Professionals

GPS,Educació.PROPER DIVENDRES 7 DE MARÇ: CONVERSA AMB PARES I MARES

Posted on Updated on

3.mafalda-adultos-y-cambiar-el-mundo

 

 

GPS, Educació,

Us convida a la propera Conversa amb pares i mares. Un espai de comunicació on poder intercanviar opinions, necessitats, interessos,   preguntes, dubtes….un espai experiencial i de conversa en relació al tema d’interès que ens ocupa. 

Hi ha moments claus, alhora de la tria per l’elecció de futur professional:
1. En el darrer cicle de l’ESO, en 3er i 4art, que és quan cal fer una decantació d’assignatures que varien el currículum vitae que s’ha seguit fins aleshores.
Aquesta situació és generalment molt estressant tant per als alumnes com per als pares perquè en certa manera un ha de pronunciar-se en allò que més l’interessa.
2. La tria de l’especialitat en Batxillerat o Cicle Formatiu, on la pressió social juga un paper fonamental.
És important saber el què m’agrada però és molt complexa. Sovint hem d’ajudar als fills i filles a identificar allò què els motiva més, allò amb què s’identifiquen, allò que els atrau, que els dóna sentit…
Els professionals de l’orientació sabem que el sumatori de moltes eleccions vitals van construint un procés que ens ajuda per poder identificar allò que és del nostre interès com elecció professional de futur.

Ajudar a construir una elecció conscient és una bona proposta. Per altra part cal saber que una elecció mai és per sempre.

Divendres a les 19:30h. C/Or, 31

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
Anuncis

CONVERSES AMB PARES I MARES

Posted on Updated on

Katniss.foto web

     GPS, Educació,

     La primera Conversa de l’any que us proposem porta aquest títol: 

 

 

 

Adolescències… la necessitat d’un temps, un espai per construir un sentit nou.   

A què remet el malestar dels adolescents? L’adolescència és un temps caracteritzat per una pèrdua.

Els elements identificats pel nen que li proporcionaven una manera de sentir i entendre el món, cauen.S’inaugura  així  un temps de manca de sentit, de no comprensió del món que l’envolta. En aquesta cruïlla cada subjecte farà.

Els elements simbòlics de què disposi sens dubte l’ajudaran, però no el lliuraran d’ haver de travessar el “sense sentit”, com tampoc del treball de construir un sentit nou.

Quins adults convenen per acompanyar en aquest trànsit?  Pensem que és important poder donar-nos un temps per compartir i pensar de quins adults estem parlant, a través d’un espai on els adults puguem parlar.

Us convidem a compartir amb nosaltres aquest espai  el 7 de febrer del 2014

Lloc de realització : GPS, Educació  c/ Or, 31.  Telèfons: 677375323- 661746251

Horari: De 19,00h. a 20,30h.

Us agrairíem confirmació als telèfons 677375323- 661746251 o gps.educacio@gmail.com

Les properes Converses seran:                                         

  • 7 de març.  L’orientació vocacional, una proposta pedagògica per l’elecció de FUTUR.
  • 4 d’abril.     Conversar amb els fills…. conversar amb els pares, possibilitats i límits.

Les converses no tenen cap cost monetari.

 Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS, Educació 

Una nova reflexió de l’anomenat fracàs escolar.

Posted on

Foto vanguardia. Nadal“Com afrontar els suspensos|…

 Els pedagogs recomanen calma i diàleg amb els fills abans que càstigs i més deures”…

Tot començaven les vacances nadalenques apareixia en la Vanguardia un article que comentava els resultats escolars dels nostres alumnes. En el mateix s’indicava  com “afrontar uns resultats negatius”.

Pensem important des de Gps, Educació reflexionar d’una manera singular el cas per cas. Descriure la situació necessària com un “afrontar” ens deixa un pèl desamparats a tots plegats.

Pares, alumnes, professors i comunitat en general, ens trobem en la nostra societat com en un engranatge d’una màquina. Sense massa capacitat de maniobra, s’imposa una manera de fer triomfalista.

Què vol dir això?, a l’article es parla de tres factors causants d’aquesta situació que justifiquen aquests resultats dels alumnes: l’entorn sociocultural del nen, el sistema educatiu i les circumstàncies inherents al mateix individu.

Apuntar aquests factors com explicació a un fet que considerem singular a cada alumne és simplement com anunciar que: si cauen gotes del cel probablement,  està plovent.

Les adolescències, en plural situen el trànsit d’un ésser que tracta de construir un sentit allò que l’envolta, un subjecte que fins ara feia servir unes paraules per dirigir-se als pares se n’adona que ara no li serveixen.

Què li passa?

–       El seu cos està canviant i l’imperatiu social és un i no un altre (el culte al cos).

–       La tecnologia proclama la immediatesa, la comunicació virtual ens imposa el  “aquí i ara”. Per fer qualsevol cosa fem servir la tecnologia com un recurs imprescindible.

–       Les notes de tall per triar una carrera són determinants. Quan es tenen 17 anys es podrà accedir o no a una formació que potser definirà el futur.

–       L’anglès i una 3era llengua, (xinès, rus, etc.) són excloents en algunes feines.

–       Viure on has nascut és molt complicat quasi un miracle, millor marxar fora i contruir nous vincles, com si la dificultat quedés obviada,

Evidentment són determinants els factors socioeconòmics, i el mateix alumne en les seves circumstànices, però aturem-nos  més d’un moment per preguntar-nos  a què responen aquests resultats?

–       abans d’actuar i respondre pensem tres situacions bàsiques:  un moment d’anàlisi de la situació singular, un moment per comprendre (fonamental per parlar amb el jove no per afrontar-lo), i un moment per prendre algunes decisions. En cada casa, família, es donaran circumstàncies concretes i segurament hi haurà les diferències particulars per pensar-ho.

Aquestes formes singulars en cada alumne tenen un fet comú: el tema que ens ocupa  (la preocupació per la situació dels resultats escolars).

Però les respostes seran diferents, ja que la cosa comuna seran totes aquestes diferències.

Cada ítem per poder identificar trastorns de l’aprenentatge en cada cas respon  a quelcom diferent i per tant no es poden homogenïtzar.

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS, Educació.

PROPOSTA DE LECTURA PEDAGÒGICA

Posted on Updated on

Philippe Meirieu. (1997). La escuela modo de empleo. DE LOS “MÉTODOS ACTIVOS” A LA PEDAGOGIA DIFERENCIADA. Barcelona: Ediciones Octaedro.

“La ley útil es aquélla que permite existir, la que no se puede infringir sin amenazar a los demás y, en consecuencia, sin amenazarse a sí mismo…[Por ejemplo-prosiguió Antonie-, en un aula debería haber una ley absoluta: burlarse de los demás.

Porque, como tú bien sabes,que la mofa se apoye sobre una característica psíquica, sobre la deformación de un apellido o en alguna torpeza cometida, es siempre destructiva: aplasta al otro y se lo quita de encima… .

Ahora bien, al infringir esta ley, aquel que se burla destruye también la protección que a él  le procuraba y, así, es toda la clase, en cierta forma, la que resulta amenazada. La mofa es un pequeño crimen mezquino, y como comprenderás hace falta una ley que prohiba el crimen.]” Pàg 76.

Per què hem triat aquesta cita per presentar-vos aquest llibre?

No totes les lleis tenen al mateix valor. De fet hi ha que responen a voluntats conjunturals que inclús semblen tenir un caràcter de caprici, però hi ha de fonamentals que obren la possibilitat de la convivència.

En el moment actual es parla sovint de la manca o caiguda  d’autoritat, de la dificultat de posar límits, dels problemes de comportament en nens, nenes, els joves, les joves …

El llibre fa un recorregut per diferents propostes pedagògiques des de la mirada i experiència d’un alumne. Finalitzant amb una proposta concreta, aquesta  recull, segons l’autor, el fet fonamental que ha de garantir l’acte pedagògic.

Aquest fragment que seleccionem ens parla d’elements claus.

El mestre/a, el professor/a ha de poder “fer viure” la llei fonamental de la convivència que ens  presenta l’autor. En aquest fet l’encarregat d’ensenyar permet crear un marc possible d’actuació útil.

De la mateixa manera si aquesta figura no pot tenir l’autoritat per garantir  aquesta llei,  difícilment es donarà un marc vàlid per aprendre.

La lectura d’aquest llibre reconforta i ens orienta en l’exercici de la funció pedagògica, tant complexa i difícil en el moment actual.

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS,EDUCACIÓ COMPARTEIX REFLEXIÓ SOBRE “LO QUE SABEN LOS NIÑOS”…

Posted on Updated on

Uns apunts de les XII jornades de la Diagonal Hispanohablante Nueva red Cereda, divendres 8 de Novembre

 “Lo que saben los niños”

El nen  sap  ..y són els altres que venim a ensenyar. Es tractaria de conduir l’alumne en aquest entorn desconegut que és la realitat. Per poder acompanyar en aquesta tasca prenem el que el nen ens porta: una història familiar, les seves preguntes, les seves imatges…

Si agafem  les paraules  de  Jacques-Alain Miller, es tractaria: “de llevar al sujeto, al niño, a jugar la partida con  las cartas que le han distribuido” [1]

GPS,Educació va assistir a dites jornades i vol compartir algunes notes que contribueixen a enriquir la feina pedagògica i altres , articulant el treball que ens ocupa.

Enllaçant amb el darrer text de la nostra pàgina  quan senyalàvem : “Com aprenem?, els nens i nenes, els joves, les joves, tenen alguna cosa a dir.”

Des de l’inici de la jornada s’indiquen dos elements claus: “cal escoltar al nen”, això vol dir donar-li la paraula, i l’altre “no ho sabem tot sobre el nen” hi ha quelcom que no podem saber.

Aquestes observacions ens senyalen  allò fonamental d’una posició, la del professional,  que permet:

  • Donar al nen un lloc de responsabilitat i per tant de respecte. En l’acte educatiu significarà tenir en compte les seves eleccions.
  • No saber-ho tot ens permet preguntar i així  possibilitar noves respostes, nous llocs, noves formes de fer per aquest nen o nena, el/la jove…

Altre punt clau va estar la manifestació del  treball conjunt dels professionals com a equip, aquesta situació es va repetir en les tres presentacions. Un treball de grup, de col·laboració de diferents disciplines fan possible  continuar una intervenció dins de qualsevol àmbit. En l’acte d’aprendre d’un subjecte és fonamental l’acompanyament, i en aquesta funció  l’equip de professionals fa de guia, realitzant un treball amb un objectiu comú. Es va fer referència a la “práctica entre varios” [2], dins la qual el punt de partida seria  el mateix nen, subjecte i la pròpia institució que l’acull.

Aquesta pràctica distingeix tres eixos fonamentals: 1-La responsabilitat de cada professional, en relació al propi desig subjectiu, no només per la disciplina que representa. 2- La funció de cadascú dels professionals que preservi un cert saber no dominant respecte als altres membres de l’equip. Això permet objectivar la pròpia intervenció dirigida al camp de treball ,i així  el  nen, nena… pot elaborar el seu propi saber. 3- Es parla del saber “exposat” al grup de treball institucional, seria un saber real, no suposat.

Si reprenem la cita inicial ,entenem per acompanyar al nen a jugar la partida, el que metafòricament tractaria de que davant l’arribada al món d’un ésser nou, tenim  la responsabilitat de presentar-li la realitat que ens envolta. Si continuem amb la metàfora, ajudar a jugar la partida segons les cartes que s’han distribuït, ho entenem com el condicionament de la singularitat de cadascú. Això instaura un compromís de  transmissió en cada cas diferent, i par tant particular en cada situació.

Davant les  diverses situacions pensem en diverses responsabilitats la de cada professional en el seu camp de treball  i la del propi subjecte protagonista del seu acte educatiu . Decodificar la realitat que envolta hauria de ser tasca de tots .

Sabem que es necessita d’uns altres que ens mostren allò  que sembla ser un real on s’ha de conviure, i és el llenguatge la màgica eina que ens a habilitat a tant meritori objectiu, coneixent els seu límits.

En aquesta línea  ressaltem com la psicoanàlis, ens indica que dins del “No tot” hi ha però, una oportunitat de construcció, no tot ho coneixem del món i per tant no tot sabem del subjecte que ve a  habitar-ho.

Una posició dels adults transmissors “no complerta” en els aprenentatges, fa possible obrir noves oportunitats per conèixer aquesta realitat. La modalitat d’accés serà singular a cada alumne, i és en aquest punt on GPS,Educació es pregunta per les condicions en cada cas.

Pilar Verdeguer y Rosa Antolín


[1] Lo que el niño sabe . Jacques –Alain Miller.Editorial. Carretel. Nº11

[2] Antonio Di Ciaccia. A propósito de la pràctica entre varios. Intervención en “Rencontre PIPOL”.2003