MARE

GPS,Educació FA UNA PROPOSTA CULTURAL PER AQUESTA SETMANA SANTA

Posted on

foto guillaume-

  El 29 d’abril es publicava a la Vanguàrdia l’entrevista a l’actor,

  director i escriptor de l’obra “Guillaume y los chicos, ¡a la mesa!”

 

  Molt recomanable el film!

   Ens transmet com és possible crear una obra d’art, en aquest cas una pel·lícula cinematogràfica.

   Quins elements fan possible aquesta creació?. Aquest fet arriba al públic fent gaudir d’una biografia que mostra l’acidesa i el per què del dolor de créixer,

  de cercar una identitat i una personalitat que permet viure entre els altres.

  Realment magnífica la interpretació de l’actor que a través de la seva pròpia història ens explica la lluita d’un subjecte per sobreviure primer en una família i després en la societat.

 De com conviure amb les teves particularitats pot ser una mica perillós i fer-te molt infeliç.

El film ens presenta com d’important és l’elecció del subjecte amb les identificacions. La importància de les eleccions i les propostes en què un es troba. Així sovint les persones estem en continua lluita interna.

Poder ser i fer en una societat marcada per les exigències i els èxits ens obliga a sobreviure com podem.

L’objecte de conquerir l’amor de la mare fa que Guillaume per mimetisme agafi els trets d’aquesta . Que encara que sembli un mecanisme fàcil i que es pot comprendre, pot suposar en alguns casos tota una dificultat. Per què no dir també que pot ser una confusió que arrossega a l’ésser humà fins a límits irònics i humiliants posant inclús a prova el mateix cos.

El protagonista ens deia fa pocs dies en una entrevista, fent referència al títol de l’obra el següent:

“Qué extraño. Eso mismo pensé yo: ¿por qué no dice simplemente “chicos, a la mesa”…? De esa frase surgió rápidamente una dramaturgia, la de un chico demasiado pasivo, demasiado bien educado, una víctima de los clichés.

Primero fue una obra de teatro. Hice un monólogo en el que interpretaba todos los personajes, una comedia ligera que fue un gran éxito. En la adaptación al cine me he conformado con hacer de mí mismo y de mi madre;

no podía ser de otra forma porque durante muchos años he sido su encarnación.”

Aquestes dues preguntes donen comptes com una canalització d’un drama vital pot arribar a ser una obra d’art.

Sublimar el patiment de l’ésser humà genera un producte sublim que deixa una empenta en forma de lliçó per la resta dels mortals, que no ens deixa impassibles.

Anuncis

D’UNA SOCIETAT SÒLIDA A UNA DE LÍQUIDA. Transmetre un valor nou en relació al sentit del treball.

Posted on

 EL GRAN TORINO, UNA MANERA SINGULAR DE DONAR SENTIT A APRENDRE:

Transmetre un valor nou en relació al sentit del treball

En la pel·lícula es fa referència reiteradament a una filosofia de vida , la figura del jubilat que ha treball mitja vida en l’empresa Ford, en la que el treball ha representat tota  una carrera professional .

grantorinof1 El valor que desprèn la fidelització a una sola empresa amaga tot un component de sentit del treball, aquest aporta a cada persona un valor particular. Es presenta com històricament el valor del treball ha variat considerablement.

Pel jove Tao  que no està fent res en la pel·lícula, ni estudia ni treballa, però que si se’l veu sovint realitzant tasques que tenen un valor, llegir, arreglar coses de la casa, arreglar el jardí.

A Tao li cal trobar una acció que ordeni  el seu temps, i una figura que li acompanyi  en imaginar unlloc en la societat.

És mitjançant el desig i la mirada d’un adult que Tao  podrà r ocupar un lloc nou.

Això passa per donar significat  a allò que fa en la seva quotidianitat.

torino-garatge

Clint Estwood li  ensenya una  manera particular de donar sentit a la seva vida, li explica la seva mirada. Li diu amb autoritat; no digas que no tienes futuro,”

El protagonista s’instaura en un veritable tutor que dóna les indicacions que considera adequades.

Clint Estawood  li presenta les eines de treball , allò que té  un valor de tota una vida d’esforç, recopilar cadascuna d’elles significa alguna cosa més.

Tao està fascinat per la col·lecció d’eines que guarda en el seu taller , simbòlicament és un tresor a manera de museu.

Clint Estwood ajuda al jove a començar la seva pròpia col·lecció d’eines i li’n  regala tres ,  cadascuna d’elles desenvolupa una funció ,  li diu que amb elles ja pot començar a realitzar petites tasques en la seva casa.

Aquest regal amaga simbòlicament el do que es transmet entre generacions, entre tutor i alumne: el saber que ajuda a construir un altre futur
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com