tria
D’UNA SOCIETAT SÒLIDA A UNA DE LÍQUIDA. Transmetre un valor nou en relació al sentit del treball.
EL GRAN TORINO, UNA MANERA SINGULAR DE DONAR SENTIT A APRENDRE:
Transmetre un valor nou en relació al sentit del treball
En la pel·lícula es fa referència reiteradament a una filosofia de vida , la figura del jubilat que ha treball mitja vida en l’empresa Ford, en la que el treball ha representat tota una carrera professional .
El valor que desprèn la fidelització a una sola empresa amaga tot un component de sentit del treball, aquest aporta a cada persona un valor particular. Es presenta com històricament el valor del treball ha variat considerablement.
Pel jove Tao que no està fent res en la pel·lícula, ni estudia ni treballa, però que si se’l veu sovint realitzant tasques que tenen un valor, llegir, arreglar coses de la casa, arreglar el jardí.
A Tao li cal trobar una acció que ordeni el seu temps, i una figura que li acompanyi en imaginar unlloc en la societat.
És mitjançant el desig i la mirada d’un adult que Tao podrà r ocupar un lloc nou.
Això passa per donar significat a allò que fa en la seva quotidianitat.
Clint Estwood li ensenya una manera particular de donar sentit a la seva vida, li explica la seva mirada. Li diu amb autoritat; no digas que no tienes futuro,”
El protagonista s’instaura en un veritable tutor que dóna les indicacions que considera adequades.
Clint Estawood li presenta les eines de treball , allò que té un valor de tota una vida d’esforç, recopilar cadascuna d’elles significa alguna cosa més.
Tao està fascinat per la col·lecció d’eines que guarda en el seu taller , simbòlicament és un tresor a manera de museu.
Clint Estwood ajuda al jove a començar la seva pròpia col·lecció d’eines i li’n regala tres , cadascuna d’elles desenvolupa una funció , li diu que amb elles ja pot començar a realitzar petites tasques en la seva casa.
Aquest regal amaga simbòlicament el do que es transmet entre generacions, entre tutor i alumne: el saber que ajuda a construir un altre futur
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com
Recull de la conversa del passat 25 d’octubre
CONVERSA DE PARES I MARES SOBRE L’APRENENTATGE
Què varem parlar divendres 25 d’octubre?
Recull d’algunes de les paraules que van circular en la conversa envers l’aprenentatge.
Tal com s’indicava en la proposta de la trobada un dels objectius era poder parlar del què enteníem per aprenentatge i reflexionar sobre els resultats escolars dels nostres fills.
Partíem d’una possible definició standar d’aprendre: com a procés d’adquisició en relació a diferents capacitats, coneixements, habilitats,
o conductes que sorgeixen com a resultat de l’estudi, l’experiència, el raonament, la instrucció i l’observació.
Un aconteixement dirigit a poder donar-se la transmissió de quelcom que implica una nova subjetivació del món.
És a dir que l’alumne, nen, fill pugui adquirir una nova construcció de sentit d’allò (la realitat) que l’envolta.
Poder pensar estar íntimament relacionat en pensar-se. Què allò que li feia pregunta,pugui prendre un sentit que clarifiqui alguns dels interrogants que porta l’alumne.
Aquesta realitat venia rotundament marcada per un detonant “l’interès” , i era en aquest punt on els interrogants marcaven el ritme de la conversa.
Varem parlar de que per poder aprendre sí o sí era necessari que allò a adquirir tingués un valor, un interès per aquell que ho ha d’incorporar. Allò que en diuen està motivat. Aleshores ens vam preguntar:
Es construeix l’interès envers quelcom que s’ha d’aprendre?
Es localitza? ,- més aviat es desperta.
Tot i que generalment no sempre “saps el què vols”.
Per tant, en quines condicions es dóna aquest despertar?, què és el que permet un desig obert en relació a la diversitat de qüestions per aprendre.
Algunes condicions que s’haurien de donar per què es pugui produir una situació d’aprenentatge són:
-El límit: per poder està interesat en quelcom, això en si mateix ha d’estar sostingut per uns límits.
Què és i què no és, on és dona, quan , per qui , per què… tot això delimita allò a fer amb sentit, sinó està limitat no pot donar-se el sentit.
El límit permet emergir l’interès, la recerca de sentit nou. Com els adults transmetem aquest sentit del que ens envolta, com el delimitem?
-L’elecció: és important parlar de la tria en la situació d’aprenentatge, és quan el jove, la jove, el nen ,l’infant, (es pressuposa com a subjecte responsable de la seva actuació,també podem dir de la seva elecció),
per tant que tingui l’oportunitat d’ elecció es tractaria de facilitar les situacions problema que permetin una relació nova amb alguna cosa.
Que aquesta elecció: suposi la responsabilitat, l’execusió real de l’acte en concret i que allò per aprendre sigui assumible. Podem dir que l’aprenentatge és un acte d’elecció.
En quines condicions es dóna l’elecció:
– Per tal de que es doni aquesta situació d’aprenentatge cal posar límits, donar paràmetres d’execució que ordenin allò a aprendre, a resoldre, a solucionar, etc.
– Que la situació aprenentatge no sigui una situació d’iguals, cal sostenir l’autoritat que dóna indicacions oportunes per un procés òptim.
– Fonamental el desig del transmissor en allò que transmet. Part de l’interès de l’infant ve marcat pel desig (el professor, el pare, la mare, etc).
– Cal parlar de lloc a ocupar, l’alumne té un lloc a ocupar i l’aprenentatge l’obrirà l’oportunitat d’altres llocs, per tant pressuposa la tria d’aquests llocs possibles.
– Aquests llocs possibles suposen una separació, en la primera infància nadó i mare ja pateixen una situació d’aquest tipus, en l’adolescència es torna a jugar aquesta separació.
Aprendre com a procés de sentit del món que habitem, aprendre com a nova construcció de vida i per tant facilitadora de nous llocs a habitar de manera saludable i de qualitat. Aprendre com un procés íntim d’elecció.
Gràcies a tothom!!
GPS.Educació 