acompanyament

GPS,Educació parla de les adolescències. Una possible oferta per ells i elles.

Posted on Updated on

 

Fa una setmana sortia a la Vanguàrdia un article amb el titular: La solitud porta més adolescents a plantejar-se llevar-se  la vida.

Aquest llevar-se la vida no és més que l’acte del suïcidi. En la notícia es parlava sobre certes conductes de risc dels adolescents, com són les autolesions, s’apuntava,  que aquestes  no significaven cridar l’atenció. Aïllar-se a l’habitació i no voler relacionar-se amb els pares i mares  significava alguna cosa més, els adolescents no passen de tot, és un mite, aquesta idea es remarca com a important.

lo quePerò què hi ha doncs darrere d’aquestes conductes?: Es deia que els joves i les joves necessiten afecte i protecció, que no els deixem sols. Per tant, què significa aquesta solitud,  què es plantejava en el titular?, aquest llevar-se la vida com un acte de finitud?. Si agafem la paraula “acte”, com a significant, hem de pensar com aquesta seria  una acció sense elecció.  En l’acte que es planteja en l’article seria  com la  darrera acció que determina una situació, ja que significaria la mort. És a dir, aquesta seria  una acció sense  uns efectes determinats, dels quals  el subjecte es podria fer càrrec.  

Si pensem l‘ acte com a una acció amb conseqüències determinants,  què passa amb llevar-se la vida?, el que si o si ens porta és a un final, on no hi ha més  elecció possible, on ja no pot haver  cap moviment de tria.

monet_catedral_web

Des de GPS, Educació volem destacar que aquest acte estaria precedit de molts d’altres.

GPS, Educació senyala com és que actualment aquestes situacions sense elecció es plantegen contínuament, si no estudies tal cosa… No hi ha futur, si no fas anglès, no hi ha futur,  si no fas un màster… no hi ha  futur,.. Si no fas pràctiques .. no hi ha futur.

Plantegem així,  en com els adults som responsables d’acompanyar a les joves i els joves en el seu recorregut de vida per cercar cadascú un sentit en el seu camí. Cal que els adults indiquin que hi ha moltes formes de poder fer-se càrrec d’una sortida laboral formativa, que hi ha elecció sempre. En què les modalitats d’estudi ara més que mai són obertes a una àmplia oferta.

No és estrany que la solitud a la qual fa referència l’article ofegui a qualsevol individu d’aquesta època, on viure o sobreviure, tot i que estem rodejats de multitud de conforts, sembla que sigui una fita o proesa titànica.

La solitud va implícita a l’ésser viu, però a diferència dels animals podem viure en comunitat i transmetre generacions a generacions el patrimoni que ens fa més humans, la cultura. El llenguatge, i totes les formes simbòliques són una fórmula de sublimar certs malestars  en el fet mateix de viure. El reconeixement de cadascú amb la seva particularitat i la seva elecció és la defensa primera pel reconeixement de cada subjecte en la construcció del seu camí.

Des de GPS, Educació proposem l’oferta de defensar la producció del fet simbòlic de tot ésser humà, les modalitats de producció cultural, són una forma de canalitzar,  de manifestar el més profund dels subjectes: escriure, pintar, cantar, ballar, etc. No hi ha cap manera millor que d’altra i les categoritzacions, els resultats necessaris en el context actual, allò que desitgem com a pares no pot suposar el no respecte a què cadascú construeixi la seva manera el seu sentit. Seria poder transmetre que estem sols , però  senyalar modalitats diferents d’estar sols.

De què es tracta? Pensem poder  aproximar als joves i les joves la possibilitat de ser humans, ho podem fer de manera senzilla, sense imperatius, ni competicions, no es tracta d’ estar en cap lliga per ser el millor i competir, només cal fer, produir i elaborar, allò que cadascú desitgi, només pel fet mateix de viure.

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS,Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona

C/Cervantes, 16. Local esq.
Sant Pere de Ribes 08810

Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com

Anuncis

GPS,Educació comparteix el taller sobre Adolescències, un temps per construir un sentit nou.

Posted on

ADOLESCÈNCIES

GPS, EDUCACIÓ COMPARTEIX LES REFLEXIONS ENTRE PARES I MARES SOBRE EL TALLER DE L’ADOLESCÈNCIA.

«LO ESENCIAL ES INVISIBLE A LOS OJOS»

L’adolescència és una invenció social. La pubertat és una realitat en tant que és una transformació fisiològica. Aquesta provoca efectes en la sexualitat i el desenvolupament de la sexualitat orientada al partenaire sexual… tindrà efectes en cada subjecte d’una manera particular.

principitoCadascú haurà de respondre de la seva particular forma de relació amb l’altre “partenaire” sexual. Això és un descobriment que no està programat…. No es pot controlar, no està escrit…. Per cadascú serà la seva pròpia construcció. Aquesta transició produeix un cert malestar i la necessitat de cercar una resposta particular. En aquest camí els adolescents proven respostes: amb el que ja coneixen: l’oralitat, fumar, beure; amb la identificació a la imatge: la cerca entre iguals, el grup, la moda, la marca ( propostes d’època);   però també amb altres propostes més mediatitzades i articulades: la cultura, la música, escriure un diari, practicar un esport. Propostes per poder construir la identitat de l’adult. Els pares hem de suportar-ho, ja que per fer-ho s’hauran de separar de la identitat de l’ infant. Això suposa en la majoria dels casos un rebuig al fet que ve del pare i la mare. Quant més ens costi consentir això,  més forçament haurà de fer el nostre fill/a. És un temps de reconstrucció  de la identitat, articulant el seu projecte de vida. Com travessar un moment de sense sentit vers el seu propi desig amb la gran fragilitat que això comporta, i alhora anar ocupant llocs socials que li permetin sostenir-se. És tractarà d’una construcció singular.

Alguns punts que ens orienten:

  • Quan parlem de les adolescències i no l’adolescència permet respectar el fet singular dels fills i filles, cada jove és en la seva particularitat un individu.
  • Cal pensar que en cada jove es jugarà d’una manera particular la seva identificació. En el plural del grup, però es fa complicat el fet de poder habilitar totes modalitats.
  • Ells desitgen ser reconeguts pel grup d’iguals. 
  • La funció paterna com un fet educador tracta d’una funció encarnada per qualsevol referent de la família, tractaria de transmetre el límit, la llei d’una forma particular en cada família.
  • Cal posar límits, acompanyant els fills/filles en el procés de compromís envers els efectes dels actes i decisions que prenen ells mateixos.
  • Cal poder orientar-nos en les indicacions que oferim tenint en compte que el fet saludable sempre pot ser una bona oferta.
  • És important haver ofert i oferir sempre alternatives de lleure que siguin saludables, i confiar que l’autonomia i la responsabilitat dels fills/ filles es posarà en joc a l’hora de què hagin de prendre posició davant les situacions de cert risc.
  • Transmetre que si bé sovint no tenim el saber del què ens passa, la ignorància i el rebuig a la pregunta és poc útil. Cla transmetre un fer amb allò que no sabem, una proposta ètica i moral.
  • Cal tenir en compte que els adolescents necessiten trobar en un altre adult un lloc des d’on mirar-se que impliqui un cert ideal que els separi de situacions de menys preu o poc valor. Com els pares podem sostenir aquest lloc.

LES PARAULES QUE ES VAN IDENTIFICAR  COM A CLAUS

adolescències 2015-02-28 15.21.51Acompanyament: al fet  que el nostre fill  es comporti d’una forma que ens és desconeguda,  malgrat que a vegades és quelcom insuportable, la seva tria de gaudi, amb els objectes, amb la relació amb els altres…, amb l’altre. Com suportar les seves provatures? …. Donat temps …. per construir… i pensar què potser es farà mal… una mica…. potser no gaire… Suportar-ho com a pares li dóna la possibilitat  de viure-ho i sentir que te un lloc en l’entorn  familiar malgrat no és el mateix.  

Seriosament: oferir un lloc on reconeixes, així…. Necessito plorar, Necessito estar sol, necessito buscar, necessito deixar-te…. Necessito lluitar… Necessito rebutjar-te, qüestionar-te…. no veure’t. Un Altre que s’ha fet petit…. però continua suportant l’envestida del fill. Ens recordem quan era no vull anar a dormir, …no vull fer els deures…. Ara és no saber el  què vull i tu tampoc,  deixe’m!, no serveixes per respondre’m!, ets un frau! 

Tranquil.litat: només cal desitjar pels meus  fills i filles l’experimentació de la vida… aprendre, triar, estimar, compartir, descobrir…. Un altre adult que viu. Transmissió del desig com a ètica de vida. Funció materna, sostenir el desig d’amor. Funció paterna. Funció dels límits, tranmetre la norma.

Confiança: és el moment de fer la separació,  és el moment de pèrdua de sentit pels nostres fills i filles,  tot allò que era d’una manera deixa de ser, però també per nosaltres com a pares. Sovint diem:  és un estrany/a, ha estat una sorpresa… apareix un ésser nou i ens hem de separar de la idea que nosaltres teníem del nostre fill/a. Idea… perquè en el fons quan vam descobrir que era una persona, separada, independent, que manava en el seu propi gaudi i desig?

Canvi: acollir amb amor, al final l’amor és la millor aposta, però com tot amor esta condicionada  al fet què  un vol,al fet que  un esta disposat, a què un guanya…. Podríem dir que es tractaria de la transmissió d’unes coordenades d’amor. L’amor ens permet reconèixer a l’altre, donar-li un lloc especial, esperar-lo, no dominar-lo, no controlar-lo, perdre’l, deixar.

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS,Educació

Assessorament Pedagògic

TALLER DE PARES I MARES: UNES PARAULES SOBRE L’ELECCIÓ EN LES ADOLESCÈNCIES

Posted on

TALLER SOBRE L’ELECCIÓ: UNA ELECCIÓ COM UN ACTE NOU I I SALVATGE.

GPS, Educació i Quines paraules compartim?

Elección

 

Creure: els nostres fills estan molt pressionats pel futur en el què els hi costa creure. Ens podem preguntar si confiar en el futur no és en primer lloc una responsabilitat dels adults. No saber o preguntar-se sobre el seu futur, és d’allò més lògic, de fet és més difícil saber perfectament el què volem o ens interessa.

Confiança: és fonamental escoltar i confiar en allò que expliquen. És imprescindible prendre’s seriosament les seves paraules. No associar el canvi a l’error. Si s’equivoquen, aprenen.

Seguretat: transmetre aquesta implica saber que una elecció és un acte en un punt incert, no tenim la certesa total, ja que és una situació nova. La seguretat d’estar al costat sostenint la incertesa.

Acompanyament: és important poder acompanyar els nostres fills perquè puguin anar-se descobrint a través de les seves pròpies eleccions, més enllà del que considerem millor o pitjor.

Tranquil·litat: tenir en compte que els nostres fills són més flexibles que nosaltres, tenen una visió oberta i global i molta més informació. Des de l’escola se’ls hi transmet molta informació perquè puguin orientar-se vers el seu futur.

Els pares hem de suportar no saber, cal saber que no sabem tot sobre els nostres fills…


Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com