triar

TALLER DE PARES I MARES: UNES PARAULES SOBRE L’ELECCIÓ EN LES ADOLESCÈNCIES

Posted on

TALLER SOBRE L’ELECCIÓ: UNA ELECCIÓ COM UN ACTE NOU I I SALVATGE.

GPS, Educació i Quines paraules compartim?

Elección

 

Creure: els nostres fills estan molt pressionats pel futur en el què els hi costa creure. Ens podem preguntar si confiar en el futur no és en primer lloc una responsabilitat dels adults. No saber o preguntar-se sobre el seu futur, és d’allò més lògic, de fet és més difícil saber perfectament el què volem o ens interessa.

Confiança: és fonamental escoltar i confiar en allò que expliquen. És imprescindible prendre’s seriosament les seves paraules. No associar el canvi a l’error. Si s’equivoquen, aprenen.

Seguretat: transmetre aquesta implica saber que una elecció és un acte en un punt incert, no tenim la certesa total, ja que és una situació nova. La seguretat d’estar al costat sostenint la incertesa.

Acompanyament: és important poder acompanyar els nostres fills perquè puguin anar-se descobrint a través de les seves pròpies eleccions, més enllà del que considerem millor o pitjor.

Tranquil·litat: tenir en compte que els nostres fills són més flexibles que nosaltres, tenen una visió oberta i global i molta més informació. Des de l’escola se’ls hi transmet molta informació perquè puguin orientar-se vers el seu futur.

Els pares hem de suportar no saber, cal saber que no sabem tot sobre els nostres fills…


Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com
  

Anuncis

QUÈ TRIAR?…

Posted on Updated on

Què triar ?, què regalar als nostres fills…

1 educacionAvui volem compartir una reflexió a partir d’un fragment del text que Gustavo Stiglitz escriu a la revista CARRETEL amb el títol “Los niños y el psicoanálisis: escuchar el inconsciente. El niño  en nuestro malestar”.

Stiglitz escriu: “De his Majesty the baby” en la teoría freudiana, se ha transformado en “el niño tirano-tiranizado”. Ante la caída de los semblantes de la autoridad familiar, la tiranía del discurso capitalista toma el relevo, tornándolo en tirano de la demanda y de la satisfacción inmediata. En el niño consumidor, esa nueva y aterradora figura, fácilmente se revela su otra cara no menos siniestra: el niño consumido objeto de consumo.”[1]

És a dir, com contribuïm a la constitució d’un nen?, com el pensem?, com l’anomenem?, com ens relacionem amb ell?, què esperem?, que li demanem?, que li proposem?.

Quan les nostres vides estan totalment orientades per  tenir i patir per guanyar diners que d’un moment a un altre algú ens els pot treure…(ens abaixaran el sou?, ens quedarem sense feina…?), aquests pensaments i fets condicionen els nostres desitjos i la nostra forma de fer i pensar. Com aquests pensaments, pors, incerteses… malestars, es manifesten en allò que transmetem els nostres fills, alumnes… nens?.

En les demandes que fem als nostres nens, allò del què els fem dipositaris, hi ha quelcom  irresoluble, no està en les seves mans i malgrat tot continuem utilitzant el mateixos patrons. Què faran doncs? No tenim cap dubte,  que  cadascú farà una cosa particular.  Alguns faran tot el que els hi demanem, altres diran NO, però en tot cas, aquesta demanda serà difícil de suportar. Quina responsabilitat tenim com adults?

Si ens parem a pensar en el sentit d’allò que fem i ens podem separar una mica del moviment constant, de l’acte sense pensament. Aleshores podem anar dient a que sí, a  que no, ara això, ara allò altre, com….; per tant podem  TRIAR.  Triar cadascú  amb les condicions  i com podem, però a la fi introduir la nostra elecció.

L’elecció particular ens torna l’estatut “humà” i això ens permet presentar-nos davant dels nostres fills, alumnes i nens com humanitzats en la nostra elecció.

Els hi transmetem “per mi és així” i per tant ens separem del “és el que hi ha”. Això ens autoritza davant d’ells com a responsables de la nostra elecció,  és la millor transmissió possible de què és  la responsabilitat. Sens dubte això ens permet separar-nos i pendre distància  del discurs tirànic del capitalisme, on tot està avocat a  l’acció sense pensament , a l’acte continu per satisfer allò que no sabem.

L’elecció conscient davant d’una situació ens permet fer-nos amb les condicions per  viure i deixar viure.

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS, Educació


[1] Text que Gustavo Stiglitz.Revista Carretel nº11