llegir

GPS, Educació recomana una lectura pedagògica.

Posted on Updated on

La experiencia de la lectura[1]

Jorge Larrosa, Doctor en pedagogía, catedrático de Filosofía de la Educación en la Universidad de Barcelona

señor leyendo“La escucha en la lectura” ens indica Larrosa com element fonamental en l’experiència, poder llegir i deixar-se transformar pel text. Que tot escapi al control, voler trobar el què es busca?, el què s’ espera?… es tractaria d’estar en situació d’apertura, d’aventura.

Jorge Larrosa ens parla de la relació del lector amb el text, d’una acció d’experiència que consisteix a poder llegir i estar disposat a què passin coses….

En la escucha uno está dispuesto “… en la escucha uno está dispuesto a oír lo que no sabe, lo que no quiere, lo que no necesita. Uno está dispuesto a perder pie y a dejarse tumbar y arrastrar por lo que le sale al encuentro. Está dispuesto a transformarse en una dirección desconocida. Lo que, en relación al texto, acontece, es algo que no puedo reducir a mi medida. Pero es algo de lo que puedo tener una experiencia en tanto que me transforma.

[1] La experiencia de la lectura, Jorge Larrosa. Editorial: Fondo de cultura Económica. 2003

 

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona

C/Eduard Maristany, 33 local 5.
08810 Sant Pere de Ribes (Centre CIPSI)

Telèfons:677375323 / 661746251

gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com

COM ELS JOVES FAN, QUÈ ENS PREOCUPA TANT? REFLEXIONS SOBRE OPINIONS LLEGIDES…

Posted on

Per què cal un projecte vital?;

Què vol dir dissenyar una personalitat pròpia?, què pensem en relació a tenir talent? Què vol dir preparar els nostres fills per tenir èxit en el futur?.

De què tractaria una educació pels nostres fills/filles, que permetés aproximar-se a l’excel·lència en bé d’un mateix i de la societat. Com pensem programar activitats per promoure un ambient alegre, divertit, estimulant, on un coneix les seves possibilitats i fortaleses … Compartint cadascú el seu talent.

“LLEVA MUCHO TIEMPO LLEGAR A SER JOVEN”1 

  

En quin món, en quina galàxia, en quin escenari real de les nostres vides trobem un fet lineal,  previsible i entusiasta. On queda el viure i sentir que un pot estar sol, que un estar sol i malgrat això, o per això, pot compartir. Què en la relació amb els altres tenim en comú, en conversa, un lloc on intentant explicar els pensaments, les vivències , escoltar les històries… només amb el plaer d’escoltar. Com es pot viure, simplement viure i experienciar com ens diu Jorge Larrosa.

 Larrosa en el llibre de Jacques Rancière . La Educación Pública y la domesticación de la  democrácia. Senyala; “,.. Porqué a lo mejor es eso lo que estoy llamando filosofía: una relación entre los libros, los jóvenes y la vida en lo que pueda surgir, quizá, algo así como el pensamiento”. Jorge ens parla del pensament i senyala el seu amor pels llibres, llibres que expliquen històries dels humans, de la seva història sense més. Els llibres en si mateixos, sense marcar regles ni programes estàndard, on cadascú es llegeix i es pensa en cada història.

I diu “El mundo, lo que podríamos llamar lo real , ha sido convertido en ese objeto de saberes y de las prácticas que se presenta en la Universidad perfectamente ordenado, determinado, definido y clasificado, convertido en una asignatura”

“Esa personalidad expresiva , no es otra cosa que el producto de las maquinarias de atontamiento. No las de la explicación, sino de las de opinión, las fabrican la opinión pública, las que nos fabrican a ellos y a nosotros como opinadores”.

No tot es pot controlar, no cal saber de tot, no cal brillar en res. El repte de viure, sentir, caminar, i en una època on l’imperatiu és adaptar-se millor, millorar resultats, generar possibilitats, emprendre processos, gestionar coneixements, emocions…. la il·lusió del control. Experienciar vol dir viure-ho, no podem anticipar-nos a la vida mateixa, no podem controlar tot abans que succeeixi, hi ha quelcom d’incertesa en el fet de viure i aquesta fragilitat és també la seva fortalesa.

Els joves s’expliquen i es pensen ara i en aquesta època. Què sabem els pares, les mares, els adults de tot el que pensen, repensen, fan, desitgen, escriuen, què sabem d’allò que queda per construir, d’allò que està per arribar. Ho volem saber tot?, per què? Ho podem saber tot?

És en aquest aquí i ara que expliquem la nostra història que també és la d’ells.

 

 

1; Frase cèlebre d’en Pablo Ruiz Picasso

 

 
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

AVUI ENS PREGUNTEM: QUÈ VOL DIR LLEGIR? QUÈ VOL DIR LLEGIR BÉ?

Posted on

 

Volem compartir o incomodar per poder reflexionar. Avui ho fem al voltant d’un tema del qual se’n parla molt, sobre el fet de llegir.

leer 1Ja fa un temps, el 6 de febrer del 2013, al diari EL PAIS publicava un article d’ Iván Thays. Sabemos que existen bueno y malos escritores, pero ¿existen buenos y malos lectores? Existen algunos mitos sobre lo que es un buen lector que deben desestimarse. El primero de ellos: que un crítico literario es necesariamente un buen lector. Puede que no lo sea, incluso puede ser uno pésimo, sin capacidad de análisis, de un galopante mal gusto. Miles de reseñas dan fe de ello.

Otro mito es aquel que indica que un buen lector es pausado, lento, sin prisa. Recuerdo un chiste al respecto de Woody Allen: “Hice un curso sobre lectura rápida y leí Guerra y paz en veinte minutos. Trata de Rusia“. El chiste es bueno y la idea de que el lector lento es mejor que el veloz parece correcta pero pienso que la velocidad de lectura la escoge cada lector y se acomoda a su momento, a su ritmo personal, al libro en particular que está leyendo. Desde luego, el caso contrario también es un mito: un buen lector es el que lee más y más rápido. Bah. ¿Cuántas palabras por minuto debe leer un buen lector? No creo que una medición así sea posible. También es discutible la idea de que leer algo de moda, aunque sea malo, es beneficioso pues genera una costumbre lectora. No creo que los adolescentes que leyeron la saga Harry Potter o Crepúsculo, los aventureros de sofá que disfrutaron de El código Da VinciMillenium o quienes actualmente vibran con E.L.James se conviertan en mejores lectores. Sin duda, leerán todo lo que les ofrezcan de ese autor en concreto, y luego seguirán su predecible vida sin libros.”

A la conferència realitzada per Philippe Meirieu al Ministerio de Educación de la República Argentina el 30 d’octubre del 2013 amb el títol “La Opción de Educar y la Responsabilidad Pedagógica, ens diu: “Para un niño aprender a leer no debería ser someterse a la intención de un adulto, sino acceder a una libertad, acceder a la lectura que le permite liberarse de la palabra de aquellos que le hablan constantemente.”


 llegir 3La lectura d’aquestes paraules ens provoquen un desig de preguntar-nos de nou:

 Què fem quan llegim? És un acte particular, quasi íntim, on ens hem de preguntar com s’han de tenir en compte les condicions de cadascú per realitzar-lo. L’Ésser està completament implicat en aquest acte. La modalitat lectora és un procés que ens ha de permetre l’acte de llegir.

 Quina és la nostra funció com a mestres, educadors…, son transmissor d’un aprenentatge pensat com a tècnic o d’un contingut pervincular-   se al món? La mirada tècnica, enfocada a aconseguir uns resultats per avaluar, és certament predominant, però Meirieu ens recorda que llegir ens  ha de permetre justament l’emancipació de les demandes forçoses que no ens permeten pensar el món per poder viure’l.

Quina és la finalitat d’aprendre a llegir? Aprendre a llegir no és el mateix que llegir, però cal que ens preguntem sobre la seva finalitat per  saber on està el nostre compromís, la nostra opció.

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com