família
UNA IDEA INTERESSANT QUE POT DONAR PISTES ALS PARES I MARES ENVERS L’APRENENTATGE
I una recomanació pedagògica.
El llibre Los idiomas del aprendiente. Alícia Fernández reimpressió 2007. Editorail Nueva Visión.
I una recomanació pedagògica. El llibre “Los idiomas del aprendiente”. Alícia Fernández reimpressió 2007. Editorail Nueva Visión. Alícia exposa, des d’una mirada psicopedagògica, el fet que la modalitat i la relació que tenen els pares amb el coneixement i l’aprenentatge, té uns efectes fonamentals en nens i nenes envers la seva pròpia modalitat d’aprendre.
Parla de modalitats de presentació de la informació, i de com aquestes es poden tenir en compte des de l’àmbit domèstic per afavorir l’aprenentatge. Ella apunta a l’important que és no ocultar informació als fills i filles. Alhora transmet la idea de la importància de no exhibir informació als fills, que sovint no saben que fer-ne. Per això proposa “guardar”, referint-se al coneixement que requereix un temps d’espera per exposar-lo.
No mostrar-ho tot (exhibir), ni ocultar-ho (secret). Poder obrir l’interrogant i el desig d’aprendre és molt diferent en amagar una qüestió als fills o filles, que pot suposar una situació fosca que provoqui certa incertesa i per tant no clarificadora. Així com exhibir pot provocar un excés que el nostre fill o filla no podrá ordenar, no donar-li sentit.
També ens parla de l’escola: “La escuela es ese primer lugar donde el niño puede “conocerse-conocedor”. Es decir, al tener la vivencia de “conocer” algo sobre su propia historia que los adultos ( padres) no pueden adivinar”.
Aquesta idea mostra com els nens i nenes que van l’escola també poden ser ensenyants envers els seus pares i mares, ja que ells incorporen una informació que volen compartir, és interessant pensar que poden ser alhora aprenents i ensenyants, igual que ho poden ser els seus pares. Aquest fet permet facilitar la modalitat de transmissió que es desenvolupa la família. “La escuela es un lugar donde el niño puede hacer la experiencia de «enseñante» en relación con su familia”.
“una modalidad de enseñanza en los padres no siempre se corresponde con una igual, o correlativa, modalidad de aprendizaje en los hijos. Es decir, una modalidade enseñanza saludable en los padres y maestros favorecerá la constituciónde modalidades de aprendizaje saludables en los niños, niñas y jóvenes.”
L’autora ens permet repensar el fet important d’aprendre, i ens actualitza l’aprenentatge com una construcció de sentit. Per fer-ho el nen o nena ha de poder recórrer a la seva pròpia història, a la seva pròpia construcció de sentit, per això és tan important com ens maneguem des de casa amb les explicacions… Les nostres històries.
Una nova reflexió de l’anomenat fracàs escolar.
“Com afrontar els suspensos|…
Els pedagogs recomanen calma i diàleg amb els fills abans que càstigs i més deures”…
Tot començaven les vacances nadalenques apareixia en la Vanguardia un article que comentava els resultats escolars dels nostres alumnes. En el mateix s’indicava com “afrontar uns resultats negatius”.
Pensem important des de Gps, Educació reflexionar d’una manera singular el cas per cas. Descriure la situació necessària com un “afrontar” ens deixa un pèl desamparats a tots plegats.
Pares, alumnes, professors i comunitat en general, ens trobem en la nostra societat com en un engranatge d’una màquina. Sense massa capacitat de maniobra, s’imposa una manera de fer triomfalista.
Què vol dir això?, a l’article es parla de tres factors causants d’aquesta situació que justifiquen aquests resultats dels alumnes: l’entorn sociocultural del nen, el sistema educatiu i les circumstàncies inherents al mateix individu.
Apuntar aquests factors com explicació a un fet que considerem singular a cada alumne és simplement com anunciar que: si cauen gotes del cel probablement, està plovent.
Les adolescències, en plural situen el trànsit d’un ésser que tracta de construir un sentit allò que l’envolta, un subjecte que fins ara feia servir unes paraules per dirigir-se als pares se n’adona que ara no li serveixen.
Què li passa?
– El seu cos està canviant i l’imperatiu social és un i no un altre (el culte al cos).
– La tecnologia proclama la immediatesa, la comunicació virtual ens imposa el “aquí i ara”. Per fer qualsevol cosa fem servir la tecnologia com un recurs imprescindible.
– Les notes de tall per triar una carrera són determinants. Quan es tenen 17 anys es podrà accedir o no a una formació que potser definirà el futur.
– L’anglès i una 3era llengua, (xinès, rus, etc.) són excloents en algunes feines.
– Viure on has nascut és molt complicat quasi un miracle, millor marxar fora i contruir nous vincles, com si la dificultat quedés obviada,
Evidentment són determinants els factors socioeconòmics, i el mateix alumne en les seves circumstànices, però aturem-nos més d’un moment per preguntar-nos a què responen aquests resultats?
– abans d’actuar i respondre pensem tres situacions bàsiques: un moment d’anàlisi de la situació singular, un moment per comprendre (fonamental per parlar amb el jove no per afrontar-lo), i un moment per prendre algunes decisions. En cada casa, família, es donaran circumstàncies concretes i segurament hi haurà les diferències particulars per pensar-ho.
Aquestes formes singulars en cada alumne tenen un fet comú: el tema que ens ocupa (la preocupació per la situació dels resultats escolars).
Però les respostes seran diferents, ja que la cosa comuna seran totes aquestes diferències.
Cada ítem per poder identificar trastorns de l’aprenentatge en cada cas respon a quelcom diferent i per tant no es poden homogenïtzar.
Rosa Antolín i Pilar Verdeguer
GPS, Educació.
GPS.Educació 