Mes: febrer 2014

GPS,Educació.PROPER DIVENDRES 7 DE MARÇ: CONVERSA AMB PARES I MARES

Posted on Updated on

3.mafalda-adultos-y-cambiar-el-mundo

 

 

GPS, Educació,

Us convida a la propera Conversa amb pares i mares. Un espai de comunicació on poder intercanviar opinions, necessitats, interessos,   preguntes, dubtes….un espai experiencial i de conversa en relació al tema d’interès que ens ocupa. 

Hi ha moments claus, alhora de la tria per l’elecció de futur professional:
1. En el darrer cicle de l’ESO, en 3er i 4art, que és quan cal fer una decantació d’assignatures que varien el currículum vitae que s’ha seguit fins aleshores.
Aquesta situació és generalment molt estressant tant per als alumnes com per als pares perquè en certa manera un ha de pronunciar-se en allò que més l’interessa.
2. La tria de l’especialitat en Batxillerat o Cicle Formatiu, on la pressió social juga un paper fonamental.
És important saber el què m’agrada però és molt complexa. Sovint hem d’ajudar als fills i filles a identificar allò què els motiva més, allò amb què s’identifiquen, allò que els atrau, que els dóna sentit…
Els professionals de l’orientació sabem que el sumatori de moltes eleccions vitals van construint un procés que ens ajuda per poder identificar allò que és del nostre interès com elecció professional de futur.

Ajudar a construir una elecció conscient és una bona proposta. Per altra part cal saber que una elecció mai és per sempre.

Divendres a les 19:30h. C/Or, 31

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
Anuncis

GPS, EDUCACIÓ I L’hora lliure et convida a reflexionar: Davant l’elecció de l’escola.

Posted on

   Davant l’elecció de l’escola dels nostres fills valorem sempre elements, uns són prioritaris i d’altres no tant.

1.HORA LLIUREFOTO NENSovint compartim les nostres inquietuds en l’entorn més pròxim i sovint s’obren encara més dubtes:   la nostra pròpia experiència, els professors, l’estil pedagògic, la situació, el transport, el meu fill/a……

És per això que L’hora Lliure et convida a conversar, compartir interrogants i reflexions.

Amb aquest motiu:

GPS, Educació ens acompanyarà a poder contrastar i a extraure entre tots els assistents alguns punts que ens orientin.

GPS Educació és un Servei d’Orientació i d’acompanyament Pedagògic que promou accions educatives en el seu treball amb les persones.

Podeu trobar més informació de GPS Educació a https://gpseducacio.com/

La xerrada-col•loqui tindrà lloc el proper dijous 27 de febrer, a les 19:30h a L’hora Lliure.

L’hora liure:
C/MILÀ I FONTANALS 50, BAIXOS
08012 BARCELONA (GRÀCIA)L’accés a la xerrada és gratuït per a tothom.

Us esperem!

DEVOLUCIÓ D’UN TREBALL: conversa de pares i mares de GPS,Educació

Posted on

imatge preguntesResum del què es va compartir a la conversa de pares i mares de GPS,Educació del 7 de febrer 2014
Adolescències… la necessitat d’un temps, un espai per construir un sentit nou.

Ens fèiem dues preguntes; A què remet el malestar dels adolescents?. Quins adults convenen per acompanyar en aquest trànsit?
Escoltar un fragment d’una conferència del pedagog Jorge Larrosa va ser el detonant d’inici.
 Jorge Larrosa ens parla de l’experiència com la base perquè es pugui produir l’aprenentatge; el seu procés ens transforma vivint-te’l. No hi ha altre forma d’aprendre   que no sigui a través de la mateixa experiència i aquest trànsit és incert, pot passar el què no està previst que passi. En aquesta vivència sempre hi ha el temor del perill.

Els reunits en la conversa vàrem dir la nostra. Es tractava de compartir allò de l’educació envers els nostres fills que ens preocupa, que ens fa pregunta, d’allò que no estem segurs o segures de fer, entendre, “fer-ho bé”… .
L’aprenentatge com un repte de donar sentit a la vida, d’allò que en la família s’intenta transmetre però que no sempre té els resultats esperats.

Larrosa ens explica com el “per” d’experiència ve del verb “periri” que indica perill. És aquest perill del qual els pares i mares intentem protegir al jove que s’inicia en la vida sabent que alhora és en la pròpia singular “experienciació” el que ens transforma, ens forma, ens conforma..

Què va sorgir?:
– Com recordem haver dit els nostres pares que nosaltres havíem d’experimentar la nostra vida.
– De com sentim que realment no sabem que els hi passa els nostres fills adolescents, no ho podem saber.
– Com la mateixa fragilitat ve de part dels pares, de les mares i del mateix subjecte adolescent que lluita per confrontar-se amb el seu propi fer de vida.
– Què és allò que volem explicar als fills i filles i resulta complicat de transmetre ja que des del dogmatisme provoca un sa rebuig per part del jove?
– De com cal dissimular i mirar a un altre costat quan sabem que hi ha un obstacle i que cal viure’l per la mateixa persona.
– Quan davant de les indicacions envers els estudis, els amics, les primeres sortides de nit, fumar,veure ,etc. cadascú s’aproxima com pot i ho sosté com pot.
– El mateix cos canvia i per tant la mirada de l’altre també canvia, això provoca un no reconeixement. Cercar la identitat mateixa, la de les adolescències porta un patiment implícit.
– Com els pares patim per poder acompanyar fins que siguin adults, després el nostre ja no és tan important.

Què es pot indicar:
– Que es tractaria d’acompanyar als fills i filles sabent que és complexa, que explicar-ho tot és un impossible i sempre queden enigmes sense resoldre…. per sort.
– Que ser autònom implica haver de renunciar a donar totes les respostes, donar massa protecció, i posar el camí planer.
– Les respostes reals d’aprenentatge són producte de la mateixa construcció de l’experiència, però aquesta té a veure amb la història viscuda a casa.
– De com transmetre els nostres fills un estil de vida els orienta.
– Que fer-se responsable passa per donar respostes adequades a moments determinats però sobretot posar el desig per a què el jove pugui sentir-se partícip d’aquestes situacions, no donar tot per obvi.
Els límits són necessaris per crear uns paràmetres on el jove pugui construir el seu sentit de realitat, una realitat de coneixement.
– La transmissió dels valors , de la llei de cada casa, de cada família, fa senyal, encara que els resultats esperats d’aquesta transmissió no la percebem immediatament.
– És la repetició que instaura, tot i que sempre és un misteri allò que el fill o filla pren de l’estil de vida de cada cercle domèstic. Cal confiar i des de la distància supervisar, observar, mirar, escoltar, dialogar… acompanyar.