques-amb-esmorzar-amb-gps-educació
Aquesta trobada 16 de desembre.
Dia : els dimarts cada 15 dies
Hora: 11:15 a 12:30h On: L’hora Lliure
Preus per assistir a les tertúlies: Socis de l’Hora Liure : 8,5€ No socis: 10€ El preu inclou l’esmorzar per a les famílies tertulianes a base de pastes dolces o salades i te.
Us esperem!
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
DEVOLUCIÓ D’UN TREBALL: conversa de pares i mares de GPS,Educació
Resum del què es va compartir a la conversa de pares i mares de GPS,Educació del 7 de febrer 2014
Adolescències… la necessitat d’un temps, un espai per construir un sentit nou.
Ens fèiem dues preguntes; A què remet el malestar dels adolescents?. Quins adults convenen per acompanyar en aquest trànsit?
Escoltar un fragment d’una conferència del pedagog Jorge Larrosa va ser el detonant d’inici.
Jorge Larrosa ens parla de l’experiència com la base perquè es pugui produir l’aprenentatge; el seu procés ens transforma vivint-te’l. No hi ha altre forma d’aprendre que no sigui a través de la mateixa experiència i aquest trànsit és incert, pot passar el què no està previst que passi. En aquesta vivència sempre hi ha el temor del perill.
Els reunits en la conversa vàrem dir la nostra. Es tractava de compartir allò de l’educació envers els nostres fills que ens preocupa, que ens fa pregunta, d’allò que no estem segurs o segures de fer, entendre, “fer-ho bé”… .
L’aprenentatge com un repte de donar sentit a la vida, d’allò que en la família s’intenta transmetre però que no sempre té els resultats esperats.
Larrosa ens explica com el “per” d’experiència ve del verb “periri” que indica perill. És aquest perill del qual els pares i mares intentem protegir al jove que s’inicia en la vida sabent que alhora és en la pròpia singular “experienciació” el que ens transforma, ens forma, ens conforma..
Què va sorgir?:
– Com recordem haver dit els nostres pares que nosaltres havíem d’experimentar la nostra vida.
– De com sentim que realment no sabem que els hi passa els nostres fills adolescents, no ho podem saber.
– Com la mateixa fragilitat ve de part dels pares, de les mares i del mateix subjecte adolescent que lluita per confrontar-se amb el seu propi fer de vida.
– Què és allò que volem explicar als fills i filles i resulta complicat de transmetre ja que des del dogmatisme provoca un sa rebuig per part del jove?
– De com cal dissimular i mirar a un altre costat quan sabem que hi ha un obstacle i que cal viure’l per la mateixa persona.
– Quan davant de les indicacions envers els estudis, els amics, les primeres sortides de nit, fumar,veure ,etc. cadascú s’aproxima com pot i ho sosté com pot.
– El mateix cos canvia i per tant la mirada de l’altre també canvia, això provoca un no reconeixement. Cercar la identitat mateixa, la de les adolescències porta un patiment implícit.
– Com els pares patim per poder acompanyar fins que siguin adults, després el nostre ja no és tan important.
Què es pot indicar:
– Que es tractaria d’acompanyar als fills i filles sabent que és complexa, que explicar-ho tot és un impossible i sempre queden enigmes sense resoldre…. per sort.
– Que ser autònom implica haver de renunciar a donar totes les respostes, donar massa protecció, i posar el camí planer.
– Les respostes reals d’aprenentatge són producte de la mateixa construcció de l’experiència, però aquesta té a veure amb la història viscuda a casa.
– De com transmetre els nostres fills un estil de vida els orienta.
– Que fer-se responsable passa per donar respostes adequades a moments determinats però sobretot posar el desig per a què el jove pugui sentir-se partícip d’aquestes situacions, no donar tot per obvi.
– Els límits són necessaris per crear uns paràmetres on el jove pugui construir el seu sentit de realitat, una realitat de coneixement.
– La transmissió dels valors , de la llei de cada casa, de cada família, fa senyal, encara que els resultats esperats d’aquesta transmissió no la percebem immediatament.
– És la repetició que instaura, tot i que sempre és un misteri allò que el fill o filla pren de l’estil de vida de cada cercle domèstic. Cal confiar i des de la distància supervisar, observar, mirar, escoltar, dialogar… acompanyar.
GPS.Educació 
