objectiu

GPS, Educació convida a la reflexió educativa mitjançant la pel.lícula SER Y TENER.

Posted on Updated on


ser i tenir
Una atenció especial, a la mirada i a l’escolta.

GPS, Educació, donada la panoràmica actual envers la mobilització que realitzen les escoles innovadores, proposa un film que pot obrir alguns elements fonamentals per l’abordatge de l’aprenentatge.una 

És en aquest moment històric on realment és urgent localitza l’essència de l’aprenentatge, posar la mirada en allò que una generació. transmet a una altra. És veritat que la tecnologia ens convoca a re formular noves formes de metodologia, però és fonamental no oblidar de què es tracta en l’APRENENTATGE .
En la pel·lícula la funció del mestre és clau per poder acompanyar a l’apertura d’un món que és nou pel nouvingut. Quan pensem en els continguts per aprendre cal pensar en un Altre responsable que els presenta. Ser i tenir mostra amb molta delicadesa els elements fonamentals que intervenen en l’acte educatiu: un temps d’espera, un espai, l’escolta, el contingut d’aprenentatge, l’interès envers aquest contingut, la relació amb el mestre (tutor, educador, pedagog, etc.)

Molt recomanable estar orientats a l’hora d’abordar noves metodologies, didàctiques, currículums, objectius  etc.
Aquest film pot donar moltes pistes sobre quin es l’objectiu d’aprendre i quins son els elements claus per poder produir-se. .

Ser_y_tener-794201546-largePilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS, Educació
Telèfons:677375323 / 661746251
Anuncis

EN QUÈ PENSEN ELS JOVES? I UNA PROPOSTA DE LECTURA ESTIUENCA.

Posted on Updated on

centeno_i_niño“El cazador oculto o El guardián entre el centeno” . J.D Salinger, 1951

 Si la setmana passada reflexionàvem sobre LA lectura d’una notícia d’actualitat, aquesta us proposem la lectura del relat que fa Salinger.

 Novel·la amb certa controvèrsia per diferents raons. Més enllà del que pot amagar una publicació com d’altres novel·les de culte,

  Salinger ens fa una magnífica descripció d’una fuga, d’una recerca sense rumb, d’ un viatjar sense saber cap on.

  Tot aquest    periple mitjançant una dialèctica de pensament que acompanya al jove Holden pel seu itinerari vital personal.

 El protagonista es presenta amb una elecció, davant de la notícia que serà expulsat de l’institut decideix marxar, sense cap objectiu ni destinació va a la seva cerca.

 Aquesta fuga serà una possibilitat d’experimentar. És colpidor el llenguatge tan directe i realista que l’escriptor utilitza.

En aquesta investigació adolescent sembla anar a la conquesta d’una fórmula, quelcom que li pugui donar sentit a la seva vida.

Durant el relat, en diferents ocasions, parla d’una certa depressió, d’una angoixa paralitzant, “Apenas podía respirar y sudaba como un loco. Me pasé sin moverme como una hora , y al final decidí irme de Nueva York. Decidí no volver jamás a casa ni a ningún a otro colegio.

Decidí despedirme de Phoebe, decirle adiós, devolverle el dinero que me había prestado, y marcharme al Oeste haciendo auto-stop. Iría al tunel de Holland, pararía un coche, y luego otro, y a otro, y a otro, y en pocos días llegaría a un lugar donde haría sol y mucho calor y nadie me conocería. Buscaría un empleo. Pensé que encontraría trabajo en una gasolinera poniendo a los coches aceite y gasolina.

Pero la verdad es que no me importaba qué clase de trabajo fuera con tal de que nadie me conociera y yo no conociera a nadie”[1]

imagen centeno

  Holden té 17 anys, està en plena crisi adolescent, no troba les paraules, la llengua que li permeti sostenir els seus nous pensaments, el seu nou desig, el nou despertar.

 Després d’aquest paràgraf Holden decideix fer-se passar per sordmut amb l’objectiu de no haver de parlar. Descriu que si algú li volia dir quelcom ho hauria de fer escrivint en un paper.

  I al final ens diu: “… se hartarían y ya no tendría que hablar el resto de   mi vida”. “… me dejarían en paz”.

  Què és allò que no es pot explicar, que no té sentit ni comprensió, com és quevoltar pel món pot ser tan esgarrifós?.

  Rodar per pensaments tan desconcertants fan a l’adolescent un estrany a ell mateix. Desitjar un lloc, on poder fer, ser ,i no donar cap explicació, només viure.

   A manera de metàfora el subjecte en plena pubertat cerca i cerca i intenta comprendre, cercant un llenguatge nou, paraules d’estructura, que organitzin quelcom que sembla desconegut.

  En què pensen aquests joves del segle XXI?; Salinger ens dóna una pauta en el segle passat que no s’allunya del més profund i primordial del jove del XXI.

   Ens ho explica molt bé Philippe Lacadee en El despertar y el exilio: “La adolescencia, ¿no es este tiempo lógico en que el sujeto va a ponerse en juego, este tiempo en el sentimiento de la vida se manifiesta de más activa y exige encontrar un nuevo modo de ser    

  que se anude a un nuevo lugar, lejos del círculo de la familia, con otras compañías?. Quiere estar fuera , con los otros, quiere vivir como los otros ,   ser libre.

 

El espacio de la casa se vuelve demasiado exiguo para alojar el flujo de energias vitales que lo agita, para la verdadera vida, la esencia misma de la vida a la que aspira.”[2]

És en aquest regirar per la vida on el jove vol trobar una resposta, una lògica.

A l’inici del llibre del Guardián del Centeno Holden va a visitar a un dels seus professors, mantenen una conversa de tot el que ha passat, el mestre li diu: “-¿No te preocupa en absoluto el futuro, muchacho?

H _ Claro que me preocupa. Naturalmente que me preocupa- medité unos minutos_. Pero no mucho supongo. Creo que mucho, no.

EL MESTRE -Te preocupará cuando sea demasiado tarde.

H- ; No me gusto oírle decir eso. Sonaba como si ya me hubiera muerto. De lo más deprimente. Y era verdad. Se le notaba. Lo que pasaba es que estábamos en campos opuestos. Eso es todo”[3]

fumando

 És magnífica la reflexió del jove protagonista només això, al estar en camps oposats semblen estar enfrontats, un jove a l’inici de la vida (de la seva descoberta enigmàtica) i un adult que segons descriu el llibre sembla estar quasi al final d’un camí.

 Només això, explicació de tanta tendresa, un alumne i un professor en camps oposats?. O és només una explicació desafortunada a un ésser en plena plenitud que intenta girar i girar i en aquest fer, el seu pensament vol cercar respostes?.

 Respostes amb el seu sentit, i un comentari que li fa un adult no li obre l’ànim sinó tot al contrari.

 Ens preguntem si a vegades oblidem les nostres adolescències i els professionals de l’educació a vegades no som del tot pertinents en els comentaris.

 Hem de fer per la pedagogia de la mirada una oportunitat, o una recerca vital que mostri un món d’enigmes i per què no d’objectes misteriosos i valuosos,

 i no murs que sovint són infranquejables. Educadors, mestres i professors que ofereixen misteris per descobrir que permeten als adolescents construir el seu propi llenguatge.

Educadors que ofereixen llengües de les quals es poden apropiar els joves, sense ser les mateixes.

 

 

1.3 J.D El Guardián entre el Centeno. Edit: Alianza.1978.

2 Philippe Lacadée. El despertar y el exilio. Edit Gredos. 2007

 

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com