fills
GPS,EDUCACIÓ COMPARTEIX L’ESPAI TALLER DE PARES I MARES
Comparteix el taller realitzat en l’Escola de pares i mares de les Ampes de Sant Pere de Ribes.
El taller tractava sobre com “Conversar amb els pares , conversar amb els fills: possibilitats i límits a l’adolescència”
Algunes indicacions que van sorgir:
- És important definir la funció de comunicació com a base del diàleg, però cal diferenciar la comunicació del diàleg o la de la informació. Hem de tenir en compte que pot existir la comunicació sense diàleg.
- Perquè es produeixi un diàleg cal tenir una intenció d’intercanvi de missatges. Deixar fluir les paraules sense més. Per tant cada subjecte té la seva”veritat”.
- La comunicació es pot donar sense intensió, cal pensar que la mirada dels nostres fills o filles pot estar damunt en qualsevol moment, aquest fet cal pensar-ho com una oportunitat d’oferir escenaris enriquidors per la seva educació.
- Aquest fet, comunicar sense adonar-nos compte, és important per tal de pensar que transmetem una manera de viure a casa. Aquesta proporciona una modalitat de fer: valors, creences, ideals, posicions, etc.
- La funció paterna com a fet, funció educadora, tracta d’una funció encarnada per qualsevol referent de la família que s’instaura com a referent envers el nen o la nena.
- La funció transmet una manera de fer, una modalitat particular d’una família. Una llei que orienta.
- És important donar valor a les propostes de narratives que fan els/les fills i filles, ja que aquestes són claus, generalment apunten a allò que és del seu interès i el volen investigar.
- Aquesta manera de fer, allò que diem SI i allò que diem NO, està marcada per la singularitat del pare i la mare, així com per la singularitat de la parella.”la nostra forma de fer, el nostre estil”.
- La funció és posar límit per tal de reconèixer als fills i filles i així aquests van construint la seva identitat.
- És fonamental que alhora de parlar de comunicació amb els fills i filles pensem a saber escoltar, cal una escolta activa que generi confiança.
- És important respectar els espais i els temps, no anticipar-se, tot i que pot ser complex, cal saber esperar per cercar moments adequats que siguin confortables per poder parlar, preguntar, reflexionar, a la fi compartir. En aquests moments oferim lloc, ocupem llocs que ens permeten una identitat, un compromís i una responsabilitat a tots els membres de la família.
- Hem de pensar que en l’etapa prèvia a l’adolescència com en aquesta, els/les fills/ filles tracten de crear la seva pròpia identitat i això també comporta un nou llenguatge.
- Una nova llengua que ara sigui més útil en el seu nou temps, ja no es consideren nens o nenes i és per això que cal acompanyar de manera subtil.
- Així com per a nosaltres el la nostre/a fill/a a vagades és un “estrany”, no podem oblidar que per a ell també ho és.
- Saber apreciar petis canvis en el diàleg dels fills/ filles permet estar atent al seu procés de creixement com a subjectes socials.
- El límit indica, una frontera, una línia que delimita quelcom, això permet llibertat i respecte envers viure en comunitat.
- La norma possibilita un espai a ocupar i a on reconeixes, obrir una diferència.
- Els portaveus d’aquesta diferència/ separació són els pares, sigui de la manera que sigui.
- Vivim una època de certa incertesa per tant cal confiar en la modalitat triada en l’àmbit domèstic, l’ús de les tecnologies és també una font important de comunicació és fonamental regular el seu bon ús des de casa.
- Així els pares tenen doble funció protegir de les exigències del medi i obrir a nous vincles, vetllar per la seva socialització sense estar massa presents, implica el fet d’oferir confort alhora del diàleg.
- Cal pensar que aquesta funció inclou també sostenir un lloc on el la nostre fill/a s’hi pugui enfrontar, per tal de separar-se i ubicar-se de nou en el món.
- No recriminar, ni massa exigents, permetre equivocar-se és una manera d’aprendre a conviure en comunitat.
- Renunciar i dissimular davant allò que potser no ens agrada massa però que demana respecte i que per tant és molt important per ells.
- L’autoritat no és tenir raó, és autoritzar-se en una funció, per això hem de poder equivocar-nos, no saber-ho tot és fonamental.
- La modalitat d’indicar allò que per nosaltres és important, demana fer-ho amb estima i respecta, fer-ho de manera natural instaura el viure en comunitat.
- En síntesis la nostra funció. “Funció del Pare”: Prohibir; sostenir el límit com a oportunitat de regulació per als nostres fills; Acompanyar-los amb el camí cap a la separació i autonomia; Dissimular: no mirar-los excessivament com a centre de tot, suficient perquè no s’hagin de defensar massa de nosaltres; Renunciar a controlar-los, deixant-los triar i experimentar, per tal de poder aprendre a fer-se responsables dels seus èxits i dels seus errors; i Estil de vida: fer-nos càrrec de la nostra manera de viure com la nostra elecció.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
C/Eduard Maristany, 33 local 5.
08810 Sant Pere de Ribes (Centre CIPSI)
Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com
GPS,Educació comparteix el taller sobre Adolescències, un temps per construir un sentit nou.
ADOLESCÈNCIES
GPS, EDUCACIÓ COMPARTEIX LES REFLEXIONS ENTRE PARES I MARES SOBRE EL TALLER DE L’ADOLESCÈNCIA.
«LO ESENCIAL ES INVISIBLE A LOS OJOS»
L’adolescència és una invenció social. La pubertat és una realitat en tant que és una transformació fisiològica. Aquesta provoca efectes en la sexualitat i el desenvolupament de la sexualitat orientada al partenaire sexual… tindrà efectes en cada subjecte d’una manera particular.
Cadascú haurà de respondre de la seva particular forma de relació amb l’altre “partenaire” sexual. Això és un descobriment que no està programat…. No es pot controlar, no està escrit…. Per cadascú serà la seva pròpia construcció. Aquesta transició produeix un cert malestar i la necessitat de cercar una resposta particular. En aquest camí els adolescents proven respostes: amb el que ja coneixen: l’oralitat, fumar, beure; amb la identificació a la imatge: la cerca entre iguals, el grup, la moda, la marca ( propostes d’època); però també amb altres propostes més mediatitzades i articulades: la cultura, la música, escriure un diari, practicar un esport. Propostes per poder construir la identitat de l’adult. Els pares hem de suportar-ho, ja que per fer-ho s’hauran de separar de la identitat de l’ infant. Això suposa en la majoria dels casos un rebuig al fet que ve del pare i la mare. Quant més ens costi consentir això, més forçament haurà de fer el nostre fill/a. És un temps de reconstrucció de la identitat, articulant el seu projecte de vida. Com travessar un moment de sense sentit vers el seu propi desig amb la gran fragilitat que això comporta, i alhora anar ocupant llocs socials que li permetin sostenir-se. És tractarà d’una construcció singular.
Alguns punts que ens orienten:
- Quan parlem de les adolescències i no l’adolescència permet respectar el fet singular dels fills i filles, cada jove és en la seva particularitat un individu.
- Cal pensar que en cada jove es jugarà d’una manera particular la seva identificació. En el plural del grup, però es fa complicat el fet de poder habilitar totes modalitats.
- Ells desitgen ser reconeguts pel grup d’iguals.
- La funció paterna com un fet educador tracta d’una funció encarnada per qualsevol referent de la família, tractaria de transmetre el límit, la llei d’una forma particular en cada família.
- Cal posar límits, acompanyant els fills/filles en el procés de compromís envers els efectes dels actes i decisions que prenen ells mateixos.
- Cal poder orientar-nos en les indicacions que oferim tenint en compte que el fet saludable sempre pot ser una bona oferta.
- És important haver ofert i oferir sempre alternatives de lleure que siguin saludables, i confiar que l’autonomia i la responsabilitat dels fills/ filles es posarà en joc a l’hora de què hagin de prendre posició davant les situacions de cert risc.
- Transmetre que si bé sovint no tenim el saber del què ens passa, la ignorància i el rebuig a la pregunta és poc útil. Cla transmetre un fer amb allò que no sabem, una proposta ètica i moral.
- Cal tenir en compte que els adolescents necessiten trobar en un altre adult un lloc des d’on mirar-se que impliqui un cert ideal que els separi de situacions de menys preu o poc valor. Com els pares podem sostenir aquest lloc.
LES PARAULES QUE ES VAN IDENTIFICAR COM A CLAUS
Acompanyament: al fet que el nostre fill es comporti d’una forma que ens és desconeguda, malgrat que a vegades és quelcom insuportable, la seva tria de gaudi, amb els objectes, amb la relació amb els altres…, amb l’altre. Com suportar les seves provatures? …. Donat temps …. per construir… i pensar què potser es farà mal… una mica…. potser no gaire… Suportar-ho com a pares li dóna la possibilitat de viure-ho i sentir que te un lloc en l’entorn familiar malgrat no és el mateix.
Seriosament: oferir un lloc on reconeixes, així…. Necessito plorar, Necessito estar sol, necessito buscar, necessito deixar-te…. Necessito lluitar… Necessito rebutjar-te, qüestionar-te…. no veure’t. Un Altre que s’ha fet petit…. però continua suportant l’envestida del fill. Ens recordem quan era no vull anar a dormir, …no vull fer els deures…. Ara és no saber el què vull i tu tampoc, deixe’m!, no serveixes per respondre’m!, ets un frau!
Tranquil.litat: només cal desitjar pels meus fills i filles l’experimentació de la vida… aprendre, triar, estimar, compartir, descobrir…. Un altre adult que viu. Transmissió del desig com a ètica de vida. Funció materna, sostenir el desig d’amor. Funció paterna. Funció dels límits, tranmetre la norma.
Confiança: és el moment de fer la separació, és el moment de pèrdua de sentit pels nostres fills i filles, tot allò que era d’una manera deixa de ser, però també per nosaltres com a pares. Sovint diem: és un estrany/a, ha estat una sorpresa… apareix un ésser nou i ens hem de separar de la idea que nosaltres teníem del nostre fill/a. Idea… perquè en el fons quan vam descobrir que era una persona, separada, independent, que manava en el seu propi gaudi i desig?
Canvi: acollir amb amor, al final l’amor és la millor aposta, però com tot amor esta condicionada al fet què un vol,al fet que un esta disposat, a què un guanya…. Podríem dir que es tractaria de la transmissió d’unes coordenades d’amor. L’amor ens permet reconèixer a l’altre, donar-li un lloc especial, esperar-lo, no dominar-lo, no controlar-lo, perdre’l, deixar.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS,Educació
Assessorament Pedagògic
TALLER de GPS,EDUCACIÓ A L’HORA LLIURE. Som un referent o model pels nostres fills o filles?
Taller de GPS,Educació en l’hora lliure
Tots els dimarts cada 15 dies : dimarts 10 de febrer 2015
Som o volem ser un referent, som un model pels nostres fills o filles?
Ens preguntem què vol dir ser un model o referent com a pare o com a mare? Ens copien, és una imitació, una referència, de què es tracta?
Hora: 11:15 a 12:30h On: L’hora Lliure C/Milà i Fontanals, 50, baixos. Barcelona.
Preus per assistir a les tertúlies: Socis de l’Hora Liure : 8,5€ No socis: 10€ El preu inclou l’esmorzar per a les famílies tertulianes a base de pastes dolces o salades i te.
Us esperem!
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com
GPS,Educació i Els Tallers a l’escoles . Un espai de producció educativa.
GPS,EDUCACIÓ I ELS TALLERS A LES ESCOLES UN TREBALL DE PRODUCCIÓ
A qui va dirigit?
Pares i mares que es facin preguntes sobre l’educació dels seus fills i filles, que vulguin compartir pors i preocupacions i cercar algunes respostes possibles. Pares que sentin la inquietud d’orientar-se en un moment d’època molt incert.
Un temps per a observar: les sessions s’inicien amb un suport visual, text, presentació…. per introduir el tema. Els suports inicials poden ser aportacions dels mateixos pares.
Un temps per a de-construir: S’obre un temps per formular preguntes, comentaris, idees…. sense abordar les respostes, sobre el suport treballat.
Un temps per a reconstruir: parlem en grup amb un conductor.
Un espai de comunicació on poder intercanviar opinions, necessitats, interessos, preguntes, dubtes….
En relació a la nostra tasca educativa. Aquest espai es caracteritza per ser un espai experiencial i de conversa.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
TALLERS A L’ESCOLES GENER 2015 DE GPS, EDUCACIÓ
COM HO FEM?
A partir d’un suport, ja bé sigui la lectura de texts (notícies de premsa , informació especialitzada sobre el tema) o suport visual (vídeos, curtmetratges, fragments de pel·lícules, entrevistes.. ) iniciem un espai de treball per compartir i dir allò significatiu per cadascú de nosaltres.
Reflexionem sobre quins elements son claus, segons el tema que ens ocupa, i finalment recollim allò que creiem criteris útils en aquest moment per orientar-nos. Transmissió de les conclusions a tots els actors compromesos en l’activitat duta a terme, pares i mares i institucions.
Tallers en l’escola Jesuïtes Bellvitge-Joan XIII
ELECCIÓ DE FUTUR, ELECCIÓ VOCACIONAL. ( 3r, 4art d’ESO, batxillerat i cicles formatius)
Que els pares i mares puguem adquirir idees, pensaments, criteris… per orientar-nos envers l’educació i el vincle amb els nostres fills.
La relació amb els fills ens convoca al nostre propi desig, què vol dir, l’ideal i tenir expectatives d’ allò què serà “millor per ells”.
Es tracta de que els pares i les mares puguem identificar elements per orientar-nos envers el que ens preocupa del futur dels nostres fills.
Tallers per a pares i mares d’AMPES de Sant Pere de Ribes. En l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes.
COM AJUDAR ELS NOSTRES FILLS EN ELS ESTUDIS. ( PER A TOTES LES EDATS).
Sovint els pares estem preocupats perquè els nostres fills i filles facin els deures, estudiïn… Certament la pressió actual no ens ajuda a separar-nos d’ una demanda exigent que en la majoria dels casos no ajuda. Es tractaria com a pares de posicionar-se en claredat davant dels fills/alumnes. Clarificar quines expectatives tenim envers els treballs escolars, resultats, aprenentatges… . Com a pares com transmetem un ideal possible que orienti als nostres fills.
ELS LÍMITS QUÈ LIMITEN? DE QUÈ ES TRACTA?
La tasca d’ educar “aprender a poner límites”, és també part d’ un procés d’ aprenentatge. Sovin ens trobem fent filigranes i equilibrismes entre ser permissius i autoritaris. Què són els límits? I per què serveixen?
Un llistat sense fi: la tele, el què mengen, el desig de dormir al llit dels pares.
Com a pares com fem possible del límit una possibilitat.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com
Per què avui els pares necessitem comunicar-nos amb els nostres fills?
Si preguntem als nostres avis si estaven preocupats pel que fa a la comunicació amb els seus fills,
és probable que no entenguin del tot la nostra pregunta.
Compartim un article que considerem interessant reflexionar:
http://cultura.elpais.com/cultura/2014/05/19/actualidad/1400529825_759826.html
El desig de comunicació de pares a fills sembla un invent nou, si més no de la manera en que avui es planteja.
L’abisme o la separació entre una generació i la que ve al darrere sempre ha existit, és un tema etern. Però quin és el context actual en que es dóna?
En l’article “Los padres y los adolescentes del siglo XXI como objeto literario” publicat el 20 de maig del 2014 a la Vanguardia,és recullen com a característiques de l’època actual les següents:
- L’era del post pare, fins i tot el fill del rei assignarà el sou al rei pare.
- Fills de l’ hisperconnexió , la connexió actualens obliga a preguntar-nos de nou que és la comunicació;
- L’època del narcís prematur, hi ha una diferència entre la multitud d’objectes a l’abast i la relació amb ells que sempre implica un aprenentatge.
- La recerca constant de l’ésser humà vers els afectes, en el moment actual podem tenir el miratge que l’ésser humà ha superat alguna fase en la necessitat d’afecte.La pel·lícula “Her” sembla una mostra, un home busca afecte amb una màquina. Res més lluny de la realitat. Justament l’excés i l’accés a multitud d’objectes posa de manifest la mancança i la importància dels efectes
Per què avui els pares necessitem comunicar-nos amb els nostres fills? Sens dubte aquest context actual ha provocat aquesta necessitat.
Tot i que no sabem a què respon aquesta necessitat i en què moment la desitgem
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com
GPS,Educació.PROPER DIVENDRES 7 DE MARÇ: CONVERSA AMB PARES I MARES
GPS, Educació,
Us convida a la propera Conversa amb pares i mares. Un espai de comunicació on poder intercanviar opinions, necessitats, interessos, preguntes, dubtes….un espai experiencial i de conversa en relació al tema d’interès que ens ocupa.
Hi ha moments claus, alhora de la tria per l’elecció de futur professional:
1. En el darrer cicle de l’ESO, en 3er i 4art, que és quan cal fer una decantació d’assignatures que varien el currículum vitae que s’ha seguit fins aleshores.
Aquesta situació és generalment molt estressant tant per als alumnes com per als pares perquè en certa manera un ha de pronunciar-se en allò que més l’interessa.
2. La tria de l’especialitat en Batxillerat o Cicle Formatiu, on la pressió social juga un paper fonamental.
És important saber el què m’agrada però és molt complexa. Sovint hem d’ajudar als fills i filles a identificar allò què els motiva més, allò amb què s’identifiquen, allò que els atrau, que els dóna sentit…
Els professionals de l’orientació sabem que el sumatori de moltes eleccions vitals van construint un procés que ens ajuda per poder identificar allò que és del nostre interès com elecció professional de futur.
Ajudar a construir una elecció conscient és una bona proposta. Per altra part cal saber que una elecció mai és per sempre.
Divendres a les 19:30h. C/Or, 31
GPS.Educació 