GPS.Educació

GPS. EDUCACIÓ: REFLEXIÓ DEL TALLER DE LÍMITS I UN ARTICLE D’OPINIÓ

Posted on Desembre 2, 2014

DE QUÈ ES VA PARLAR EN EL TALLER DE LÍMITS ? i un article d’opinió sobre el joc. Fa uns dies cel.lebràbem el 25 anys dels Drets del Nen i aprofitant la reflexió de l’ article d’opinió que sortia a la Vanguràdia sobre el joc.Des de GPS, Educació s’apunten algunes notes finals que sorgien en la reflexió sobre els límits. Per què límits i joc?, en el taller s’ha parlat del límit com una eina clau en la regulació. De què es tracta? Els límits marquen una possibilitat, delimiten un espai, un temps, i una oportunitat. Efectes d’aquesta regulació estaria present en l’aprenentatge d’unes normes que en un futur preparen per poder fer vincles amb els altres. Aquest fet permet més endavant incorporar les regles del joc, de l’esbarjo i obre la possibilitat d’interactuar amb altres i de viure en comunitat.

 “Article d’opinió de La Vanguàrdia 25/11/2014″.Jaume Bantulà

S’han complert 25 anys de l’aprovació, per part de l’ONU, de la Convenció sobre els Drets del Nen. És el tractat internacional de drets humans més àmpliament ratificat.193 països, incloent-hi Espanya, l’han  firmat. Per supervisar la seva aplicació, es va crear el 1991 el Comitè dels Drets del Nen (CDN). Durant aquest període s’han produït èxits significatius en el reconeixement dels drets inalienables de tots els  nens i nenes. La millor manera d’invertir en el futur de la nostra societat és invertir en la infantesa i l’adolescència. Conscients que no poden desenvolupar-se polítiques a favor de la infantesa, que el joc sigui menystingut, el CDN va publicar l’observació general núm. 17 (2013) sobre el dret del nen al joc i va mostrar la seva preocupació per l’escàs reconeixement que els estats atorguen a aquest dret.A Espanya la situació és desoladora. Segons un estudi de l’Observatori del Joc Infantil (OJI), els nens d’avui no juguen gaire. Les famílies gairebé no dediquen temps a jugar juntes. Els nens juguen més amb els adults que amb altres nens. Un terç dels nens juguen sols. L’acompliment dels deures i la realització d’activitats extraescolars omplen el lleure infantil, juntament amb l’ús de la televisió i de les noves tecnologies. No hi ha temps a perdre. Jugar és una pèrdua de temps.

A les escoles, el joc continua sent una eina escassament utilitzada com a contingut i recurs educatiu, malgrat que la màxima horaciana d'”instruir delectant” tingui una llarga tradició pedagògica.

Un estudi de The Replay Research, a vuit ciutats europees el 2013, posa en relleu que a més de dos terços dels nens de sis a vuit anys els agradaria tenir més espais de joc a prop de casa seva.

En tots tres àmbits, casa, escola i comunitat, no es desenvolupa cap activitat lúdica sense la vigilància, control i supervisió dels adults.

Davant la reducció dels horitzons de la infantesa, cal garantir més llibertat.

Fa falta més joc no estructurat, lliure.La infantesa i l’adolescència han de tenir més llibertat, temps i espai per gaudir i aprofitar-se dels beneficis del joc. L’activitat lúdica contribueix decisivament al benestar infantil. Un últim reclam: quan hi haurà un pla estratègic intersectorial per al joc?