Mes: Abril 2014

GPS,Educació FA UNA PROPOSTA CULTURAL PER AQUESTA SETMANA SANTA

Posted on

foto guillaume-

  El 29 d’abril es publicava a la Vanguàrdia l’entrevista a l’actor,

  director i escriptor de l’obra “Guillaume y los chicos, ¡a la mesa!”

 

  Molt recomanable el film!

   Ens transmet com és possible crear una obra d’art, en aquest cas una pel·lícula cinematogràfica.

   Quins elements fan possible aquesta creació?. Aquest fet arriba al públic fent gaudir d’una biografia que mostra l’acidesa i el per què del dolor de créixer,

  de cercar una identitat i una personalitat que permet viure entre els altres.

  Realment magnífica la interpretació de l’actor que a través de la seva pròpia història ens explica la lluita d’un subjecte per sobreviure primer en una família i després en la societat.

 De com conviure amb les teves particularitats pot ser una mica perillós i fer-te molt infeliç.

El film ens presenta com d’important és l’elecció del subjecte amb les identificacions. La importància de les eleccions i les propostes en què un es troba. Així sovint les persones estem en continua lluita interna.

Poder ser i fer en una societat marcada per les exigències i els èxits ens obliga a sobreviure com podem.

L’objecte de conquerir l’amor de la mare fa que Guillaume per mimetisme agafi els trets d’aquesta . Que encara que sembli un mecanisme fàcil i que es pot comprendre, pot suposar en alguns casos tota una dificultat. Per què no dir també que pot ser una confusió que arrossega a l’ésser humà fins a límits irònics i humiliants posant inclús a prova el mateix cos.

El protagonista ens deia fa pocs dies en una entrevista, fent referència al títol de l’obra el següent:

“Qué extraño. Eso mismo pensé yo: ¿por qué no dice simplemente “chicos, a la mesa”…? De esa frase surgió rápidamente una dramaturgia, la de un chico demasiado pasivo, demasiado bien educado, una víctima de los clichés.

Primero fue una obra de teatro. Hice un monólogo en el que interpretaba todos los personajes, una comedia ligera que fue un gran éxito. En la adaptación al cine me he conformado con hacer de mí mismo y de mi madre;

no podía ser de otra forma porque durante muchos años he sido su encarnación.”

Aquestes dues preguntes donen comptes com una canalització d’un drama vital pot arribar a ser una obra d’art.

Sublimar el patiment de l’ésser humà genera un producte sublim que deixa una empenta en forma de lliçó per la resta dels mortals, que no ens deixa impassibles.

Anuncis

ELS LÍMITS QUÈ LIMITEN? DE QUÈ ES TRACTA?

Posted on Updated on

 UNA REFLEXIÓ EDUCATIVA..

Sovint escoltem que als nens i adolescents actuals els hi manquem límits. Però que entenem per límits?,

Poder fer amb els límits suposa que s’instaurin. 

L’esser humà és un esser prematur. Aquesta condició l’acompanyarà tota la seva vida. S’anticipa o es veu abocat a quelcom pel que no està del tot mai preparat. Mai del tot.

I serà a través dels altres que anirà advertint, coneixent i descobrint qui és, què fer?, com fer-ho?, fins a on?, quan?… són els altres els que a través del seu desig l’orienten.

La introducció dels límits  indica una frontera, un lloc no accesible, al mateix temps aquest límit possibilita un Sí. Així s’ofereix un espai a ocupar  on un es pot  reconèixer.

El límit ens convoca a una diferència on es fa palesa una separació. En aquesta diferència estem convocats els pares i els fills. Els pares som els portaveus d’aquesta diferència/separació.

Els pares transmetem una manera d’actuar amb això. Aquesta manera de fer, allò que diem Sí i allò que diem No, està marcada per la singularitat del pare i la mare, com també per la singularitat de la parella ”la nostra forma de fer, el nostre estil de vida”.

En funció d’aquests elements proposem un espai, un lloc on reconèixer els fills i on ells es poden reconèixer.  El límit per tant comporta una certa frustració, tant pels pares com pels fills. És el no tot.

Aquesta frustració és l’oportunitat per accedir als objectes culturals, al món en general , ja que possibilita la condició prèvia per accedir-hi.

Posar un límit que no hi és, provoca en el nen la curiositat, la recerca, la creativitat.

 
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com