singular

UNA REFLEXIÓ PEDAGÒGICA DES DEL CINEMA

Posted on

Vivir es fácil con los ojos cerrados” ;  Trueba ens mostra una modalitat educativa que col.loca l’acte educatiu “sobre rodes”.

En aquesta metàfora d’anar sobre rodes es plasma una manera d’ acompanyar i mostrar el món que ens envolta, una forma d’ incorporar i veure la vida que es va vestint de sentit.

Un veritable plaer gaudir del film. Observar com des del mateix interès,el del mestre (fan dels Beathles), presenta els objectes de la cultura que fora de l’entorn escolar prenen cos de relat, de màgia, d’enigma.

La música, la filosofia, l’ètica, les matemàtiques… assignatures que des de la relació pedagògica de mestre i alumne són productes de l’ésser humà.

En la pel·lícula ens descriu de com l’explicació més complexa, pren un caire entenedor filtrat pel mateix desig del mestre.

niña ojos cerrador

 

     El trajecte en cotxe cap a Almeria un Mestre dóna comptes d’algunes qüestions què l’interroguen,

     que ell s’explica, com una forma de viure. En la mateixa transmissió espontània es va instaurant la funció pedagògica,

      la construcció d’un vincle entre l’adult i els joves que van incorporant amb senzillesa la mateixa experiència .

     Recordem a Jacques Ranciere en el Maestro Ignorante, Jacotot i una experiència de transmissió.

     Ens evocava el concepte “el maestro emancipador”.Deia: “este dispositivo permitía desenredar las categorías mezcladas del acto pedagógico y definir exactamente el atontamiento explicativo.

     Existe atontamiento allí donde una inteligencia está subordinada a otra inteligencia.

     El hombre-y el niño en particula-puede necesitar un maestro cuando su voluntad no es lo bastante fuerte para ponerlo y mantenerlo en su trayecto, pero esta sujección es puramente de voluntad a voluntad.”                                                           

 En el cas de la pel·lícula el mestre sosté el seu desig i és mitjançant aquest que es sustenta la relació amb els adolescents.

Una mirada cap a l’objecte transforma aquest en quelcom màgic i fa que els alumnes puguin interessar-se per ell.   vivir iii

 En l’experiència de Jacotot, l’experiència d’ensenyar francès d’una manera particular, ens intenta descriure un ensenyar en llibertat,

 descriu i parla d’atontament intel·lectual, com una forma de subjugació.Quan ens diu que l’ alumne està vinculat a una voluntat, la del mestre,

  i a una intel·ligència, la de l ‘objecte a mirar, a transmetre, són dues voluntats diferents.

I és en la diferència de les dues voluntats on radica la llibertat, en la mateixa separació que mantenen les dues relacions diferenciades una de l’altra.

JohnLennon_2

Ens diu que en aquesta pedagogia d’una lògica diferent d’altres és en la mateixa praxis on es converteix a un savi aquell que abans era ignorant.

 On el mètode en si mateix és quan l’ alumne només li cal “experienciar” de manera singular, això seria des de la mateixa llibertat .

 Diferenciar la voluntat del mestre dels continguts,l’objecte a mirar, és clau per permetre el respecte de l’alumne, la llibertat i l’emancipació.

 Així la particularitat de nou d’allò que ens fa singulars.

 

 

 

 
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com
 

Anuncis

Una nova reflexió de l’anomenat fracàs escolar.

Posted on

Foto vanguardia. Nadal“Com afrontar els suspensos|…

 Els pedagogs recomanen calma i diàleg amb els fills abans que càstigs i més deures”…

Tot començaven les vacances nadalenques apareixia en la Vanguardia un article que comentava els resultats escolars dels nostres alumnes. En el mateix s’indicava  com “afrontar uns resultats negatius”.

Pensem important des de Gps, Educació reflexionar d’una manera singular el cas per cas. Descriure la situació necessària com un “afrontar” ens deixa un pèl desamparats a tots plegats.

Pares, alumnes, professors i comunitat en general, ens trobem en la nostra societat com en un engranatge d’una màquina. Sense massa capacitat de maniobra, s’imposa una manera de fer triomfalista.

Què vol dir això?, a l’article es parla de tres factors causants d’aquesta situació que justifiquen aquests resultats dels alumnes: l’entorn sociocultural del nen, el sistema educatiu i les circumstàncies inherents al mateix individu.

Apuntar aquests factors com explicació a un fet que considerem singular a cada alumne és simplement com anunciar que: si cauen gotes del cel probablement,  està plovent.

Les adolescències, en plural situen el trànsit d’un ésser que tracta de construir un sentit allò que l’envolta, un subjecte que fins ara feia servir unes paraules per dirigir-se als pares se n’adona que ara no li serveixen.

Què li passa?

–       El seu cos està canviant i l’imperatiu social és un i no un altre (el culte al cos).

–       La tecnologia proclama la immediatesa, la comunicació virtual ens imposa el  “aquí i ara”. Per fer qualsevol cosa fem servir la tecnologia com un recurs imprescindible.

–       Les notes de tall per triar una carrera són determinants. Quan es tenen 17 anys es podrà accedir o no a una formació que potser definirà el futur.

–       L’anglès i una 3era llengua, (xinès, rus, etc.) són excloents en algunes feines.

–       Viure on has nascut és molt complicat quasi un miracle, millor marxar fora i contruir nous vincles, com si la dificultat quedés obviada,

Evidentment són determinants els factors socioeconòmics, i el mateix alumne en les seves circumstànices, però aturem-nos  més d’un moment per preguntar-nos  a què responen aquests resultats?

–       abans d’actuar i respondre pensem tres situacions bàsiques:  un moment d’anàlisi de la situació singular, un moment per comprendre (fonamental per parlar amb el jove no per afrontar-lo), i un moment per prendre algunes decisions. En cada casa, família, es donaran circumstàncies concretes i segurament hi haurà les diferències particulars per pensar-ho.

Aquestes formes singulars en cada alumne tenen un fet comú: el tema que ens ocupa  (la preocupació per la situació dels resultats escolars).

Però les respostes seran diferents, ja que la cosa comuna seran totes aquestes diferències.

Cada ítem per poder identificar trastorns de l’aprenentatge en cada cas respon  a quelcom diferent i per tant no es poden homogenïtzar.

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS, Educació.