pares

CONVERSES AMB PARES I MARES

Posted on Updated on

Katniss.foto web

     GPS, Educació,

     La primera Conversa de l’any que us proposem porta aquest títol: 

 

 

 

Adolescències… la necessitat d’un temps, un espai per construir un sentit nou.   

A què remet el malestar dels adolescents? L’adolescència és un temps caracteritzat per una pèrdua.

Els elements identificats pel nen que li proporcionaven una manera de sentir i entendre el món, cauen.S’inaugura  així  un temps de manca de sentit, de no comprensió del món que l’envolta. En aquesta cruïlla cada subjecte farà.

Els elements simbòlics de què disposi sens dubte l’ajudaran, però no el lliuraran d’ haver de travessar el “sense sentit”, com tampoc del treball de construir un sentit nou.

Quins adults convenen per acompanyar en aquest trànsit?  Pensem que és important poder donar-nos un temps per compartir i pensar de quins adults estem parlant, a través d’un espai on els adults puguem parlar.

Us convidem a compartir amb nosaltres aquest espai  el 7 de febrer del 2014

Lloc de realització : GPS, Educació  c/ Or, 31.  Telèfons: 677375323- 661746251

Horari: De 19,00h. a 20,30h.

Us agrairíem confirmació als telèfons 677375323- 661746251 o gps.educacio@gmail.com

Les properes Converses seran:                                         

  • 7 de març.  L’orientació vocacional, una proposta pedagògica per l’elecció de FUTUR.
  • 4 d’abril.     Conversar amb els fills…. conversar amb els pares, possibilitats i límits.

Les converses no tenen cap cost monetari.

 Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS, Educació 

Síntesi de la conversa de pares i mares del 29.11.13

Posted on Updated on

fotophotophoto-2

Converses de pares i mares a GPS, Educació.

Les manifestacions de les dificultats dins  l’aprenentatge en l’època  actual; desmotivació, TDAH, dislèxia….

Per aprendre cal que es donin una sèrie de condicions i cada alumne respondrà d’una manera singular a aquestes situacions. En aquestes condicions  el vincle pedagògic és fonamental. Quina és la modalitat de vincle actualment?. Ens arriba un constant bombardeig de  l’existència d’un alt malestar en el sistema educatiu. Els mestres desmotivats, o sense recursos, manca de formació del professorat…; els alumnes desmotivats, comportaments disconformes, hiperactivats, des regulats….

Per què? Quins són els factors? Com afecten els nostres fills? Què tenim nosaltres a fer, com a pares?

Les  manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge són una resposta singular, però cal tenir en compte totes les condicions fonamentals perquè  l’aprenentatge sigui possible, i així pensar propostes.

La conversa s’inicia amb una definició possible d’aprendre. L’aprenentatge l’entenem com el procés en què el subjecte identifica quelcom que se li presenta des de fora, com un contingut, una informació…  Aquesta identificació és possible sempre i quan sigui útil per ell. D’aquí el subjecte extrau unes representacions que passarien a ser significades. En un segon moment es donaria una producció, una construcció que implica una modificació de la representació inicial.

S’apunta al fet de que es podria dir que l’aprenentatge és una operació innata a l’ésser humà, que els nens i nenes aprenen de forma natural. Sabem  que l’aprenentatge és un fet cultural , i és important que la cultura no bloquegi el procés. Destacant que aquest procés ha de servir per poder donar sentit al món que ens envolta, comprendre l’entorn estrany i nou de manera individual i singular.

A la conversa es transmet també, la idea de què és important no bloquejar  la curiositat per aprendre. En el moment actual, l’exigència per l’èxit,  la importància de la rapidesa (en el menor temps possible, i passar a realitzar una altra activitat), l’homogeneïtzació (per a tots i totes, a efectes de la igualtat), la prevalença dels resultats; tot això, a vegades té l’efecte de bloqueig l’aprenentatge.

Ens  vàrem preguntar per què?. Vàrem pensar que era fonamental tenir en compte els elements que es posen joc en el procés per aprendre. Una participant explica com a la seva filla de 7 anys li demanen uns resultats esperats en la lectura, com que no  es donen les  expectatives  en  el decurs d’un temps ha empitjorat fins al punt que ara no vol llegir res.

A la taula sorgeix la idea de què la Institució educativa ha fabricat un problema d’aprenentatge amb aquesta alumna. Diferents intervencions apunten a la necessitat de respectar el temps i la preparació de cada alumne/a.

S’explica com en el sistema Finlandès la introducció a la lectura  té en compte el moment maduratiu dels infants i per això s’inicia a l’edat de  7 anys  i no abans.

Els participants destaquem la importància del vincle entre qui ensenya i l’alumne, “depèn molt del mestre”. La  importància de desitjar que aprengui, que faci, que conegui, que es satisfaci  d’una nova incorporació. Un mestre que pot fer això pot transmetre el desig per la cultura. Sabem que si això no hi és, és molt difícil que l’alumne aprengui.

També es parla de la confiança. Que el mestre/a confiï en que sigui qui sigui l’alumne pot aprendre, és  clau per què sigui possible aquest fet . Per què  de vegades  no confiem amb els alumnes? Es parla de la diferència entre algunes experiències desenvolupades en la primària on  ja comencen a  bloquejar-se coses i en l’ESO ja es fa imminent. Permetre el joc dirigit, la creació.

Un altre element del què vam parlar va ser el temps. Donar el temps necessari i saber que quasi mai és el mateix per tothom. Certament hi ha límits, l’entorn escolar no pot atendre la singularitat totalment, però tenir-ho en compte ja té efectes. També es va parlar de la importància d’ experimentar plaer en el procés d’aprenentatge. Ha de ser  gratificant. Si és útil i té valor, se’ns dubte serà satisfactori, perquè tindrà sentit. Algunes mares apunten a com els pares estem preocupats per l’èxit social del nostres fills, ens preocupa que quedin d’alguna manera exclosos i per això sovint no podem esperar.

És important també que l’espai sigui estètic, sigui acollidor, que transmeti la importància d’allò que es duu a terme allí. La nostra societat té cura més d’un centre comercial que d’una escola, tots podem imaginar els barracons escolars, però “ens podem imaginar els barracons Corte Inglés?”.

Hi ha altres elements que van sorgir, el fracàs, l’equivocació, l’error. Poder acceptar i manegar-se amb l’error en el treball, això permet treballar, aprendre. Experimentar i equivocar-se, és clau per  poder aprendre de les errades que un fa.

En aquest sentit vàrem parlar de la riquesa de la utilització de diferents  metodologies  com a recursos per afavorir i potenciar l’aprenentatge. Però no podem  confondre la riquesa d’un recurs amb el fet  fonamental de què cal  aprendre.

Sorgeix aleshores el tema del sistema educatiu com a fonamental, el professor ha de conèixer les operacions d’aprendre, saber tractar pedagògicament els alumnes.  Aleshores es considera clau  la formació del professorat. Es parla de l’experiència a Holanda on els professors han d’obtenir la capacitació pedagògica , no només cal saber de l’assignatura si no és necessari conèixer les operacions i condicions singulars del procés pedagògic. També es va   parlar de la formació a Finlàndia.

Per finalitzar es va apuntar la importància de l’àmbit familiar  i de com s’estableix un diàleg entre l’escola i la família? Aquest tema  pot ser una nova conversa.

Si no es donen tots  aquests elements a l’escola i a casa , és molt difícil que l’alumne pugui fer el seu recorregut en l’aprenentatge. Com a resposta  cada alumne de manera singular   ens diu que NO….. ; així ens dirà que alguna cosa en la situació per aprendre no va.

Això són les manifestacions que alguna cosa  no funciona, no va. Manifestacions de les dificultats per establir i donar-se una bona situació d’aprenentatge. Tots els elements que hem anomenat estan implicats i per tant s’han de treballar conjuntament.

GPS, Educació aborda les dificultats per aprendre des d’ aquest enfocament, no és un alumne amb dèficit sinò una situació que cal abordar . 

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

RECORDATORI CONVERSA DE PARES I MARES DIVENDRES 29 DE NOVEMBRE

Posted on Updated on

Converses amb pares i mares

Convocatòria 29 novembre

LES MANIFESTACIONS DE LES DIFICULTATS EN L’APRENENTATGE EN L’ÈPOCA ACTUAL: DESMOTIVACIÓ. TDAH, DISLÈXIA…

Salutacions a tots i totes:

Des de GPS, Educació us volem convidar a les Converses amb pares i mares.

CONVERSA:

Per aprendre cal que es donin una sèrie de condicions i cada alumne respondrà d’una manera singular aquestes situacions. En aquestes condicions  el vincle pedagògic és fonamental.

Quina és la modalitat de vincle actual?.  En l’actualitat hi ha un bombardeig constant sobre existència d’un alt malestar en el sistema educatiu. Els mestres desmotivats, o sense recursos, exigències de formacions  especialitzades…;  els alumnes desmotivats, comportaments desafiants a l’aula, hiperactivats, des regulats….

Per què? Quins son els factors? Com afecten als nostres fills? Que tenim nosaltres a fer, com a pares?

Alguns autors parlem de la manca d’autoritat dels mestres, els professors, en definitiva dels adults, vinculada a un accés de complaença dels alumnes. Per això reivindiquen de nou l’esforç i la disciplina com a eines per posar a treballar a l’alumne. Altres parlem de la manca en la gestió de les emocions com a una eina fonamental per vincular l’alumne allò que fa i per tant amb  l’interès, possibilitant així el seu treball.

Son respostes a situacions on l’alumne i el mestre mostren un malestar.

Les  manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge son una resposta singular, però cal tenir en compte totes les condicions fonamentals perquè  l’aprenentatge sigui possible per poder pensar propostes.

Us convidem a compartir amb nosaltres aquest espai  el 29 de novembre

Lloc de realització : GPS, Educació  c/ Or, 31.  Telèfons: 677375323- 661746251

Horari: De 19,00h. a 20,30h.

Us agrairíem confirmació als telèfons 677375323- 661746251 o gps.educacio@gmail.com

Les converses no tenen cap cost monetari.

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS, Educació 

Convocatòria converses pares i mares. Dia 29 de novembre.

Posted on

Converses amb pares i mares

Salutacions a tots i totes:

Des de GPS, Educació us volem convidar a les Converses amb pares i mares.

CONVERSA:

Les manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge de l’època  actual; desmotivació, TDAH, dislèxia….

Per aprendre cal que es donin una seria de condicions i cada alumne respondrà d’una manera singular aquestes situacions. En aquestes condicions  el vincle pedagògic és fonamental. Quin és la modalitat de vincle actual?.  En l’actualitat hi ha un bombardeig constant sobre existència d’un alt malestar en el sistema educatiu. Els mestres desmotivats, o sense recursos, exigències de formacions  especialitzades…;  els alumnes desmotivats, comportaments desafiants a l’aula, hiperactivats, desregulats….

Per què? Quins son els factors? Com afecten als nostres fills? Que tenim nosaltres a fer, com a pares?

Alguns autors parlem de la manca d’autoritat dels mestres, els professors, en definitiva dels adults, vinculada a un accés de complaença dels alumnes. Per això reivindiquen de nou l’esforç i la disciplina com a eines per posar a treballar a l’alumne. Altres parlem de la manca en la gestió de les emocions com a una eina fonamental per vincular l’alumne allò que fa i per tant amb  l’interès, possibilitant així el seu treball.

Son respostes a situacions on l’alumne i el mestre mostren un malestar.

Les  manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge son una resposta singular, però cal tenir en compte totes les condicions fonamentals perquè  l’aprenentatge sigui possible per poder pensar propostes.

Us convidem a compartir amb nosaltres aquest espai  el 29 de novembre

Lloc de realització : GPS, Educació  c/ Or, 31.  Telèfons: 677375323- 661746251

Horari: De 19,00h. a 20,30h.

Us agrairíem confirmació als telèfons 677375323- 661746251 o gps.educacio@gmail.com

Les converses no tenen cap cost monetari.

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS, Educació 

Recull de la conversa del passat 25 d’octubre

Posted on Updated on

CONVERSA DE PARES I MARES SOBRE L’APRENENTATGE

Què varem parlar divendres 25 d’octubre?

Recull d’algunes de les paraules que van circular en la conversa envers l’aprenentatge.

Tal com s’indicava en la proposta de la trobada un dels objectius era poder parlar del què enteníem per aprenentatge i reflexionar sobre els resultats escolars dels nostres fills.

Partíem d’una possible definició standar d’aprendre: com a procés d’adquisició en relació a diferents capacitats, coneixements, habilitats,

o conductes que sorgeixen com a resultat de l’estudi, l’experiència, el raonament, la instrucció i l’observació.

Un aconteixement dirigit a poder donar-se la transmissió de quelcom que implica una nova subjetivació del món.

És a dir que l’alumne, nen, fill pugui adquirir una nova construcció de sentit d’allò (la realitat) que l’envolta.

Poder pensar estar íntimament relacionat en pensar-se. Què allò que li feia pregunta,pugui prendre un sentit que clarifiqui alguns dels interrogants que porta l’alumne.

Aquesta realitat venia rotundament marcada per un detonant “l’interès” , i era en aquest punt on els interrogants marcaven el ritme de la conversa.

Varem parlar de que per poder aprendre sí o sí era necessari que allò a adquirir tingués un valor, un interès per aquell que ho ha d’incorporar. Allò que en diuen està motivat. Aleshores ens vam preguntar:

Es construeix l’interès envers quelcom que s’ha d’aprendre?

Es localitza? ,- més aviat  es desperta.

Tot i que generalment no sempre “saps el què vols”.

Per tant, en quines condicions es dóna aquest despertar?, què és el que permet un desig obert en relació a la diversitat de qüestions per  aprendre.

Algunes condicions que s’haurien de donar per què es pugui produir una situació d’aprenentatge són:

-El límit: per poder està interesat en quelcom, això en si mateix ha d’estar sostingut per uns límits.

Què és i què no és, on és dona, quan , per qui , per què… tot això delimita allò a fer amb sentit, sinó està limitat no pot donar-se el sentit.

El límit permet emergir l’interès, la recerca de sentit nou. Com els adults transmetem aquest sentit del que ens envolta, com el delimitem?

-L’elecció: és important parlar de la tria en la situació  d’aprenentatge, és quan el jove, la jove, el nen ,l’infant, (es pressuposa com a  subjecte responsable de la seva actuació,també podem dir de la seva elecció),

per tant  que tingui l’oportunitat d’ elecció es tractaria de facilitar les situacions problema que permetin una relació  nova amb alguna cosa.

Que aquesta elecció: suposi la responsabilitat, l’execusió real de l’acte en concret i que allò per aprendre  sigui assumible. Podem dir que l’aprenentatge és un acte d’elecció.

En quines condicions es dóna  l’elecció:

–       Per tal de que es doni aquesta situació d’aprenentatge cal posar límits, donar paràmetres d’execució que ordenin allò a aprendre, a resoldre, a solucionar, etc.

–       Que la situació aprenentatge no sigui una situació d’iguals, cal sostenir  l’autoritat que dóna  indicacions oportunes per un procés òptim.

–       Fonamental el desig del transmissor en allò que transmet.  Part de l’interès de l’infant ve marcat pel desig (el professor, el pare, la mare, etc).

–       Cal parlar de lloc a ocupar, l’alumne té un lloc a ocupar i l’aprenentatge l’obrirà l’oportunitat d’altres llocs, per tant pressuposa la tria d’aquests llocs possibles.

–       Aquests llocs possibles  suposen una separació, en la primera infància nadó i mare ja pateixen una situació d’aquest tipus, en l’adolescència es torna a jugar aquesta separació.

Aprendre com a procés de sentit del món que habitem, aprendre com a nova construcció de vida i per tant facilitadora de nous llocs a habitar de manera saludable i de qualitat. Aprendre com un procés íntim d’elecció.

Gràcies a tothom!!