RESPONSABILITAT

GPS, Educació reflexiona envers la responsabilitat confinada

Posted on Updated on

ADULTS RESPONSABLES

Estem sentint últimament  moltes declaracions que versen sobre l’estat emocional dels infants i adolescents. Certament el context actual és com a mínim impactant.

La nostra vida ha canviat  radicalment,  i  ens ha deixat sense el control sobre l’entorn i sobre el futur, desolats.

Això ens evoca a una situació molt complexa com humans, ens enfronta als nostres mateixos límits. Això no és nou, sempre ha estat així. Freud ja ens deia que la mort i l’impossibilitat del control envers la natura enfrontava a l’ésser humà al seu propi límit, un impossible.

Cadascú fem allò que podem davant d’això, però la posició dels adults és molt important. Certament això provoca sentiments i emocions, hi ha por, inquietud, intranquil·litat, ràbia, i potser angoixa en alguns moments.

Tots aquests sentiments afloren, i considerem que passa més en els adults que en els infants i adolescents, de fet sovint els adults posem en ells el que ens preocupa a nosaltres.

Però com adults tenim el repte de fer-nos càrrec, assumir la nostra responsabilitat d’acceptar les nostres limitacions, afrontar la realitat i contenir el present. Autoritzar-nos a viure com adults, a decidir, què fem cada dia?, com ho fem?, que és important per a nosaltres i per la nostra família?, què prioritzem?, què necessitem?, com utilitzem el temps i l’espai?

Això tindrà l’efecte d’entomar les nostres vides i orientar als nostres fills i filles. Nosaltres com adults som fonamentals per orientar i simbolitzar que està passant. Segurament aquest fet  tindrà efectes en la contenció, canalització i simbolització dels sentiments i les emocions. 

GPS, Educació acompanya als infants i joves a enfrontar els límits, es tractaria de localitzar les condicions particulars de cadascú  per generar les possibilitats.

GPS,Educació comparteix el taller de pares i mares sobre “Els Deures”. El taller que es va realitzar a Badalona

Posted on

Les preguntes que van fer els pares i mares: 

logo per facebook (396x392) (2)-2S’ha d’ajudar o no a fer els deures, fins a on?

Com motivar per tal de què els fills /filles es posin sols a fer els deures?

Com gestionar els temps per a què siguin autònoms?

Com sabem què ho fem bé o malament, en què confiar?

Com fer per què mostrin interès envers les tasques escolars, el coneixement.

Algunes de les indicacions de GPS, Educació

Cal entendre els deures com nous aprenentatges, una oportunitat per aprendre a treballar de forma autònoma.  

No focalitzar els deures de forma negativa, cal donar un temps de tranquil.litat i si no és el moment oportú, cerca un altre.

És important valorar la feina del fill i la filla en relació al treball que es realitza, com un valor d’oportunitat envers l’aprenentatge.

Possibilitar els deures com una alternativa a iniciar-se en la seva autonomia, per tant obrir l’interès en el contingut que es treballa.

Compartir l’interès pels temes de treball dels nostres fills, transmetre el què sabem, les nostres preguntes, buscar fonts junts…. Compartir continguts; estimula el desig i el sentit de les tasques escolars i de l’aprenentatge

Els més petits amb un quart d’hora és suficient, de 6 a 8 anys entre 30 a 40 minuts, al cap de 10 anys una hora i a partir de Batxillerat es pot fer de 2 a 3 hores

Es tracta de ser responsable cadascú en la seva tasca, parlaríem de coresponsabilitat: els fills i filles en realitzar la tasca i els pares en acompanyar als fills a què puguin fer-ho estant atens a les condicions que li calguin… Temps, preguntar, compartir, però sempre per fer-ho ell a la seva manera.

BADALONA NUEVA
REFLEXIONS FINALS DEL TALLER. LES PARAULES TRIADES