FUTUR
GPS, Educació reflexiona sobre l’elecció de futur.
GPS, Educació i l’orientació vocacional amb els adolescents, comenta l’article de José Ramón Ubieto de la Vanguardia del 5 de febrer del 2017.
¿Estamos obligados a ser felices?
Des de GPS, Educació desenvolupa acompanyaments envers l’elecció de futur amb adolescents i joves. Sempre realitzem un treball previ amb els pares. Davant la pregunta: què espereu del vostre fill o filla?, sovint la resposta és que sigui feliç.
Aquesta resposta tan freqüent, i la lectura de l’ article de J. Ramón Ubieto sobre que suposa aconseguir la felicitat en aquesta època, obre punts de reflexió importants envers l’elecció de futur.
Al parlar de la felicitat com un punt de l’agenda dins de la política, ser més feliços si consumim més, de desitjar el que l’altre posseeix, de gaudir amb excés…. Fa pensar que és complexa poder triar simplement allò que m’agrada.
Els pares i mares amb la seva resposta, segurament volen transmetre que els seus progenitors estiguin bé, que puguin desenvolupar un treball que els hi agradi, que es facin autònoms, que estiguin satisfets amb la formació triada, que puguin viure sense pensar massa a cobrir necessitats bàsiques, a la fi ser i tenir un lloc en la societat. Viure en comunitat i poder pensar que el dia a dia d’una vida tingui sentit. Que difícil i quin repte tan complex d’assolir sense pagar un preu molt alt.
Això no és igual al fet que els nostres fills no els hi falti res. Sempre els hi faltarà alguna cosa, l’important és saber anar renunciant el prescindible per ells.
El control i submissió davant d’allò que ens governa, sembla camuflar-se en l’ entorn més proper. Els estudis i la tria de formació, haurien d’anar per un altre camí, descobrir el què m’agrada i d’això fer una producció (treball) per viure, no es valora a partir del cost del grau, o del cost del màster. Donant així lloc al desig.
Seria també, de l’orde d’investigar què és allò que imagino, on penso que podria treballar, què m’agradaria aprendre?. Ponderar les formacions pel cost econòmic, o per guanyar més o menys diners per consumir, descriu una felicitat molt simple. Això pot ser una trampa, com ens diu J.R. Ubieto. Considerar “ser feliç com un dret públic” ens deixa a tots en un estat de molta fragilitat davant la tria de futur, sempre estarem en precari.
Localitzar quins elements són importants per un mateix en la situació de prendre una elecció de futur, no hauria d’estar condicionada per quelcom que es pugui comprar. Aquest fet deixa una mirada cap el futur poc atractiu, sense massa desig per arrencar una vida tot sol, i que a més a més d’ésser autònom, s’hagi de gaudir amb tota “plenitud”. L’autonomia i respondre d’un mateix i dels seus actes és un principi de la llibertat.
GPS,Educació parla de les adolescències. Una possible oferta per ells i elles.
Fa una setmana sortia a la Vanguàrdia un article amb el titular: La solitud porta més adolescents a plantejar-se llevar-se la vida.
Aquest llevar-se la vida no és més que l’acte del suïcidi. En la notícia es parlava sobre certes conductes de risc dels adolescents, com són les autolesions, s’apuntava, que aquestes no significaven cridar l’atenció. Aïllar-se a l’habitació i no voler relacionar-se amb els pares i mares significava alguna cosa més, els adolescents no passen de tot, és un mite, aquesta idea es remarca com a important.
Però què hi ha doncs darrere d’aquestes conductes?: Es deia que els joves i les joves necessiten afecte i protecció, que no els deixem sols. Per tant, què significa aquesta solitud, què es plantejava en el titular?, aquest llevar-se la vida com un acte de finitud?. Si agafem la paraula “acte”, com a significant, hem de pensar com aquesta seria una acció sense elecció. En l’acte que es planteja en l’article seria com la darrera acció que determina una situació, ja que significaria la mort. És a dir, aquesta seria una acció sense uns efectes determinats, dels quals el subjecte es podria fer càrrec.
Si pensem l‘ acte com a una acció amb conseqüències determinants, què passa amb llevar-se la vida?, el que si o si ens porta és a un final, on no hi ha més elecció possible, on ja no pot haver cap moviment de tria.
Des de GPS, Educació volem destacar que aquest acte estaria precedit de molts d’altres.
GPS, Educació senyala com és que actualment aquestes situacions sense elecció es plantegen contínuament, si no estudies tal cosa… No hi ha futur, si no fas anglès, no hi ha futur, si no fas un màster… no hi ha futur,.. Si no fas pràctiques .. no hi ha futur.
Plantegem així, en com els adults som responsables d’acompanyar a les joves i els joves en el seu recorregut de vida per cercar cadascú un sentit en el seu camí. Cal que els adults indiquin que hi ha moltes formes de poder fer-se càrrec d’una sortida laboral formativa, que hi ha elecció sempre. En què les modalitats d’estudi ara més que mai són obertes a una àmplia oferta.
No és estrany que la solitud a la qual fa referència l’article ofegui a qualsevol individu d’aquesta època, on viure o sobreviure, tot i que estem rodejats de multitud de conforts, sembla que sigui una fita o proesa titànica.
La solitud va implícita a l’ésser viu, però a diferència dels animals podem viure en comunitat i transmetre generacions a generacions el patrimoni que ens fa més humans, la cultura. El llenguatge, i totes les formes simbòliques són una fórmula de sublimar certs malestars en el fet mateix de viure. El reconeixement de cadascú amb la seva particularitat i la seva elecció és la defensa primera pel reconeixement de cada subjecte en la construcció del seu camí.
Des de GPS, Educació proposem l’oferta de defensar la producció del fet simbòlic de tot ésser humà, les modalitats de producció cultural, són una forma de canalitzar, de manifestar el més profund dels subjectes: escriure, pintar, cantar, ballar, etc. No hi ha cap manera millor que d’altra i les categoritzacions, els resultats necessaris en el context actual, allò que desitgem com a pares no pot suposar el no respecte a què cadascú construeixi la seva manera el seu sentit. Seria poder transmetre que estem sols , però senyalar modalitats diferents d’estar sols.
De què es tracta? Pensem poder aproximar als joves i les joves la possibilitat de ser humans, ho podem fer de manera senzilla, sense imperatius, ni competicions, no es tracta d’ estar en cap lliga per ser el millor i competir, només cal fer, produir i elaborar, allò que cadascú desitgi, només pel fet mateix de viure.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS,Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
C/Cervantes, 16. Local esq.
Sant Pere de Ribes 08810
Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com
QUÈ DIUEN ELS ADOLESCENTS?
Vídeo Posted on
Compartint la conversa del dia 7 de març realitzada a GPS,Educació.
Iniciarem la conversa recordant la conferència de Jorge Larrosa i el seu concepte sobre l’experiència, com “vivenciar” quelcom que està fora i que ens transforma.
Si pensem en l’elecció i en la tria de futur com una situació nova, pensem que té a veure amb una nova experiència que ens és estranya i diferenti que per això ens posa en alerta.
La decisió d’una sortida formativa o laboral, pensar en allò què faré més endavant posa a l’ adolescent en una situació incòmoda on els diferents temes que el travessen prenen un caire d’incertesa.
Aquesta incertesa que viu l’adolescent es suma a l’imperatiu de prendre una decisió d’èxit.
Visionem un vídeo que ens ajuda a obrir interrogants, reflexions i “experiències”.
El vídeo en presenta les intervencions diferents joves que parlen sobre diferents temes: les noves tecnologies, els pares, el futur, els amics i el temps lliure, allò què els preocupa en general.
És molt interessant la presentació perquè reflecteix molt bé els temps d’inseguretat (representat com un gran desert) en relació al seu futur.
En relació al futur apareixen la importància dels referents i els ideals que els orienten, la preocupació per diferenciar-se dels adults i alhora aquesta necessitat que tenen d’un altre que els acompanyi.
A la fi el vídeo ens mostra esplèndidament com índica José Luis Ubieto guionista del mateix, com cadascú cerca la fórmula per donar sentir a la vida i així fer en el seu present i com aquesta fórmula es sempre singular i intransferible.
Els pares que ens varem trobar l’anterior divendres vam destacar la importància que tenim com a pares i mares de no pressionar; tranquil·litzar-nos per tranquil·litzar-los; de contenir les nostres pors i dubtes per permetre amb nostres fills trobar la seva fórmula acompanyant-los.
Donant i transmetent així un suport, un reconeixement on els joves podran anar provant, experimentant i trobar-se amb la seva pròpia experiència, amb les seves conseqüències i fer.
No estant pendent i a disposició del que esperem d’ells, el que han de ser per nosaltres.
GPS,Educació.PROPER DIVENDRES 7 DE MARÇ: CONVERSA AMB PARES I MARES
GPS, Educació,
Us convida a la propera Conversa amb pares i mares. Un espai de comunicació on poder intercanviar opinions, necessitats, interessos, preguntes, dubtes….un espai experiencial i de conversa en relació al tema d’interès que ens ocupa.
Hi ha moments claus, alhora de la tria per l’elecció de futur professional:
1. En el darrer cicle de l’ESO, en 3er i 4art, que és quan cal fer una decantació d’assignatures que varien el currículum vitae que s’ha seguit fins aleshores.
Aquesta situació és generalment molt estressant tant per als alumnes com per als pares perquè en certa manera un ha de pronunciar-se en allò que més l’interessa.
2. La tria de l’especialitat en Batxillerat o Cicle Formatiu, on la pressió social juga un paper fonamental.
És important saber el què m’agrada però és molt complexa. Sovint hem d’ajudar als fills i filles a identificar allò què els motiva més, allò amb què s’identifiquen, allò que els atrau, que els dóna sentit…
Els professionals de l’orientació sabem que el sumatori de moltes eleccions vitals van construint un procés que ens ajuda per poder identificar allò que és del nostre interès com elecció professional de futur.
Ajudar a construir una elecció conscient és una bona proposta. Per altra part cal saber que una elecció mai és per sempre.
Divendres a les 19:30h. C/Or, 31
