alumne
GPS,Educació i UNA REFLEXIÓ PEDAGÒGICA
GPS,Educació reflexiona de nou sobre educació.
A propòsit de la notícia de la Vanguàrdia del 12 de maig, on s’explicava que uns pares de 3r l’ESO es van negar a realitzar les proves de les competències bàsiques. Dites proves, les quals fins ara es passaven en 4t, es van decidir passar-les un any abans. Amb quin propòsit?.
El tema seria, de què es tracta tal cerca de control? Quin objectiu té esbrinar els nivells dels i les alumnes de l’ESO.
Meirieu ens parla d’una pedagogia diferenciada, justament per provocar situacions d’aprenentatge on els alumnes i les alumnes puguin incorporar operacions mentals de treball. Els temps i els espais d’aprenentatge són un motiu de reflexió i treball pels professionals de l’educació. I no hem d’oblidar el desig d
e l’educador.
Ocupar un rànquing de competències amb quin objectiu?
“Puesto que diferenciar las situaciones y los instrumentos en su propia clase es a la vez un primer paso decisivo y una exigencia constante que ninguna experiementación pedagógica o reforma institucional puede convertir en inútil: la actitud que consiste en estar al acecho de los indicios que permiten proponer médotodos más adaptados y evaluar sus resultados con la condición de la eficacia del maestro.”[1]
Meirieu ens parla de la pedagogia diferenciada, ens parla de posar en marxa simultàniament a la diferenciació pedagògica, estructures de consell metodològic en les que es practiqui la formació i la reflexió regular sobre la manera en què s’aprèn. Poder identificar per nosaltres mateixos, progressivament, els procediments més adequats amb l’objectiu de poder repensar noves situacions pedagògiques. Tenint en compte els elements singulars: temps, espais, modalitats d’aprenentatge, etc.
Aleshores des de GPS,Educació volem fer una pregunta, la diferenciació per què? A què respon?. Si l’objectiu és diferenciar per poder respondre com a mestres i educadors, a cada alumne amb la situació pedagògica que li permet aprendre: Sí. Si la diferenciació és per poder fer grups segons les necessitats detectades amb criteris protocol·laris d’homogenïtzació: No.
[1]La escuela modo de empleo Philippe Merieu
GPS,Eucació recomana una pel.lícula amb una reflexió pedagògica
La pel·lícula transmet molt bé la complexitat de la relació pedagògica.
Com la relació pedagògica intervé en l’aprenentatge?Quins elements intervenen en la relació pedagògica?, per què aprenem? Què ens motiva?… .
http://www.youtube.com/watch?v=tXploxlYWL4
Philippe Meirieu en el seu llibre Aprender, sí. Pero ¿cómo?, diu: ”Entre la indiferencia y la locura, la renuncia a tener la más mínima influencia sobre el deseo ajeno y la voluntad de controlarlo, ¿queda, acaso, todavía un lugar para una [gestión pedagógica del deseo], y cómo puede escapar de las divagaciones que la amenazan?.” Pàg95.
El desig de saber, el desig del fet que l’alumne aprengui, el desig de què l’alumne descobreixi sabers que li permetin fer amb el món a la seva manera… Aquest és el desig pedagògic.
L’alumne s’atraparà a uns objectes, sabers o altres, en funció de la seva història, referents, interessos… però sens dubte li caldrà un altre que es faci càrrec del desig de transmetre i de què l’alumne aprengui. Sense això no ho haurà possibilitat per l’aprenentatge.
Ara bé i en relació a l’alumne , quin és el seu repte en aprendre?, amb què està vinculat?, sovint no ho sabem els educadors.
El protagonista del film “s’enganxa” al professor, l’importa la seva valoració, què si juga en aquest repte? Aquesta força és proporcional a la indiferència amb la qual respon al pare. No sabem els educadors la complexitat dels elements que estan en joc, però som responsables la del nostre desig envers la nostra funció pedagògica i del nostre límit en relació al desig de l’ alumne.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
C/Eduard Maristany, 33 local 5.
08810 Sant Pere de Ribes (Centre CIPSI)
Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com
Obert el debat sobre l’escriptura a l’escola. Com ho pensem?
De què es tracta?
Fa uns dies s’obria el debat sobre l’escriptura a l’escola o millor dit sobre el seu aprenentatge. La reflexió des de GPS,Educació, seria quin és el sentit de l’escriptura?, si pensem aquesta com una representació essencial de la simbolització, considerem aquesta com una de les manifestacions fonamentals de l’ésser humà en el procés d’aprendre. Si aquest debat actual ara s’inicia, pensem que és un moment d’arrencada i que encara està per veure les conseqüències. Però sabem que en la modalitat particular de cada alumna i alumne per entendre el món l’escriptura és una construcció singular que condensa la significació de la seva realitat.
Tendències. Escriure a mà. Un exercici en qüestió LAVANGUARDIA DIMARTS, 2 DESEMBRE 2014 MAITE GUTIÉRREZ
Les escoles de Finlàndia, referent educatiu d’Euro-pa, deixaran d’in-vertir tant de temps a escriure a mà. Aquesta lletra lligada tan típica del col·legi ja no s’ensenyarà. En lloc de cal·ligrafia tradicional els alumnes aprendran a escriure en ordinador (teclat de tauleta o portàtil) i també a mà amb lletra de pal, separada. Ai-xò sí que serà obligatori. Allò d’escriure amb lletra cal·ligràfica passarà a ser només una opció, i els mestres no tindran l’obligació d’ensenyar-ho. El pas que ha fet Finlàndia ha encès el debat sobre l’escriptura, que ja porta cua a moltes escoles de tot el continent, també a Espanya. En un moment en què els adults escriuen, bàsicament, mitjançant teclats, té sentit invertir hores i hores perquè un nen ajunti les lletres de forma bonica amb un llapis?.
Aquesta és la pregunta que els responsables de l’Institut Nacional d’Educació finlandès dependent del Ministeri d’Educació s’han plantejat. Finlàndia modifica el seu currículum escolar cada deu anys. Tot el 2014 l’han dedicat a reflexionar sobre les noves competències que han d’aprendre els seus alumnes, amb grups de treball a tot el país i un debat públic molt participatiu. Una de les conclusions més controvertides ha estat la de deixar enrere la cal·ligrafia i en canvi donar més protagonisme al teclat. L’ordinador desplaça l’escriptura a mà.
L’Institut Nacional d’Educació ha decidit que la cal·ligrafia ja no formarà part del currículum escolar de Finlàndia a partir del curs 2016-2017. “Els alumnes sí que continuaran escrivint a mà de forma obligatòria, però aprendran a fer-ho amb lletra simplificada, separada, com la de la impremta”, confirma Minna Harmanen, responsable de l’Institut, a través de conversa telefònica. “A més, les escoles ensenyaran a escriure en un teclat des del primer curs de primària”, continua Harmanen. Els alumnes finlandesos comencen l’esco- la als set anys, no als tres com a Espanya.
Els responsables educatius del país consideren que els estudi- ants passen molt de temps aprenent la lletra lligada. Una cal·ligrafia que s’abandona al llarg del temps i que a més no veuen en- lloc més que a l’escola. Pràcticament tot el que llegeixen està escrit amb lletra d’impremta (o de pal). Com la d’aquest diari, per exemple, com la de qualsevol llibre, qualsevol anunci o qualsevol email. Així que tot aquest temps, asseguren, el poden invertir en altres qüestions. A la comprensió lectora o a la re- dacció, a aprendre a expressar idees en un text escrit.
La forma com es construeixi amb lletra de pal, cal·ligràfica o en ordina- dor– seria secundari, opinen. “Avui dia ensenyem els dos tipus d’escriptura, i realment allò de deixar la cal·ligrafia ha suposat un xoc per a part de la societat”, explica Pekka Tukonen, director de l’escola de Järvenpää –al sud de Finlàndia–, també en entrevista telefònica.
“Encara no tinc una opinió formada sobre com afectarà l’aprenentatge, si serà positiu o no, caldrà veure; al meu municipi crec que les escoles continuaran ensenyant cal·ligrafia”, assenyala Tukkonen, que va ser professor en un institut de Sant Cugat del Vallès durant els anys anys noranta. En tot cas, Finlàndia segueix la línia d’alguns organismes inter- nacionals. Les proves PISA, la macroavaluació de l’OCDE que mesura el coneixement dels alumnes de 15 anys al món, es fa- ran en format digital a partir d’ara. Els alumnes hauran de contestar les preguntes amb un ordinador, no escriuran a mà. En l’última edició, en la qual Finlàndia va tornar a coronar la llista de països europeus, ja es va inclou- re una part dels exercicis en for- mat digital.
“Finlàndia ha introduït un canvi totalment disruptiu”, considera Miquel Àngel Prats, coordinador del grau d’Educació Infantil a la facultat de Blanquerna URL i especialista en tecnologia i educació. “És normal que part dels seus professors posin reticències”, afegeix. Però Prats també entén el plantejament del Ministeri.
Canvi de paradigma:
Encès el debat sobre si l’escriptura tradicional ha quedat obsoleta L’important és que s’escrigui, no tant si es fa lletra cal·ligràfica o d’impremta, consideren els professors L’adaptació de l’escola als canvis socials des del primer curs. L’alumne aprendrà amb el teclat, i a mà amb caràcters simplificats un exercici en qüestió. Les escoles de Finlàndia deixaran d’ensenyar cal·ligrafia tradicional per passar al teclat i la lletra de pal.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com
EL UNIVERSO SE EXPANDE…
“¿De qué naturaleza es la satisfacción que aporta el saber?. Hay una escala de valores en el goce que aporta el saber. “[1]…
Per accedir al saber aquest procés ha de ser satisfactori, sinó ens produeix cap guany no cal realitzar l’esforç.
No hem d’oblidar que aquesta satisfacció és singular i sovint el mestre desconeix quan i com es produeix.
Aleshores a partir d’aquí una pregunta important pels professionals seria:
quines són les condicions en l’aprenentatge per a què pugui resultar satisfactori?.
GPS,Educació proposa un aprenentatge que permeti la construcció de sentit, i amb desig,
tant per l’alumne com pel mestre.
[1] Cordié. Los retrasados no existen. Ed : Nueva visión.
Síntesi de la conversa de pares i mares del 29.11.13
Converses de pares i mares a GPS, Educació.
Les manifestacions de les dificultats dins l’aprenentatge en l’època actual; desmotivació, TDAH, dislèxia….
Per aprendre cal que es donin una sèrie de condicions i cada alumne respondrà d’una manera singular a aquestes situacions. En aquestes condicions el vincle pedagògic és fonamental. Quina és la modalitat de vincle actualment?. Ens arriba un constant bombardeig de l’existència d’un alt malestar en el sistema educatiu. Els mestres desmotivats, o sense recursos, manca de formació del professorat…; els alumnes desmotivats, comportaments disconformes, hiperactivats, des regulats….
Per què? Quins són els factors? Com afecten els nostres fills? Què tenim nosaltres a fer, com a pares?
Les manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge són una resposta singular, però cal tenir en compte totes les condicions fonamentals perquè l’aprenentatge sigui possible, i així pensar propostes.
La conversa s’inicia amb una definició possible d’aprendre. L’aprenentatge l’entenem com el procés en què el subjecte identifica quelcom que se li presenta des de fora, com un contingut, una informació… Aquesta identificació és possible sempre i quan sigui útil per ell. D’aquí el subjecte extrau unes representacions que passarien a ser significades. En un segon moment es donaria una producció, una construcció que implica una modificació de la representació inicial.
S’apunta al fet de que es podria dir que l’aprenentatge és una operació innata a l’ésser humà, que els nens i nenes aprenen de forma natural. Sabem que l’aprenentatge és un fet cultural , i és important que la cultura no bloquegi el procés. Destacant que aquest procés ha de servir per poder donar sentit al món que ens envolta, comprendre l’entorn estrany i nou de manera individual i singular.
A la conversa es transmet també, la idea de què és important no bloquejar la curiositat per aprendre. En el moment actual, l’exigència per l’èxit, la importància de la rapidesa (en el menor temps possible, i passar a realitzar una altra activitat), l’homogeneïtzació (per a tots i totes, a efectes de la igualtat), la prevalença dels resultats; tot això, a vegades té l’efecte de bloqueig l’aprenentatge.
Ens vàrem preguntar per què?. Vàrem pensar que era fonamental tenir en compte els elements que es posen joc en el procés per aprendre. Una participant explica com a la seva filla de 7 anys li demanen uns resultats esperats en la lectura, com que no es donen les expectatives en el decurs d’un temps ha empitjorat fins al punt que ara no vol llegir res.
A la taula sorgeix la idea de què la Institució educativa ha fabricat un problema d’aprenentatge amb aquesta alumna. Diferents intervencions apunten a la necessitat de respectar el temps i la preparació de cada alumne/a.
S’explica com en el sistema Finlandès la introducció a la lectura té en compte el moment maduratiu dels infants i per això s’inicia a l’edat de 7 anys i no abans.
Els participants destaquem la importància del vincle entre qui ensenya i l’alumne, “depèn molt del mestre”. La importància de desitjar que aprengui, que faci, que conegui, que es satisfaci d’una nova incorporació. Un mestre que pot fer això pot transmetre el desig per la cultura. Sabem que si això no hi és, és molt difícil que l’alumne aprengui.
També es parla de la confiança. Que el mestre/a confiï en que sigui qui sigui l’alumne pot aprendre, és clau per què sigui possible aquest fet . Per què de vegades no confiem amb els alumnes? Es parla de la diferència entre algunes experiències desenvolupades en la primària on ja comencen a bloquejar-se coses i en l’ESO ja es fa imminent. Permetre el joc dirigit, la creació.
Un altre element del què vam parlar va ser el temps. Donar el temps necessari i saber que quasi mai és el mateix per tothom. Certament hi ha límits, l’entorn escolar no pot atendre la singularitat totalment, però tenir-ho en compte ja té efectes. També es va parlar de la importància d’ experimentar plaer en el procés d’aprenentatge. Ha de ser gratificant. Si és útil i té valor, se’ns dubte serà satisfactori, perquè tindrà sentit. Algunes mares apunten a com els pares estem preocupats per l’èxit social del nostres fills, ens preocupa que quedin d’alguna manera exclosos i per això sovint no podem esperar.
És important també que l’espai sigui estètic, sigui acollidor, que transmeti la importància d’allò que es duu a terme allí. La nostra societat té cura més d’un centre comercial que d’una escola, tots podem imaginar els barracons escolars, però “ens podem imaginar els barracons Corte Inglés?”.
Hi ha altres elements que van sorgir, el fracàs, l’equivocació, l’error. Poder acceptar i manegar-se amb l’error en el treball, això permet treballar, aprendre. Experimentar i equivocar-se, és clau per poder aprendre de les errades que un fa.
En aquest sentit vàrem parlar de la riquesa de la utilització de diferents metodologies com a recursos per afavorir i potenciar l’aprenentatge. Però no podem confondre la riquesa d’un recurs amb el fet fonamental de què cal aprendre.
Sorgeix aleshores el tema del sistema educatiu com a fonamental, el professor ha de conèixer les operacions d’aprendre, saber tractar pedagògicament els alumnes. Aleshores es considera clau la formació del professorat. Es parla de l’experiència a Holanda on els professors han d’obtenir la capacitació pedagògica , no només cal saber de l’assignatura si no és necessari conèixer les operacions i condicions singulars del procés pedagògic. També es va parlar de la formació a Finlàndia.
Per finalitzar es va apuntar la importància de l’àmbit familiar i de com s’estableix un diàleg entre l’escola i la família? Aquest tema pot ser una nova conversa.
Si no es donen tots aquests elements a l’escola i a casa , és molt difícil que l’alumne pugui fer el seu recorregut en l’aprenentatge. Com a resposta cada alumne de manera singular ens diu que NO….. ; així ens dirà que alguna cosa en la situació per aprendre no va.
Això són les manifestacions que alguna cosa no funciona, no va. Manifestacions de les dificultats per establir i donar-se una bona situació d’aprenentatge. Tots els elements que hem anomenat estan implicats i per tant s’han de treballar conjuntament.
GPS, Educació aborda les dificultats per aprendre des d’ aquest enfocament, no és un alumne amb dèficit sinò una situació que cal abordar .
Rosa Antolín i Pilar Verdeguer
Recull de la conversa del passat 25 d’octubre
CONVERSA DE PARES I MARES SOBRE L’APRENENTATGE
Què varem parlar divendres 25 d’octubre?
Recull d’algunes de les paraules que van circular en la conversa envers l’aprenentatge.
Tal com s’indicava en la proposta de la trobada un dels objectius era poder parlar del què enteníem per aprenentatge i reflexionar sobre els resultats escolars dels nostres fills.
Partíem d’una possible definició standar d’aprendre: com a procés d’adquisició en relació a diferents capacitats, coneixements, habilitats,
o conductes que sorgeixen com a resultat de l’estudi, l’experiència, el raonament, la instrucció i l’observació.
Un aconteixement dirigit a poder donar-se la transmissió de quelcom que implica una nova subjetivació del món.
És a dir que l’alumne, nen, fill pugui adquirir una nova construcció de sentit d’allò (la realitat) que l’envolta.
Poder pensar estar íntimament relacionat en pensar-se. Què allò que li feia pregunta,pugui prendre un sentit que clarifiqui alguns dels interrogants que porta l’alumne.
Aquesta realitat venia rotundament marcada per un detonant “l’interès” , i era en aquest punt on els interrogants marcaven el ritme de la conversa.
Varem parlar de que per poder aprendre sí o sí era necessari que allò a adquirir tingués un valor, un interès per aquell que ho ha d’incorporar. Allò que en diuen està motivat. Aleshores ens vam preguntar:
Es construeix l’interès envers quelcom que s’ha d’aprendre?
Es localitza? ,- més aviat es desperta.
Tot i que generalment no sempre “saps el què vols”.
Per tant, en quines condicions es dóna aquest despertar?, què és el que permet un desig obert en relació a la diversitat de qüestions per aprendre.
Algunes condicions que s’haurien de donar per què es pugui produir una situació d’aprenentatge són:
-El límit: per poder està interesat en quelcom, això en si mateix ha d’estar sostingut per uns límits.
Què és i què no és, on és dona, quan , per qui , per què… tot això delimita allò a fer amb sentit, sinó està limitat no pot donar-se el sentit.
El límit permet emergir l’interès, la recerca de sentit nou. Com els adults transmetem aquest sentit del que ens envolta, com el delimitem?
-L’elecció: és important parlar de la tria en la situació d’aprenentatge, és quan el jove, la jove, el nen ,l’infant, (es pressuposa com a subjecte responsable de la seva actuació,també podem dir de la seva elecció),
per tant que tingui l’oportunitat d’ elecció es tractaria de facilitar les situacions problema que permetin una relació nova amb alguna cosa.
Que aquesta elecció: suposi la responsabilitat, l’execusió real de l’acte en concret i que allò per aprendre sigui assumible. Podem dir que l’aprenentatge és un acte d’elecció.
En quines condicions es dóna l’elecció:
– Per tal de que es doni aquesta situació d’aprenentatge cal posar límits, donar paràmetres d’execució que ordenin allò a aprendre, a resoldre, a solucionar, etc.
– Que la situació aprenentatge no sigui una situació d’iguals, cal sostenir l’autoritat que dóna indicacions oportunes per un procés òptim.
– Fonamental el desig del transmissor en allò que transmet. Part de l’interès de l’infant ve marcat pel desig (el professor, el pare, la mare, etc).
– Cal parlar de lloc a ocupar, l’alumne té un lloc a ocupar i l’aprenentatge l’obrirà l’oportunitat d’altres llocs, per tant pressuposa la tria d’aquests llocs possibles.
– Aquests llocs possibles suposen una separació, en la primera infància nadó i mare ja pateixen una situació d’aquest tipus, en l’adolescència es torna a jugar aquesta separació.
Aprendre com a procés de sentit del món que habitem, aprendre com a nova construcció de vida i per tant facilitadora de nous llocs a habitar de manera saludable i de qualitat. Aprendre com un procés íntim d’elecció.
Gràcies a tothom!!
GPS.Educació 