adolescents

GPS, Educació inici del curs 2017/18

Imatge Posted on Updated on

Anuncis

PARLEM DE “ THE KING OF SUMMER “ D’UNA CRÒNICA D’UNA SEPARACIÓ ADOLESCENT

Posted on Updated on

De nou una proposta cultural.   Rescatem en aquesta proposta conceptes que hem anat treballant als llarg de l’any: APRENDRE, EXPERIÈNCIA, ADOLESCÈNCIA, SEPARACIÓ.  

the kink  La pel·lícula de la qual volem parlar i tancar amb ella el mes de juliol, parla de la fugida de tres adolescents cap al bosc.

  Marxen de casa cansats de la incomunicació amb la família i també per iniciar una recerca.

   Aquest objectiu de viure sols en el bosc comporta un repte i un projecte. Com tot projecte els obliga a planificar i a fer inventari d’allò que necessitaran per dur-lo a terme amb èxit.

 El film transmet molt bé com la comunicació entre pares i fills a l’adolescència es caracteritza la major part de les vegades per un desacord.

  Un desacord controvertit que implica una lluita interna constant. El pedagog Jorge Larrosa en la conferència “Acerca de la experiencia”,

 ho anuncia així: “…Yo no soy lo que mi padre hubiera querido que fuera, pero casi todo lo que soy tiene que ver con mi padre.”.

 Els adolescents han de fer la seva experiència de vida, han d’experienciar per descobrir qui són i els pares no podem suplir això amb paraules.

 

king  Però és important rescatar just en aquest moment allò que hem compartit i fet com a pares amb els nostres fills durant d’infància.

  Rescatar-ho per a nosaltres, els pares, així ens podem separar dels nostres fills mitjançant de la confiança amb nosaltres i amb ells.    

  Els tres adolescents inicien un viatge, però no a cegues, busquen un coneixement per assegurar l’èxit del projecte.

  El protagonista que té la iniciativa no dubte d’armar-se d’aquell saber que estar en els llibres i que li proporcionarà tot allò que ja està escrit i necessitarà.

  És aquí  on podem veure com ja està instaurat en el jove al valor de la cultura transmès durant d’infància.

Separar-se dels pares i fer la construcció del seu propi projecte significa poder construir-se, saber-se a un mateix i només és possible amb l’experiència del fer, de produir quelcom.

Els joves cerquen un sentit amb l’elaboració del seu projecte. Junts i compartint l’experiència de viure es troben en la seva realitat.

 

  1. Anny Cordié ens diu: “Aprender implica un deseo, un proyecto, una perspectiva, no es solamente comprender.” [1]

[1] Los Retrasados no existen. Anny Cordié. Ed: Nueva Visión. 2011.

 

 

PILAR VERDEGUER I ROSA ANTOLÍN

US DESTIJEM UN BON ESTIU!!!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ELS LÍMITS QUÈ LIMITEN? DE QUÈ ES TRACTA?

Posted on Updated on

 UNA REFLEXIÓ EDUCATIVA..

Sovint escoltem que als nens i adolescents actuals els hi manquem límits. Però que entenem per límits?,

Poder fer amb els límits suposa que s’instaurin. 

L’esser humà és un esser prematur. Aquesta condició l’acompanyarà tota la seva vida. S’anticipa o es veu abocat a quelcom pel que no està del tot mai preparat. Mai del tot.

I serà a través dels altres que anirà advertint, coneixent i descobrint qui és, què fer?, com fer-ho?, fins a on?, quan?… són els altres els que a través del seu desig l’orienten.

La introducció dels límits  indica una frontera, un lloc no accesible, al mateix temps aquest límit possibilita un Sí. Així s’ofereix un espai a ocupar  on un es pot  reconèixer.

El límit ens convoca a una diferència on es fa palesa una separació. En aquesta diferència estem convocats els pares i els fills. Els pares som els portaveus d’aquesta diferència/separació.

Els pares transmetem una manera d’actuar amb això. Aquesta manera de fer, allò que diem Sí i allò que diem No, està marcada per la singularitat del pare i la mare, com també per la singularitat de la parella ”la nostra forma de fer, el nostre estil de vida”.

En funció d’aquests elements proposem un espai, un lloc on reconèixer els fills i on ells es poden reconèixer.  El límit per tant comporta una certa frustració, tant pels pares com pels fills. És el no tot.

Aquesta frustració és l’oportunitat per accedir als objectes culturals, al món en general , ja que possibilita la condició prèvia per accedir-hi.

Posar un límit que no hi és, provoca en el nen la curiositat, la recerca, la creativitat.

 
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

QUÈ DIUEN ELS ADOLESCENTS?

Vídeo Posted on

Adolescencia001

http://vimeo.com/88136067     :

Compartint la conversa del dia 7 de març realitzada a GPS,Educació.

Iniciarem la conversa recordant la conferència de Jorge Larrosa i el seu concepte sobre l’experiència, com “vivenciar” quelcom que està fora i que ens transforma.

Si pensem en l’elecció i en la tria de futur com una situació nova, pensem que té a veure amb una nova experiència que ens és estranya i diferenti que per això ens posa en alerta.


La decisió d’una sortida formativa o laboral, pensar en allò què faré més endavant posa a l’ adolescent en una situació incòmoda on els diferents temes que el travessen prenen un caire d’incertesa.
Aquesta incertesa que viu l’adolescent es suma a l’imperatiu de prendre una decisió d’èxit.
Visionem un vídeo que ens ajuda a obrir interrogants, reflexions i “experiències”.
El vídeo en presenta les intervencions diferents joves que parlen sobre diferents temes: les noves tecnologies, els pares, el futur, els amics i el temps lliure, allò què els preocupa en general.
És molt interessant la presentació perquè reflecteix molt bé els temps d’inseguretat (representat com un gran desert) en relació al seu futur.
En relació al futur apareixen la importància dels referents i els ideals que els orienten, la preocupació per diferenciar-se dels adults i alhora aquesta necessitat que tenen d’un altre que els acompanyi.

 

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251

 

 


A la fi el vídeo ens mostra esplèndidament com índica José Luis Ubieto guionista del mateix, com cadascú cerca la fórmula per donar sentir a la vida i així fer en el seu present i com aquesta fórmula es sempre singular i intransferible.
Els pares que ens varem trobar l’anterior divendres vam destacar la importància que tenim com a pares i mares de no pressionar; tranquil·litzar-nos per tranquil·litzar-los; de contenir les nostres pors i dubtes per permetre amb nostres fills trobar la seva fórmula acompanyant-los.
Donant i transmetent així un suport, un reconeixement on els joves podran anar provant, experimentant i trobar-se amb la seva pròpia experiència, amb les seves conseqüències i fer.
No estant pendent i a disposició del que esperem d’ells, el que han de ser per nosaltres.

DEVOLUCIÓ D’UN TREBALL: conversa de pares i mares de GPS,Educació

Posted on

imatge preguntesResum del què es va compartir a la conversa de pares i mares de GPS,Educació del 7 de febrer 2014
Adolescències… la necessitat d’un temps, un espai per construir un sentit nou.

Ens fèiem dues preguntes; A què remet el malestar dels adolescents?. Quins adults convenen per acompanyar en aquest trànsit?
Escoltar un fragment d’una conferència del pedagog Jorge Larrosa va ser el detonant d’inici.
 Jorge Larrosa ens parla de l’experiència com la base perquè es pugui produir l’aprenentatge; el seu procés ens transforma vivint-te’l. No hi ha altre forma d’aprendre   que no sigui a través de la mateixa experiència i aquest trànsit és incert, pot passar el què no està previst que passi. En aquesta vivència sempre hi ha el temor del perill.

Els reunits en la conversa vàrem dir la nostra. Es tractava de compartir allò de l’educació envers els nostres fills que ens preocupa, que ens fa pregunta, d’allò que no estem segurs o segures de fer, entendre, “fer-ho bé”… .
L’aprenentatge com un repte de donar sentit a la vida, d’allò que en la família s’intenta transmetre però que no sempre té els resultats esperats.

Larrosa ens explica com el “per” d’experiència ve del verb “periri” que indica perill. És aquest perill del qual els pares i mares intentem protegir al jove que s’inicia en la vida sabent que alhora és en la pròpia singular “experienciació” el que ens transforma, ens forma, ens conforma..

Què va sorgir?:
– Com recordem haver dit els nostres pares que nosaltres havíem d’experimentar la nostra vida.
– De com sentim que realment no sabem que els hi passa els nostres fills adolescents, no ho podem saber.
– Com la mateixa fragilitat ve de part dels pares, de les mares i del mateix subjecte adolescent que lluita per confrontar-se amb el seu propi fer de vida.
– Què és allò que volem explicar als fills i filles i resulta complicat de transmetre ja que des del dogmatisme provoca un sa rebuig per part del jove?
– De com cal dissimular i mirar a un altre costat quan sabem que hi ha un obstacle i que cal viure’l per la mateixa persona.
– Quan davant de les indicacions envers els estudis, els amics, les primeres sortides de nit, fumar,veure ,etc. cadascú s’aproxima com pot i ho sosté com pot.
– El mateix cos canvia i per tant la mirada de l’altre també canvia, això provoca un no reconeixement. Cercar la identitat mateixa, la de les adolescències porta un patiment implícit.
– Com els pares patim per poder acompanyar fins que siguin adults, després el nostre ja no és tan important.

Què es pot indicar:
– Que es tractaria d’acompanyar als fills i filles sabent que és complexa, que explicar-ho tot és un impossible i sempre queden enigmes sense resoldre…. per sort.
– Que ser autònom implica haver de renunciar a donar totes les respostes, donar massa protecció, i posar el camí planer.
– Les respostes reals d’aprenentatge són producte de la mateixa construcció de l’experiència, però aquesta té a veure amb la història viscuda a casa.
– De com transmetre els nostres fills un estil de vida els orienta.
– Que fer-se responsable passa per donar respostes adequades a moments determinats però sobretot posar el desig per a què el jove pugui sentir-se partícip d’aquestes situacions, no donar tot per obvi.
Els límits són necessaris per crear uns paràmetres on el jove pugui construir el seu sentit de realitat, una realitat de coneixement.
– La transmissió dels valors , de la llei de cada casa, de cada família, fa senyal, encara que els resultats esperats d’aquesta transmissió no la percebem immediatament.
– És la repetició que instaura, tot i que sempre és un misteri allò que el fill o filla pren de l’estil de vida de cada cercle domèstic. Cal confiar i des de la distància supervisar, observar, mirar, escoltar, dialogar… acompanyar.