GPS, Educació comparteix la reflexió de Soledad Bertran sobre “Psiquiatrización de la educación, crisis de la transferencia”.

Posted on Desembre 7, 2015 Updated on Desembre 7, 2015

GPS, Educació reflexiona:

Tal com ens diu en el text: cal inventar i oferir un acompanyament educatiu particular que tingui en compte el fet més singular dels alumnes i alumnes i alhora saber que no tot és educable. La singularitat és allò que defineix la subjectivitat. Insistir a esborrar-la o controlar-la a través de protocols, diagnòstics o categoritzacions, suposa l’efecte de deixar al subjecte sense lloc en la cultura o, en tot cas, en una situació de dificultat per establir el vincle social. De la mateixa manera l’omnipotència de què tot sigui educable és un altre efecte de l’ideal de poder controlar al subjecte. Per sort no tot és possible.

Considerar els límits de l’educació ens convoca a la responsabilitat d’una transmissió de la cultura. Així el llaç amb la cultura permet canalitzar aquells malestars i patiments que estan implícits en les subjectivitats dels éssers humans. Saber de la mateixa fragilitat ens permet ser més lliures alhora d’ incorporar una realitat que cal descodificar i desconstruir. El no tot és possible com a punt de partida.
Aquesta situació no significa una inversió més gran de temps ni una logística més potent, sinó que es pensa en com prendre seriosament les paraules dels nostres alumnes. Aquests i aquestes com a futures generacions que agafen el relleu d’una humanitat que en constant procés de canvi, vol sobreviure, i desitja poder compartir, reflexionar, crear coneixement, a la fi viure i ser tan humans com sigui possible.
“ ¿Cómo hace el educador entonces para orientarse en medio de las directrices de la gestión, la detección -al fin y al cabo el diagnóstico- la negación de la diferencia? No le queda más alternativa que reinventar, relanzar el deseo por lo educativo, de la mano de una posición ética ante el actual culto a la evaluación, los protocolos y el control. Apuntar a la responsabilidad de los alumnos – a su lugar de sujetos-, y ofrecerles algo de la cultura que puedan apropiarse, con esfuerzo, con exigencia y acompañamiento, quizás permita que obtengan otra satisfacción, que consientan entonces a aprender.”[1] 

[1] Foro sobre el autismo. Text divulgatiu: Psiquiatrización de la educación, crisis de la transferencia. Soledad Bertran, psicoanalista miembro de la Escuela Lacaniana.