condicions
GPS, Educació reflexiona envers la responsabilitat confinada
ADULTS RESPONSABLES
Estem sentint últimament moltes declaracions que versen sobre l’estat emocional dels infants i adolescents. Certament el context actual és com a mínim impactant.
La nostra vida ha canviat radicalment, i ens ha deixat sense el control sobre l’entorn i sobre el futur, desolats.
Això ens evoca a una situació molt complexa com humans, ens enfronta als nostres mateixos límits. Això no és nou, sempre ha estat així. Freud ja ens deia que la mort i l’impossibilitat del control envers la natura enfrontava a l’ésser humà al seu propi límit, un impossible.
Cadascú fem allò que podem davant d’això, però la posició dels adults és molt important. Certament això provoca sentiments i emocions, hi ha por, inquietud, intranquil·litat, ràbia, i potser angoixa en alguns moments.
Tots aquests sentiments afloren, i considerem que passa més en els adults que en els infants i adolescents, de fet sovint els adults posem en ells el que ens preocupa a nosaltres.
Però com adults tenim el repte de fer-nos càrrec, assumir la nostra responsabilitat d’acceptar les nostres limitacions, afrontar la realitat i contenir el present. Autoritzar-nos a viure com adults, a decidir, què fem cada dia?, com ho fem?, que és important per a nosaltres i per la nostra família?, què prioritzem?, què necessitem?, com utilitzem el temps i l’espai?
Això tindrà l’efecte d’entomar les nostres vides i orientar als nostres fills i filles. Nosaltres com adults som fonamentals per orientar i simbolitzar que està passant. Segurament aquest fet tindrà efectes en la contenció, canalització i simbolització dels sentiments i les emocions.
GPS, Educació acompanya als infants i joves a enfrontar els límits, es tractaria de localitzar les condicions particulars de cadascú per generar les possibilitats.
EL UNIVERSO SE EXPANDE…
“¿De qué naturaleza es la satisfacción que aporta el saber?. Hay una escala de valores en el goce que aporta el saber. “[1]…
Per accedir al saber aquest procés ha de ser satisfactori, sinó ens produeix cap guany no cal realitzar l’esforç.
No hem d’oblidar que aquesta satisfacció és singular i sovint el mestre desconeix quan i com es produeix.
Aleshores a partir d’aquí una pregunta important pels professionals seria:
quines són les condicions en l’aprenentatge per a què pugui resultar satisfactori?.
GPS,Educació proposa un aprenentatge que permeti la construcció de sentit, i amb desig,
tant per l’alumne com pel mestre.
[1] Cordié. Los retrasados no existen. Ed : Nueva visión.
Recull de la conversa del passat 25 d’octubre
CONVERSA DE PARES I MARES SOBRE L’APRENENTATGE
Què varem parlar divendres 25 d’octubre?
Recull d’algunes de les paraules que van circular en la conversa envers l’aprenentatge.
Tal com s’indicava en la proposta de la trobada un dels objectius era poder parlar del què enteníem per aprenentatge i reflexionar sobre els resultats escolars dels nostres fills.
Partíem d’una possible definició standar d’aprendre: com a procés d’adquisició en relació a diferents capacitats, coneixements, habilitats,
o conductes que sorgeixen com a resultat de l’estudi, l’experiència, el raonament, la instrucció i l’observació.
Un aconteixement dirigit a poder donar-se la transmissió de quelcom que implica una nova subjetivació del món.
És a dir que l’alumne, nen, fill pugui adquirir una nova construcció de sentit d’allò (la realitat) que l’envolta.
Poder pensar estar íntimament relacionat en pensar-se. Què allò que li feia pregunta,pugui prendre un sentit que clarifiqui alguns dels interrogants que porta l’alumne.
Aquesta realitat venia rotundament marcada per un detonant “l’interès” , i era en aquest punt on els interrogants marcaven el ritme de la conversa.
Varem parlar de que per poder aprendre sí o sí era necessari que allò a adquirir tingués un valor, un interès per aquell que ho ha d’incorporar. Allò que en diuen està motivat. Aleshores ens vam preguntar:
Es construeix l’interès envers quelcom que s’ha d’aprendre?
Es localitza? ,- més aviat es desperta.
Tot i que generalment no sempre “saps el què vols”.
Per tant, en quines condicions es dóna aquest despertar?, què és el que permet un desig obert en relació a la diversitat de qüestions per aprendre.
Algunes condicions que s’haurien de donar per què es pugui produir una situació d’aprenentatge són:
-El límit: per poder està interesat en quelcom, això en si mateix ha d’estar sostingut per uns límits.
Què és i què no és, on és dona, quan , per qui , per què… tot això delimita allò a fer amb sentit, sinó està limitat no pot donar-se el sentit.
El límit permet emergir l’interès, la recerca de sentit nou. Com els adults transmetem aquest sentit del que ens envolta, com el delimitem?
-L’elecció: és important parlar de la tria en la situació d’aprenentatge, és quan el jove, la jove, el nen ,l’infant, (es pressuposa com a subjecte responsable de la seva actuació,també podem dir de la seva elecció),
per tant que tingui l’oportunitat d’ elecció es tractaria de facilitar les situacions problema que permetin una relació nova amb alguna cosa.
Que aquesta elecció: suposi la responsabilitat, l’execusió real de l’acte en concret i que allò per aprendre sigui assumible. Podem dir que l’aprenentatge és un acte d’elecció.
En quines condicions es dóna l’elecció:
– Per tal de que es doni aquesta situació d’aprenentatge cal posar límits, donar paràmetres d’execució que ordenin allò a aprendre, a resoldre, a solucionar, etc.
– Que la situació aprenentatge no sigui una situació d’iguals, cal sostenir l’autoritat que dóna indicacions oportunes per un procés òptim.
– Fonamental el desig del transmissor en allò que transmet. Part de l’interès de l’infant ve marcat pel desig (el professor, el pare, la mare, etc).
– Cal parlar de lloc a ocupar, l’alumne té un lloc a ocupar i l’aprenentatge l’obrirà l’oportunitat d’altres llocs, per tant pressuposa la tria d’aquests llocs possibles.
– Aquests llocs possibles suposen una separació, en la primera infància nadó i mare ja pateixen una situació d’aquest tipus, en l’adolescència es torna a jugar aquesta separació.
Aprendre com a procés de sentit del món que habitem, aprendre com a nova construcció de vida i per tant facilitadora de nous llocs a habitar de manera saludable i de qualitat. Aprendre com un procés íntim d’elecció.
Gràcies a tothom!!
GPS.Educació 