alumnos

GPS,Educació realitza TALLERS PER A L’ ELECCIÓ DE FUTUR Suport en l’elecció de futur.

Posted on Updated on

TALLER ELECCIÓ DE FUTUR Suport en l’elecció de futur.

Per alumnes de:

Aquesta proposta està pensada per treballar amb grups de joves de 11 a 18 anys. 3 r i 4art d’ESO, Cicles Formatius i Batxillerat, moment en que l’aprenentatge per la pressa de decisions és fonamental.

Objectiu general:

L’objectiu és treballar amb al jove en relació a l’elecció de futur.

Objectius específics:

AnunciiiiAproximar a la identificació dels elements claus en la presa de decisions per a cada persona participant

Aproximar a la identificació dels valors i ideals d’època per part dels alumnes participants.

Conèixer la informació clau sobre itineraris formatius i/o laborals i com accedir-hi.

Que cada alumne pugui auto-conèixer les seves habilitats envers una situació concreta.

Construir una  Metodologia:

L’essència d’aquest format és la participació de tots els integrants del grup, cadascú és protagonista del seu procés, una activitat grupal permet compartir altres experiències.

La mateixa participació permet un aprenentatge, activar-se en l’escolta i implicar-se amb la resta dels companys. Aquesta metodologia facilita la vivència, l’experiència i la producció. Partim d’un coneixement, el de les experiències singulars i creences de cada participant. Es facilita la circulació del saber mitjançant la implicació de cadascú facilitada pel responsable del taller, s’intercanvien experiències i reflexions que permeten aproximar-se a la realitat i interrogar-se. I finalment s’elabora una nova producció. Elaborant un dossier cada alumne del recorregut de les 4 sessions. apa particular” d’itinerari d’elecció envers les severs sortides formatives/laborals.

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
 
GPS, Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
 
C/Cervantes, 16 local esq.
08810 Sant Pere de Ribes
 
Telèfons:677375323 / 661746251
 
Anuncis

PER QUÈ SERVEIX APRENDRE?

Posted on Updated on

“Uno de cada seis alumnos españoles no sabe interpretar una factura, España está por debajo de la media de la OCDE en el último informe PISA, que analiza por primera vez las habilidades financieras de estudiantes de 15 años de 18 países”.

adolescenciaAquest era el titular d’una notícia publicada al “El País” el darrer 9 de juliol.

En l’article sorprenen frases com: “.. estudiantes (16,5%) apenas alcanza el nivel básico en competencia financiera.”

Quin aprenentatge és la Competència Financera? En el desenvolupament de la notícia ho explica,  són fonamentalment continguts matemàtics. Fins aquí bé, la manera d’anomenar els continguts canvia amb el temps. 

Ara bé aquests continguts si estiguessin al servei de l’emancipació dels alumnes, rescatant a Jacques Rancier,[1] no hauria de ser observats, analitzats o comentats per mestres i professors?,  i no 

 pel “El secretario general de la OCDE Ángel Gurría, se confesó preocupado por los resultados de los alumnos de todos los países analizados.” .

Per què aprendre? Quin objectiu té aprendre? Aquests organismes ho tenen clar “necesitan mejorar un conocimiento financiero que les ayudará a “entrar en el mercado laboral y participar plenamente en la sociedad en empleados, empresarios y ciudadanos”.

 

Formar part de la “nova” societat d’ empleats, empresaris i ciutadans. Cal pensar que allà on diu ciutadans, potser caldria dir consumidors, per ser coherents. El neoliberalisme domina l’educació i la cultura.

És per això que “Desde 2010 en escuelas de toda España se han puesto en marcha experiencia piloto por las que se imparten contenidos financieros, dentro de iniciativas como el Plan de Educación Financier puesto en marcha

por la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) y el Banco de España  (BDE). La nueva reforma educativa, la LOCME, también la incluye en los currículos.”

MAFALDA 2

   Hannah Arendt en el seu llibre “La condición humana”  ens diu:  “Pero pudiera ser que nosotros, criaturas atadas a la Tierra que hemos comenzado a actuar como si fuéramos habitantes del universo, seamos incapaces de entender,

   esto es, de pensar y hablar sobre las cosas que, no obstante, podemos hacer. …. La situación creada por las ciencias es de gran significación política. Donde quiera que esté en peligro lo propio del discurso, la cuestión se polittza, ya que es precisamente el  discurso lo que hace al hombre un ser único.” 

La seva defensa del discurs és una defensa profunda del pensament, de la paraula, de la reflexió , del perquè dels actes.

Convoca a l’ésser humà a ser responsable dels seus actes a través de la consciència del seu pensament. I continua:

lamp and mouse
Però en què pensen els joves?

“…Tal vez haya verdades más allá del discurso, y tal vez sean de gran importancia para el hombre en singular, es decir, para el hombre en cuanto no sea un ser político, pero los hombres en plural, o sea, los que viven, se mueven y actúan en este mundo, sólo experimentan el

significado debido a que se hablan y se sienten unos a otros a sí mismos.” [1]

Certament l’alumne/consumidor és un ésser sol, sense comunitat, al servei del sistema financer. Però si l’educació i la formació han de servir per formar per la lliure elecció de les persones amb compromís envers als altres i la responsabilitat dels seus actes i pensaments,  

llavors l’alumne ha de pensar-se en comunitat i l’acte educatiu ha de tenir en compte la relació entre l’alumne i el mestre o professor i el desig d’aquest en la transmissió de la cultura.

Per tant ha de fer-se responsable del seu discurs. Estem envaïts pel discurs neoliberal, aquesta notícia és un clar exemple.

 

 

 

[1]El Maestro Ignorante. Jacques Ranciere.Laertes educación. Octubre 2010

[2]Hanna Arendt. La Condición Humana. Editorial Paidos. Edición 1993.

[3] Hanna Arendt. La condición Humana. Editorial Paidos. Edición 1993.

 

 


Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com