Fracàs Escolar
EL UNIVERSO SE EXPANDE…
“¿De qué naturaleza es la satisfacción que aporta el saber?. Hay una escala de valores en el goce que aporta el saber. “[1]…
Per accedir al saber aquest procés ha de ser satisfactori, sinó ens produeix cap guany no cal realitzar l’esforç.
No hem d’oblidar que aquesta satisfacció és singular i sovint el mestre desconeix quan i com es produeix.
Aleshores a partir d’aquí una pregunta important pels professionals seria:
quines són les condicions en l’aprenentatge per a què pugui resultar satisfactori?.
GPS,Educació proposa un aprenentatge que permeti la construcció de sentit, i amb desig,
tant per l’alumne com pel mestre.
[1] Cordié. Los retrasados no existen. Ed : Nueva visión.
Una nova reflexió de l’anomenat fracàs escolar.
“Com afrontar els suspensos|…
Els pedagogs recomanen calma i diàleg amb els fills abans que càstigs i més deures”…
Tot començaven les vacances nadalenques apareixia en la Vanguardia un article que comentava els resultats escolars dels nostres alumnes. En el mateix s’indicava com “afrontar uns resultats negatius”.
Pensem important des de Gps, Educació reflexionar d’una manera singular el cas per cas. Descriure la situació necessària com un “afrontar” ens deixa un pèl desamparats a tots plegats.
Pares, alumnes, professors i comunitat en general, ens trobem en la nostra societat com en un engranatge d’una màquina. Sense massa capacitat de maniobra, s’imposa una manera de fer triomfalista.
Què vol dir això?, a l’article es parla de tres factors causants d’aquesta situació que justifiquen aquests resultats dels alumnes: l’entorn sociocultural del nen, el sistema educatiu i les circumstàncies inherents al mateix individu.
Apuntar aquests factors com explicació a un fet que considerem singular a cada alumne és simplement com anunciar que: si cauen gotes del cel probablement, està plovent.
Les adolescències, en plural situen el trànsit d’un ésser que tracta de construir un sentit allò que l’envolta, un subjecte que fins ara feia servir unes paraules per dirigir-se als pares se n’adona que ara no li serveixen.
Què li passa?
– El seu cos està canviant i l’imperatiu social és un i no un altre (el culte al cos).
– La tecnologia proclama la immediatesa, la comunicació virtual ens imposa el “aquí i ara”. Per fer qualsevol cosa fem servir la tecnologia com un recurs imprescindible.
– Les notes de tall per triar una carrera són determinants. Quan es tenen 17 anys es podrà accedir o no a una formació que potser definirà el futur.
– L’anglès i una 3era llengua, (xinès, rus, etc.) són excloents en algunes feines.
– Viure on has nascut és molt complicat quasi un miracle, millor marxar fora i contruir nous vincles, com si la dificultat quedés obviada,
Evidentment són determinants els factors socioeconòmics, i el mateix alumne en les seves circumstànices, però aturem-nos més d’un moment per preguntar-nos a què responen aquests resultats?
– abans d’actuar i respondre pensem tres situacions bàsiques: un moment d’anàlisi de la situació singular, un moment per comprendre (fonamental per parlar amb el jove no per afrontar-lo), i un moment per prendre algunes decisions. En cada casa, família, es donaran circumstàncies concretes i segurament hi haurà les diferències particulars per pensar-ho.
Aquestes formes singulars en cada alumne tenen un fet comú: el tema que ens ocupa (la preocupació per la situació dels resultats escolars).
Però les respostes seran diferents, ja que la cosa comuna seran totes aquestes diferències.
Cada ítem per poder identificar trastorns de l’aprenentatge en cada cas respon a quelcom diferent i per tant no es poden homogenïtzar.
Rosa Antolín i Pilar Verdeguer
GPS, Educació.
Síntesi de la conversa de pares i mares del 29.11.13
Converses de pares i mares a GPS, Educació.
Les manifestacions de les dificultats dins l’aprenentatge en l’època actual; desmotivació, TDAH, dislèxia….
Per aprendre cal que es donin una sèrie de condicions i cada alumne respondrà d’una manera singular a aquestes situacions. En aquestes condicions el vincle pedagògic és fonamental. Quina és la modalitat de vincle actualment?. Ens arriba un constant bombardeig de l’existència d’un alt malestar en el sistema educatiu. Els mestres desmotivats, o sense recursos, manca de formació del professorat…; els alumnes desmotivats, comportaments disconformes, hiperactivats, des regulats….
Per què? Quins són els factors? Com afecten els nostres fills? Què tenim nosaltres a fer, com a pares?
Les manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge són una resposta singular, però cal tenir en compte totes les condicions fonamentals perquè l’aprenentatge sigui possible, i així pensar propostes.
La conversa s’inicia amb una definició possible d’aprendre. L’aprenentatge l’entenem com el procés en què el subjecte identifica quelcom que se li presenta des de fora, com un contingut, una informació… Aquesta identificació és possible sempre i quan sigui útil per ell. D’aquí el subjecte extrau unes representacions que passarien a ser significades. En un segon moment es donaria una producció, una construcció que implica una modificació de la representació inicial.
S’apunta al fet de que es podria dir que l’aprenentatge és una operació innata a l’ésser humà, que els nens i nenes aprenen de forma natural. Sabem que l’aprenentatge és un fet cultural , i és important que la cultura no bloquegi el procés. Destacant que aquest procés ha de servir per poder donar sentit al món que ens envolta, comprendre l’entorn estrany i nou de manera individual i singular.
A la conversa es transmet també, la idea de què és important no bloquejar la curiositat per aprendre. En el moment actual, l’exigència per l’èxit, la importància de la rapidesa (en el menor temps possible, i passar a realitzar una altra activitat), l’homogeneïtzació (per a tots i totes, a efectes de la igualtat), la prevalença dels resultats; tot això, a vegades té l’efecte de bloqueig l’aprenentatge.
Ens vàrem preguntar per què?. Vàrem pensar que era fonamental tenir en compte els elements que es posen joc en el procés per aprendre. Una participant explica com a la seva filla de 7 anys li demanen uns resultats esperats en la lectura, com que no es donen les expectatives en el decurs d’un temps ha empitjorat fins al punt que ara no vol llegir res.
A la taula sorgeix la idea de què la Institució educativa ha fabricat un problema d’aprenentatge amb aquesta alumna. Diferents intervencions apunten a la necessitat de respectar el temps i la preparació de cada alumne/a.
S’explica com en el sistema Finlandès la introducció a la lectura té en compte el moment maduratiu dels infants i per això s’inicia a l’edat de 7 anys i no abans.
Els participants destaquem la importància del vincle entre qui ensenya i l’alumne, “depèn molt del mestre”. La importància de desitjar que aprengui, que faci, que conegui, que es satisfaci d’una nova incorporació. Un mestre que pot fer això pot transmetre el desig per la cultura. Sabem que si això no hi és, és molt difícil que l’alumne aprengui.
També es parla de la confiança. Que el mestre/a confiï en que sigui qui sigui l’alumne pot aprendre, és clau per què sigui possible aquest fet . Per què de vegades no confiem amb els alumnes? Es parla de la diferència entre algunes experiències desenvolupades en la primària on ja comencen a bloquejar-se coses i en l’ESO ja es fa imminent. Permetre el joc dirigit, la creació.
Un altre element del què vam parlar va ser el temps. Donar el temps necessari i saber que quasi mai és el mateix per tothom. Certament hi ha límits, l’entorn escolar no pot atendre la singularitat totalment, però tenir-ho en compte ja té efectes. També es va parlar de la importància d’ experimentar plaer en el procés d’aprenentatge. Ha de ser gratificant. Si és útil i té valor, se’ns dubte serà satisfactori, perquè tindrà sentit. Algunes mares apunten a com els pares estem preocupats per l’èxit social del nostres fills, ens preocupa que quedin d’alguna manera exclosos i per això sovint no podem esperar.
És important també que l’espai sigui estètic, sigui acollidor, que transmeti la importància d’allò que es duu a terme allí. La nostra societat té cura més d’un centre comercial que d’una escola, tots podem imaginar els barracons escolars, però “ens podem imaginar els barracons Corte Inglés?”.
Hi ha altres elements que van sorgir, el fracàs, l’equivocació, l’error. Poder acceptar i manegar-se amb l’error en el treball, això permet treballar, aprendre. Experimentar i equivocar-se, és clau per poder aprendre de les errades que un fa.
En aquest sentit vàrem parlar de la riquesa de la utilització de diferents metodologies com a recursos per afavorir i potenciar l’aprenentatge. Però no podem confondre la riquesa d’un recurs amb el fet fonamental de què cal aprendre.
Sorgeix aleshores el tema del sistema educatiu com a fonamental, el professor ha de conèixer les operacions d’aprendre, saber tractar pedagògicament els alumnes. Aleshores es considera clau la formació del professorat. Es parla de l’experiència a Holanda on els professors han d’obtenir la capacitació pedagògica , no només cal saber de l’assignatura si no és necessari conèixer les operacions i condicions singulars del procés pedagògic. També es va parlar de la formació a Finlàndia.
Per finalitzar es va apuntar la importància de l’àmbit familiar i de com s’estableix un diàleg entre l’escola i la família? Aquest tema pot ser una nova conversa.
Si no es donen tots aquests elements a l’escola i a casa , és molt difícil que l’alumne pugui fer el seu recorregut en l’aprenentatge. Com a resposta cada alumne de manera singular ens diu que NO….. ; així ens dirà que alguna cosa en la situació per aprendre no va.
Això són les manifestacions que alguna cosa no funciona, no va. Manifestacions de les dificultats per establir i donar-se una bona situació d’aprenentatge. Tots els elements que hem anomenat estan implicats i per tant s’han de treballar conjuntament.
GPS, Educació aborda les dificultats per aprendre des d’ aquest enfocament, no és un alumne amb dèficit sinò una situació que cal abordar .
Rosa Antolín i Pilar Verdeguer
RECORDATORI CONVERSA DE PARES I MARES DIVENDRES 29 DE NOVEMBRE
Converses amb pares i mares
LES MANIFESTACIONS DE LES DIFICULTATS EN L’APRENENTATGE EN L’ÈPOCA ACTUAL: DESMOTIVACIÓ. TDAH, DISLÈXIA…
Salutacions a tots i totes:
Des de GPS, Educació us volem convidar a les Converses amb pares i mares.
CONVERSA:
Per aprendre cal que es donin una sèrie de condicions i cada alumne respondrà d’una manera singular aquestes situacions. En aquestes condicions el vincle pedagògic és fonamental.
Quina és la modalitat de vincle actual?. En l’actualitat hi ha un bombardeig constant sobre existència d’un alt malestar en el sistema educatiu. Els mestres desmotivats, o sense recursos, exigències de formacions especialitzades…; els alumnes desmotivats, comportaments desafiants a l’aula, hiperactivats, des regulats….
Per què? Quins son els factors? Com afecten als nostres fills? Que tenim nosaltres a fer, com a pares?
Alguns autors parlem de la manca d’autoritat dels mestres, els professors, en definitiva dels adults, vinculada a un accés de complaença dels alumnes. Per això reivindiquen de nou l’esforç i la disciplina com a eines per posar a treballar a l’alumne. Altres parlem de la manca en la gestió de les emocions com a una eina fonamental per vincular l’alumne allò que fa i per tant amb l’interès, possibilitant així el seu treball.
Son respostes a situacions on l’alumne i el mestre mostren un malestar.
Les manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge son una resposta singular, però cal tenir en compte totes les condicions fonamentals perquè l’aprenentatge sigui possible per poder pensar propostes.
Us convidem a compartir amb nosaltres aquest espai el 29 de novembre
Lloc de realització : GPS, Educació c/ Or, 31. Telèfons: 677375323- 661746251
Horari: De 19,00h. a 20,30h.
Us agrairíem confirmació als telèfons 677375323- 661746251 o gps.educacio@gmail.com
Les converses no tenen cap cost monetari.
Rosa Antolín i Pilar Verdeguer
GPS, Educació
Entendre el fracàs escolar. Una crida al respecte
Fa un dies a la premsa sortia el que comporta “el fracàs escolar per les arques públiques”. Concretament es presentava el greuge que es comet si no s’inverteix en educació, la notícia deia que això podia “tenir nefastes conseqüències econòmiques”. Amb aquest fet tots hi podríem estar d’acord, però el que és curiós és que vinculava el cost econòmic al fet de que dels fracassats escolars no se’n recapten tants impostos com d’aquells que desenvolupen una bona carrera acadèmica. Això és degut al fet que amb estudis suposadament s’assoleix un millor nivell adquisitiu i que per tant es paguen més impostos. No cal dir que això és avui una utopia en tots els sentits.
En aquest article es pretén aportar una mirada molt diferent al que s’anomena fracàs escolar i el que pot ser una aposta per a l’educació. Es reivindica per la connexió al saber, als continguts de cultura, al tresor que preserva una comunitat de ciutadans. El panorama que ara per ara emergeix en els mitjans de comunicació, en qualsevol dels apartats d’un diari, sembla haver oblidat què es fa a l’escola. Què suposa haver d’aprendre i quant important és sentir-se acompanyat en aquest acte.
Si considerem l’educació només des de l’òptica de rendiment econòmic estem atemptant sobre un alumnat que potencialment està en edat de fer-se seus aquests continguts d’època i aquest fet és un acte de negligència. Què vol dir això? que l’escola com institució social cal cuidar-la i respectar-la infinitament. La comunitat educativa és ara per ara l’aparell que carrega amb la responsabilitat de vetllar per una cultura que sí o sí, encara que això sembli, no és gens fàcil .
En clau econòmica voldria dir que això no té preu. La sociabilització dels subjectes suposa una violència simbòlica, on els alumnes que acudeixen a les aules dia a dia són introduïts als codis socials que permetran preservar una convivència ètica. L’ètica,que per definició, ens convoca a un respecte sublim per a l’ésser humà.
Aquesta argumentació vol reivindicar que el fracàs escolar no existeix com a tal, que més enllà de l’etiqueta, de quelcom estrany i extern, és un concepte relativament nou. És un concepte que s’allunya dels alumnes particulars, dels fills singulars, dels futur ciutadans. Tots ells posseeixen una modalitat diferent envers l’aprenentatge,les condicions per connectar amb els sabers són complexos i particulars.
Des de la pedagogia sabem que l’alumne finalment aconsegueix un saber, de manera enigmàtica, que vol dir etiquetar en fracassat escolar? fracàs és un significant molt feixuc per a un alumne. Un baix rendiment temporal, un curs complicat, 6 assignatures suspeses, repetir curs, deixar els estudis, no van en sèrie econòmica.
Des de l’educació cada alumne es fa seu el seu saber. L’escola d’això en sap, sap que no és només una classe, un grup, una aula, el professor sap que un subjecte en particular pot preocupar, i que val la pena apostar per ell. Si quedem enganxats en el mercantilisme d’un acte educatiu posem en risc el no apostar per les generacions tant d’alumnes com de professionals que contemporàniament treballem en aquest ofici tan i tan antic i complex alhora, com és el d’educar.
Parlarem de condicions singulars per aprendre, parlarem de temps particular en cada alumne i d’actes educatius que, essencialment, són un enigma respecte de cada subjecte. No podem caure en l’atemptat del buidat que pateixen els continguts educatius, no tot es compra; llegir, pensar, escriure , preguntar, obrir desig això no és només un indicador.
Creiem que el desig que cada alumne aprengui i el respecte per la particularitat del seu aprenentatge possibilita una rectificació davant d’una inhibició o una dificultat. I creiem que si partim de l’etiqueta de fracassat la possibilitat de rectificació es redueix significativament.
Aquesta és la nostra aposta pedagògica des de GPS, Educació, que neix a partir de l’experiència de treball amb nens, joves i adolescents que en algun moment han dit alguna cosa sobre la seva singular forma d’accedir a l’aprenentatge. Recollim aquest aprenentatge per continuar treballant i possibilitant que aquest alumne en singular és pugui vincular de nou amb el fet d’aprendre….alguna cosa nova.
Rosa Antolín i Pilar Verdeguer, orientadores pedagògies.
- ← Anteriors
- 1
- 2
- 3
GPS.Educació 