Professionals
GPS, Educació inicia els tallers sobre l’Elecció de Futur
GPS, Educació inicia tallers sobre l’elecció de futur a l’escola Joan XXIII de Bellvitge.
S’apropa la situació d’haver de decidir què fer en un futur, molts estudiants de l’ESO i de Batxillerat s’enfrontan a un moment d’incertesa.
Davant aquest moment de moltes preguntes, cal un acompanyament acurat per part de l’adult. Estar atent i poder donar algunes indicacions no ha de suposar pressions ni desenganys.
Estar al costat dels adolescents en un moment de triar, ha d’animar a cercar oportunitats, obrir interrrogants, esperar com el jove i la jove fa amb els seus projectes personals. Observar des de la distància, però amb la total confiança de que deixar fer, suposa deixar ser, respectar i estimar cada passa d’entusiasme per cercar una sortida que mira al futur per construir.
GPS, Educació reflexiona sobre l’elecció de futur.
GPS, Educació i l’orientació vocacional amb els adolescents, comenta l’article de José Ramón Ubieto de la Vanguardia del 5 de febrer del 2017.
¿Estamos obligados a ser felices?
Des de GPS, Educació desenvolupa acompanyaments envers l’elecció de futur amb adolescents i joves. Sempre realitzem un treball previ amb els pares. Davant la pregunta: què espereu del vostre fill o filla?, sovint la resposta és que sigui feliç.
Aquesta resposta tan freqüent, i la lectura de l’ article de J. Ramón Ubieto sobre que suposa aconseguir la felicitat en aquesta època, obre punts de reflexió importants envers l’elecció de futur.
Al parlar de la felicitat com un punt de l’agenda dins de la política, ser més feliços si consumim més, de desitjar el que l’altre posseeix, de gaudir amb excés…. Fa pensar que és complexa poder triar simplement allò que m’agrada.
Els pares i mares amb la seva resposta, segurament volen transmetre que els seus progenitors estiguin bé, que puguin desenvolupar un treball que els hi agradi, que es facin autònoms, que estiguin satisfets amb la formació triada, que puguin viure sense pensar massa a cobrir necessitats bàsiques, a la fi ser i tenir un lloc en la societat. Viure en comunitat i poder pensar que el dia a dia d’una vida tingui sentit. Que difícil i quin repte tan complex d’assolir sense pagar un preu molt alt.
Això no és igual al fet que els nostres fills no els hi falti res. Sempre els hi faltarà alguna cosa, l’important és saber anar renunciant el prescindible per ells.
El control i submissió davant d’allò que ens governa, sembla camuflar-se en l’ entorn més proper. Els estudis i la tria de formació, haurien d’anar per un altre camí, descobrir el què m’agrada i d’això fer una producció (treball) per viure, no es valora a partir del cost del grau, o del cost del màster. Donant així lloc al desig.
Seria també, de l’orde d’investigar què és allò que imagino, on penso que podria treballar, què m’agradaria aprendre?. Ponderar les formacions pel cost econòmic, o per guanyar més o menys diners per consumir, descriu una felicitat molt simple. Això pot ser una trampa, com ens diu J.R. Ubieto. Considerar “ser feliç com un dret públic” ens deixa a tots en un estat de molta fragilitat davant la tria de futur, sempre estarem en precari.
Localitzar quins elements són importants per un mateix en la situació de prendre una elecció de futur, no hauria d’estar condicionada per quelcom que es pugui comprar. Aquest fet deixa una mirada cap el futur poc atractiu, sense massa desig per arrencar una vida tot sol, i que a més a més d’ésser autònom, s’hagi de gaudir amb tota “plenitud”. L’autonomia i respondre d’un mateix i dels seus actes és un principi de la llibertat.
GPS, Educació vol recordar la figura excepcional de Zygmunt Bauman.
Bauman ens va aportar idees que ens poden orientar als educadors, professors, pares i mares …, davant els episodis que apareixen sovint a la premsa sobre certes actuacions dels adolescents. Idees per pensar el seu malestar, certa inquietud que es manifesta en: baix rendiment escolar, desordres en el seus comportaments, certa violència, dèficits d’atenció, en comportaments obsessius, atrapats o seduïts per addiccions, amb tendència a l’aïllament o a l’ accés d’exhibició … .
Pensem que l’adolescència és un despertar, on l’emergeix una nova consciència que exigeix una situació de tria envers el futur. Tria nova a fer amb unes coordenades noves. Per tant la provatura i l’error són indispensables com oportunitat d’aprenentatge en l’elecció.
“Hoy, las ansiedades de los jóvenes y sus consecuentes sentimientos de inquietud e impaciencia, así como la urgencia por minimizar los riesgos, emanan por un lado de la aparente abundancia de opciones, y por otro del temor a hacer una mala elección, o al menos a no hacer “la mejor disponible “; en otras palabras, del horror a pasar por alto una oportunidad maravillosa cuando hay tiempo (fugaz) para aprovecharla. “
El retorno del péndulo. Zigmunt Bauman i Gustavo Dessal. Ed: Fondo de cultura económica de España. 2014
Amb aquesta cita de Bauman, una entre d’altres, ja que sempre amb tanta lucidesa i saviesa va saber transmetre i descriure una època, l’actual, on el temps sembla aparentment haver guanyat la partida (temps líquid, modernitat líquida, identitat líquida, amor líquid…). Volem convocar els adults que estan actualment desenvolupant la funció d’acompanyar alguns adolescents en el seu projecte de vida, de futur.
Volem reivindicar com a saber professional la importància de no orientar la nostra intervenció en el fet de que trobin una resposta prioritàriament. Allò clau és respectar els seus trànsits, les errades, les seves aproximacions al món de l’adult. Acompanyar-los respectant aquesta experimentació desorientada, on en cada moviment hi ha un opció de sortida particular.
Bauman parla d’un moment d’època on el temps ràpid i fugaç pot ser una oportunitat, però també una manera de pressionar l’elecció.
En el fragment que GPS, Educació tria, mostra una magnífica descripció d’allò que l’ excés d’oferta, d’ alternatives i l’imperatiu de resposta, també poden ser un ingredient que complica el fet de triar.
Poder reflexionar amb aquest text, entre professionals de l’educació, de l’orientació, i amb els mateixos pares i mares que viuen el moment d’acompanyar un o una adolescent.
Apuntar a fer una crida de respecte, de poder suportar la incomoditat de transitar per perdre’s i retrobar-se, d’acompanyar en el fet d’equivocar-se, com part fonamental de l’aprenentatge.
Què si no fem els adults més que proves constants, però coneixent cada cop més, les nostres condicions d’elecció?.
Els adolescents han de triar en el mateix moment que adverteixen i construeixen les seves condicions d’elecció.
A la fi, respectar el fet mateix de transitar, de poder “ser” en la desorientació.
GPS, Educació convida a la reflexió educativa mitjançant la pel.lícula SER Y TENER.
GPS, Educació, donada la panoràmica actual envers la mobilització que realitzen les escoles innovadores, proposa un film que pot obrir alguns elements fonamentals per l’abordatge de l’aprenentatge.una
És en aquest moment històric on realment és urgent localitza l’essència de l’aprenentatge, posar la mirada en allò que una generació. transmet a una altra. És veritat que la tecnologia ens convoca a re formular noves formes de metodologia, però és fonamental no oblidar de què es tracta en l’APRENENTATGE .
En la pel·lícula la funció del mestre és clau per poder acompanyar a l’apertura d’un món que és nou pel nouvingut. Quan pensem en els continguts per aprendre cal pensar en un Altre responsable que els presenta. Ser i tenir mostra amb molta delicadesa els elements fonamentals que intervenen en l’acte educatiu: un temps d’espera, un espai, l’escolta, el contingut d’aprenentatge, l’interès envers aquest contingut, la relació amb el mestre (tutor, educador, pedagog, etc.)
Molt recomanable estar orientats a l’hora d’abordar noves metodologies, didàctiques, currículums, objectius etc.
Aquest film pot donar moltes pistes sobre quin es l’objectiu d’aprendre i quins son els elements claus per poder produir-se. .
Pilar Verdeguer i Rosa AntolínGPS,Educació realitza TALLERS PER A L’ ELECCIÓ DE FUTUR Suport en l’elecció de futur.
TALLER ELECCIÓ DE FUTUR Suport en l’elecció de futur.
Per alumnes de:
Aquesta proposta està pensada per treballar amb grups de joves de 11 a 18 anys. 3 r i 4art d’ESO, Cicles Formatius i Batxillerat, moment en que l’aprenentatge per la pressa de decisions és fonamental.
Objectiu general:
L’objectiu és treballar amb al jove en relació a l’elecció de futur.
Objectius específics:
Aproximar a la identificació dels elements claus en la presa de decisions per a cada persona participant
Aproximar a la identificació dels valors i ideals d’època per part dels alumnes participants.
Conèixer la informació clau sobre itineraris formatius i/o laborals i com accedir-hi.
Que cada alumne pugui auto-conèixer les seves habilitats envers una situació concreta.
Construir una Metodologia:
L’essència d’aquest format és la participació de tots els integrants del grup, cadascú és protagonista del seu procés, una activitat grupal permet compartir altres experiències.
La mateixa participació permet un aprenentatge, activar-se en l’escolta i implicar-se amb la resta dels companys. Aquesta metodologia facilita la vivència, l’experiència i la producció. Partim d’un coneixement, el de les experiències singulars i creences de cada participant. Es facilita la circulació del saber mitjançant la implicació de cadascú facilitada pel responsable del taller, s’intercanvien experiències i reflexions que permeten aproximar-se a la realitat i interrogar-se. I finalment s’elabora una nova producció. Elaborant un dossier cada alumne del recorregut de les 4 sessions. apa particular” d’itinerari d’elecció envers les severs sortides formatives/laborals.
FER DEURES MILLORA ELS RESULTATS ACADÈMICS?
GPS Educació reflexiona sobre els deures.
Fa una setmana sortia a La Vanguardia que Espanya és “un dels països on els alumnes de 15 anys assumeixen diàriament un pes extraescolar excessiu. En aquest país el temps mitjà que es dedica a tasques a casa és de 6,5 hores a la setmana, per davant les quatre que recomana l’OCDE.“
L’article fa una reflexió sobre el tractament de fer deures i els seus resultats. Si el que es persegueix són la millora dels resultats, l’augment d’hores de treball a casa, no sempre garanteix l’èxit escolar. . Aleshores de què tracta?… Què és fonamental per aprendre?…
Des de GPS, Educació llancem alguns punts de reflexió:
De l’article es pot extraure la idea de l’aprenentatge com una acció productiva. Entendre l’aprenentatge només en termes de resultats estandarditzats, és una distorsió de la dimensió de l’aprenentatge. En l’època actual, s’ha d’estar advertit del predomini de l’objectiu econòmic en tots els àmbits humans. És la nostra responsabilitat com educadors, mestres, professors, pares, mares defendre les condicions necessàries per a l’aprenentatge i no pensar-les ni mesurar-les en termes de mercat.
No és tant la quantitat d’hores dedicades a fer feina escolar, ni entendre els deures com una tasca imperativa, sinó com des de casa els pares i mares tractem l’activitat mateixa.
Fer deures com una activitat que permet: compartir, treballar el significat d’elaborar quelcom, conèixer, incorporar un contingut, pensar en com aplicar-lo, pensar en preguntes, pensar propostes diferenciades… aquest procés és aprendre.
Compartir un espai així en l’àmbit familiar permet un vincle entre pares i fills sens dubte enriquidor. Però quin és el contingut d’aquest vincle? No és la realització dels deures. Es tractaria d’acompanyar els nostres fills i filles per tal de què puguin assumir tasques i conquerir autonomia. Aquesta utilització dels deures des de casa permet una funció parental.
Pot ser un tema de conversa, una pràctica per assolir continguts, un espai d’entrenament per mirar de resoldre dubtes, una fórmula de mesurar la inversió de temps i de treball que els fills van regulant. Com un es posiciona davant les obligacions, com pot triar i decidir què fa abans i després, com inclús pot decidir no fer la feina i després donar explicacions. Com pots trobar un espai on la màgia d’estar sol i pensat pot ser una inversió interessant de gaudir del domini de la informació.
GPS.Educació 