Month: febrer 2017
GPS, Educació inicia els tallers sobre l’Elecció de Futur
GPS, Educació inicia tallers sobre l’elecció de futur a l’escola Joan XXIII de Bellvitge.
S’apropa la situació d’haver de decidir què fer en un futur, molts estudiants de l’ESO i de Batxillerat s’enfrontan a un moment d’incertesa.
Davant aquest moment de moltes preguntes, cal un acompanyament acurat per part de l’adult. Estar atent i poder donar algunes indicacions no ha de suposar pressions ni desenganys.
Estar al costat dels adolescents en un moment de triar, ha d’animar a cercar oportunitats, obrir interrrogants, esperar com el jove i la jove fa amb els seus projectes personals. Observar des de la distància, però amb la total confiança de que deixar fer, suposa deixar ser, respectar i estimar cada passa d’entusiasme per cercar una sortida que mira al futur per construir.
GPS, Educació reflexiona sobre l’elecció de futur.
GPS, Educació i l’orientació vocacional amb els adolescents, comenta l’article de José Ramón Ubieto de la Vanguardia del 5 de febrer del 2017.
¿Estamos obligados a ser felices?
Des de GPS, Educació desenvolupa acompanyaments envers l’elecció de futur amb adolescents i joves. Sempre realitzem un treball previ amb els pares. Davant la pregunta: què espereu del vostre fill o filla?, sovint la resposta és que sigui feliç.
Aquesta resposta tan freqüent, i la lectura de l’ article de J. Ramón Ubieto sobre que suposa aconseguir la felicitat en aquesta època, obre punts de reflexió importants envers l’elecció de futur.
Al parlar de la felicitat com un punt de l’agenda dins de la política, ser més feliços si consumim més, de desitjar el que l’altre posseeix, de gaudir amb excés…. Fa pensar que és complexa poder triar simplement allò que m’agrada.
Els pares i mares amb la seva resposta, segurament volen transmetre que els seus progenitors estiguin bé, que puguin desenvolupar un treball que els hi agradi, que es facin autònoms, que estiguin satisfets amb la formació triada, que puguin viure sense pensar massa a cobrir necessitats bàsiques, a la fi ser i tenir un lloc en la societat. Viure en comunitat i poder pensar que el dia a dia d’una vida tingui sentit. Que difícil i quin repte tan complex d’assolir sense pagar un preu molt alt.
Això no és igual al fet que els nostres fills no els hi falti res. Sempre els hi faltarà alguna cosa, l’important és saber anar renunciant el prescindible per ells.
El control i submissió davant d’allò que ens governa, sembla camuflar-se en l’ entorn més proper. Els estudis i la tria de formació, haurien d’anar per un altre camí, descobrir el què m’agrada i d’això fer una producció (treball) per viure, no es valora a partir del cost del grau, o del cost del màster. Donant així lloc al desig.
Seria també, de l’orde d’investigar què és allò que imagino, on penso que podria treballar, què m’agradaria aprendre?. Ponderar les formacions pel cost econòmic, o per guanyar més o menys diners per consumir, descriu una felicitat molt simple. Això pot ser una trampa, com ens diu J.R. Ubieto. Considerar “ser feliç com un dret públic” ens deixa a tots en un estat de molta fragilitat davant la tria de futur, sempre estarem en precari.
Localitzar quins elements són importants per un mateix en la situació de prendre una elecció de futur, no hauria d’estar condicionada per quelcom que es pugui comprar. Aquest fet deixa una mirada cap el futur poc atractiu, sense massa desig per arrencar una vida tot sol, i que a més a més d’ésser autònom, s’hagi de gaudir amb tota “plenitud”. L’autonomia i respondre d’un mateix i dels seus actes és un principi de la llibertat.
