aprendre

Obert el debat sobre l’escriptura a l’escola. Com ho pensem?

Posted on

De què es tracta?

Fa uns dies s’obria el debat sobre l’escriptura a l’escola o millor dit sobre el seu aprenentatge. La reflexió des de GPS,Educació, seria quin és el sentit de l’escriptura?, si pensem  aquesta com una representació essencial de la simbolització, considerem aquesta com una de les manifestacions fonamentals de l’ésser humà en el procés d’aprendre. Si aquest debat actual ara s’inicia, pensem que és un moment d’arrencada i que encara està per veure  les conseqüències. Però sabem que en la modalitat particular de cada alumna i alumne per entendre el món  l’escriptura  és una  construcció singular que condensa la significació de la seva realitat.

evolució de l escriptura

 Tendències. Escriure a mà. Un exercici en qüestió LAVANGUARDIA DIMARTS, 2 DESEMBRE 2014 MAITE GUTIÉRREZ

 Les escoles de Finlàndia, referent educatiu d’Euro-pa, deixaran d’in-vertir tant de temps a escriure a mà. Aquesta lletra lligada tan típica del col·legi ja no s’ensenyarà. En lloc de cal·ligrafia tradicional els alumnes aprendran a escriure en ordinador   (teclat de tauleta o portàtil) i també a mà amb lletra de pal, separada. Ai-xò sí que serà obligatori. Allò d’escriure amb lletra cal·ligràfica passarà a ser només una opció, i els mestres no tindran l’obligació d’ensenyar-ho. El pas que ha fet Finlàndia ha encès el debat sobre l’escriptura, que ja porta cua a moltes escoles de tot el continent, també a Espanya. En un moment en què els adults escriuen, bàsicament, mitjançant teclats, té sentit invertir hores i hores perquè un nen ajunti les lletres de forma bonica amb un llapis?.

 Aquesta és la pregunta que els responsables de l’Institut Nacional d’Educació finlandès dependent del Ministeri d’Educació s’han plantejat. Finlàndia modifica el seu currículum escolar cada deu anys. Tot el 2014 l’han dedicat a reflexionar sobre les noves competències que han d’aprendre els seus alumnes, amb grups de treball a tot el país i un debat públic molt participatiu. Una de les conclusions més controvertides ha estat la de deixar enrere la cal·ligrafia i en canvi donar més protagonisme al teclat. L’ordinador desplaça l’escriptura a mà.

L’Institut Nacional d’Educació ha decidit que la cal·ligrafia ja no formarà part del currículum escolar de Finlàndia a partir del curs 2016-2017. “Els alumnes sí que continuaran escrivint a mà de forma obligatòria, però aprendran a fer-ho amb lletra simplificada, separada, com la de la impremta”, confirma Minna Harmanen, responsable de l’Institut, a través de conversa telefònica. “A més, les escoles ensenyaran a escriure en un teclat des del primer curs de primària”, continua Harmanen. Els alumnes finlandesos comencen l’esco- la als set anys, no als tres com a Espanya.

Els responsables educatius del país consideren que els estudi- ants passen molt de temps aprenent la lletra lligada. Una cal·ligrafia que s’abandona al llarg del temps i que a més no veuen en- lloc més que a l’escola. Pràcticament tot el que llegeixen està escrit amb lletra d’impremta (o de pal). Com la d’aquest diari, per exemple, com la de qualsevol llibre, qualsevol anunci o qualsevol email. Així que tot aquest temps, asseguren, el poden invertir en altres qüestions. A la comprensió lectora o a la re- dacció, a aprendre a expressar idees en un text escrit.

La forma com es construeixi amb lletra de pal, cal·ligràfica o en ordina- dor– seria secundari, opinen. “Avui dia ensenyem els dos tipus d’escriptura, i realment allò de deixar la cal·ligrafia ha suposat un xoc per a part de la societat”, explica Pekka Tukonen, director de l’escola de Järvenpää –al sud de Finlàndia–, també en entrevista telefònica.

escritura

“Encara no tinc una opinió formada sobre com afectarà l’aprenentatge, si serà positiu o no, caldrà veure; al meu municipi crec que les escoles continuaran ensenyant cal·ligrafia”, assenyala Tukkonen, que va ser professor en un institut de Sant Cugat del Vallès durant els anys anys noranta. En tot cas, Finlàndia segueix la línia d’alguns organismes inter- nacionals. Les proves PISA, la macroavaluació de l’OCDE que mesura el coneixement dels alumnes de 15 anys al món, es fa- ran en format digital a partir d’ara. Els alumnes hauran de contestar les preguntes amb un ordinador, no escriuran a mà. En l’última edició, en la qual Finlàndia va tornar a coronar la llista de països europeus, ja es va inclou- re una part dels exercicis en for- mat digital.

“Finlàndia ha introduït un canvi totalment disruptiu”, considera Miquel Àngel Prats, coordinador del grau d’Educació Infantil a la facultat de Blanquerna URL i especialista en tecnologia i educació. “És normal que part dels seus professors posin reticències”, afegeix. Però Prats també entén el plantejament del Ministeri.

Canvi de paradigma:

Encès el debat sobre si l’escriptura tradicional ha quedat obsoleta L’important és que s’escrigui, no tant si es fa lletra cal·ligràfica o d’impremta, consideren els professors L’adaptació de l’escola als canvis socials des del primer curs. L’alumne aprendrà amb el teclat, i a mà amb caràcters simplificats un exercici en qüestió. Les escoles de Finlàndia deixaran d’ensenyar cal·ligrafia tradicional per passar al teclat i la lletra de pal.

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

QUÈ DIFÍCIL ÉS INICIAR EL VOL TOT SOL

Posted on Updated on

 

“La adolescencia, ¿no es este tiempo lógico en que el sujeto va a ponerse en juego, ese tiempo en que el sentimiento de la vida se manifiesta de manera más activa y exige encontrar un nuevo modo de ser que se anude a un nuevo lugar, lejos del círculo de la familia, con otras compañías? El sujeto quiere salir de ese círculo. Quiere estar fuera con los otros, quiere vivir como los otros ser libre. El espacio de la casa se vuelve demasiado exiguo, para alojar el flujo de energías vitales que lo agita, para la [verdadera] vida, la esencia misma de la vida a la que aspira.”

 

El despertar y el exilio. Enseñanzas psicoanalíticas sobre la adolescencia. Philippe Lacadée.

Recollim aquestes paraules de Lacadée, ja que transmeten magistralment allò que l’adolescència implica. Un temps d’ experimentació, un temps per buscar la l’  orientació a la vida. Què difícil pels pares és esperar que els fills  puguin aprendre a fer el seu vol.

Que difícil per els fills iniciar-lo. De vegades cal un acompanyament aliè a la família, en altres no.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

APRENDRE, IMITAR, DE QUÈ ES TRACTA?

Posted on Updated on

L’ADULT OFEREIX LA MÚSICA PERQUÈ ELL PUGUI POSAR LA SEVA VEU

AVUI ENS PREGUNTEM: QUÈ VOL DIR LLEGIR? QUÈ VOL DIR LLEGIR BÉ?

Posted on

 

Volem compartir o incomodar per poder reflexionar. Avui ho fem al voltant d’un tema del qual se’n parla molt, sobre el fet de llegir.

leer 1Ja fa un temps, el 6 de febrer del 2013, al diari EL PAIS publicava un article d’ Iván Thays. Sabemos que existen bueno y malos escritores, pero ¿existen buenos y malos lectores? Existen algunos mitos sobre lo que es un buen lector que deben desestimarse. El primero de ellos: que un crítico literario es necesariamente un buen lector. Puede que no lo sea, incluso puede ser uno pésimo, sin capacidad de análisis, de un galopante mal gusto. Miles de reseñas dan fe de ello.

Otro mito es aquel que indica que un buen lector es pausado, lento, sin prisa. Recuerdo un chiste al respecto de Woody Allen: “Hice un curso sobre lectura rápida y leí Guerra y paz en veinte minutos. Trata de Rusia“. El chiste es bueno y la idea de que el lector lento es mejor que el veloz parece correcta pero pienso que la velocidad de lectura la escoge cada lector y se acomoda a su momento, a su ritmo personal, al libro en particular que está leyendo. Desde luego, el caso contrario también es un mito: un buen lector es el que lee más y más rápido. Bah. ¿Cuántas palabras por minuto debe leer un buen lector? No creo que una medición así sea posible. También es discutible la idea de que leer algo de moda, aunque sea malo, es beneficioso pues genera una costumbre lectora. No creo que los adolescentes que leyeron la saga Harry Potter o Crepúsculo, los aventureros de sofá que disfrutaron de El código Da VinciMillenium o quienes actualmente vibran con E.L.James se conviertan en mejores lectores. Sin duda, leerán todo lo que les ofrezcan de ese autor en concreto, y luego seguirán su predecible vida sin libros.”

A la conferència realitzada per Philippe Meirieu al Ministerio de Educación de la República Argentina el 30 d’octubre del 2013 amb el títol “La Opción de Educar y la Responsabilidad Pedagógica, ens diu: “Para un niño aprender a leer no debería ser someterse a la intención de un adulto, sino acceder a una libertad, acceder a la lectura que le permite liberarse de la palabra de aquellos que le hablan constantemente.”


 llegir 3La lectura d’aquestes paraules ens provoquen un desig de preguntar-nos de nou:

 Què fem quan llegim? És un acte particular, quasi íntim, on ens hem de preguntar com s’han de tenir en compte les condicions de cadascú per realitzar-lo. L’Ésser està completament implicat en aquest acte. La modalitat lectora és un procés que ens ha de permetre l’acte de llegir.

 Quina és la nostra funció com a mestres, educadors…, son transmissor d’un aprenentatge pensat com a tècnic o d’un contingut pervincular-   se al món? La mirada tècnica, enfocada a aconseguir uns resultats per avaluar, és certament predominant, però Meirieu ens recorda que llegir ens  ha de permetre justament l’emancipació de les demandes forçoses que no ens permeten pensar el món per poder viure’l.

Quina és la finalitat d’aprendre a llegir? Aprendre a llegir no és el mateix que llegir, però cal que ens preguntem sobre la seva finalitat per  saber on està el nostre compromís, la nostra opció.

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

REPENSEM ALGUNES PREGUNTES ENVERS L’EDUCACIÓ

Posted on Updated on

REPENSEM ALGUNES PREGUNTES ENVERS L’EDUCACIÓ

niño aula antigua
 A la conferència: “La Opción de Educar y la Responsabilidad Pedagógica” Philippe Merieu ens diu: “Para un niño aprender a leer no debería ser someterse a la intención de un adulto, sino acceder a una libertad, acceder a la lectura   que le permite liberarse de la palabra de aquellos que le hablan constantemente.”

   La lectura d’aquestes paraules ens provoquen un desig de preguntar-nos de nou:

  Com aprenem?; Què ens permet aprendre?; Què passa quan aprenem?; En què consisteix el procés?; Què és la intel·ligència?, Què signifiquen els valors en l’educació?….

   Volem treballar aquestes preguntes i d’altres que poden sorgir a través de la lectura del material que proporcionem:

 

 

http://www.entrerios.gov.ar/CGE/adminconsejo/DOCUMENTOS_PNFP/eje%201/Philippe_Meirieu-La_opcion_de_educar.pdf

 

Amb aquest treball iniciem les convocatòries de reflexió i producció educativa del grup de GPS,Eucació.

 
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

PER QUÈ SERVEIX APRENDRE?

Posted on Updated on

“Uno de cada seis alumnos españoles no sabe interpretar una factura, España está por debajo de la media de la OCDE en el último informe PISA, que analiza por primera vez las habilidades financieras de estudiantes de 15 años de 18 países”.

adolescenciaAquest era el titular d’una notícia publicada al “El País” el darrer 9 de juliol.

En l’article sorprenen frases com: “.. estudiantes (16,5%) apenas alcanza el nivel básico en competencia financiera.”

Quin aprenentatge és la Competència Financera? En el desenvolupament de la notícia ho explica,  són fonamentalment continguts matemàtics. Fins aquí bé, la manera d’anomenar els continguts canvia amb el temps. 

Ara bé aquests continguts si estiguessin al servei de l’emancipació dels alumnes, rescatant a Jacques Rancier,[1] no hauria de ser observats, analitzats o comentats per mestres i professors?,  i no 

 pel “El secretario general de la OCDE Ángel Gurría, se confesó preocupado por los resultados de los alumnos de todos los países analizados.” .

Per què aprendre? Quin objectiu té aprendre? Aquests organismes ho tenen clar “necesitan mejorar un conocimiento financiero que les ayudará a “entrar en el mercado laboral y participar plenamente en la sociedad en empleados, empresarios y ciudadanos”.

 

Formar part de la “nova” societat d’ empleats, empresaris i ciutadans. Cal pensar que allà on diu ciutadans, potser caldria dir consumidors, per ser coherents. El neoliberalisme domina l’educació i la cultura.

És per això que “Desde 2010 en escuelas de toda España se han puesto en marcha experiencia piloto por las que se imparten contenidos financieros, dentro de iniciativas como el Plan de Educación Financier puesto en marcha

por la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) y el Banco de España  (BDE). La nueva reforma educativa, la LOCME, también la incluye en los currículos.”

MAFALDA 2

   Hannah Arendt en el seu llibre “La condición humana”  ens diu:  “Pero pudiera ser que nosotros, criaturas atadas a la Tierra que hemos comenzado a actuar como si fuéramos habitantes del universo, seamos incapaces de entender,

   esto es, de pensar y hablar sobre las cosas que, no obstante, podemos hacer. …. La situación creada por las ciencias es de gran significación política. Donde quiera que esté en peligro lo propio del discurso, la cuestión se polittza, ya que es precisamente el  discurso lo que hace al hombre un ser único.” 

La seva defensa del discurs és una defensa profunda del pensament, de la paraula, de la reflexió , del perquè dels actes.

Convoca a l’ésser humà a ser responsable dels seus actes a través de la consciència del seu pensament. I continua:

lamp and mouse
Però en què pensen els joves?

“…Tal vez haya verdades más allá del discurso, y tal vez sean de gran importancia para el hombre en singular, es decir, para el hombre en cuanto no sea un ser político, pero los hombres en plural, o sea, los que viven, se mueven y actúan en este mundo, sólo experimentan el

significado debido a que se hablan y se sienten unos a otros a sí mismos.” [1]

Certament l’alumne/consumidor és un ésser sol, sense comunitat, al servei del sistema financer. Però si l’educació i la formació han de servir per formar per la lliure elecció de les persones amb compromís envers als altres i la responsabilitat dels seus actes i pensaments,  

llavors l’alumne ha de pensar-se en comunitat i l’acte educatiu ha de tenir en compte la relació entre l’alumne i el mestre o professor i el desig d’aquest en la transmissió de la cultura.

Per tant ha de fer-se responsable del seu discurs. Estem envaïts pel discurs neoliberal, aquesta notícia és un clar exemple.

 

 

 

[1]El Maestro Ignorante. Jacques Ranciere.Laertes educación. Octubre 2010

[2]Hanna Arendt. La Condición Humana. Editorial Paidos. Edición 1993.

[3] Hanna Arendt. La condición Humana. Editorial Paidos. Edición 1993.

 

 


Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

Síntesi de la conversa de pares i mares del 29.11.13

Posted on Updated on

fotophotophoto-2

Converses de pares i mares a GPS, Educació.

Les manifestacions de les dificultats dins  l’aprenentatge en l’època  actual; desmotivació, TDAH, dislèxia….

Per aprendre cal que es donin una sèrie de condicions i cada alumne respondrà d’una manera singular a aquestes situacions. En aquestes condicions  el vincle pedagògic és fonamental. Quina és la modalitat de vincle actualment?. Ens arriba un constant bombardeig de  l’existència d’un alt malestar en el sistema educatiu. Els mestres desmotivats, o sense recursos, manca de formació del professorat…; els alumnes desmotivats, comportaments disconformes, hiperactivats, des regulats….

Per què? Quins són els factors? Com afecten els nostres fills? Què tenim nosaltres a fer, com a pares?

Les  manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge són una resposta singular, però cal tenir en compte totes les condicions fonamentals perquè  l’aprenentatge sigui possible, i així pensar propostes.

La conversa s’inicia amb una definició possible d’aprendre. L’aprenentatge l’entenem com el procés en què el subjecte identifica quelcom que se li presenta des de fora, com un contingut, una informació…  Aquesta identificació és possible sempre i quan sigui útil per ell. D’aquí el subjecte extrau unes representacions que passarien a ser significades. En un segon moment es donaria una producció, una construcció que implica una modificació de la representació inicial.

S’apunta al fet de que es podria dir que l’aprenentatge és una operació innata a l’ésser humà, que els nens i nenes aprenen de forma natural. Sabem  que l’aprenentatge és un fet cultural , i és important que la cultura no bloquegi el procés. Destacant que aquest procés ha de servir per poder donar sentit al món que ens envolta, comprendre l’entorn estrany i nou de manera individual i singular.

A la conversa es transmet també, la idea de què és important no bloquejar  la curiositat per aprendre. En el moment actual, l’exigència per l’èxit,  la importància de la rapidesa (en el menor temps possible, i passar a realitzar una altra activitat), l’homogeneïtzació (per a tots i totes, a efectes de la igualtat), la prevalença dels resultats; tot això, a vegades té l’efecte de bloqueig l’aprenentatge.

Ens  vàrem preguntar per què?. Vàrem pensar que era fonamental tenir en compte els elements que es posen joc en el procés per aprendre. Una participant explica com a la seva filla de 7 anys li demanen uns resultats esperats en la lectura, com que no  es donen les  expectatives  en  el decurs d’un temps ha empitjorat fins al punt que ara no vol llegir res.

A la taula sorgeix la idea de què la Institució educativa ha fabricat un problema d’aprenentatge amb aquesta alumna. Diferents intervencions apunten a la necessitat de respectar el temps i la preparació de cada alumne/a.

S’explica com en el sistema Finlandès la introducció a la lectura  té en compte el moment maduratiu dels infants i per això s’inicia a l’edat de  7 anys  i no abans.

Els participants destaquem la importància del vincle entre qui ensenya i l’alumne, “depèn molt del mestre”. La  importància de desitjar que aprengui, que faci, que conegui, que es satisfaci  d’una nova incorporació. Un mestre que pot fer això pot transmetre el desig per la cultura. Sabem que si això no hi és, és molt difícil que l’alumne aprengui.

També es parla de la confiança. Que el mestre/a confiï en que sigui qui sigui l’alumne pot aprendre, és  clau per què sigui possible aquest fet . Per què  de vegades  no confiem amb els alumnes? Es parla de la diferència entre algunes experiències desenvolupades en la primària on  ja comencen a  bloquejar-se coses i en l’ESO ja es fa imminent. Permetre el joc dirigit, la creació.

Un altre element del què vam parlar va ser el temps. Donar el temps necessari i saber que quasi mai és el mateix per tothom. Certament hi ha límits, l’entorn escolar no pot atendre la singularitat totalment, però tenir-ho en compte ja té efectes. També es va parlar de la importància d’ experimentar plaer en el procés d’aprenentatge. Ha de ser  gratificant. Si és útil i té valor, se’ns dubte serà satisfactori, perquè tindrà sentit. Algunes mares apunten a com els pares estem preocupats per l’èxit social del nostres fills, ens preocupa que quedin d’alguna manera exclosos i per això sovint no podem esperar.

És important també que l’espai sigui estètic, sigui acollidor, que transmeti la importància d’allò que es duu a terme allí. La nostra societat té cura més d’un centre comercial que d’una escola, tots podem imaginar els barracons escolars, però “ens podem imaginar els barracons Corte Inglés?”.

Hi ha altres elements que van sorgir, el fracàs, l’equivocació, l’error. Poder acceptar i manegar-se amb l’error en el treball, això permet treballar, aprendre. Experimentar i equivocar-se, és clau per  poder aprendre de les errades que un fa.

En aquest sentit vàrem parlar de la riquesa de la utilització de diferents  metodologies  com a recursos per afavorir i potenciar l’aprenentatge. Però no podem  confondre la riquesa d’un recurs amb el fet  fonamental de què cal  aprendre.

Sorgeix aleshores el tema del sistema educatiu com a fonamental, el professor ha de conèixer les operacions d’aprendre, saber tractar pedagògicament els alumnes.  Aleshores es considera clau  la formació del professorat. Es parla de l’experiència a Holanda on els professors han d’obtenir la capacitació pedagògica , no només cal saber de l’assignatura si no és necessari conèixer les operacions i condicions singulars del procés pedagògic. També es va   parlar de la formació a Finlàndia.

Per finalitzar es va apuntar la importància de l’àmbit familiar  i de com s’estableix un diàleg entre l’escola i la família? Aquest tema  pot ser una nova conversa.

Si no es donen tots  aquests elements a l’escola i a casa , és molt difícil que l’alumne pugui fer el seu recorregut en l’aprenentatge. Com a resposta  cada alumne de manera singular   ens diu que NO….. ; així ens dirà que alguna cosa en la situació per aprendre no va.

Això són les manifestacions que alguna cosa  no funciona, no va. Manifestacions de les dificultats per establir i donar-se una bona situació d’aprenentatge. Tots els elements que hem anomenat estan implicats i per tant s’han de treballar conjuntament.

GPS, Educació aborda les dificultats per aprendre des d’ aquest enfocament, no és un alumne amb dèficit sinò una situació que cal abordar . 

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer