social

GPS, Educació comparteix el Taller de pares i mares sobre el Joc.

Posted on

JUGAR ÉS UNA MANERA DE VIURE SALUDABLEMENT

Les paraules produïdes a manera de resum: 

jocTemps: per compartir jugant,  crear un espai confortable per comunicar-se amb els altres.

Flexibilitat: alhora de posar les normes, cal estar atents i deixar que el joc lliure pugui fluir de manera lliure. És la manera real de canalitzar les angoixes, les preocupacions, és una manera de manifestar-se.

Compartir: és una forma de gaudir d’un espai comú amb els fills/es ,  d’aprendre  del  joc. Quan es juga no és necessari posar objectius que pressionin.

 Espais:   crear espais lliures, on la satisfacció circula saludablement, un  espai per aprendre, i que  no cal que sigui un imperatiu.

El joc serveix per reconèixer als altres, per cercar significats, per aprendre de l’experiència.  El joc és  la llavor per iniciar la vida per conviure en comunitat i participar del social. 

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona

C/Eduard Maristany, 33 local 5.
08810 Sant Pere de Ribes (Centre CIPSI)

Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com

This entry was posted in Orientació, Professionals, Uncategorized and tagged , , , .

PROPOSTA DE LECTURA PEDAGÒGICA

Posted on Updated on

Philippe Meirieu. (1997). La escuela modo de empleo. DE LOS “MÉTODOS ACTIVOS” A LA PEDAGOGIA DIFERENCIADA. Barcelona: Ediciones Octaedro.

“La ley útil es aquélla que permite existir, la que no se puede infringir sin amenazar a los demás y, en consecuencia, sin amenazarse a sí mismo…[Por ejemplo-prosiguió Antonie-, en un aula debería haber una ley absoluta: burlarse de los demás.

Porque, como tú bien sabes,que la mofa se apoye sobre una característica psíquica, sobre la deformación de un apellido o en alguna torpeza cometida, es siempre destructiva: aplasta al otro y se lo quita de encima… .

Ahora bien, al infringir esta ley, aquel que se burla destruye también la protección que a él  le procuraba y, así, es toda la clase, en cierta forma, la que resulta amenazada. La mofa es un pequeño crimen mezquino, y como comprenderás hace falta una ley que prohiba el crimen.]” Pàg 76.

Per què hem triat aquesta cita per presentar-vos aquest llibre?

No totes les lleis tenen al mateix valor. De fet hi ha que responen a voluntats conjunturals que inclús semblen tenir un caràcter de caprici, però hi ha de fonamentals que obren la possibilitat de la convivència.

En el moment actual es parla sovint de la manca o caiguda  d’autoritat, de la dificultat de posar límits, dels problemes de comportament en nens, nenes, els joves, les joves …

El llibre fa un recorregut per diferents propostes pedagògiques des de la mirada i experiència d’un alumne. Finalitzant amb una proposta concreta, aquesta  recull, segons l’autor, el fet fonamental que ha de garantir l’acte pedagògic.

Aquest fragment que seleccionem ens parla d’elements claus.

El mestre/a, el professor/a ha de poder “fer viure” la llei fonamental de la convivència que ens  presenta l’autor. En aquest fet l’encarregat d’ensenyar permet crear un marc possible d’actuació útil.

De la mateixa manera si aquesta figura no pot tenir l’autoritat per garantir  aquesta llei,  difícilment es donarà un marc vàlid per aprendre.

La lectura d’aquest llibre reconforta i ens orienta en l’exercici de la funció pedagògica, tant complexa i difícil en el moment actual.

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

This entry was posted in Espai bibliogràfic, Les nostres propostes culturals, Professionals and tagged , , , , , .