talent
COM ELS JOVES FAN, QUÈ ENS PREOCUPA TANT? REFLEXIONS SOBRE OPINIONS LLEGIDES…
Per què cal un projecte vital?;
Què vol dir dissenyar una personalitat pròpia?, què pensem en relació a tenir talent? Què vol dir preparar els nostres fills per tenir èxit en el futur?.
De què tractaria una educació pels nostres fills/filles, que permetés aproximar-se a l’excel·lència en bé d’un mateix i de la societat. Com pensem programar activitats per promoure un ambient alegre, divertit, estimulant, on un coneix les seves possibilitats i fortaleses … Compartint cadascú el seu talent.
En quin món, en quina galàxia, en quin escenari real de les nostres vides trobem un fet lineal, previsible i entusiasta. On queda el viure i sentir que un pot estar sol, que un estar sol i malgrat això, o per això, pot compartir. Què en la relació amb els altres tenim en comú, en conversa, un lloc on intentant explicar els pensaments, les vivències , escoltar les històries… només amb el plaer d’escoltar. Com es pot viure, simplement viure i experienciar com ens diu Jorge Larrosa.
Larrosa en el llibre de Jacques Rancière . La Educación Pública y la domesticación de la democrácia. Senyala; “,.. Porqué a lo mejor es eso lo que estoy llamando filosofía: una relación entre los libros, los jóvenes y la vida en lo que pueda surgir, quizá, algo así como el pensamiento”. Jorge ens parla del pensament i senyala el seu amor pels llibres, llibres que expliquen històries dels humans, de la seva història sense més. Els llibres en si mateixos, sense marcar regles ni programes estàndard, on cadascú es llegeix i es pensa en cada història.
I diu “El mundo, lo que podríamos llamar lo real , ha sido convertido en ese objeto de saberes y de las prácticas que se presenta en la Universidad perfectamente ordenado, determinado, definido y clasificado, convertido en una asignatura”
“Esa personalidad expresiva , no es otra cosa que el producto de las maquinarias de atontamiento. No las de la explicación, sino de las de opinión, las fabrican la opinión pública, las que nos fabrican a ellos y a nosotros como opinadores”.
No tot es pot controlar, no cal saber de tot, no cal brillar en res. El repte de viure, sentir, caminar, i en una època on l’imperatiu és adaptar-se millor, millorar resultats, generar possibilitats, emprendre processos, gestionar coneixements, emocions…. la il·lusió del control. Experienciar vol dir viure-ho, no podem anticipar-nos a la vida mateixa, no podem controlar tot abans que succeeixi, hi ha quelcom d’incertesa en el fet de viure i aquesta fragilitat és també la seva fortalesa.
Els joves s’expliquen i es pensen ara i en aquesta època. Què sabem els pares, les mares, els adults de tot el que pensen, repensen, fan, desitgen, escriuen, què sabem d’allò que queda per construir, d’allò que està per arribar. Ho volem saber tot?, per què? Ho podem saber tot?
És en aquest aquí i ara que expliquem la nostra història que també és la d’ells.
1; Frase cèlebre d’en Pablo Ruiz Picasso
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com
GPS.Educació 