educació
GPS, Educació convida a la reflexió educativa mitjançant la pel.lícula SER Y TENER.
GPS, Educació, donada la panoràmica actual envers la mobilització que realitzen les escoles innovadores, proposa un film que pot obrir alguns elements fonamentals per l’abordatge de l’aprenentatge.una
És en aquest moment històric on realment és urgent localitza l’essència de l’aprenentatge, posar la mirada en allò que una generació. transmet a una altra. És veritat que la tecnologia ens convoca a re formular noves formes de metodologia, però és fonamental no oblidar de què es tracta en l’APRENENTATGE .
En la pel·lícula la funció del mestre és clau per poder acompanyar a l’apertura d’un món que és nou pel nouvingut. Quan pensem en els continguts per aprendre cal pensar en un Altre responsable que els presenta. Ser i tenir mostra amb molta delicadesa els elements fonamentals que intervenen en l’acte educatiu: un temps d’espera, un espai, l’escolta, el contingut d’aprenentatge, l’interès envers aquest contingut, la relació amb el mestre (tutor, educador, pedagog, etc.)
Molt recomanable estar orientats a l’hora d’abordar noves metodologies, didàctiques, currículums, objectius etc.
Aquest film pot donar moltes pistes sobre quin es l’objectiu d’aprendre i quins son els elements claus per poder produir-se. .
Pilar Verdeguer i Rosa AntolínGPS,Educació aquesta setmana proposa una lectura d’un article.
GPS,Educació comparteix la lectura de l’article “El declive de las humanidades en la enseñanza y la tiranía del utilitarismo” de Jaime Fernández.
Escriptor i periodista. Publicat a Athene Blog. El blog de la red española de filosofía.
Aquest article reflexionar de nou sobre l’ eliminació a la ESO i a primer de Batxillerat de la Filosofia. La proposta de que aquesta ja no sigui obligatòria i en contra partida es potenciïn els coneixements i els aprenentatges més útils amb una aplicació immediata.
Aquest fet ens convoca a una seriosa reflexió envers l’objectiu de l’educació. Així podem pensar en dos objectius contraris, l’educació que te com a finalitat l’ aplicació instrumental del coneixement o l’educació que te com objectiu un aprenentatge que permeti, a cadascú, la lectura de la realitat. L’autor ens proposa, citant a Hermann Hesse que l’educació “no es potenciar tal o cual capacidad, sino que nos ayuda a darle un sentido a la vida, a interpretar el pasado, a estar abiertos al futuro”.
GPS, Educació comparteix la reflexió de Soledad Bertran sobre “Psiquiatrización de la educación, crisis de la transferencia”.
GPS, Educació reflexiona:
Tal com ens diu en el text: cal inventar i oferir un acompanyament educatiu particular que tingui en compte el fet més singular dels alumnes i alumnes i alhora saber que no tot és educable. La singularitat és allò que defineix la subjectivitat. Insistir a esborrar-la o controlar-la a través de protocols, diagnòstics o categoritzacions, suposa l’efecte de deixar al subjecte sense lloc en la cultura o, en tot cas, en una situació de dificultat per establir el vincle social. De la mateixa manera l’omnipotència de què tot sigui educable és un altre efecte de l’ideal de poder controlar al subjecte. Per sort no tot és possible.
Considerar els límits de l’educació ens convoca a la responsabilitat d’una transmissió de la cultura. Així el llaç amb la cultura permet canalitzar aquells malestars i patiments que estan implícits en les subjectivitats dels éssers humans. Saber de la mateixa fragilitat ens permet ser més lliures alhora d’ incorporar una realitat que cal descodificar i desconstruir. El no tot és possible com a punt de partida.
Aquesta situació no significa una inversió més gran de temps ni una logística més potent, sinó que es pensa en com prendre seriosament les paraules dels nostres alumnes. Aquests i aquestes com a futures generacions que agafen el relleu d’una humanitat que en constant procés de canvi, vol sobreviure, i desitja poder compartir, reflexionar, crear coneixement, a la fi viure i ser tan humans com sigui possible.
“ ¿Cómo hace el educador entonces para orientarse en medio de las directrices de la gestión, la detección -al fin y al cabo el diagnóstico- la negación de la diferencia? No le queda más alternativa que reinventar, relanzar el deseo por lo educativo, de la mano de una posición ética ante el actual culto a la evaluación, los protocolos y el control. Apuntar a la responsabilidad de los alumnos – a su lugar de sujetos-, y ofrecerles algo de la cultura que puedan apropiarse, con esfuerzo, con exigencia y acompañamiento, quizás permita que obtengan otra satisfacción, que consientan entonces a aprender.”[1]
[1] Foro sobre el autismo. Text divulgatiu: Psiquiatrización de la educación, crisis de la transferencia. Soledad Bertran, psicoanalista miembro de la Escuela Lacaniana.
GPS,Educació realitza aquesta setmana dos tallers amb el títol “Què fem des de casa quan apareixen dificultats en l’aprenentatge?”
GPS, Educació viatja als pobles de Molins de Rei i Castellar del Vallès, en el marc del programa de la Diputació de Barcelona, Suport a la funció educativa de les famílies.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS, Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
C/Cervantes, 16 local esq.
08810 Sant Pere de Ribes
Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com
GPS,Educació parla de les adolescències. Una possible oferta per ells i elles.
Fa una setmana sortia a la Vanguàrdia un article amb el titular: La solitud porta més adolescents a plantejar-se llevar-se la vida.
Aquest llevar-se la vida no és més que l’acte del suïcidi. En la notícia es parlava sobre certes conductes de risc dels adolescents, com són les autolesions, s’apuntava, que aquestes no significaven cridar l’atenció. Aïllar-se a l’habitació i no voler relacionar-se amb els pares i mares significava alguna cosa més, els adolescents no passen de tot, és un mite, aquesta idea es remarca com a important.
Però què hi ha doncs darrere d’aquestes conductes?: Es deia que els joves i les joves necessiten afecte i protecció, que no els deixem sols. Per tant, què significa aquesta solitud, què es plantejava en el titular?, aquest llevar-se la vida com un acte de finitud?. Si agafem la paraula “acte”, com a significant, hem de pensar com aquesta seria una acció sense elecció. En l’acte que es planteja en l’article seria com la darrera acció que determina una situació, ja que significaria la mort. És a dir, aquesta seria una acció sense uns efectes determinats, dels quals el subjecte es podria fer càrrec.
Si pensem l‘ acte com a una acció amb conseqüències determinants, què passa amb llevar-se la vida?, el que si o si ens porta és a un final, on no hi ha més elecció possible, on ja no pot haver cap moviment de tria.
Des de GPS, Educació volem destacar que aquest acte estaria precedit de molts d’altres.
GPS, Educació senyala com és que actualment aquestes situacions sense elecció es plantegen contínuament, si no estudies tal cosa… No hi ha futur, si no fas anglès, no hi ha futur, si no fas un màster… no hi ha futur,.. Si no fas pràctiques .. no hi ha futur.
Plantegem així, en com els adults som responsables d’acompanyar a les joves i els joves en el seu recorregut de vida per cercar cadascú un sentit en el seu camí. Cal que els adults indiquin que hi ha moltes formes de poder fer-se càrrec d’una sortida laboral formativa, que hi ha elecció sempre. En què les modalitats d’estudi ara més que mai són obertes a una àmplia oferta.
No és estrany que la solitud a la qual fa referència l’article ofegui a qualsevol individu d’aquesta època, on viure o sobreviure, tot i que estem rodejats de multitud de conforts, sembla que sigui una fita o proesa titànica.
La solitud va implícita a l’ésser viu, però a diferència dels animals podem viure en comunitat i transmetre generacions a generacions el patrimoni que ens fa més humans, la cultura. El llenguatge, i totes les formes simbòliques són una fórmula de sublimar certs malestars en el fet mateix de viure. El reconeixement de cadascú amb la seva particularitat i la seva elecció és la defensa primera pel reconeixement de cada subjecte en la construcció del seu camí.
Des de GPS, Educació proposem l’oferta de defensar la producció del fet simbòlic de tot ésser humà, les modalitats de producció cultural, són una forma de canalitzar, de manifestar el més profund dels subjectes: escriure, pintar, cantar, ballar, etc. No hi ha cap manera millor que d’altra i les categoritzacions, els resultats necessaris en el context actual, allò que desitgem com a pares no pot suposar el no respecte a què cadascú construeixi la seva manera el seu sentit. Seria poder transmetre que estem sols , però senyalar modalitats diferents d’estar sols.
De què es tracta? Pensem poder aproximar als joves i les joves la possibilitat de ser humans, ho podem fer de manera senzilla, sense imperatius, ni competicions, no es tracta d’ estar en cap lliga per ser el millor i competir, només cal fer, produir i elaborar, allò que cadascú desitgi, només pel fet mateix de viure.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS,Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
C/Cervantes, 16. Local esq.
Sant Pere de Ribes 08810
Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com
GPS.Educació 